ÍCU-CUT!
CALEN&ARI
PERA I9O7 ¿>-
q la
T tI J ofici de profeta li tant, que actual aquet dft o se l'atribu l id fa vida
dums y -nad
ida fent calendar inlst l ervey,
d
cia de deter governs qu
yquefin rribaran a durar vuit díes, cosa realment extraordinaria que costa un xich de creure yquefin
suposar que sigui alguna guasa.
La fulgurancia de Mars escama un xích, prova evidenta que seguirá en vigor la I ley de juris- iccions ab greu perill de trencadissa pera'is catalanistes d'acció y en benefici de la companyi
r r o v i i d l Mitgdfa de F r a s a
ela planeta a les i plantant bufet de so- - — ... o obrador de cartomancia.
No obstant y constarme aixo y resig nantme per endavant a ser víctima del escep- ticisme general, un servidor de vostés, des- prés de passarme mol tes nits en vetlla a dalt del terrat consultant els astres y veyent les no'm deix.i sossegar, salvo error ü omisión, o confusió de la vía láctea ab algún llensol posat a extendre o de la osa mayor ab alguns
calsotets de franela, he pogut deduir duna manera po¡
ordres y desordrea de la vida li están reservats al any En lo polftich els successos serán realment sei minats astres cap a la banda de ponent don lloch a arribarán a durar vuit díes, cosa realment extrnnrH!
fa súpose
di! . . . ,_
ferroviaria del Mitgdfa de Fran!
El carro indica unes noves eleccions, per lo de les rodesj no obstant, Ja seva influencia está contrarrestada per una bona estrella: la que obííndrá la Solidaritat Catalana quan el cas se pre- sentí; en vista de lo qual, y de que la democracia fiera, del pavo republicano s'haurá de contentar definitivament ab el moch, Y Emperador se tallará la coleta de redimir y pera no ferho gens, ni redimirá els seus deutes.
Els Hermanos Utled procurarán fer Videm a les masses pera arreplegarles, pero les masses dirán: ara'ns fan el máneclt; y els esmentats Hermanos haurán d'anar al Circo Ecuestrea rebre plantofades deis Carpí, explotant les facult&ts que teñen al efecte, tan ben acreditades en tots els actes celebrats per la Solidaritat Catalana.
Entrant en el terreno dentffich, la situado deis astres acusa una situado ben precaria, per mes que'a regiatrarán aconteixements tan importante com la reducció a quatre minuts de la expli- cado del cervell que actualment fa en cinch en Batllés y Bertrán de Lis a la seva cátedra. En Bo- net, seguirá sent rector ab les misses corresponents y el seu fill y'l den Qimeno beneficiáis de la parroquia. L'Hospital Clfnich continuará senae malalts, ¡a que aquets mes s'estimarán anar a mo- rir a fora.
En la esfera literaria, gruns novetats: l'Apetes Mestres estrenará al Principal día per atri, en Barófará una comedia ab ápat a cada escena y ab entremesos en lloch d'entreactes, en Cosme Vidal mirará si pot penjar la cédula a les eles, en Cacas acabará per treure les ata-es fins de les cererfea, y altres arbitrarletats noucentistes... de l'Ors.
Registrarem en el rengle artístlch a molts pintors que seguirhn a can Pares exposantse... a no venare; tindrem molts concerts menys ["económich, y no es ben segur si vindrá en Zacconi a Barcelona o si en Jaumet Borras anira a Italia.
H¡ haurá molts eclipste pero pochs de visibles, exceptuant els de diners y de decencia polí- tica que ho serán en tot Espanya.
S'anuncíen moltes calamitats: incendis en ['época deis balansos, curses d'autom&vils, quatre o cinch diccionaris enciclopédicos y la pujada den Maura
Respecte a obres publiques encara no s'haurá acabat el monu¡nent den Pitarra ni enderrocat aquelles forques del Passeig de Gracia.
Probablement per la Mercé tindrem eis carrers guarnits un mes després de la Mercé.
Será un fet durant l'anyada la tan perseguida alracaa'ó de forasters pels procediments del entierro, del portugués, deis perdigons, del sueño dorado y d'altres no menys interessants.
Tal es, senyors, en compendi, lo que m'han dit les estrelles a les que heconsultat una per una, exceptuant les del Edén Concert y del Alcázar Español que perteneixen exclusivament al obser- vatori den Mir y Miró.
LLEIXIU
Xim ím
DE 707
le sembla molt que de l'any passat ab ara n'han passades qui-sap-lea de coses, en música: \'Or/eo Caíala va fer venir els senyors de la Schola Cantorum y cantaren llarch y de valent; l'Utor va engegarse al Bosque sense males conseqüencies; VAssociació Musical dona en tres dfes cle- ricals una Missa de Beethoven ab torna... El Liceu Braniselda catalana abmacarrons,£"i7i/Jorííím yjulivert... El Principalcalalx desastreyelgran Paderewski ab el xich Miecio. Y si volen posarhi salsa, agafin violins, contrabáteos y trompes (sobretot trompes) y tindran de la barreja tota la música que s'ha fet enguany y fins la que's pot fer en l'esdetfenir, ab altres, perqué no'm retreguin alió del art universal.
mes hi coneixia el Diluvio y en música uns deis que he anomenat.elstrompes;
d'aquests si que n'hi ha per tot arreu y ab diferents noms poblen molta part de la térra. Pero a vostés que no els interessa mes que la música sonada aquí y encara el memorándum de l'any, no els ne parlaré del univers, primer, perqué no sé lo que va passar a la Xina ab el trangul rus-japo- nés, y según perque'm di ríen sabi y ais humils ens incomoda la paraula: sembla que'ns preñen el pél
Per6 jo els as seguro que de música se'n fara y que la meya paraula no es la última en aquesta qiiestió. Mentres h¡ hagi ínstruments per fer soroll, pensin que algú se preocupara en juntarlos, y que a n'aquets se'ls dirá mestres; podra havernhi de bons y de dolents (la major part serán dolents, com si ho veya) pero la música tirara endavant.
Encara els predich mes, y es que's formará un Orfeó a cada carrer y una orquesta a cada escaleta ab socis o sense socis y cada una voldrá que un servidor ne diga després alguna cosa al acabament del any: pera allavores me guardo una paraula: un idem que repetiré al inflnit y alxfs podré cumplir ab tothom.
¡Vostés ja ho veuen que un hom no pot teñir tantes carnes n¡ tanta memoria! Pássinse ab lo que'ls tinch dit per enguany, Ara, si volen saber el meu parer sobre el moviment, els puch asse-
¡jurar que aquet continúa en grau ascendent; els fabricants de cordes no paren, els Chassaignes fréres han estrenat la seva j¡ran fábrica de pianos, els Ortiz y Cussó aviat la estrenarán, les pells s'han encarit a conseqüencies del consum pera timbáis, bombos y panderos, y per fí, un subgecte acaba de treure patent pera la fabricado de guitarres inaixafables ab lo qual s'hi fara segurament
>viment y sorolll... ¡Oh! y el que hi haurá. Ja'n parlarem l'any
XIM-XIM
EIs:
Si ua heu cregut que VuV cantar la gloria d'aquella «avos quedos feyen un quarto y que'ts céntima han fet passa a la historia, anéu errata de mita a mita; m'aparlo de llohar poch ni tnolt semblant miseria;
ea mea noble l'afany que'm mou a eacrlure, y Vuy probar avuy de fervos rlure
tractant d'ima altrn casa molt mes seria.
Deis xavos que alfliin lemps foren moneda ni rastre solzament [a en lloch ne queda;
y BINÓ que'n férem provista abundosa en la guerra de l'Africa gloriosa.
Quan el moro, ven BU t, va indemnlsa , sois i ía pagar
y aegulnt la corrent del moderr va pendre noves formes y mane y aparegué en els fronts y en 1E comsímbol eloqiient del flamen Mlraulo avuy; desde !a tea
¡cóm dev
a mada a hermí :abell caraBolades!
. moderns, que les guar
[Cúm si'! Nava, penjant V(
no sembles, valflam Deu, posada cap-per-vall dami
am que p<
•r de vi uptals : ordes, esquí
propi no mea per fer pesqueres bordes;
son... xavos; riostra térra, que es prou serla, ja'la hl ha donat el nom de la miseria.
- E s m o d a - m e diréu; y be ¡que tío siga!
a aefluir lo dolent ningu us hi obliga;
demostréu que no us plau ni us acomoda yfa
\e boiradea
y pentineuvoa a l a u i Pülg qul i
es tontt A fora
it que t <ubed<
miseria, I lé lo bó v propl a
o BÍ'I dolent d'alire a, doncha; for y l o j r a r í u , seguint aquesta deria, que'lu homes abandonin una moda
queno'Is escau tampoch y'ls poaa en roda.
¿No'la veyéu? Ella també fan honra a! xavo;
el porten rlnxolat da y algún mea ea tremar
també desde la testa'» deseapdella un manyoch de cabell que'l front II tapa;
Y un home ah pentinat tan sandunguero, alabo,
imple cordobés sr
npaill I'esquena la ¡ racial d'aquell que I 's vestelx estret, ja
ntlorer i cap abriga,
y no l'i triga
¿Y fin
Y ' l s xanos aon
borda ce íbutja la y que admetre puiíR
nodei A for,
si usa que U!
acabl Slflue quepi
ah de sol 3 desltlai
iabéu esp .tornin e
••"•>»""'•»
qui'ns porta istum que a]«
no vol de ca
iras que la v
' may la filo»
ibons apura;
p manera,
inya sann
donen»; tot se remedia olear son despotisme;
lta1! flamenqulsme.
talan*; la ?eiit sensata
que parlen mes al cor les suaua tonades de les nostreg Montantes regala/tes
que aquelles peten eres sjemesoees ab replcha de talons y veus vlnoseí;
que'l pan y loros R n'aqul no hi reina;
que aquí noli volem PAU, SALUT y FE1NA.
M * N E L RFEOT v Si
:sn¡ts ben estrellades,
-Tenini Je pillar el quflrl pis; na tindrt-ii de carreflar;de pncltt
—De pRcleiicía... y de hullas.
M°VIL
Al mea bon amfch J. CMÍII R N Jan es un bon xicot, d'una quaren- tenad"anys; simpatich, pacffich, eco n&mich, de costums senzilles y de cor sensible. Es casat y ella es tot justament la seva mitja taronja. No es pare de fami- lia perque'l ce] no li ha donat filis y aixü que es de la pasta deis bons pares. Així) fa que tot aquelltresor de sentiments pa ternals el repartelxi entre'ls deslieretats que li permeten les seves forses, que, gra- des a la constancia y a son treball hon- rat, no son despreciables. Aquet es en Jan.
Quan certa nit d'hivern, freda y plujosa, de aquelles en que'ls carrers de la ciutat s'omplen de fanch relliscós y negre, vejjé a un pobre esguerrat, sense carnes, atra- vessarpenosamentlaRamblaarrossegant- se peí fastigós trespol, sentí irresistible necessitat d'abandonarse alacorrentde sos bondadosos sentiments. Y acostantse poch a poch al pobre, observava ses fa- tigoses contraccions y 1 ampie rastre que deixava en el fangos empedrat son mutilat eos. Aixfs Vegé com pam a pam arriba va a la acera oposada, atravessant per en- tre'l burgit de cotxes que en aquella hora abocaven sa carga a la porta deis teatres.
El pobre, al veure al nostre nmich, l¡ allarga la raa negra y molla d'aquell llot cornial, y allavors en Jan l'interroga en aquesta forma:
— ¿Per qué anéu peí mon tan tart y ab aquet temps, bon home?
—Pus mire usted, señorico,— li respongué'l pobre encaste! la d'Aragó - p u s porqué m'lia sor- prendió la lluvia a la metad del camino y ya vé el señorico lo espacico que voy.
—¿Encara com no teniu cap carretonet ab rodes...? ¿no heu pensat may en feusen fer un?
—Vaya si he pensau, muchas veces, pero...—y feu una senyal ab els díts com qui indica tocar dlners.
—Donchs digueu que vos agradaría tenírne un, ¿fa?
—Mire el seflorico lo cálao de barro que voy y ya pué figurárselo -Vaja, donchs, feuse fer el carret, que ¡o'l pago...
Després d'un raíg de mostres d'agraiment que engegá l'afavorit y que modestament esquiva en Jan, se separaren com dos bons amichs, l'un, avall, content, arrossegantse a batzegades; l'altre, emunt, depressa y capficat, filosofant sobre el rebregat tema de la miseria humana.
Vuit díes despréa en Jan cumplía sa prometensa pagant al constructor del carret el preu estipulat per endavant y rebé en pago un xafech de benediccions boy escabullintse.
L'endema sortf en Jan de Barcelona, comisaionat per son principal a complir una tnissió referent al negoci, y passaren alguns dfes en que protector y protegit no's vegeren.
De tornada per ff, en Jan, normalisa ses costums diaries, anant a la feina com sempre a pri- Q
puntetfosch qu y que de tant
itgdf , plegant, sen'anaacasas andeterras'anavafent gro
d d í i l
a, passeig de Gracia amunt, crida sa atenció un rapídament a mida que s'escursava la distancia, blanca fumera.
J. MEIFREN RülG DENTISTA
11
Era'l baturro que passeig avall, ab un cigarro a la boca y abandonat a la pendent del terreno, El filantr&pich Jan s'alura cama aquí cama alia bon tros abans de que'l del carro'l veyés, y ab les mans a la esquena, espera ab actitut dinterceptarli'l pas. Quan l'invallt anava a cambiar la di- recció pera no atropellar al que ell creya que badava, en Jan li feu senyal y'l vehícul disminuí de velocitat poch a poch, parantse arran de nostre amich.
—Buenas tardes, aeñorico, ¡cuántos días sin verle!
—He estat f&ra,—digué 1'ititerrogat— ¿y com val ne¿¡oc¡?
—Ay, señorico, no muy bien. Desde que voy en utomúvit se ve que no lastimo tanto...
Pobre Jan, ¡quina decepció! el! a'havía cregut fer una bona obra y resultava que, ben mirat, perjudicava al infelís esguerrat.
—Res, coses del mon,-pensaba després de deixar a sa víctima ab una pessetona a la ma;
—coses del mon... — y ab aquesta caboria arriba a sa casa.
Molts díes després nostre amicli vegé aturat, sota un fanal del pas- seíg de sempre, a 1'home del auto móvil que, no creyentse prou es- guerrat peraconmoure ais passants, s'estava ab els ulls girats al cel y'is brassos oberts feni el cegó.
DR. NVAP.
Els círr
ncotiats e
tou verses de mlaer no arriba'1 haf del m
esfitiBfdantVos l'artlata enioya'I r i s t r e , del pasa a t desenterra ab Víu flntiel ela dólmens y menhlrs imalfle voslra.
El llamp es Tenciilptor qu¡ pacientmpnt bresaol del a r t seréu eternainent
y'Is poetes cantarán Vostres grandeses.
fliie'la genta de tot tempa han cobeíadeí, friaant pera flaudlr les solltuls,
aantuari de vlslons may eeflorades.
Quan el *Finlss del mon resgnnará baiNarin rodolant cap a la plana
L ' L t i m í d e ^ d e ^ f m a humana. AL CARRER DE FERNANDO
— Eacolttu, compnny: ¿quc'I subvencionen vú» a PAII MOIÍOLELI. v SANS per que Voa auñienti la cllentelu?
P A I S A T G 1 - A L G A R B O
?r(iaitil ais Jacbt'Flarili d'fllot
que pot ttobar
Un aimant d«U picador
Un aimanl deis faanderillí Quan está d'enhotabonn,
<ayet sembla una espesa mal f e u , sures cops piínva a la doi y si no porta coleto n li estira lesfaldllles, es que, abusan! del sen zel, y, que planta hunden I les
un amlch 11 prenjué'l pél, simulan! SIR paasat|jert, abeí basto lea burilles.
IV
Un aimant dtls capsrs
Un aímint de U bestia
Un .limant del arl
y tío troba tnolt anim per disfruta ab alegí
Epílech
latí bo¡H l'afició (J d'alxú no os admiren) de segur (robar podréu qui ib gust portarla banyct.
Vigilia de sant
—Au, noys ¿qué hem de fer? ¿Que no comen- eu
- A r a hi anem, njior Ramón.
-¡Apa, homes! ¡ x\ch de brillo,..! ¡Se
-¡¡¡Mundaü!
- ¿ Q u é vols?
- ¿Ahont érata que íio't veya en llod
—¿No m'haa vist a allá foraV La Merci'm preguntava...
blei píls!
—Kscolii, senyora Munda, ¿vol fer el fa- vor de dirme a quina hora comensaran el hall?
- T o t desseguit. .la tonini el piano aquí.
-¡Caramba! ¡Si <|ue mis de vosté, vaig a dir a les noyes que en llesteixin... ¡Ah...! Es- colti .. ¿Que ens guar- dara cadires per nos- altres?
-¡Ay, filia, una té tants compromisos, ja veu que gairebé es pié...!
—Dorichs ¿cóm lio f arem? perqué una ser- vidora, ¿sab? si haig d'estar molt di-eta tot seguit se m'ínflen les
-Si' baixar g
eten t, procuraré ardar I es lii puesto,
—Moltes g r a d e s . CreguiQueno'nsfarem
—¡¡MundaÜ ¡Aqües- tes dones que no sé may ahont sefiquen..!
¡Qué crida aqnell!
¡No'm.deixa estar may
tranquila--! AL MÜULIN ROUGE
14
—¡Déixala estar a n'aquella tnitja senyora! —¡Dignes! ¡Quaisevol se creuría que'm fas
¡Primerametit es la^eina de casa! por...!
—Be, digues, ¿que vols que fassi? —¡Be, deixemho correr! Ara per res s'enfifa-
—Mira, digues ai aprenent que agafi la escala ríau y no val la pena.
de peu y encengui les espelmes del salame del — ¡¡Senyor Ramón!! S'lia cremat un farialet.
mitsí de la botica, ab cuidado a no pegarhi foch, — ¡També m'he cremat ¡o!
¿sents? -Vingui, senyor Ramón, que aprofitarem
—No tinguis por, home. aquet valset.
—¡Oh, com que sempre están jugant! Ah, es- —Si, noya, tu'm distreuras.
colta: digues també al xicot del plano que co- —Agafis fort.
mensi per la sinfonía de La Tempestad. ¿Qué't — ¿Vols dir que no't faré mal?
sembla, fa goig la capella encesa? —No tingui por, ¡vosté ray!
-¡Av.si.molt! Loquees.aquellpapervertque — ¡Mfratel com volta! ¡Sembla un jove de vint h¡ vaig posar al voltant, sembla un sarrell de anys!
seda... mira, treu e! cremellot d'aquell cirl que —Si, ab mes pegats assobre que una bomba d'aqut veig com regala. apedassada!
—Es veritat, ¡fora lladres! —,No sigui aixfs, señora Munda!
— ¡¡Senyor Ramón, en Quimet comensa a en- —¡¡Vóltala, Manela, que se remala!!
cendre'ls fanalsü —¡¡Ole por ese cuerpo!!
—Ben fet. ¿Que't pensas que hem de comen- —¡Aixó son requiebros dolsos!
sar a mitja nit? ¡Miréu que'l temps passa y la —¡Aguántam, Roseta,míraque'mroda'lcap..,!
cera's gasta... —¡¡Reina Santíssimaü ¿Qué ha sigut aquesta
—¿Qué tal, senyor Ramón, com proben les trencadissa?
vigilies? —¡El senyor Ramón que na caigut!
—Molt be, grades a Deu, Entréu y no feu - ¿ Q u e voléu dír que era de vidre?
compliments. —Es que tot ballant han anat de cap al taulell
—¡Quinta concurrencia! y ab la sotragada han fet caure'l pot del agre-
—Y tu noy, ¿com estemi1 dols.
—D'aquella manera. Aquesta no m'ha callat —¡Senyor Ramón... no s'espanti, home!
fins que m'hatret de casa, y aixo que porto un -P&rtinli un xich d'aigua-naf. Si está mes costipat que no me"l puch treure de damunt. blanch que uns calsotets de bogada.
— ¡No se'l cregui! D'ensáque vatreure una de —A veure, apártinse del seu davant; potser les petitcs de tres pessetes que ha agafat ma- aixís, tocantli Taire...
níes. -liMundal!
—¿Quf, jo? - J a la té aquí. Dfguili vosté alguna cosa.
—Si, home, perque't regala un xich el ñas ja'f — ¡Ay filia! ¡Sembla que vaciáis caballitos...I penses que t'has de morir. —Ja't passara. ¿Que tens mareig?
—Que ensumi rapé, queallddestapa lesfacul- - S i . . . tot... me... roda...
tats del cap y desembussa les canonades del —Esperat que aníré a buscar la palangana, naa. -Senyora Munda, fassi ficarlo al Hit.
—¡Ah, satao, quina americana tan recargolada —Si, ageflut estará millor.
que toca aquell murri! —¿Que voléu que toqui uns rígodons?
-¡Quánta parella! Apa, senyor Ramón, a veure —No, Munda, págali y quero toqui res mes.
si Taprofiía... —Si, lo millor es quietut; si pot dormir,demá
— ¡Munda, vina aquí! será tot un altre,
—¿Y ara? ¡¡Que t'has tornat boig!! - El cap... el cap...
-Vina, que la vuy bailar ab tu. -Aixó no es res, senyor Ramón. Procuri des-
—¡ Alsa quin maneyu, senyora Munda! Sembla cansar y demá's trobará be.
que fassín crema y tinguin por de grumollarla. —Ens alegraríem que no fos res.
—¡Noy, prou; mira que'm faras caure! —Que passín bona nit.
— ¡Ara que anava tan be! - G r a d e s . ¿Veus com els vells no poden fer
—Fillets, ab trenta anys a cada cama no's po- el «imple?
den fer gaires forses de flaquesa. —¡No'm renyis, Munda!
—Vaja, que vosté encara fa goisí... —No; perb't juro que mentres la Munda visqui,
—¡Da Huny! Si se la miren d'aprop ja se li no's fará mes festa a casa. Qui's vulgui diver- veuen els afegits. tir.. que juflui ab la seva cúa.
—¡Mira que si'm fas enrahonar...! SANTIAGO BOY.
Cansó de Juny
Hufajades de ponent laaost. ortai
Inyóns, la fals al puny, ibans de que'l blat ena prenjut
Seauemho tot, iKlesplaueacomroBelles.
Seauemhn tot.
i ha d acabar la ti.
Seat!
1 espiji espréa n el b¡¡
nirem e Seat
lemho tot,
TmlTtX
ia vindrá'l leliea.
¡ohir, strosseiíUrera...
i Montsern More neta lemho tot, [ esplauea com rol
Seauemho tot telles.
Destells
Tena de V
o n f
o ve 'eneItse 'eup que'l
¡a BDI nuas ont b a en
reto it me pobte
nauai. Hermosame anchyaerécom n vibran o del Qo Idional q culptura
d'utia B aublin ui U pa superb helénich fort, e THERHSÍí
¡Oh Deva pensativ ad-iills
áaica bel ntjalana lirldefont
r a
a m é
3 r
llumlnos ue Home ó domina ent divina Ktasl ador
SOB, neuu
procla :n trio infantes to
y a Ilur prejón atrauen ab foraa de colJs.
El rostre brú y perfet sostreu ab eíolsmc ais ulls de Tadorant. Rebel y xardorús revIuB l'esprit alarb. Tu dus un parofiiame de voluptat, vibrant d1 fino tes resplendOs.
Mlty-rluen ais teus rulla nejjrenchs tes dentx i (¿uan dances poses prenR'lndolents y divines boy traL-lejanl cansons d'oriental cayent...
L'Harem ceaa tos ulls... A l'era esplendorosa deis filis d'Alfi resius en eclostó foBosn
No es pas ton plan y rom&ntlch ni't moii insí Ets la Serenitat imposantse tdomfal, la Isolda tot passid y freda en apárense.
¡oh tu qui't roba el cor la mar llatina y blav
GRAN ELECTORER
—Id todos vosotros á las urnas á depositar vuestros sufragios: sí así lo hacéis, triunfa re tros por la fuerzs ponente del número.', caso de qtie|nucstro candidato no tenga contrincante.
Vaig a tractar de la es- uo, afortunadametit, ha assat a la historia. Se -acta de la esclsvitut deis blandís y, en parti- cular, de les blanquea, sens fer exclusió de les morenos y demés colors similars. Tots son vas- salís y esclaus voluntaria del lira que, un cop a'ha apoderat del indivlduu, el corseca y l'estni- cola deixantlo de manera que ja no cal portarlo al cementiri ni a cap forn a que 1 rosteixin. Es tan poca cosa la que queda de lo que ha sigut, que per guardar ses despulles n'hi ha prou ab un calaiK de la calaixera o tauleta de nit.
Abans la societat se dividía en tres catego- ríes: la clase alta, la mitjana y la terragada.
Avuy ja ningú está en son centre. N'hi ha que, possehint molt y poguentse donar una vida relativament regalada, viuen casi en la miseria.
Aquets son els menos. Els altres, els esclaus del ¡irá, els que possehint poch volen demostrar que teñen molt; els que freguen el llautó de la aeva posició social at> «pasta Amor» pera que
F c r l í n r í t Y i t s e m b t i d'o r' "ivet*> e l s e s c'aus del luxo, son
c s c i a v i t u t
el3 qil6i p e r d l M o r t i a b u a d e n m é sy
c a d a dfaprogressa el nombre deis atacáis. Tant es aixís, que si's portes un registre deis casos, tal com malura, al veure que la llista va pujant, pujant, s'hauría de desistir per falta de material en les impremptes,
Ahont fa mes es/ragos, es en la nomenada, fins ara, clase mitja. La terragada, si bé ingres- sa mitg y gasta tres, la esmentada clase mitja y fins la pudiente, si ingressa quatre gasta cent. ¿Que com se fa aquet tniracle? Senzllla- ment: comprant a fiar. Un corte de vestit de seda,—que tindrfa d'esser de cretona perqué la que l'ha de lluhir no 1¡ requereix altra cosa,—
suposem que val deu duros. La compradora, com només té tres duros, perque'ls seus cap- dala no li donen per mes, y vol aquell vestit que'n val deu, per la rahií de que altres que son menos que ella el porten, va, y s'arregla ab una prestamista que fins li porta a casa la robu d'aquell vestit, contantnhi tan sois catorze du- ros a pagar catorze rals cada setmana, y, com que té quinze pessetes per cumplir ab la escanya- pobres, (¡paga religiosament per espay de quatre setmanes... Després, que no arregli qui vulgui.
V aixfs successivament, del vestit ve'l barret,
venen les sábeles ingleses, russes o sueques, ve'l tcnir palco, torre y fins carruatge abonat;
quan, ben contat y ben administrat, sois n'hi ha per un abono del tranvía.
No's tracta d'exagerar; se tracta de dir lo que es, y com que diuen que per mostra n'hi ha prou talshi un cas seguit de defunció; un cas verf- dich con todos los detalles, nombres y apelli- dos... cambiats, succeit a una dortya Tula, que es el botó del meu mostruari.
Vivía la tal, diguemli senyora Tuyes, que era el tractament que jo í¡ donava, y li corresponfa, en el primer pis de la casa ahont jo vivía també, pero en el quint, molí ventíladet al hivern y ca- lentonet al ¡stiu, del qual no m'entretmdré a fer la descripció per no ferme pesat y perqué no s'enterin deis mobles que tinch. Potser, conta- gíat peí mal de grandeses, els diría alguna men- tida, conuertint l'honrat catre que'm varen de¡- xar els avis que al cel sien, en elegant Hit de
palosanto,
La distancia que'ns separa va era grossa (quatre pisos), pero, no obstant, lii tenía certa franquesa peí motiu d'esser amicli y company d'oflcina del seu marit. Eli, com a
tenedor de Uibres, tenía seixanta duros al mes. Jo m'acontentava ab la meitat. Malgrat la diferencia de sous, posats al carrer, tant era l'uo com l'altre, o mes ben dit, era, eco- nomicament parlant, mes jo que ell;
puig, s¡ be ell guanyava mes, maj) porta va un cen tim y, naturalment, per pochs que jo'n portes, sempre'l do- minava. Les nostres converses, o la conversa d'ell, sempre era la mu- leixa. Que no's podía viure, que tot anava car; que 1'home que dis~
fruta d'un sou fixo no va en lloch, etc., etc,
Un verdad er Jeremías: mayesta- vu contení y may portava tabacli, tenint jo per segur, que deis trenta dies del mes, els vinticincli fumava del meu, que per cert el trobavamolt bó ab tot y ser de divuit céntims la troca. El carácter á'acreedor, encara que només fos de paqueti- lla, perqué de diners no volía ser- ne y no per manca de voluntat per part d'ell, me donava, o jo'm prenía, la llibertat de ficarme en els seus assumptos domestichs. El que nfi- ces sita a un allre té d'escoltarho tot, si be jo'l criricava ab bou ff.
Un día, ab l'esperansa de poder
1 9
lograr que'l tabacli li dures, al menys, fins el vintinou de cada mes, les vaig etnpendre ab la senyora Tuyes, dich, donya Tula que, com el seu marit, també's queixava de que tot anava
—Vostés pateixen perqué volen.
—Si tot va tan car—va contestarme. — Els tenders pretereixen no vendré si no guanyen
—Donchs que no venguin.
- Oh, ja ho diu vosté; sino
—No'm refereixo precisann parlo deis gastos inútils.
-¿Inútils dlu? A casa i no's necessiti; veyam,
—No m'atreveixo, senyora: sentiría ofendr€
la seva susceptibilitat y...
—Pot dir tot lo que sent. Ja sab que a casa se l'aprecía molt, y'l meu marit no té mes boca per alabarlo.
—Y per fumársem el tabach—vaig pensar jo.
—Ja que vol que li siguí franch, escolti: Vostés son ¡oves encara; la seva filia té catorze anys y, per lo tant, cu lloch de viure al primer pis quenomenjem...
:nt a la manduca;
3 compra res que n voste les inutilitats níqueta picada.
-lAi>, a?, q - E a ciar, c
-Donclis IV ;r falta (Tulla, .demolí
pagantdoize duros, pugin al quart y se'ti faran set; cinch duros d'estalvi per un cantó.
—¿Vosté troba bé quel tenedor de can Pelat Rígolfas y C* visqui en un quart pís? Ves que dirfa la gent...
—La gent dirfa que cada hu s'entén y baila sol. Després, en Iloch d'aquets barreta que por- ten vosté y la nena, que din que'ls hi costen lants diners, se posen una mantellineta y en paus; un altre estalvi.
—Fugi, home; la senyora d'un tenedor portar mantellina... Ya mes. tota la meva familia porta
- V o s t é - v a dirme c o n f i d e n c i a l m e n t e com amich de confian*
sa, es l'únich que está enterat de les nostres trifulgues, pero peí res- to de la gent s'ignora lanostraposició. Tant es aixís, que si, tant a la noya com a mi, ens agafava un treball pe!
despullar, no'na hau- ríem d'avergonyir per portar pellingos: tul es nou, de bona tela y ab els seus correspo- nents brodata y entre
costen trenta duros, la cotilla dinou, en fí, de a la darrera peasa tot es superior.
-Casi fora convenient, perque'l públich po- gués apreciar tan be de Den de robes y bro- dats, quede tant en tant fessin el sacrifici de caiire en basca al mitg de la Rambla.
— A h ,
queixin del gasto que aixó reporta.
—¿No m'haig de queixar, si al cap del mes un cop he fet té tu, y té tu, apenes ens queda res pera menjar?
—Ab aixó si que té rahó- no vaig poguerme estar de dirli:—cada d(a noto que s'aprimen.
- J a pot dirho, ¡a; la modista tot sovint m'lia d'estrényer les pinses.
--¿Fins per aixó necessita la modista? ¿Per qué no'n fa apendre a la seva filia?
—¿La meva Eliseta modista? Ja, ja; val mes que m'lio prenguí rient. ¿Que diríen les tietes?
Ningú deis meus ha fet mecánique-. Quina una la mamó, per donarnos ofici...
—També 1 dot que'ls ha donat devía valguer la pena.
- S i , dot; sapiguer governar la casa, aixó sí, y prou.
- Ah, si'ls va ensenyar de governar la c ja es diferent — vaig dirli en un tó que n
com pendre.
lletjoa.
— Donchs diaul que Hat molt quan era petit.
Un día en un cnft s'enratinnava del dlmonl y >n< Per» librar el sen intent. ec ua embarcar CHP al
infern ..y va morirse. Havla aflaíat una pulmonía ful- mlnant.. ¡Calculin! sortir Sel fnfern y trobarse de cop entre gels y ab una roba tan ileuflera...
AL CINEMATOGRAF
—Oh, quina disbarats díu — va contesta se I'esgarrifada.—Deu no permeti sentbl;
sa; pero sempre es bo anar previnguda.
Emplpat d'escoltar tantes bestieses, y sat a tot, li vaig dir:
—Si tan fort fos l'accidetit y'l metge's precisat a ferll I'autopsia
¿sab qué resultaría?
—Ja'm preparo a sentírne una de fresca.
—No sé si es fresca o ca- lenta, pero resultaría que, co- bertdetan belles robes, s'hi trobarta un est&mach com- pletament pié de... vent; re- sultaría ser com el pap déla galls que'ns venen per Nadal, que sois s'hi troben tres o quatre granets de blat de moro. Ja faría goig si'l coló- caven sobre de tanta seda y tants brodats.
—Si fa o no fa, deu vol^uer dír que per anar boniques no
—Una cosa per l'istil.
—Aix& es una impertinen- cia, (ove,—va dir tota enfutis-
mada.
—Ja H he dit que no tn'atre- vfa a dirli tot lo que sentía;
pero vosté s'ha empenyat en ferme cantar...
seguits de defundó la tnort por COIIÍ d'haver posat que rcjinant: Inxilis ag
- E n ff, si no'ns afar- tem com mes de quatre /oc)/jo.í que sois vafiintips cls importa pochanar com uns líardons, en cambTns podem presentar per tot - C o m lo de tocino y llardo, suposo que va per mi, dech dirli que prefe- r i d o aix6 que deure res u ningií ni fumar de gorra.
—Es que nosaltues tam- poch devem res a ningú
¿lio sab?
No vaig volguer contra- diría, íentli saber que un proveedor va Venir a l'of i- al marit de la senyora del tenedor, perqué no li pa- gaven les mercaderíes.
El caf, de donya Tala va ser d'aquells que van El inetge, que va certificar cqüenda d'anemia, haurta hnVfa mort de la malura ida.
Plors y rialles
En Baidiró estfi enfurrur porque sa mare, ab bon BC no vol delxarlo esta enfflH
Nenio estar, fa callara.
anoya flrandecaí Magf tan benelta del cabás,
! ha vlat un pobre aquet mat Inga Hure que Huras, empreliofa alxia. Per un m pnca penal ja se'n riu;
matéis tindra promés
no nofarápas quan posl seny.
Deiffí'u que rlgnl a son esplHj
La planeadora del cantó
UN ESTMDIANT DE MF.DECINA
-¿Vol butaque
. d'nnarcfldndlH.
EnJanPPlit ea un ba ji es tHoairós y Bracios
llest y formi ibproflt, riu d'alxeri N n e s p a s p e c a t r¡¡
pro quan convin^ul I
Crims d'un detall
el poblé de Puigflorit, abnnt vaijí anar a passar un istíu el mes passnt, per les seves gallinesa tothom fen tornar la pell de circ
foreí :on-
nolt bonic
La tal * que tot just tenia vínt perda- lets, tenia molts anys al cap, y, naturalment, durant el mirall passava moltes hores davant del día empolainantae y empastifantse Tarros ab polvos de cara, pera ser mes sardina, y lo que semblava era una blanca a punt de fregir.
Y tot, ¿per qué...? pera trastocar el mico de quatre joves que li feyen el cervell quan anawao miasa o a la fira de ganivets a vendré Sant Cebriá.
El día d'autos, estava la infelissa, que aixf's deya la Treseta, fregint uns talls de treballa-
tichs ¿cóm ffa avuy aquel
lladors pera ls bacallans que harten d esmorzar, quan, ab una cuina a la ma entra en Rossendo dintre'l punyal y després de dir a n'ella dúes orelles arran de paraula, li enfonzá'l pit dintre l'eina, ab tal acert, que la pobreta no va teñir ni foch de treure'l temps de la paella, perqué
Al arribar els seus pares y al trabarse la cuina estirada dintre la Tr.eseta, que- daren esglayats. ¡Quina (rista mes es- Eli, al contemplarla sense sanch y ab tanta vida per térra, va quedar com si's tornes lióme. ¡Pobre boigl
Sa mare va agafar una hora que va costar mes d'un treball de retornarla, Sí rae íes a unes fregués <ie venina ab vi- nagre que li Va fer un drap mullat.
Entre'ls comentaría del poble's feyen moltes dones.
A! presentarshi la declarado van pen- dre guardla-civils a la casa que's trobava dintre la gent, y'l cadavre ordena que s'aixequés el jutge y fos conduit al ce- Al fer la cotilla a la víctima se li va tro- bar un tros dautopsia dintre'l punyal.
Per mes assessins que's van fer, no's quisses.
Y com que Tassumpto segueix en mans de punt, aquí poso Justicia.
J. A. VISAS.
L'etern
intai ítitller sch lio boa ligué a térra com un crit.
¡En venjat eslava Rossendo! ¡Quina familia per l'honra!
Un cop realisat el crim, l'assessf, ab tota la paella d'aquet mon, va agafar la barra y's men- fa la victima que estava fregint el bacallá, li va robar el dit d'or que en wi anell portava y des- prés d'estampar un llavi en sos petons, aban- dona la casa y... si te acuerdo no me he visto.
Entre tant, les fredes rajóles se caragolaven per sobre aquella noya, que ab cel girat en blanch mirava'ls ulls per última vegada com de- manant pecats peí seu perdó.
Se suposa que al cap de mítja anima ja ha vía entregat l'hora a Deu.
U n ;
hlant Plen¡
qi'eu
P a i
«ir e :a CÍ a de rtdf ndin Una done
Un Unea quen Un(
que'n lufa
!SPÍ
m a r
í'est ifml lia q nica
mbr*, * ( „ , * ! « im un 2lop de llet.
florslaflnestra
<2de sol les beses.
:I6ra, un cel defeatn IB, un aoia etern ..
ató queflorelxi irtotarréu.
letes molaudes ma carlnyosa ue hellment me parll ntse ah el» meas, es mon deaitj vehement...
Part de tora, un cel de festn, cor endlns, un floig etern.
""'--"-'*--- Méídeq,
'ín'jkéhméi'aprop'deíééi" vida mía, I N3# . j h JACINTO VHHIUGUKH t e c o n t e mP l e n ¡de sesu! I •*•
(Juan te vela cada divendren jo t'admiro tot corprea la cistella ben curulla m'hl rebelo meas mes.
y ab el davantat troaaat, ¡s l podia, oh fresca Rosa,
¡si hn sahesala, vida mía, dlrte esposa, com Riimnla quina dltxa! lOeu ho fes!
Per present de prométale la malzlna
¡inay l'oreiS ab scs carlcies les prlmlciea del amor; Be ho aé prnu que a estar a vlls n'ha yronxat tan bella 116! d'eiíia joya montanyeaa diusque no h¡ vindrás pas may;
VH¡B aeaulnte ab emoció. y sé mes, y ho sé ab cert'esa,
Huarnlnt de brillants y perles ¡¡c ta Imatse 1'encenscr; Jo ab el cor neaat de pena el ten cap, com argentera. preaonera díntre'ls llasso^ tp cantaré día y nit
Quan trepltaea l'herba humidn, deis mena braasos, recordant els tona hermosos desscgulda ;may al mon mes aran racer! d'aqueiK roaeret florit;
van florinthCIs violers. dlntre'l cSlzer d'amaraura Tot el foch del Montsacopa trobaTíe* prop de mí cercaré per mon nefltiit.
y't traaptía per les Saltea llatzerat de tant aofrt, iAdeu, pngeaetH aíroia!
fentne un claveller florit. que en nit bruna vlu tothorn mea... jo no't podré oblldS;
Té ton llalli iVerae pura! perqué anyora lluny, ben lluny de la montanya la dolsura cía teua ulls de serafl. sois per tu tne'n tlnch d'ana.
del rahlm mea exqulalt. (Juan sos airea no resplri, Pro ja sé que mea aníimiea ¡quin martiril Tan bon punt ets a la plaaaa, no tindrán pas Soriment, ¡l'anyoransa'm matará!
jii no hi veis noyes com tu: que'ls soapirs del cor se perden
¡Oh, els valentsl
rcbre, queD'aquesta me- na era en Tóful del Poblet, que
|o m'hl vaígfer amichabrinten- ció de teñir un que me guardes les espatlles ni vingués, perqué, la veritat siguí dita, de temerán no'n tlnch res y de valentnogal- re (potser per- qué no he tin- gut ocasió de serne); per6 en eambi setnpre m'ha a g r a d a t ferme ab gent de bronzo, que encasd'apuro'm t r e g u e s s i n de perill... o a lo menys que fós- sls copa repartid, I, y aixü semprc (Histories que semblen rondeles)
cosa de broma; avuy va de serio.
Parlant de valents no'ns ne podem riure massaque potserre- bríem.
De valents n'hi há
" aconsola.
Donchs bó, un día d' a n'en Tofu!, tot enfa mlrant una pistola mes grossera com una espin
—¿Quánt val?—pregi perqué es vosté, li don¡
-¡SI que es cara!
-V.Quant hi volía ga
icants me'l vaíg trobar it, davant una parada, vella que Matussalem y i garda.
intá al drapaire.
s, perüperdenthiquartns, irél'últitn per un duro.
r voste?
—Seí
de du classes: uns que ho son d'ofici, professionalsque diguéssim, com els pinxos, «matons» y'ls que sois hi son com un luxo, per sport, ütuatcurs, pera ferse veure.
Deis primers, ja se n'ha perdut la mena. Jaho diu l'adagi: vi bó y home valent, aviat se acaben . De la segona classificació, ja es altra cosa, oempre hi haura gent que li agradara fer osten~
tació de la sevaforsa bruta. Per mes que jo dich, parodiant un' altra dita: de valentía y de bondat, la meitat de la meitat.
No sé ahont he llegit que a César li venia basca en veyent un automóvil aixafantun escar- bat, y que'l gran Napoleón, quan veya a un ratolinet o a un recaudador de cédules, ja tre- molava com la fulla a 1 arbre, com un míser contribuyent.
—Son masa pochs di Dolfa anar a matar, ja'r
—Donchs per mi ¡a í
—Encara que a n'aqi
n que's iners. Aquet día, u i donava mes.
¡on prous.
li no ho fem a ningi'i per- no vuy que se'n vajji en"
fadat: afegeixi quiltro refujo de la rahó.
- E s que...
Repari que es de dos canons y que total resulta a deu rals per cano. Vegí, ja pot voltar, veyatn ahont el trobara un cañó per dues pessetes y mitja. |Com no siguí un cañó d'agulles. .!
—Jo no hi veig pas tanta ventatja en teñir dos canons. Si ab una bala se pogués tirar dues ve- gades...
—Se ven que Voste no hi entón gaire ab
-¡Home!
—No, perqué escol- ti: aixó es un pistola ofensiva y defensiva...
Donchs si li surten dos Madres peí camf ¿qué fa si no mes tingues
-Fugir.
—¡Aixó may! Es ig- nominiós. Jo vaigsen- tir una voíta que d'ho-
—Be, vuy dir que'l lladrc que quedes viu tindrfa de (ugir per forsa, perqué sino de una bofetada li giraba la cara.
-¿Ven
;sta
ix5 no es cambi si •
rma y dos y no Vol for cap dei
aixís que'ls veu es descorda la ameri- cana, es treu la pisto- la, apunta y tira un tret epera intar al primer atracador y al cap d'un parell de minuts tira l'altre tret y espanta al segtin.
—¿Y si no s'espan- ten?
—¡Ah! si no s'es- panten... els tira la pistola peí cap, procu-
rant encertar a tots RABADA dos a l'hora
Aqüestes raíions tan
convincents decidiren al comprador, que ja's deixá atracar al pagar els vlnt rals per aquella antiguitat férrea.
Bueno, ja tenim a n'en Tóful «armat», y un home com ell, quan va -arreglat de butxaca», es terrible: jacal que s'apartin les criatures...
No crecli necessari afegir que la nostra amis- tat desde aquell ¡orn fou mes íntima. Ell, pera tcnir un admirador y una petaca permanents; ¡o, pera darme importancia y poguer amenassar n tothom, dient:
—A mi, ojo en tocarme, que soch amich d'un t que gasta pistola de dos canons per
üiari.
No fa molts dfes que per fi'm va caure ct pletament del concepte. M'estava un vesr.
•renent la fresca a la porta de casa y me'l veig enir tot esverat y groch com un canari.
—¿Que lii ha de nou, T6ful?-Vaig preguntarli.
- ¿Que tens una mica d'aigua-naf?
—¿Algua naf o aiguardent?
-Aigua-naf.
-Si, entra. Y donchs ¿que ha sigut?
—Que m'ha passat un cas com un cabás.
-Explícat.
—Ja veuras— digné bebentse d'un glop el got 'aigua-naf composta que ¡o li presentaba: —deu er cosa d'una hora que aqu( baix a la Granvia .e trobat una xicota de lo mes salau que't puguis irribar a pensar. Es la nieva flaca, tuja hosabs.
_'he seguida Oranvía enlla, enllé sempre, fins que a prop del carril l'he perduda de Vista y no
i valent sempre nti- m'ha sapigut greu enviar un liomt: que potser es pare de familia, ab (aula senzillesa a l'altre barrí. Ara, que si s'hagués apartat un tros lluny, podría haver siguí que li hagués apiintat el
a ferio coi*.
-¿Ferio -Sí. Per
d' carregat y haverta gusta!
aquel I nap
perü no la pistola. Sil tipo aquell m'hagués avisat ab temps ¡a hauría sigutaltracosa.
—Pero ¿ahont anaves ab una arma descarregada?
— ¿Que penses que vuy penare mol sense com va ni com Vé? ¡Altra feimi hi ha!
- Be, sent aixís se compren.
-Pero lo que m'ha fet encendre les sanchs ha sigut que, després d'entre- garli ¡o ab tota la amabilitat la pistola, m'ha pegat un cop ab la culata tot dientme: "¿Y aixo per qué ho portes, animal?» ¿Eli, quina barra? Aleshores sí que si hagués tingut una eina l'obro en canal.
- A r a ¡a no hi ha remey. Val mes
sé ahont dimontri a'ha ficat. Quan he volgut tor- nar era tot fosch com una gola de llop.
- ¡ S i no es mes que aixb!
—¡Ca! ara ve'l bo. Aixís que me'n tornava se m'acoata un subjecte y ab molts pochs modos se treu una navaja com un xerraeh y m'ha dit ab ven enrogallada, agafantme per la solapa de la
—¿Y tu qué li has reapost?
- íJo? ¿Qué vols que fes? Feste carrech que anava completament sol y que no passava una Anima que'm pogués auxiliar; donchs 11 he donat tot lo que duya-
~¿Tot?
—Si: el portamonedes, la cartera, una pínta^
un xiulet de reylament, la pipa, els mistos y aquella pistola que encara era nova de trinca...
—¿Hasta la pistola? ¿Donchs de qué t'ha ser-
—Si, ¡a ho dius tu. Pero figúrat que'm trobo pelat com un nap y sense m céntim pera anar a sopar.
-Jaestrist,ja..,
Com que'm sembla que hi ha prou franquesa
;ntre nosaltres, a tu ja t'ho puch tlir, a un alrre 10 li diría: Ves si't ve be de deixarme un duro.
- No assa.
Vlt?
- D e r Pero tu ja sabs que *
-¿Donchs com ho arreglarem?
—Mira, quédat a sopar ab mi.
En efecte, en Tóful del Poblet se queda aque- lla nit a sopar a casa. S'atipa com un cessant, pero lo del duro no queda endarrera Va cam- biar de táctica y me Va dir que'l necessitava per¡t comprar un'altra pistola.
- N o mes la vuy me Va dir • peraescometre a n'aquell pocavergony.i y exigirli que de grat o per forsa retiri les páranles ofensives que m'lia dirigit ¡Ja li ensenyaré jo de parlar be!
No Vaig poguer excusarme de cap manera y davant. Afortunadament (<) ne tenía un que a tot
arréu me'l rebutjaven per csser sevilla- no auténtich, y per mes que a mí'm cos- tíiva cínch pessetes madrilenyes Ilegiti- mes, II vaig endossar. Era 1'iuiich modo de sortir del sablazo lo menys perj'udicat possible.
An'ell el varen atracar al carrer; a mi ell me va venir a atracar a casa, ab els agraVants de abüs de confiansa, premedi- tado y nocturnitat.
Perqué, com ja poden suposar, ab tot y prometre que me'i tornaría, ni a n'ell ni ais vlnt rals els lie víst may mes.
Encara que d'un duro com aquel!, tant me fa y duna coneixensa com la den Tóful, tant se me'n dona...
Tot era prou fals, puig lo que jo tenía per un amioh valent, m'ha resultat un valent enredón...
Com son quasi tots el molona, els dol- sos y^ls salats; que'ls que no fan córrpr...
son ells que corren... Al davunt, r.eh?
PRRKMAUHIRIHA!..
Líum d'amor, llum de vida
HtiHVe.i esparsi
¡He despertx cjiic ais taronflt
irat ta
a teva morí, esneflrürea int de l'aucel
hort teñen e enturi
'!"Í:
cine ha fet ísudirme un somni tan jollti
¡BenhBia, si eixa llum miste nos a One m'ha guiat lias dalt del Pnradís, iamny s'eamortuElji, s eapiendorosn
J. QlHBAU Y TOKI,
29
RunaWaNoya
quens acomp, diñar.
- l A n per tu demés!.
haunes a n y a t a a estich
y pels .. - v a i s fer després de donar
r e p a s s . meu c front y Has de s que vin perqué pogut Ve tip l e s cions nc
meten compass
l'última ada al latell, cara.—
apiguer ch ara no he nir mes ocupa i'm per- gaires ios d'es- pera; he tingut un denuatí molt
La processo del Asíl
Ais amicho de S.Aiidre
ida. Ni per etzar pen- ava jo en veure cap rocessó de Corpus, ni '[ en que aquel] dfa fosa i m
la capvuitada.
En una Visita d'amich feta al quejo'] tinch per serho de bo de bo, en Jaume, una tarda xafogo sa y pesada, y després d'atravessar núvols de pols y caldes de sol, lo primer a que'm vaiy creure que'm donava dret la meva llibertat d'a mich de la casa y de son amo fou entrar, niitij
trevalladíssim;
demá se me ne un present que jo'm faig, un descans que'm dono, un dijous d'infant que'm goso de tant en tant recordar en memoria d'aquells ja pas- sats que no poden tornar may mes; d'aquells que esperávem ab tanta impaciencia sisque- ra per sortir per unes quantes horea del en- farfech de pretéritos, reglas y ensenadas, de cares series per forsa y renys encastellá,
ajass al
rho y llensant el Jipi/apa estantís que portava a qualsevol lloch, posarme material ment a la fresca y aixugarme la suhor que en petits y grossos regalims se m'escorrfa desde'l front cara avall y peí clatell coin a parodia de case ata abundosa.
—¡Grades a Deu que se't veu! Ja era liora.-- No's creguin: feya potser deu dle3 que havfetn passat setze hores junts trescant per montanyes y parlant de coses qui sab lo boniques.
-¡Gracies a Deu!-va repetir 1'amícli Jauino
—també podíes liaver vingut entre dotze y una
COMPKANT ÜUS
tindrln'clc IM nit? Curn <juc
que es lo que se m'ha fet mes repulsiu tota la nieva vida. Un dijous mes d'esbarjo, un dijous d'aquells destinats a terrejar per la riera den Malla cassant sargantanes y cullintescardots, fent tombarelles a la sorra y acabant a cop de pedra seca fent la tirrieta ais municipals de punt, que al fi desapareixten per fer lloch a \amssia, que era Túnica autoritat revestida de tal que en mica de respecte. Aquella riera den Malla avuy desaparescuda y aquell pont descabellar, de fus ta del davant de can Miralles, ahont sense co- neixement de causa s'iniciaven els primers pas- 303 gimnéstichs que mol tes vegades acaba ven ab tlretes de tafeta, quedant per testimontarho la me va clepsa surgida y l'antiga casa de socors de la Ronda de S. Pere. Y em plau molt, molt me satisfá de tant en tant escapsar la setmana fent festa'l dijous a la tarda; tant, que si pogués fer presió segons en quines esferes voldrla de- clarar les tardes deis dijous festa oficial ab l'o- b!i$jació de tirarse tothom al carrer y barrejar- se en íntima conxorxa xichs y grana y acabar la festa ab una sardana que I rotlio fos gran, molt gran, pera que hi capiguéssim tots els d'a comunicarnos el passat y el present, nostres goigs y planys, nostres penes y alegrfes.
¡Beneliides sigueu, tardes deis dijous!
-Donchs mira,-feu Tamicli Jaume,-Jaque fas festa veurás com la teva vinguda ha sigut com la del anell al dlt; m'han assegurat a les sis en punt; conta que,curteta com sera, a un quart de set ja estarem llestos: me refereixo a la pro- cnviat recado y diu que no hi fassi falta, que no hi fem falta, perqué tu ets de casa y ai con- vidarme a mi també t'han convidat a tu.
—Prou, prou, pero la Madre a mi no m'lia convidat; la Madre ja no sab que d'aqui a casa h¡ han dos ñores batalleres, y jo per altra part sé que la processó es itnpossible que hi surtí a les sis; no hi surten casi may aqüestes coses a l'hora oficialment anunciada; t'han dit les sis, pósahi les set, y contat y rebatut a lo que tires tu y els teus es a que jo compareixi a casa a mitja nit fent passar una ansia de mil dimontris a la meva pobra Pepeta, la meva simpática es- posa.
—Bueno, bueno,—feren la Dolors y la Ma- riona,—lo primer que cal fer es berenar; mira, Cisco, tira aigua, posa'l vi en fresch y tot men- jant, menjant, ja la discutírem la conveniencia de anar a veure la processó.
—¿Berenar? Menjar, un homo que's pnt dir que acaba d'aíxecarse de taula y ni temps lia tingut de fer la primera digestid; raenjar ab
aquesta calor que posada a privar la gana fíns acaba ab les de caminar; no, jo no bereno; si n'hi ha costum bereneu en bon'hora que jo dis- frutaré mirantho.
- O be disfrutaras menjant un tallet de llan- gonissa que...
- Q u e per la calores un refrescan! de primera forsa, ja lio sé que Voltes dir aix6, perü t'equivo- ques, Jaumet; aigua, aigua, beuré d'aqueslatan geladadel vostre pou, aigua qual frescor tor- na a la vida y que no hi há millor quan la set es Verdadera; aigua ¡Deu ens guart de set ab rusa- dora! - Y vareig beure aigua, mes també vaig teñir de metí jar llangonissa y aquell tomaquet, aquel I es olivetes confitades a casa, aquell vi fresch y ab gust de rahim sense trafica de cap mena; y per final, jo que no volía res ni de veres no'n tenía cap gana, vareig liaver d'acceptar la taronia ab sucre que'm vingué maiiníficament per aplacar el mal génit de la llangonissa sem-
d e s c a n s a r el Santissim Sa- grament; guar- nits de flors y defulíeí de les CARBÓ DIBUI* i>R t'lu PASCUAL que tambén'está tatxonatelfons, teñen tot l'as- pre tirant al pebre. Y no hi bagué mes remey: pecte d'un altar destinat a conmemorado do acceptat el berenar, acceptar la proceasó, puix festa de joya, de festa animada, de rica fests, de res hi va valer la me va indumentaria poch com ho es la de la institució de la Sagrada Eu- elegant y mal cuidada ni la capa de pols que caristía; da van t Tara sania un coixí degul ais portava a sobre; es de vehinat, me deyen, t'agra- enainistrats ditets d'una Madre o Hermana, es- darfa; creume, anemhi; creu, anemhi. pera el portant de la Custodia oferintli la sev¡i - Dnnchs anemhi y ¡alabat sia Deu! dolsa flonjor pera que s'hi agenolli; els ciris ja están encesos. El portant de la Creu ab els dos
* * acólits deis cirials están quiets esperant la No cal descrfiirel VAsilo: no té res de parti- senyal de moures; al darrera un estol, un ver- cular ni res acabat; la capel la, lloch principal, dader aix:itn de ñinetes desde cinch anys fins a xiqueta y encofurnada que be prou que's veu quinze, a les que lesmonges no paren d'arreülur que néspera una de mea grans proporcions; el o be adressant la corona de Tuna o be I vel de pati ahont donen les galerfes del primer y se- l'altra, mentres que la pendonista ja s'ha agafat gon pis ab les baranes endomassades, ja criden ab el pendo ab la bona y ferma intenció de no a fesla; al entrar, a má esquerra, encara que ha despfridressen per res, lo que fa que sía mirada bilment tapat ab cobrellits, lil ha un monumental de mili per una verge de vestu blau de cel y gnlliner qual aviram s es val ota fovint *ib el ^i* mantel! Dlanch que esperava tambe potler I luí ríwu varri que mouen la canalleta cansada d'esperar acabant per plorar al veure fallides ses inteu-
NÜVEMBRE
—Veinte es un meUie molt especial. 1N0 pulsa may!
-¿Que no polsn? fustament ea la meva flaca; tut el día exticli i lacapsa de rapé al dita.
s'hi veu mes, hi teñen la neta o la fi- lleta y encara que no hi vagin mate rialment elles a la processó, hi van ab el cor, ab tota laseva ánima.
el Pep de ea la Manela, que es el qui porta la Creu, y al darrera d'ell van les nnyetes a glops, a glops malgral la feinada de les Madres que prou pero que no ha siguí, suficient el sen Ireball, puig ais prímers passos ha vingut el desordre en les files, mar- xant totes a la una, menys el grupo de la pendonista marxant sempre tiva- da y aferrada al seu pendo y la del manto blanch y vestit blau contínuant vigilant de cúa d"ull quan se presen- tes l'ocasió de possessionarsen.
Al darrera uns quants noyets, po- quets y endressadets; després les Ma- dres ab la testa baixa y moyiment de llaví, resant, portant quiscuna el sen cirl y els rosaris; quatre capellans ab sobrepeüls; el tálem o pali portat per quatre prohoms, els de mes significa- d o del poblé; el senyor Rector sota tálem portant en ses mans la custodia sima, excelsa, exuberant en sa repre- sentado, centre de dolsors inefables, niu damors y caricies; lloch, oasis benhaurat del desert d'aquesta vldti, Hustia sacrossanta, emblema de virtuts y castetat, regositg de 1'anitna fadi- ijada, principi y fi de totes nostres as- piracions y delicies, ¡Sagrament San- tísslm! V a l darrera, al darrera lave- lleta de sempre ab el rosarl a les mans, la mantellina negra, la barba bífia sortida,- mes sempre devota, siem- pre atenta, sempre representado gc- nuina de la pietat d'un poblé, sin aquet fabril, sia agrícol, que no per aix&tjracied a D c u s'n a perdiit l'arrcl decatolícisme en nostra preuada terrn.
Y aquet cami tot ell sembrat de flors y gines- ta per mans de verges ignoscents fou transco- rregut peí Rey de Cels y térra, acompanyat d'unes veuetes dolses, refilades, que cantaven irs al Divf Mestre y ab una orquesta ahont cions. Del aixam se'n destaquen tres u qual
ab grosses magnolics, qual olor omple tot pati y aqüestes volten a unes altrcs que rumt jen un bonich nom de María formal per flors qual mes preciosa y mes bonica. El pati se
omplint; sí que ho es de vehinat, ara lio veigmés, domina ven els violins que jo esticti la festa es de vehinat de bona mena; no hi es esser les musiques que mes lí plai el luxo exagerar, mes hi ha una netedat qw
canta en mitsJ d'una scnzillesa de port y d<
tums que encisa; es de vehí familia, perqué aquel les doi
n a Nosire Senyor. En Simón ab el contrabaix, ab la berra al coll corrent d'un altar al altre pera serlii a t, mes casi be, de temps, el mes ¡ust per quan l'cscolanía cantes s que es de lo que davant de cada altaret; corrent atrafegat y con-
ÜENT DE MAR
tcnt de Veure que I seu treball servia per obse- únioh afany consistís un donar grades a Den, qniar a tan boti Ama, y el Pepde la Manela, ja al liey de reys, al verdader Amo y Senyor di:
es, ue dalt la teulada per disparar qimtre piules qual
espatech feu prou l'efecie a falta de millors ca- nons per ferli salvas. La campana, aquellacam- pana que tota estranyaven que restes callada durant tan bonica festa quan altres anys no te- nía prou batall per celebraran, fou enjegada al fi y tal volta doljjuentii l'haver estat quieta tant de temps, tocava afanyosa, tocava per to- car, tocava y mes tocava sense donarse ni un segón curt de descans.
Y van venirme les llágrimes ais ulls, que aquesta lley de festes omplen de debo, omplen de ¿oig l'amma y de pau el cor y no hi h& qui lio resisteixi sense que inconscienttnent no surtí a relluirll una llagrimoyacom donant fe de vida de les creencies encara no perdudes, de les creencies que de veres tenim que demanar a Den que ¡atnay s'esborrin, que jamay se perdin, que sempre alenin en nostre pit. V de cert que no li¡
pensava ¡a ab les dues hores ile camf que mes- peraven per fer cap a casa; no hi pensaVa ab ni mal estat del camí ni deis núvols de pols que m'lii acompanyaríen; sois pensava ab lo que per davant de mos ulls desfilava, ab la festa que com somni s'havía desenrotllat da Van t de ma vista, ab Farraoniu deis cants y musiques quu
bens y ri mes dulc
stres goigs y ilagrim
zades d'unaa d'abelles treballadores qufil —¡perijiíé
Eptgrames
Tothom dfu que ets molt coqueta y al matelx temps molt salada:
ja na fas per mi, Qulmeta;
- S I no puch nave un ai sollerona'm quedaré: - alais deya una modista,
—¿Qué pendran ?-Pórtlm café.
—Jo vuy llet ab arengada.
- J o una horxata ben aelada.
—Jo un harbut.—Jo un pon*.—¡Vosi
—Jo ja he pres... (una enrabiada)
Recorts d'estudi
—¡Noy, ja ets gran!— va dirtne un día el meu pare, y varen durme a estudi.
—Mira que fassis bondat; ¡creu al senyor mestre!—V la porta de l'estudi se'm tanca de cop. Quina ¡mpresió: valg perdre el mon de vista; els ulls comensaven a humitejarsem y vaig plorar molt; no sé fins quan; fins que'l cor me va dirprou; ¡finsque rae'ti vaig atlpardedebó!...
després, vaig comensar a mirar de reull y ceda- cejar l'estudi. El Mestre, ¡oh el Mestre! ¡feya por de mirarlo, gros, calvo, encasqueta! fins
ais ulls, unes ullcres fumados fins al tiab, una bata llarga fins ais peus, y parlava d'un modo que no s'entenfa!... l'estudi era un cau de sa- grantanes, un budell estirat, y allí lii bullícn y s'hi remenaven tots d s noys del poblé. Alió era un presiri: cops de puny per un cantó, esque- nades de l'altre, pessichs d'aquf, empentes d'alla, plora, Halles, crits, xisclets, tot confós y barre- jat, tot unit y compacte, com si tot fos una ma- teixa cosa, d'una mateixa pessa •,
Tan ampie com hi esteva a casa; ¡tan bé com s'hi eslava a la riera! ¡ahir vaig pescar catorzc peixns y una anguila ab en Quico! ¡y en Quico avuy hi tornaría a pescar!... ¡y agafaría aquella anfluílassa que'ns va passar entre les mane, que'ns va relliacar deis dits, que ja era nostre,
que a s feya una c . Y els lilis se'm ploure... ¡y varaure un xáfech esgarrifós fins que'l Mestre se'n va adonar y me va dir coses que no vaig entendre!... perft agafantme pe]
bras, me va dur a! pati, y me va fer venir un aitre noy pera jugar... El pati era un tros de térra en mural lat; dues acacies malaltisses y tot pl¿ de runa y escombralls... ¡Quina diferencio
Un día feya romptes: siete por siete... siete per xieer/e; ocho por ocho... ochooo por
ooochoooo...
A fora feya un snl esplendit: era la vigilia de Síeys; a (.'asa tenia la bomba aparellada; ¡aquell día el meu cap no esta va per comptes;... el sabré, el snbre que la Reys me portaríen: gros, ben gros, ja'ls ti i liavía escrit, de general; y un Ves- lit de militar ab faixa blava y botonadura d'or!
Demü ja faría eis soldats. Jo manaría a n'en Rusco, a n'en Quico, y a n'en Cisquet. Jo, ¡o serial capita, ja m'hi trobava: uno dó;uno dó;
¡ella: ¡ar! y passaríem per la pía Toni, ¡quina denteta al vei
mes!... no, avity no surten,
steete por sieeleee, . ooocln'oo pooor ooc/ioo...
!,.. ¡F.lsproble- ilen sortir, ¡no
(ampoch, tampoch volen sor- sortireii; ¡agafo'i mñnech, y
««lUICSft,
/WHIflílJI ORINAR MI
tírme.-¿Si?
trenco'l tremp!
¡Llamp!... si obro boca, no diño.
Al sortír a fora, ¡quin aire mes pur, qu mes seré!... y aburría parets y detesta foscor d'estudi. A casa trobo el meu pa -iNoy!¡Com es que arribes tan -art?
-;¡¡E1 mestre m'lia fet quedar!!!
¡Ah!¿Si?.. Avuy no aniras a esper, Reys...
¡L'endema els Reys no varen durme el sa- bré de General, ni I vestit de militar, ni la faixa blava, ni la botonadura d'or!...
... - ¡¡¡Diapxus com ho saben!!!. .
¡A plassa vaig trobar a n'en Quico tocant una corneta, en Pau repícava un tabal, en Rusca feya correr un carretó, en Baldiri feya petar un fuet, en Mauríci tocava els platets y el Cisquet fregava una bayoneta que Huía
— ¡Si'm descuido! Jus
com un sol!...
¡¡¡A mi, els Reys sois varen durr de General!!! ¡¡¡només el comen
¡¡¡May mes trencaré cap trempü!
n Ros entü!
