• Aucun résultat trouvé

«Una hamburguesa té un milió de bacteris per gram de carn»

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "«Una hamburguesa té un milió de bacteris per gram de carn»"

Copied!
1
0
0

Texte intégral

(1)

L’ENTREVISTA 16

Ara que s’apropa Nadal, té algun consell per evitar intoxicacions?

És l’època en què tenen lloc més intoxica- cions alimentàries. Un consell bàsic és no deixar el menjar a temperatura ambient durant quatre hores. En aquest temps, deu microorganismes poden créixer fins a un milió. I deixar el gall d’indi quatre hores a taula mentre ens animem en la conversa és habitual en els àpats de Nadal. A més, els microorganismes pro- dueixen toxines que no s’alteren amb la calor, amb la qual cosa et pots intoxicar tot i que escalfis novament l’aliment.

També és important mantenir la cuina neta, rentar-se les mans, no utilitzar les mateixes eines per manipular el menjar cru i el cuit. També és important ficar les coses al refrigerador en paquets petits, ja

L’ A

UTÒNOMA

ha parlat amb aquest expert internacional en microbiologia alimentària que ha visitat la UAB

l’autònoma

L’AUTÒNOMA

Publicació de la UAB EDICIÓ I PRODUCCIÓ:

Universitat Autònoma de Barcelona Àrea de Comunicació i de Promoció IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions REDACCIÓ: Esther Crespo, Miguel Ángel Linares, Octavi López, Antoni Merino, Sònia Perelló, Lucas Santos, Conxa Valls.

Desembre de 2005. Núm. 188 Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.

L’AUTÒNOMAes pot imprimir en format Acrobat via Internet a: www.uab.es

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Àrea de Comunicació i de Promoció Edifici del Rectorat 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel. 93 581 13 35 Fax 93 581 25 46 www.uab.es g.premsa@uab.es

que el menjar en grans volums triga molt a refredar-se i en aquest interval poden créixer els microorganismes patògens. I cuinar ben calent: 71 ºC és la temperatu- ra a la qual moren tots els patògens.

I si t’agrada el bistec poc fet?

A mi m’agrada la carn poc feta. Això no és problema. Els microorganismes no penetren a l’interior, i fent-ho a la plan- xa, tomba i tomba, mates tots els orga- nismes que hi ha a la superfície. El pro- blema són les hamburgueses, amb molts espais buits a l’interior on creixen les bactèries. La carn picada té al voltant d’un milió de bacteris per cada gram de carn. Per tant, s’ha de cuinar molt feta.

En què consisteixen els mètodes ràpids de detecció de microorganismes?

Principalment, a comptar quants micro- organismes vius hi ha en el menjar; de- tectar la presència de patògens, encara que sigui en quantitats molt petites, per- què poden créixer molt ràpidament. I també a detectar les substàncies tòxi-

ques que produeixen els patògens. L’ob- jectiu és que sigui tan ràpid com sigui possible. La indústria ha desenvolupat aparells que poden dir-nos, en cinc se- gons, si la taula és neta de microorganis- mes, patògens o no. Fins i tot s’està des- envolupant un sistema que, amb un codi de colors, pot indicar si les restes són de vedella, de peix o de formatge, per exem- ple.

Amb les noves tecnologies de detecció, podrem saber si la maionesa de casa té salmonel·la?

És possible, però molt poc probable, per- què has de tenir un test de control amb cultius de salmonel·la vius, per poder comparar. Es treballa per assolir coses similars en productes envasats. S’estan dissenyant envasos amb una tinta feta amb anticossos de salmonel·la, de ma- nera que, quan hi ha el bacteri, es pot lle- gir la paraula «salmonel·la» a l’envàs.

També es treballa en un codi de barres de quinze línies per als envasos, de manera que si cinc d’elles canvien de color, el menjar no està en bones condicions.

ZAMORA

«Una hamburguesa té un milió de bacteris per gram de carn»

Daniel Y. C. Fung

Daniel Y. C. Fung és catedràtic del De- partment of Animal Sciences and Indus- try de la Kansas State University (Man- hattan, Kansas). La seva especialitat és la microbiologia dels aliments i, dins d’a- quest camp, és un científic de prestigi in- ternacional reconegut en l’àmbit dels mètodes ràpids i miniaturitzats per comptar i identificar microorganismes vius en els aliments. Ha publicat més de set-cents articles en revistes científiques, llibres i actes. Dirigeix el taller inter- nacional sobre mètodes ràpids i auto- matització en microbiologia, que té lloc cada any a Manhattan, i és el convidat principal dels tallers anuals sobre aquest tema que organitzen el Departament de Ciència Animal i dels Aliments i el Cen- tre Especial de Recerca Planta de Tecno- logia dels Aliments de la UAB.

Références

Documents relatifs

Per tant, hem comprovat que tant l’audiovisual com la selecció d’una frase relacionada amb les implicacions de la recerca científica permeten contextualitzar la ciència i motiven

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ I DIABETIS: ESTUDIS SOBRE L’ACCÉS DELS PACIENTS I LA QUALITAT DELS CONTINGUTS.. Gabriel

As Mortimer and Scott point out learning science involves learning its social language, and what is documented in the present study is an instance of it for the concept

Marks (1990), com a resultat d’un estudi mitjançant entrevistes a mestres de cinquè de primària sobre l’ensenyament de l’equivalència de fraccions, suggereix

La literacitat crítica es pot desenvolupar a partir d’unes dimensions, d’acord amb Lewison, Flint, i Van Sluys (2002): la disrupció d’allò comú (examinar el con- tingut i la

Els resultats mostren que l’alumnat és capaç de redactar texts argumentatius adequats, tant per l’estructura com per l’argumentació i incorporació de

Capítol VIII - L’educació STEM és per a tothom i la igualtat de gènere és una perspectiva que ha de ser inclosa des dels primers anys..

desinhibició socio-sexual de la dona o, ben al contrari, sobre la seva submissió als fantasmes erotics masculins (ja que es tracta d'un cinema produit i realitzat per homes