• Aucun résultat trouvé

VETERINARIS 105

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "VETERINARIS 105"

Copied!
24
0
0

Texte intégral

(1)

VETERINARIS 105

Les malalties de transmissió

alimentària preocupen

Els experts demanen estudis epidemiologies per conèixer la situació i controlar-la d'una manera més exhaustiva

TEMA DEL MES

La responsabilitat social corporativa (RSC) pot tenir moltes aplicacions en diferents

" iits de la veterinària

COL·LEGI INFORMA

iarim dubtes sobre

unes actuacions

confuses de la publicitat

professional en veterinària

(2)

SOLUCIÓN ORAL

paracetamol s.p.

Paracetamol 30 %

ESPtCÏE DE DESTINO E INDICACIONES:

PORCINO TRATAMIENTO SINTOM TICO DE LA FIEBRE.

POSOLOGCEA ¥ M O D O DE ADMINISTRAC) N:

V(EA ORAL EN EL AGUA BEBIDA A LA DOSIS DE 1 ML/L TtEMPO DE ESPERA: 1 DCEA. Regstran...: 1.707-ESP

s.p. veterinaria

Ctra. Reus-Vinyols Km. 4.1 -Ap. Correos, 60 - Teléfono 977 850 170* - Fax 977 850 405 43330 RIUDOMS (Tarragona)

www.spveterinaria.com

(3)

VETERINARIS 105

Les malalt!**

d * Ira nimia* kó aNmentAH* preocupen

VETERINARIS

i

VISTA DEL COVB

¡seny i uug

EDITORIAL

Les responsabilitats de la veterinària van més enllà

de la bona praxi professional

S

ur veterinari és noti rnés del que 11 ivlru es pensa abans Jniir.n .1 l.i Facultat. >i 1 veterinari És estarcampromèa ami la salut animal t amb ta salut pública Esconl Ixei les normes que, respecte d'atxòí de numera ptriòdica, es legislen i ens fan respon tbles de qüestió bàekpa : il 1 ift.11, com són la vigilancia de k--> normes alimentàries, de 1 t> moris i> del benes itmal, enere ni- ítej alma d'una llarga llista

El vererin iri u- un papa de ban 1 > di defensa, que es podria compara amb el de IL> defense*

p! iMii.i >.int:timi: d sistenM immunltari és uo conjuw li raecai I protegei

d'infca ions p a mitja de ta tdentHkm Ió i l'eliminació -.['MUL1! ir- patdgens. S íuntameni amb Li rcst.i de pvdesstona sanitàries, fem el matei i, idendfiqueni 1 renfan t'abligacki d'dhniruu' . 11 daevol t^ritl si V<XA a k-^ nostres mans. La n •••u.i yr> ifcssií ponsabilitat, de a neixeroent, d'actualitsK kS,de nopefdte d tren, en definiriva. Ni> n> més a ir.iLt.i de tor bé Ees coses, de poda cer*

ir una fauna praxi prd úhú també de «i l·len I això vol JIT ,m;ir Kmpre una mica més enllà Jel i\uv d trlaatnem necessari

cf no sempre és imprescindible kr tr,ins bwenions econfimi L|IH.-> ni 1 onèixer les darreres tècniques HUL1 hagin sortit en 1 especialitat; l'excel·lència £s opritninar amb bon allò que estigui ^•·\A la nostra reapcmsabÜitai i SOCB f i nostre l i . 1 niï in. Tenint en compte > tem de felicitar ta (ol·legiada 1 doctora en Veterinària Rus.f Feu Toca, pel fel d'haver rt-Um ta medalla losep fructa al mèríl sanitari. L.i t lenerslll itcV (!.iuluny,i l'h,i considerat metebeedora d'aquesta dbtincid, que representa i-I r « onebeemem a la

feina que 61 cot d col·lectiu veterinari qu tietnlla BÜS diferents escorxadors de i latalanfs Quan I 1 terinària és, a més a més, partícip d'un negoci( com pei exemple lat fínica de petits animals, l'excel·lí 11 eia es troba m milers de petits detslls, coi s atenció al 1 lient adequada, una bona $ tió intent per conèixer e h detalls d'un cas dfhii del qual ens demanen una • pinl ;- b mà del

rínari que l'ha tractat en primer Uoc, « c . La tmatgi professional que cadascú icutelx en benefici o en detrimem de cot el ( il·lectiu, t s'hi ha de w tllar contínuament

NO SEMPRE

IMPRESCINDIBLE NS

I N \ ERSIO ECONÒMIQ1

• ACTUALITAT VETERINARIA

PÒLISSA DE RC COL LECTIVA ACTUA1JTZADA

• TEMA DEL MES

APROPAMENT A UN NOU CONCEPTE EMPRESARIAL: LA RSC

• ANIMALS D£ COMPANYIA PRINCIPALS REACCIONS AL·LÈRGIQUES ALIMENTÀRIES EN GOSSOS I GATS

• SEGURETAT ALIMENTÀRIA

Ml INFORMACIÓ SOBRE LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ ALIMENTARIA

• PRODUCCIÓ ANIMAL

BARCELONA SERÀ LA SEU DEL 60 CONGRÉS DE L'EAAP

• EL COL·LEGI INFORMA QUÉ ÉS PUBLICITAT I QUÈ NO

CONEIX ON VAN ANAR ELS BENEFICIARIS DE LES BEQUES RAMON TURRO 2008

05

06

09 11

14

16 17

(4)

Una col·legiada rep la medalla Josep

Trueta de la Generalitat al mèrit sanitari

MARIA ROSA FEU TC MEMBR .'JOVB DES DE 1989 I VA SER PRl . IA FUNDADORA DE L'ASSOCIACIÓ D! ES DE ( <1Q

1

En un ií que va tenii !W aJ Palau de fVJr.illv-. i que \.i presidit el preaidciu Montilla, Maria ROM k n H <ot\ i ta una de les vull pers n a q u e van wbn la nuda lla Josep Trueca il mèrit mnltaii. Aquest guardó es Dines ¡mitamcul amb Ica pl.kjia-s

|osep Tiueta a peñones I entitats que han ointnl·iin ,< niillnrir l.¡ nnital

Marta Rota é» llicenciada en Veterinaria p a laUABtmembn Id I OVBdesde 1989.

El 1996 es va doctorar cum la b en Vete- nrún.i. es fundon&ria del coi di- vetertna- ris di- Li Generalitat de Catalunya i presl denta ImuinJ [' \ \ I su MOJL- 20CW

ible «ii l'equip de protecció di l,< sahri del Bebí Llobregat Centre Nord i Fontsantadel S a v d Regional .i Bsiceto>

n;idt ['Agen la de Protecció de Ea Salut

Publicat el pla estratègic del CGCVE per a la professió veterinaria a Espanya

MB ÈL CONTIN PLET.

,vww<_ -JALJD/ :>s-ocv

poraabk* col-tegiali en d&renn conumi- lutònocne*, can i kalunya, i enques-

• >• i •!"• |u< i i per o « e u postal amb

«tennarto titulats i en actiu I estudianta de Veterinària vtn ict leí fonts que va fa st-r- vir fempTeai d estudia de mercal Kn¿3isis t {tmtsá&c&n (H.T triil'nr rt".|i<)>.n^ -i k^ pre- paites L|U. I luí t i u v e -

ti'riñan.

PLA ESTRATÈGIC

El Consep General ¿a t ,ukffos Veterinarios Ai /-.sfliiiui v¡i primuiurL- i h u m s ^ n r l'estudj

pcrcooèfatn b i

labom un pta estratègic que impitrfii l,i millora i el reconebcemeni taeisü Ai- la tes < 'un b s k m néi deas-

!n ha li1^ següenta d'una banda, I.|IK:

LI veti un i profauiia jove, yi que una prwpccdá alta de veterinari» col·legfaui l'ha ll¡> i-i» i:" en tes dkimea dues dècades, i que Ics dues tetcem parts ^fl- veterinaris col·legials tan, actualracnt, homes, b n i que aquests proporció l'inveneix sntre ets lli ce» i nsrecenta (dutsdaacspa cada home).

IV l'altra, que l'empnaa privada, n ibtetol k">

i litik|iti'MríiniiK'ik Jf companyia, éa dprin-

• ¡p il imbil l'ocupa ió ài I- vel tria w ' ii- 11.1 es pol considenu en relació amb la preparació proícs sianal; |u la demanda dt veterinari pera in animals està arribani ak limiï-, i qtH d treball en la Industria .ili meatsjia lembtaque ÉÍ un jac tmeni . U n pació per il ful

Animals etiquetats si mengen OGM

Elptcdcl i'.trl.imeiu turiijH-Lt ha JL'manut ntmem 11 tntposic i'1 d'una e d q u a i obligatòria per a la lli't, la carn o e l s ous d'animals que hagin menjat pinsos eta«

unbotganismea ajenètfa amem mi>- .¡.i ( O G M ) ,

El dictamen dót i i s i Llibre Verd qui.' li í'K v.i presentar .> l.i cardoi amb l'objectiu de canviai les regiu per als .ili m e n a I pera Les begudes que IMIL; ' nominacions d'origen iml- algun distin- tiu .li qualitat, com t'oii J U l i v a verge extra o els producte* de comen [ust

(5)

EL COL·LEGI INFORMA

VILMA FDEZ. H.rtartn»

Responsabilitat civil coberta

Le etats professional rinàries del COVB estan incloses en la pòlissa d' i col·lectiva de RC) subscrita peí CGCVE amb 1 1 AMA

E

U professional veterinaria han Av

¡iihscruirc uní | >de icspimsa- bdttM i-ivii (RK;), \,\ que, en i i Id de factivitac* poden causaralgiina me- na de perjudici a un ctleni o pacient.

Per això, l.mv 2003 el ( O V B e a m \n ctoure en la pòlissa d'.^i-uuinin,;) uilicc-

i- RC subscrita pel < lonseji

( .IIJ^IS Veterinarios de Esjwflú (<"(¡t ¡VE) amb In companyia Agrupación Mutual Aje- pañadora (AMA), una pòlissa que dea de I'I de gener del 2009 enj lo) . I- ¡reclama- i lons dirigides a les peraonet jurídiques t v n u't.its prv>tes-iiuiuiU).

Cobreix els risci derivats de danys

i perjudicis ocasionats en l'exercici de ht professió veterinari;!

La pòtis» d'assegurança o Electiva de RC suhscrit;i atnb PAMA oofateix CU riscot

(.k-riVLirs J f d a n y s i p e r j i u l u i« i , n i > , i ! > i - n

L'exercid JL' la ptafotió veterinaria «mfc un capital Bsseginat de (00.506 euros.

• 111' -i:i quandta) inclou lot indemnitza- ciotupexdanys! peijudic í»eo ni nticteau>

iIKi-res pervme» a cauíui d'enot» e

¡fomkriopg profosUnt. i k

T . i t n k; IH i-«t.in k u i i i p n - w l o .« r«.u L · I V ilnii'v.i l·i-nnc [ v i pt'rsiin.il al servei JL*[ p m -

nalquc causin pe^udkia] >. Ihnl dim Jt li-iiiiui>>n^rpirrtnpitnawiignarh .i iri'KtlIíiJiirs. \ nu-., i t,imK:ambur ca- i ii.il o m g u t a i d e VX 5 0 í a u n » ) l i i IL: t . i - buda i.i responsablUtw (Ivil d'explúti qiiL- afee I.I hi II--.]HroafaiUtai de la peoona nsscRurjJa per la propietat, |vr ratrenda- ment O per l'usdetruit del CCQttC veterina- ri, tndoens-hi, entre d'altra i^ln^ d'uns I imitv efa incendiï i IL-S t-xpli ww íns, eb al locül ¡ els danya [XT nipjn.

ASSEGURATS

1 ii!i> de l;i i>itli>-.i L">t.tn u s e g u n u s ela veterinaris col-legiali i/n t-xercici i los penonea friríáiqut» (com lea societats professionaU) que cenen coro .i activitai I.i priiicssii) veterinària Kntpre I\\M.- l^s redama b « l tigulti degudes a u tuaciona pnjfeasioojalB de vetettnar! o [4egiatsen exercici Leí societau pi-üii-ssitiri:ils vi'iirin.iriis tenen 1'obÍi^CÍó, M.-t;i)ns estableix farttak I I J de la Uel 2/2007, Jf 15 ili- m.n^. ,i VftXM ^lll·-.^ rile- .1 im.i pòlissa de RC.

La responsabilitat civil, què es?

U mponubiütat civil es pm definir com l'oWigict<> que tò l'autor (funi ncgligcntia de reparar econòmicament el» dnnyi r pcqudi- c ií CMMÍ n o derivats de ti mala praxht L'ob-

¡ectiu ti compensar te victima p«fs danvi ocaíianats. por la qual cena persegueix un interès privat

(6)

NAC HO GALLARDO • 'rtior de Mlrfceimf Tacte wwwnurVentr^-umcjxim

L eitracègia c m p r e u r l i l fa iorvir la

RSC: un concepte nou a les empreses

impreses que 1 My¿\ i fan i poratíva

D

u un temps, Kmbfaque hi

ha mi cono ptt n tiita mprctaríoJ, I le la

in ii (R9 I i I lubb i n

, . • I . i n . I t l l l L i | ' l . - ï ; i l i h -

i pol i p itaa beiM fld tcrinari, i (.-•• rvcHirfsuna ittra m< i-1. i idadi leí pi

En una primera nproximnt íú hem vol

• l i ' 1.1 | Í S ( " L ' h ¡ H I l l t - . i - K l . l l - .

veterinaria. Alguiu • eh tca resposta han • rat: "Tnatiadaí leí obligat I d m.li

\ iduali .1 t'empn n i . ! l.i ocscional I J i m de lespasibitli

i. BBuna mods?i «n argumeni de ron«

.l.i -\|•.(Fi.n 16 p a expandiria Imatge tnéa entlftdeltcUentB) pfoveïd mt to- ca l.i * nifi.n i M i iplij le» m

ir en l i gent, fi 11

i n . i i , i • K M l l i i i . . I M I I I . I I l i I ( 4N < i B ) i n l i • ' i n

III>. ¡u< l ' . i ^ i i v i r . H '. n i ' f i - . n i i l Ex f i l p e r q u è

ma l·i • . • 11 ii !• " " I •• ajudat pi i Bonesserae postlbilltiiti a tnvii del d

lup i m e n i d e l t e u • • i ••

icvapt i i n titaoi" Tota squett

...ii . • tenen un • ism u l.tnirMptt.i, ili- manera que l.i i

m o l t iii--\ ïiKnl.iiliï d e l ' s c t í v l n u

negoci.

DEFINICIÓ

Idméia 'li rpk-i.i tfl l i |xri >)> >*,»il·i \\-\

Fftmm d'Experts en líS( !dtí MfatteeiideTn-

l ' . i t l i A i t i i S 11 i b , • p i c • l l u • i'i<-, " - i i t n .:- - d e l

compUmem de les obligacions legalí, és Is in

uniu i. ^•i·lniii.iMiu-iifl seu í « c m i en l . i «

va prsttrti en '• i trattgies, polítiques i pio- ,K le preocupacions socials, laborals, i de resp» te dels drett hu iv que Kirgeixen de b relació i el liàd ••

. n i · i i i a m b d • •• ••ni P i n t e n

nen ttw et mponaabütem de le* come- l a i delí imputi- que esderiven de les seva ten iuns" En aqnestei deñnk i na hi ha un fa r quepennd inillor.ir la

(7)

rcbaóaiJibelígnjp§{fintert*(grafe p T.un ilta la iJi i que I-i K>1 i* • £• uncon- iiim (faccions Riuada de brau vnlunut. >im>

• [tiesta han I > n n Integrades en l'cs- tr.tii'i;i.i i en l.i 1:1 •>! ii' iL l'cmpma. fUgunsdefa

ii ••• .1 • ¡ ' i ' • • t n p a n -

vil-» A i . . . . positiu

en la geatKS di !>. tw uno< hutnatu ( i ' '" !'l · i

• !i l i l •••! i i i i ¡- !• • .< \ I T U t t l w I- i ) ; t i ll !• l n i. •!• m a r e m q w n g u a n y a IN putfli i", tiJiln-.i. i i m i ni -l.iv.nit eJs clients; l;i redúcela de despeses mediam- l·irm.ik la inillni I tu amb ets pi. i\ tfdats i amb ela grupa d'fnmèa, en PER Q U É A R A '

imen -: • molí positi- v m» ni lea empresa i els pn ifessii inali uiuc tldetenetcanvi i ran tmaopoaa peí I . I R S C .

1 n posicioiumcnt ciar respecte a ib btentruna peicepc lóde l'enrom molt

IM.lt I t . l |IH l.i i

i -vi . I I un motoent embrionari

testa etapa tw crigarii la mateixa naturaie-

la R mili

i de i cal cia ra

Qué integra la RSC

Ajut social • medí ambient

Convenis de tol-hbor.v ni

Patrocinis Aliances amb diferents O N G

Programes de sensibilització

Clientes Productes Llenguatge Relació

Grups d'interès Codis de

conducta per als grups d'Interès

Incorporació de criteris socials i ambientals en contractes

Empleats Conciliació laboral Formacions Participado en decisions

Tipus d'accions en RSC

Accions internes

Accions externes

Contractació personal Remuneració Conciliació Formació Desenvolupa- ment serveu

V

Inserció Inboral Recerca en diferents - àrees

A|u:s en • d'impacte social

Satisfacció personal

t

X

+- im.icge -•»- 1

Conciliació

Rendiment Retenció Satisfacció clients Ampliació cartera

Sector Veterinari

Empreses 1 negocis

^ Resultats directes

i

millor actitud + orgull + sentit de pertinença

^ Resultats indirectes

vi dt l".u f LI.IViii del) veterinaris està moll alineada unblacol laborado i l'ajuda t< un Impacte KM tel, pei tant, obtenli nit

benefici amb In RSC icmbta una i.t Inevitable, et netmivameoi ten- :ill (x'r .i IcscmpToc*del nostre sector treu- re'nprofij Jt- l'actuació posklonant-íe com .i negCK '• úau ru li"- j guan- '. ,nil -ft -UN » |'l FtÜTU de 1

ra [i't lejquali I ' ••

tat PIT l.i l<^( . nomh m en el fci moleteseii

I I M . I 1.1 fuhi i. >.k- ni,ii.|iii'iini; i I L · I I I V I n

siunutii ,tt i i-iinH-nt en L-lln; els MUpiBKiJl ^rs ni i viiK'ii nu retam dar, i.t que, oaoa pana quiïn a irvkill·i la m.irt.i. (t motí Jiiii il Av quanil litart-lrctt«mdJmX \ nu-,in>irulvin .mih accions m>i' no t6n t cun u-rimm i que n - IIK tebeenun icgulBient, ltovintie*phnesna

wlgnaj Rcunoi t iquen tlpu

temps de crisi

stinncio de; rotruríor, ió es una l \

ornpnnyin que ho vulgui fer. Cal recordar que on

cl i e n M bretot !(?-

un cop arriben elí temps de bonança.

d o n ertaRSI comaeteademt lli I[,I i de pr tfgxsA • de I etoj •• i.)K>r;tr una estTBiegia il.ir.i perquè no acabi -«ont un cúmul d'accions liLinrropi^ucs. íenK puede relació amb la gestió inrens. L'objcc- un éa identificat i explícit,ir l a . m ions, vin- i ii|.ii!o .i I' ' dtru d'una ettnicttm i]iit; ivsjiiinmh a unapnlriici de RSC". AL(I«.'>.- i.t pi >li!i>..i >¿-. d'una banda, aa b m tntwneii que iniliii·ix. n en I W 9 • petòiubieiüien l'ncdtud i i-l ri-mlinit-nl «It- l'etfuipcle tfi I • 111.

i de I1.ih i i. I i<. i. Ions externes, li'> qualt fiï*

• i i R - s ( v r i n i l l i i r j i l . i u n n - > i n .

p e r o " l'efa clients i fidelii

• • • • •!• i n • ! ' [ > r e m i a m l t j e n ç a n ) l·i R S < ',

h "• ! • • • • ! . . • • . H I q u e c o n t r i b u e i x i i !'••-

: i i - : I . I e m p r e s a r i t l i c r e ï • J o i I Petíi noétRta il, • ii tenir una itnlkmni

i ii l i n - i tol l'cnèncla de I.i misiiit ilo Li tiHiip.uivi.i

\ nét, desprésc il sabercomunkat .it|iu-st- n. ni- n mtatge* •••mpotitius.

(8)

TEMA DEL MES

L'ENTREVISTA

SEBASTIÀ C O D I N A Especialista en estratègia

"Caí anar més enllà de l'obligació per llei"

La responsabilitat social corporativa (RSC) és una moda!

És una reformuiació d'un concepte que existeix des que hi ha comerciants.

Es tracta d'una qüestió de recursos humans?

Té relació amb els recursos humans, però no és només això. Essencialment, la RSC pretén dirigir l'atenció al fet que les em- preses, les organitzacions, poden anar més enllà del que obliga ta llei. cal anar més enllà de l'obligació per llei.

Com es pot aplicar la RSC al col·lec- tiu veterinari?

Hi ha molts exemples d'aplicació de la RSC al col·lectiu veterinari: des del comporta- ment en les relacions entre col legues, fins al respecte amb el col·lega quan s'entra en un terreny en el qual pot haver com- petències o quan. davant del client, es pot fer quelcom que pot afectar el prestigi de la professió.

La veterinaria és una de les profes- sions mèdiques que estan sotmeses al jurament hipocràtic, la qual cosa implica anar moltes vegades més enllà del que dicta estrictament un contracte.

La llei no obliga a Felicitar a cap treballa- dor péro el bon empresari i el bon cap és el que és capaç de remunerar al treballa- dor en coses que econòmicament no va- len res péro que emocionalment tenen molt valorar com una felicitació, un reco- neixement, formació continuada...

Es dona la circunstancia d'un sector, pet que fa a les clíniques de petits ani- mals sovint la remuneració salarial potser que no sigui molt elevada.

"El corjx irativiane a l'extrem de prescindir de Ics normes deontolò- giquesés nefast"

Jo diria que el fet que la remuneració sigui adequada o no esta relacionat amb l'em- presa i amb el sector: hi ha sectors en els quals, en general, es paga molt malament i d'altres en els quals es paga millor.Tanma- teix, hi ha una qüestió primaría, que és que el professional ha de treballar allà on li agra- da. En tot cas, si el seu objectiu és guan- yar-se bé la vida, ha de cercar una profes- sió que estigui ben pagada. Dins d'un sector determinat, hi ha empreses que compe- teixen, per la qual cosa hi ha preus de mer- cat

I en els col·lectius, com s'aplica la RSC? Per exemple, en un col·legi pro- fessional com el COVB?

Al COVB és aplicable, d'una banda perquè, com a organització, cé obligacions estric- tes que li marquen els seus estatuts, i de l'altra perquè, com a entitat, pot anar més enllà, per exemple augmentant el nivell dels codis ètics que regeixen la professió, pro- movent la formació dels col·legiats, millo- rant la interrelació dels professionals, tre- ballant molt pel prestigi i pel posicionament del col·lectiu I la professió dins de la so- cietat o millorant el nivell de relació amb les administracions públiques. Aquestes són algunes de les accions que es poden dur a terme en un col·legi professional re- lacionades amb la RSC.

Dóna una bona imatge el fet que un col·lectiu sigui estricte en l'aplica-

ció d e les n o r m e s acabadesprestigiantdeontol6giquest

Per començar, s'ha de tenir definit el c o - di ètic,el codi deontològic.i a partir d'a- qul,sense fonamentalismes però amb ob- jectivitat, aplicar-lo de manera coherent i estricta.Això ha de redundar en bene- fici del prestigi de la professió. El c o r p o - rativisme portat a l'extrem de prescin- dir de les normes deontològiques és nefast, perquè acaba desprestigiant t o t et Col·lectiu

(9)

JWMALS DE COMPANYIA

Reaccions als aliments

iigne principal n*és la pruïja, sovin mpanyat de dh símptomes digesi ius com vòmits i diarrea, a >litis, dolor abdominal o femtes past< ses

CARLOSVICH laralogín vin-itn.iHj www.dermcMrt^emi

H

i ho ni'ilu" mec iam cutànies, . ¡r.tronos i m-r- - v .iuvuli-s peb ^hments.

Pcn'i abam cTaprafundiï en het Jilvrt'nts reaccioni alimentaries, cal deixar d;ir> una soné Je conceptee t;il distingit e n m una intolerant la Btimentftria i nn;i 'ii iliMu-m.in.i. En una intolectacia alimentària, la rcscck) a L'atlmem no com- pcnta una m p o n a d d sittena tamunitari

s ü i i M i n i i - l · i n i : . i l v l ' ^ r u M i i i ^ n u - .1 u n . i l u i n ' i i i

I tn exemple n'és l.i Intoleri < a la l a to- sa piT roanca IIL- l'enzim (actasa. En canvi,

i ' a l ' l è i g i a . I I I I I H - I I I . I I l a é s l i i ) i n d n a 11 • i

un. i resposta del ibtetna Immunitaridavaru

( k r . i h n n i ï i . n i \ . m l i l i - l . i • • • L i | . i

den pn^luit resa ii 'ii-. cipm I. II, HI i IV.

II signe principal n'é» h ptUQa, to\ mi ac*im- panyai Jo símptomes digestius com

t. colitis, àiAiH abdominal <> fèmtes

es. Hi ha casos en ets quals la

raao •!• • - i • • i n - - i : • i • •.. I I • eSt q u e B

nen un pnn);i rmill eleiada K^ J^ hin Ji.i i vainita i dianes diverses vejpdesal dia.

PoòtambéhihacascK I J-tèrgia alimentà- ria ni·ili pa i-\ idean en eh quals b pruïja és finca evident, to< (quenoméscpieen una :. i ek --íiiii'i. nu - digestUti lón molí lleus, ami) KiiHi- pano*ea ahemadea imites titira i fp^odftf de Ji.inv.i

els mésdifïdb dedlagnaaii n

(10)

hn ulmins C;IMS t;inik; o [>(Ji.-n observar,

•imptames respiratoris co nquial

i tremí >lorv

: .RGOGENS

Ela .il tergògens que ^ tusen a) lèrgl > ali i .•!! • W « * i ' , i. n . i | , i , i | | r r ; • El q u a d r e clínic d e r m n ' i •!• l'una il·lèi ytn.ilitmnt.iti.i ü ttS K-I-.

•:• »•«>*. E n d U.II i M I I i.i iii.i\iiii,iinkn-i[.ii i!.i .ItTin.ir.

rígina IULI-MTIY.I normalment

>IIII< ¡iIL.I i bilateral,ii-i i <.\\K l a k->iinisp«i- r,il>. Cimbe'és freqüent l'o- un* bilateral ahameni prurigir*

i|ilf lil Il.i 1..W1V i ntilh I nen! i recurren \ mesdclsquadres

1 1 • i m i ! 11 ii i . i l i • I ¡ I i p í d e m ' ' I - - 1 v¡ir l.i pro. i lodermatiris, derros*

cia extensiva 6 lina i b

•>Kin-. Jet cumpWx granuloma eosinofílic i i k i r.i indolent, granuloma lineal i pla Mniílil

En c I gas efectuadla cifnia també MUÍ mul I

\ idil·li-s. r<n t que normalment tenen unast i oi amb [«presenciad podo leí

tnaritís quadripodal amb eritema i a l pe< ia A 11 t.ir.t Jiir>.il de les extremitats, i títis \^¡

iattT.tl linada 1 D ha caso» en ek tjii.iK ii - aátis i l a pododermatkü san btetsIs.Aixfdancs, poden traba >>n tis rooru iflïetala recUTreno J pododennatf*

til tuiinol.ii , mateixa nuï ii. Nn és t.it) itri|iifiii l.i tiipctplasia de la zona iinul fvr o 'iii.u te amb l'al-tn de la pell de l'anusensortfa lesfenite» PeJ

al dlagnònk, cal penan sempte iiut- In li.i poques malalties que causin un

|a run intensa que provoqui vn d i mi aun caumatistne o cutani gairebé Ics 24 hi*rc* del dio.

tkistenen u inflamatorigr^j .Huh lnfxrpl.i>!.i JL·I conducte auricular que, e n m u l i • rmj n i l'cstenosi ' i · i i l . Eapecialmeni en d ejat, ux I que LTI L·I t;ns r . . I L . I • L. , I i I i i , . 1 , T i i ! L | : I I ( t u l e t i •!' I

macilol taambunnotnbced'C' tdtelm, en mola c;!*-* (¡itiri.-- 100"" de les cèl·lul dea Les lesions primàries i|ui- s'ohserren en LM- SIYSII'.I inerttemes, mà

pdpukt, plaques i pústutes. Les lesiona secundad a t e ODHes,hipetpteinenta s, [iquentficaclons, olopècies, descanuti

ij( ms i úlcetes. En b ÍB eli casos il'iil-lffu'i.i :ilniik-nr.iti i - I «rva tam- bé piodènnj i o di rtnatitií pet Mida

undarie», de manera que augmenta b lensaci uk- pruïja. l \ i i--, fbaamental idcntificaf-la ¡vr tractBT'les abans de (o un diagnòttk definitiu d'al-lèr- iji.i ¡iliniuiti.(ii.i La i,iiji('i(f,r(i/aiiajuda molt u Jismiïitni l.i carrega (utènia de bactetk i

Pel que fa ¡i l « causes de l'al·lèrgia .ili mentiria, eb trofoal·lergftgens nu qüenu ión les pri ceines m£i m ilrnadei en

les dictes comercials, rni i que qualsevol fna i»>t induir una reacciú al li alimentaria S'ha poguí denxxtrai <nw l.i dimensié molecular de ïesproi i;'-

'i-i podei pfi'". I • 111 m i reao \ó fti •. I' • i tant, pe os molecular» supe- 11: -i i [0.0001 làltona (la majoria d bal li·iíí.,;. , . nuv-KV.

rts) M>II molècules capaces de li cadenat m At.r-.At. i fot iln.n la aisc¡HÍ.i inil.im.irnn.i amb el reclutament

utrò/ils, Umfbctts i eosinòflls, abtl i nuï illil·iT.iinini de ¡in : la in il c i ó o un la iii tamina,i i-1. tu i i li>s u i m i n w Pei .' un diagni atiï • d1 ii li i il -ni.ni.i H in de fei ii->.iv m vivo, II.< in vicro, ja que m>\v h.< < i]

fiable Per tant, no té cap sentit aplicar hi inimniiiiti i ipe< llu a per a trofoal-lergogensja que ets tests in vftao si'tn moh i^ix; sefuibles i es donen teta \t ta

íiv tniiL- proteïnes.

Les dietes comercials »6n U i -!<• proreïnes hidrollttades, que ten< i pes m iJe ulai inlí-Min als 1 0 . 0 0 0 d à l t o n s , i I . - Ju >

t r k t i i • ' • •! ¡ i ' • 'ii tes d e p r o t e ï n i [ui

|ai in.ii l.mt U com Ic ''•>• 'li,ui de donan durant un

i, EcmpBsuricien] pei lietaera ta causa de bpruï- lu'tn utiliezat un.i dieta comer' ela] i l í i i n aconseguti controlar b pruïja, la recoman fitinuat ambaquestn noi > lli M En canvi, si hem utilitzat l.i dfeta. casolana amb una proteïna que el pa i ienl no \ax\ Is menja] mal abam i hem

« m i •:'" la dieta era b causa -li 11 el \\i< » t g u í i una provocativa, ^H»-1 consis*ew a don u deu dies una proteïna difiereni finí q u e » desencadena la reaccW al·lèrgica, i k ma Herí que podem identificar l'al-lergi LI diaj liferencial d'una al·lèrgia

llum m uia són totes k s malalties qu

• de pruïja: sarna sarcòptu i, l i - Ñ ¡i li . i . tama > itodè< i U a, atòpia, [•: nu n II r al·letgica a In picada de b puça (I *.-\I"I ! piodi M idennatittspi i Mabs- sitin, Umfbtna cutaoj i reaccici .* faa Pei detectar-ho s'han de (LT raspamente de lesions papulosea i crastoses, o r tk* púnulea i etiologia auriculai cu d'utitis.

(11)

DUAITA PRATS -«Ucc*

Epidemiologia alimentària

Cal elaborai dis epidemioL que permetin disposar de n

informació sobre la situació de les malalties de transmissió alimentària Les dades disponibles sobre malalties

de transmissiï

alimentada encara són parcials

i incompletes

E

[dijous 16 d*octu1

f i i r . i r . .1 l i MU <k- l ' A g è n c i a I \ i -

i.iI i n i . \- S I L Í I I I V I . I I A l i m c n t i V

M.I ( A C S A ) < Barcelona, t-l 'Els Dijous tlui Públic i", amb La i onfrrèrw M

"Lei m.il.ihii^ i u n . m i i] ii iiiil·iH.lf-.

als aliments: mé i nïii dels brots",

1 '• '• i 'i.i\ ;i i ora ,i Introductor i tnodera- dof Eduard Msta i Albert, director de

¡ >A, i com ;i ponents, Anna babel M.iruí ii, ntbdtrectofa g*

d e V'i^il.iiiLi.i i Kc·.pn·.tiï .< LmergèiM (et ilf s.ilnt l'ni -I it.i d e In D i r e c c i ó ( i e n e r a l

r» clau.

de Salut PúhlicM (DGSP>, i Antonio Martinet ÜSpez, ricediïector JL- l'instituí d'Agroquínüca i Icciv I d'Aliments lii·l i SU de \ tiixu ka A S S I G N A C I Ó DE PATOGENS

r.nu la preaentai Li >, I duurd Mata t i dels itnlh idorí de la raïm delí alimenta i de lea malalties que aonsnte ten. Les intoxicacions aditnentàric 6n les que, en proporció, aporten nu l·ilt!-. En canvi, les dades disponibles » • hre in.il.ilin-vde tranamiaaM.ilumniàna cncai ircil·lls i nu i·inplctes. sii-

Dictamen del Comitè Cten- itseos Biològics de l'EFSA adop- tat el 27 de gener de 200S. la campilo- bactcrtosi constitueix un problema important de salut pública amb un im- pacte tocioeconòmic considerable a la Unió Europea.8 principal reservón del Carnpyfoboaer termófil és el írsete di- gestiu de mamífers I SUI domèstics i silvestres. Així, els aliments represen- ten un nsc significatiu en referencia a la campilobacteriosi humana.

bretoi en efa casos que no sóa de deda- ració MUII\ ii|ii..¡lit:;idH, i n o c a m a n i f e s - K H L Min .i b i o t s .

M ita deia quecaJ eJaborw wBwtii <.-pi- deisiològics espex Cficsque petmetin dis- p o n í de més luí tnnacM tobn b situa' i i,, l« lei malalties de ü i ii BtÜmentària I, sofan d

11 neixentetu que ei té sobra l'asstgi lado . l i ; , i i , •:• . i i J s a l i m e n t i i m i l l i i r a i n <

• niL-S Jo treball.

I.i iuti.TVfiu-i(> J'Aiuiii Isabel Martínez va permetre coneixes ta visió di pum de vista de vigilàm i .ibem

(12)

URETAT AUMENTARÍA

i quina instrumenti Kniín per mcnnai i enrtndre millor le* malalties transmesa pels alimenti .t ^ u a noatra, mentre que Antonia Martina v¡i aportat el leu •.•*-

nt'ixcnitnt M¿srt d dictamen de 1

cía Europa u n c u Aliment u • i

l.iini ,iU riw i <s biol6gl< s deis , i-il l'i'l;ihiir;iLm LIL·I I|II,I v,i p;ir- '•.ni .1 membre comissionat.

LES Q U A T R E F O N T S D E L A D G S P Anna babel M a r t í n » v,i centrat la se-

\ i ponéni i.i t u l.i bu idi •>• i • població-

nwlakie* d'origen albnentatL Peí coneixer-ta, l.i I K ISP se serveix dequa

r> d'informació: el Sistema i)e Ma- Wtíes de Declaració ObHgB tòtla (EDO), el J o N.itiiu i. :• • Microbiologica át taliim.i (SNMC), [ « fonti comple- mentaria d'íníonna< lóepidemiol i l.i cot'laborax \ó aotb x.irxc-

L'ittLX ila entK leí malalties de declaració (jhli|¿:itom el botulisme, ela

epidèmia JL- qualsevol ctío el còlera, la gastroetuí ruis per Escheri-

ofi Í >J57:H7 i !,i síndrome, lu-mo- luremit H Entn l o tnalaltiea de de-

. l.ii.u Id ni.N\ Idualitzadfl, la UÍM;I int'i irm.inv.i 1:1 K > n u Inu i u m ;t pritW ¡

pata l'amebosí, la brucel·losi, ta febt > i foidí i l.i paratifoi le, l'hepatitis A, la fii datido I 11 hlgí tosí • la triquinosi, menge entre !• clai Ifii iJi-> com .i numèriques In h.i >-t mnirol J e l o «.•»- teritis i l e dianeei.

El circuli d'informació i'inicía ti centre wniWTi (oper l'avfa ctHttrmBí *.l'un r\ir- tfcular) i p;isi;i ala Servei» d*Urg£nciei de Vigilancia Epidemiológica Jv i hinya (SI V E O . a l a Secc \A de Control Epidemiotògk de la Subdireccid Oene- r.il de Vtgtffcnda i Reipoita a Emergen"

d e s d e ^.iluí Pública, i t-n retroacció .\\

Ct-ntrc Nacional d'Epidemiologia i ah organimtea Intemax ionala.

] n . K i , - J . l i i ' i |'. i ¡ i x a l a

i ni. ntifkar-ne els i

ci;its i deti tiiiui.ii-iu- l'etiologia, la foca d'infa c t ó i e b me mea é tnfinnia

• lualaevcrl iiulii ¡ de btoi epidèmic tita de declarat urgentment, obteniT'ne Biofitreapif a l'ansliai, fet IL-N tnir»

I d e f t n l i n e e l c a s p u r V I T I I K . H In, Í:.IIM r . i i · l n t a c t u a l t i | i l n i K ' i i ! ; m i l i k ' s m e s i i - rt'si|n. . L i efa pcotiicob Amb i uli.it1>, i·l de laboratotii

l'epíderoiològk i el de la intpeccióa] IKK

i

S'ha d'enteiidrt la entre l'íiiment i el p>tog«fi

La declaració de hrot posa en marxa la recerca per identificar-ne els caá >^ i determinar-ne l'etiologia, lafonr d'infecció i la transmissió

Ai- l'.ikn tació, i'obtenen les dada di Ui trihucúí. La u x a d'arac, t'expanilo en el temps t d p<-'ri"^«.- d'iw ufe u li i, I

Lien t,n.ti>r-- ule n>L. .tml1 Li i n t r o d u c c i ó d e 1.1

Quani i l'.i I init-iit principa] fot us d'into- xicat Id, eren b maionesa i simitars (el 11%). nu i que l'.mv següent v.i baixar al 1 >'

l

n, teguil LÍ^I peix i el martii

LES SALMONEL LES

Anna M.intni-; va mpatnu un informe delí brota epidèmics notificad i * n i«

lunya entre el 2005 i el 2006 t-n el q\¡a\

destacaven eb 3.752 afectad tU 2.42.3 degastrnentenih aguda i el» JC-4 d'hepa titis vírica I i [Ui ea produla en l'&mbli familia] ibastai •> 11 +6% d( brotí, segui- da de fhottaler, amb d K% el 200S; el 2006nanavenel 55% i el W%deli i too

i ectivament.

I 'agetu eciològk ntéa Freqüem va tei \,\

SalmoneMa enteritidís, L·II el Z696 I!L- ca- sas el primer any; L·I 2006 va baixai no t a b l e m e n t t'ins a l 9 , 9 % , m e n t r e q u e l.i Sabnonel·la *pp \w ser del 17,2% De*>

taca fi fet que l;i causa aenae detenrtinai registró entoni el 40% de l'estadi

Salmonei-la

Ln ïalmonel-la és la causa majorità- ria de brots de coxiinfeccions ali- menüries i d'akeracions gastroentè- riques n Europa.

Els ovoproductes i preparáis a base d'ou han estat els alimentí implicats més sovint en brocs per salmo ¡ els de més risc sanitari, especia I ment els que contenen ou cru com la maione- sa, salses, gelats, cremes i masses de postísscnaAltres aliments implicats són la llet no pasteuritzada, la xocolata, els brots de llavors de soja o nlfols i les carTH insuficientment cuinades,princi- palment de porc,d'au i fermentados. El principal reservori de salmonel·la són l'aviram, el bestiar boví i el porcí.

li'

(13)

Esche.

Els E.coll integren la flora intestinal dels humans i els animats de sang calenta. Hi ha quatre grups d'E. coll efiterovirulences causants de gastroenteritis en Ics persones. N'hi ha dos d'invaiius. E. colí enteropatogè- nica (ECEP) i E. coli en tero Invasiva (ECEI). i dos de toxicogènicr É coli enterohemorragioi (ECEH) i E.

coli enterotoxlgemca (ECET).

1 16%), altra produce» amb ou (18% 1 9%) 1 bolea 1 planta tòxiques (17%) l'origen ilr-i ortegut »T:I JL·I voltsni del

V1" " l ' i I , t.H 1 n i , . H M .. l.i m a n i p u l a - 1 i ó n o lii[,'H-nK .1 d e l í B t i m e n t s • •> asi el 47"" >l< l'r>>is fl 20CÍ. percentatge que va baixar Im al 11% <! 2 Q 0 6 i d * la -i |- H.n c o r r a r.i d'aliments LllHl.ll ' . . n - . | V l IIV.HIH-Illi, l a n n d e productestòxk •>( I 7% ela de*

I l'emmagatzematge 1 !a c o n s e r v a c i ó inco"

rrectcc(11 ipectivatnenx). L'ori»

gen desconegut va ter-ne la L.HI^.I en el Ida t ;i^>s respec üvaraem.

mil- (iv -. 11 sN M i " et va Ini' I1 <• el [ 9 9 3 . H i participen Í2 laboratoris, amb il.uk"> provlnenta .li- m ^ de i1' li">.~

pit.il> 1 d'alguns l '.AV del Valle* Cobreix cl 7 9 , 5 % di- llits hospitalaris d e la x.irx;i publica 1 l 111.11 preveu lea vtoi ibles de iuit roorganlame, edat, i e x e , mostra 1 i-- diagni «cica. "Im^il. 4 liitetnea ("u- t i l i t r i - n d e I I I ; I I I I T , I 1

L INFORME DE L'EFSA Antonio MwtfneZi com a espet 1 !

avakiaciú ^It- risco* cnicrobiològiï explicar e b motius i lea concluiions de l'taformc ilc l'EFSA sobre e h mètodes

de l'origen J<* IIÍS malalties per alimenta en L·I qual va participar. Va començardteni que e h pi rius microbiologies ptc nnf-Hir- r:ini 1 no resolt pt-r lea polítiquesd'tano cuïtat alimentari 1

L'expert es vt sumar a l'npinii» que afir- m a q i K1 L | L i . i n l l l i L ,11 l , i 1111 p i 11.1111 l a q i l ( l i nen Jguns aliments Eransmitaon 1 eti n servoria animals, així corn l·i rnu 1 tóti tal transmesa pels alimentí en comparació .nnh Its creí vies de transmissió' prim 1 paMexposiï lo ambiental, 1 oni u ce amb animals 1 contat ce persona a persona), es fonamenta] perarribai .1 un.i atrlbucidde l'origen del patmjen.

l'entendre quina ét l.i retactd entre l'aliment 1 d patogen en i·l teu L.HII{<ÍCS de la yr.in};i fins .il consum p a empren*

dreaccions, sense que la 1 u n per ).i M-UH- rft.it alimentària hagi di u una entrebanc peí ilcomen¡ Les avatuackmi dels riscos aporten Kguretat, no pretenen provoca remot i·intL- l;i població ni re- duir l'activitat men andí

L'EFSA compara ciiu mètodes d'<

tasubtipifiï l·i.m.i, els tnrbnnes anuals de brotí, ell escudis epidemlolo-

1 • tudh comparatius d'exposti ió 1 els dictàmens d'expers. II prim 1 aplicat basicamtMiï i li safatu n tel ta es b isa en lu I.IL :I que el D mtrol LIL-I reservón1 ei l( 11 1 l'exposk ió de le |uesta, men- tre i·iur els L-^Miitis eptderoii ilògic 11 • ten descobrir-ne l'origen lense ne el pacogen.

la comparació del nst d'< • | leí quatre categorie* t-> MM jssig- natura pendent. Martfnci creu, cum

n o l t t e x p e r t s , que M-rm m o l t ú t i l pt-r q u i n s a l i m e n t s N 'ii t-U ir n .nrs ilo més risc En aquest sentit, l'in- l·inne ik- I T J - S A i n t i m i i m . i r^iul.i a m b l.i fracció de transmissió alimentària ü'al-

• ròrics. El pas segít< • terifl ; i t r i h m r ^h|iiL'sta ft&cctó .1 cada aÜ*

naxumis» u

INTEGRACIÓ DE DADES

" .11.1.|iii. en -<:

r .il \\ -t 11 AL- salut 1 Jels aliments és bo, L-II seguretat alimentaria lu ha molta ffin.i

P I T t i r M (.•>> v o l m i l l o n i r I ' H V . I I U . K I • .K U

Els perills microbiologies m un repte

important i no

resolt per les polítiques d'innocuïtat alimentària

• • d¡KÍi*> i l f i | i K - klispi>M-iii s o b r e

malalties de transmissió alimentària són nu ompletes: en coneixem els brots, peo- tus l'abast de l'impacts sobre les |vr>i BUS Sembla cbffqueasobuna ntewdol1

iihi haurà prou, i que fi millor estudi seia l.i comí le totes, (unesment tmb l.i 1 --i i"r 1, tó de les entitaa implicada 1 umb un.i imhtr.Kió mi llur deia recursos.

(14)

Biodiversitat i sistemes

sostenibles de producció animal

El 60 G s Anml de l'Associació Europea de Producció Animal tindrà lloc per primera vegada a Barcelona, del 24 al 27 d'agost de 2009

DUAITA PRATS.

L

;i büxÜveialtti i ela tiwnwrf prodúcela

toa ets Batoes ttcoHta p a il 60 i ongrea Anual de I Associació Europea de lYxlucaó Animal (EAAP) que M O Q M d recinte Jt- l.i frra de Barcclnm Jcl 24 al 27 d'agut. Tot í qut- bsjMin < li.i BKM Seu IIL' I '<.••* leven i ment en t r c s i ^ s i i i n s , t--. l.i primera v q a d a que

iríl lloc a b i lutW ( i irni.il.

En li reunió li i I AAP 2009, eb « i s - cena podran ueiitir a un gnm norabte de piiruruic-- i accedit .i \,\ infbnnacM mét tvn'iir vibre ui sL'ctitr. T;imK- podran be p ni en efe etstw tallen i debati al

!' tea danerM Envestís» tons l i i i n p d e la i ü n c i a . m t i n . i l

Es pretén que ^ r ve ix i de fòrum de debat dels principals

blemes i per nm qüestions actuals

ui lecrcmi del Congrés, Geranio Oija, del Depattameni dk t*ii-r»u;i Animal i dek Aliments de la Univenii n Autònotna Av Borceiona, em comenta que d cana ilt-l ('-'Murl··-, d propot i tliu r e m e n t c l c o i t i i u - I M M U H HXICH d radi pel i in* tu de M i «provat pel i bmiti

i .. I i omellderEAAP.

PER AL SECTOR RAMADER

"En d nostre ca i ¡\. "el MARM (Ministeri de Medi Ambient, Medi Ruml i M.IM) t-s d tepnaentuu oficial i>'i Europea de Paxlucció Animat, i cl tenw, L·I va pm-

L-I I H : M . I I ' ..i I. •• E s a i b a n •. h n r.ir general de Mitjana de Produccid

•• • Ai i R a m a d e r e " .

(. retardo C laja explica que coa v pi d'acord que ea tracta I un usura] ¡ liiii.i .uní' \et teciona prioritaiiea pntvis<

tet pd MARM p a ;il subaectoc ramader espanyol, "l'unint L·l· daxpen A « anys, L-1

Comitè OL-MTIIK i y el Jt1

l'EAAT Kftn nebatliu coordinadament per desenvolupat d tema • l'han oproval

• •: • i i icioasdea amh lixò", v¡i sprofi ndiï • ijs

Se li v.i preguntai ijnè pod port» d réa ala col·lectius Implicats, i d secretari t-ns v.i comentar que, segons els

Jc l'EAAP. es prt-tOn qpje MT- de íòrum J t dchtit Jels

(15)

problemes I qüestions actuals! dt propoe : i l< • li ii li n i i projecte* de recen al futur,

"En aquesu línia, durani el m * u

•emeatrt M celebraran dl ingrés

«••> nacionals de les KM letaa espanyoles AIDA. 5E< *, entre d'altres, que i-N i.tr.in ressò delí principals sapees

cutíts .1 l'EAAP de Barcelona . OTK l . - n

! uri >ISIM de Produc* íd Animal és una fedcniclú Internacional d'organitzacions membres >U- 40 • d'Europa t de l'àrea mediten

fundada el I1M'> .1 P;m's MU.I i-ts .nispii is de l.i FA< \ que la

i\tr IIL'S deJ 1934 c o n un 1 ONi i amb estatut consultiu eq <•> 1 ü Les organitzacions membres n-yn els interesaoa professionals ^ científic .

mies, profatsionflla 1 prikltiLt^r^, tècnica 1 oiganitzsciona d'agricultors, entre altres coMectiiM relacknan ^nib la producció .i

Qüestió candent a Europa

La promoció de In rcccrci científica, el desenvolupament sostenible i eh ÍIIT.C- mes de producció procurant el beíiest.ir dels animals de granja i la conservació del medi rural, són alguns dels ob|ectius pnoritaris de l'EAAP.

Per això el tema que dóna tífl mo,"Biodivcrsitat 1 sistemes de produc- ció animal sostenibles", es una qüestió candent a Europa, tenint en compto la demanda mundl :rmos socials en gcncr.it com de la indústria ramadera en particular Espanya compta amb una completa varietat de races autòctones de totes les espíeles. En aquest sentit et sector ramader espanyol expressa la gamma completa d'oferta de productes t els trets culturals que ca- racteritzen la nostra terra. Els darrers anys, esta vivim ràpids i dramàtics • en les seves estructures i els seus sistemes tfe producció, per la qual cosa es- brinar fa millor manera de combinar biodiversitat, sostenibilitat i producció ens afavoreix a tots. El programa detallat del Congres es farà públic properament al web oficial www.caap2009.org.

(16)

EL COL·LEGI INFORMA

Parlant de la publicitat—

...p tant L*n tant, vegem algun anun< ilguna publicitària pi ional que ens sembli dul

REDACCIÓ

E

l dubte i • per raons

n i ' i l t d f v e t s e s : lii's J i i i i n n k i - t a p r i i t t i i i L i i i t i . i l e n l·i q u a l

s'empra r! reclam Je cónsul*

t o ur.uiiïtcM rms ;i li t.ii de tarifes o honorari*.

LES LLEIS

important conèixer alguna dades Incensaants (obre quina marges tu l·i ¡Hil·liLii.ii professional •< Espanya.

En primer IN*., cal esmentar que els ser- vi·is profenkinals i l'Estat t'han A nu n i , entre .i altre», .< dues Heli la l.k-i de defensa de l·i competencia il DC) I 1.1 Uel de i f i' r« la dedJtial tLCD).

Aquesti^ duet normes regeixen l;t publicitat professional ili-ipii^ que, el

la I tel ili- nu-siïivs l·l·i·i . L-n msterifl de vil i col·legis pruí

•' - ..11 -1 ,t ¡ , i ,|t- l e t p t í •l·.·--

»ioa<( ct)llct!ÍaJc5 id re¡¡im de íliure

í i U l l )

ii més, hi hn la Llei genet») Ju pubttcltu i l t ï P ) i Ics normes I tològiquci comunal i bi ptofienU nn.vi.i (NDCPVC) En l'apami 2 Je l'artide J5 de Ics N U PV< l'e

L'apartat 2 de TarTicle

35 deles NDCPVC

estipula que la publicitat ha de ser objectiva,

veraç i digna

!"• 11 publf( 11,11 lu de let "ofej« tlva, veraç ( digna i o il·lÍLiïn qttan és ,v>^( pi I fel - l ' i n J u i r .i errot o ;i confluid els consoenidors" A tall d'e-

: i públic ii.ir que anuncia una

^r.ittuiLi i en ^ .invi amaga altra uiïi ioii> .t l'uMl·iri tjuo h;i d'acceptar podei Kiuiclir Jt* hi promoclá pk-n:i-

ment éi contrària .1 aquestes normes deontotòglques. Una .iltr:i pràctica pn>

mocional que pot presentat dubtes

• ii <-^ 1 venda • pèrdua,

VENDA A PÈRDUA

Segons l'.irtk le 17.2 .1. la LQ I, M coneix per venda abat'xi 1 ¡neu d'adqidsició aquella I|IK' és susceptibh d i i i i l i i u .1 e m • ! • I aniden quant

¿Us pmi> d'altres producte» o serveis del [ment 1. pei tam. > Hi

•i Kibida T. n 111 é és venda a /• rdua I ta llei no la permet, aquells que e> pi i.i amb l'objectiu de detacreditat la imatge d'un producte •> d'tm establí- :iliirns. Tinipix: na és li'citu In

venda .1 pèrdua Í\UÍ.- fornu p.irr d'una estratègia encaminada a eliminat un competidor i> un (íri|p de competidors del mercat. Nu olist.tnt això. cal assen-

\,il,n que x">n els organisntes cotnpe- tena els que han de determinar quan l'ha incorregut i/n una de les situ 1

I ' ttet anteriorment.

RESULTATS

Respecte .1 alib niu- afecta directament 11 professió veterinaria, cal assenyala]

-.i'. • i- dubtes 1 tea pregantes sobre p u b l i l ii II • Itriüir al Cí>\ 1 i". piw¡ir:in i-n coneixement dels respon-

^;ll·ll^ capacitat! jr-'r donat una resposts adequada i completa.

(17)

Técnicas Moleculares

para el Diagnostico

Veterinario

902 400 175 935 672 000

[email protected]

App1us+

Campus UAB.

08193 BELLATERRA (Barcelona)

Servicios

•+ Sexaje de aves por PCR

•• P8FD

•» Chlamydophita psittaa -» Pacheco's Disease(PDV}

-> Avian Polyomavirus (AVP) 4 Aspergillus sp (Aspergillosis)

•» Pigeon circovirus (CoCí)

•* Canary circovirus (CaCt) -> Marek's disease (MDV)

* Mycopiasma galiisepdcum

•* Aleulian s dtsease (ADV)

•* Camne Parvovtrus (CPV-2)

•* Ehriichia cants

Mycopiasma haemocants

Leistimatva

•* Feline herpesvirus (FHV-i) -» Feline leukemia virus (FeLV) -• Chtamydophila fehs

•* Bordetella bronefitseptica -* AD-PKD

•+ Lawsonta m trace/luían s

-• Heticobacter

-» Ctyptosporidtum -» Campytobader

•* Salmonelia

stena monocytogenes

•* £ coli

-» Banco de AON

(18)

EL COL·LEGI INFORMA

Beques d'or del COVB

d'ampliació d'estudis Ramon Tun i per la Junta de

rn del t bl·legi l*any 2001, oportunitats d'or als nou rinaris

V.FGJA.G.B.fD.V,/N.VJSF A.G.BJD.VJ N.VJS.F

T

i m r l'i..¡-.i I I H I I I I ii d'ampliat d conebcenunu professionals i kHomfttici un i,ip u il-.i.J I la carrera portunl- m Turró del i X ïVB. Any nre my, tk's que t-* va .iprm.ir, ha .ioti.it tupcHI LI nim> llicL-n- ciata en Veterinaria l'inv 2CO8 van pixIiT tiiiudir-iu- quatre «rínaria col·legiat» Alvaro ti.iru;i Bonilla, DraieU VrabetovB, Núria Vbcafno i Sandra

I N T E R C O N T I N E N T A L [tnore ^ ^M i exphV u la «va in.ni I.I i •• t e * ¡nu ÏIJ

i-si.iil.i d i pa'úos i om el i •• • <

i i .1 I nia, Irían i I Regí Unit, Suïssa i Ji illa l tpa laloteni en el ca d'Átvsra t h Bonilla I I teniela

• i tet Intens nt) nencal i moll divenifli .i.f.t. amb estades

;t més d'un lloc. L'Aivato va escoltiï ;in;ir B IIL'HH-. [teli hi prea- rigiosoa del món i la Daniela \.i ser a vuit clúrtiqud t hospital* de petin aní-

• •

Retrat de Ramon Turro, que et pot veure a la iaia de juntes dH COVB.

>OD * RIDOLE

NE HOSPITAL

Alvar Bonilla.

"Vaig preferir fer una r u a p t l servei de cirur- gia d'alguns detv hospitals d'èqutds mci presti- gtosos del m6n. Etí llocí criats van serOniono Veiermary Co/íege.a Guelph (Ontirio, C..•

1.) Universit.il de Geòrgia. 3 Atherís {Geòrgia, EUA). I Hagyard ¿quine Medical Instituí* \ Rood

& Ri'ddle Equjne HcuprtflU Lextngnon (Kentucky.

EUA). A rA/nèfta Hct Nord, el món del c.ivall és un negoci i les possibilitat» que t'obren .li ve- ce rinan gràcies 3 aixa són enormes, A Loxlng- con vaig visitar dos dels hospital i p n v i u equrni mes grans del món.els quals compten amb més

de 50 veterinaris i són .i menys <te 5 quilòme- tre* de distància erwre si.Això ès possible grà- cies al fet que en aquesta ciutat hi ha més de 200 ramaderies, principalment de pura sang angtèí. en un perímetre petit, dos Importants hipòdroms i un important centre equi.on con- tinuarnent celebren esdeveniments de polo.

salt, etc., i on el 2010 se celebraran els |ocs eqüestres mundials.

El fiood & fttddfc tracta uru mhjww de I0.0O0 casos l'any I compta amb unes instal·lacions es- pectaculars. Recomano a tothom que visití aquest hospital, principalment si cerca forma- ció en cirurgia equina, ja que hi duen 3 terme fins a 30 cirurgies al dia i l'equip de cirurgians és moll Formatiu."

(19)

Primer de tot va atiar a l'Animal Hto/tfi Trust de Newmarket (Regne Unit), on v,i passar dues setmanes al MTVtl d'imatgc de Ruth Dermis.

Desprès, va ser tres dics a l'Hospital Veterinari del ÜiMvursWf Callcge de Dublín (Irlanda), per continuar tres dios mes al Regna Unit. a l'hos- pital de petits animals de la Universitat de Glas- gow, on treballen els doctors lan Ramsey i Rory Bell,en el qtrnl tracten amb rodo radioactiu molts gats amb hipertiroidisme

L'estada seguem, d'una setmana, va ser a Liver- pool, al servei d'imatge de l'hospital de petits anima li. on va coincidir amb el tfoctor Fraser

McConnell. Desprès va conèixer la clima» de referència amb més especialistes del Regne Unit.

ta Doncs Vcirf irmry Speaatati, on va estar al ter- vei de medicina interna del doctor Clive Etwo- od. Les ires eiudes següents van ser a als Et- tats Units. On va Ser un mes nt Vetctuinry V, HosfMíjf de la Universitat de Carolina del Nord.

i un mes al sei"vei d'oncologia del Vetermary Tc- oching Hospital de la Universitat d'Ohio, un cen- tre de referencia en oncologia on utilitzen la vacuna contra el mefanoma amb emt i fan as- sajos dini es amb nous tipus de quimiotcr.ipi.i de medicina humana enfocant pro trina de xoc tèr- mic 90 com a última opció en el tractament dels carcinomes o melanomes metastitic* re- sistents a quimioterapias convencionals.

Ni Pel

Va passar tres mesos al Kleintiorkllnlk de la Universitat de Berna (Suïssa). "L'equip de ci- rurgia és un del: més internacional* de tot I'- hospital, i s'encarrega tant de teixits tous corn d'ortopèdia i ncurocirurgi.i. Actualment hi h i tres diplomats que estan subespedalltiats. Es- tan organitzats de manera que formen dos equips: un dia uns s'encarreguen de passar vi- lita i els a feres de dur a terme les cirurgies, 1 al dia seguem kilKOrcanvfan els papers, així ca- da resident pot seguir els seuj casos. Cada dia.

a primera hora del matí. es fan rounds per re-

Odontol [uina

"Grades at contacte d'un veterinari i amic vaig contactar amb un gran especia lista en odonto- logia equina establert a Mils, en Massimo Be- dettiTreballa com a donttïü des de fa gairebé 30 anys, I s'ha convertit en un dels millors den- tistas d'Europa, Des de fa dos anyi.en Manuel treballa amb ell I formen un equip fantàstic.

La |orn,ida laboral començava sobre les 5.30 del mati.quan cm llevava. Li meva feina alta era a|Udar. pujtr i bamsr el material del cotxe, es- tar atenta per si es necessitava alguna cosa i agafar-la, aguantar el cavall perquè no es mogués, '. etc. Facilitar-los una mica la feina. Pel

visar i discutir cots els casos que estan ingres- sats a l'hospital i es planifica el dia. A la tarda es repeteixen, de manera que tot l'equip esta assabentat dels pacients que s'han viit durant oi dia Els estudiants tenen un paper molt im- portant en el dia a dia. ja que són els encarre- gats de passar visita,que després comentaran amb el resident, I de dur a terme totes Ics pro- ves necessàries.

Aquest hospital està especialitzat en nr- troscópia de genoll, complementada, si cal, per i >;ia reparadora de l'ettabilltai del genoíl (TPLO). Ès un plaer veure el doctor Ulrieh R i n fer una cirurgia darrere una altra sense cansar- se d'explicar cada vegada el procediment a l'a- lumne que l'acompanya".

que ra al treball de dent is ta. he après l i m l l í l M I , des d d primer dia m'han deixat ficar la mà a dins de les boques, m'han explicat el problema de tots els cavalls que hem vist, de com s'hs de fer per solucionar-ho i q u * no s'ha de fer per no equí votar-se, M'han deixat agafar les llimes \ lli- mar, una experiència que hj m genuí en Massimo i en Manuel tractaven un cavall ca- da 20 minuts, aproximadament. Durant tot un mati ens donava temps de fer uns 15 cavalls.

La veterinaria que em v.i llogar el pis a l'hipò- drom, f Ida, treballa com a veterinària oficial a les proves de fons (raid), així que ets diumen- ges que ella anava a ere bal lar. l'acompanyava per ajudar una mica en l'orgamnació del concurs.

He après moltisstm de la meva professió I he passat uns mesos inoblidables"

(20)

EL COL·LEGI INFORMA

Curt de responsabilitat professió veterinaria i peritatge

Dies: 7 i 8 de maig de 200' M h i d e 16a 20 h

Organiaa: Consejo Generé de Colegios

< uviol tí».- España I C o l Icgi Oficial de Votchnaris de Barcelona

Programa:

- Res.pons.ibtttt.at civil dertvnda de l'cxerclcr professions!

- Responsabilitat penal derivada de l'exercici professió ¡

- AsujgLirjin.i de responwbtlttat civil professional

- C o b e r t u r a , pòlisses i reclamacions

• Responsabilitat patrimonial de les administracions publiques. Especial referència a la responsabilitat dels

nans públics

• La prova pericial e n el procés civil

• L i prova pericial en el procés pena)

• Emplenament de documents d'ús habitual en J'exerdci clínic veterinari i responsabilitat derivada

- Elaborrv irme pencinl vetep ijctura.conungucí valoració

- Procediments |u<]ia.ih reals en rn.itèna de responsabilitat civil í penal derivada de ls.pracuquesI'exerdd profe$$jonaJ 1 actuacions pericials. Practiques

- Procediments judicials reals en matèria

de responsabilitat civil i penal derivada de Ponent Jordi Manubens, HospicaJ l'exercici professional i actuacions

pericials. Pràctiques Uoc: Sala d'actes (COVB>.

Preu: I SO euros.

Periode d'inscripció obert

rcnci.il i casos clínics

Dia: 14 de maig de 2009 de 9.30 a 14.30 h

Ponent Carlos Vlch. veterinari especialista en dermatología per a clíniques

veterinàries, Dertnovet. Servei de Dermatología Veterinaria

Lloc: COVB Preo per a col·legiats dei COVB: 50 euros

Periode d'inscripció obert

conjuntivajs en gats i gossos"

Dia,-19 de maig de 2009 de 9.30 a 13.30 h

Veterinari Molins

- Conceptes bàsics sobre ta radiologia toràcica

u di i discussió de casos

Lloc: COVB. Preu per a col·legiats del COVB: 50 euros.

Període d'inscripció obert

comeáis en i gossos"

' d'octubre de 2009 de 9.30 a

PonencNatí Hurtado. Clínica Veterinària Gramenet

Uoc: COVB. Preu per a col·legiats del COVB. 50 euros.

Periode d'inscripció obert Monografi

D U : 22 d1

14.30 h

opèctes de 9.30 a : Nati Hurtado, Clínica Veterinaria Ponent Carlos Vich. veterinari especialista Gramenet

Lloc: COVB. Preu per a col·legiats del COVB: 50 euros

Periode d'inscripció obert

Monografia

Dia: 10 de ju 13.30 h

» torácica

* de 9.30 a

en dermatología per a clíniques veterinàries. Dermovei. Servei de Dermatología Veterinaria

Lloc: COVB. Preu per a col·legiats del COVB: 50 euros.

Periode d'inscripció obert

H mrt

H

H u

Q

D

SECRETARIA Móntci ftodrigucí

Telcfon 932 112 466 ext 1 covb@tovbcj

Támara Gutlltn

Telèfon: 932 l t 2 466exL 1 4ecrctaria@tovb es COMPTABILITAT

Andreu Garcia

Tetóte.» 932 l l i 466 ex c. 5 [email protected]

BORSA DE TREBALL

EliMbeth Mica

Telèfon: 932 112 466 ext. 2 [email protected]

FORMACIÓ

Marta Palau

Telèfon: 932 1 12 466 n a 3 [email protected] ASSESSORIA JURÍDICA

Elena O¡

Telèfon: 932 M2 466ext. 4 dep|[email protected] ASSEGURANCES Rosa OrdbñM

Telèfon: 932 112 466 ext 7 [email protected] MARQUETING Ferran Alca raí

Telèfon: 932 112 466 ext. 8 [email protected]

INSPECTOR DE CLÍNIQUES Francesc Olives

Teleíon: 932 112 466 « x t 9 [email protected] SERVEI DE REGISTRE DE

L'AIAC A BARCELONA

Luis Benito

Telèfon: 932 112 466 [email protected] G E R E N C I A Francesc Masoller

Telèfon: 9J2 112 466 ext. 1 [email protected]

CENTRALETA 932 1 12 466 FAX9Ï2 121 208

Références

Documents relatifs

Conté informació en 40 idiomes, més cobertura no anglosaxona (6900 revistes europees, més del 50% dels títols són europeus, sudamericans i asia-pacífics).. De 1996 ençà

• Si encara no tens un perfil a ORCID, fes-te’l i informa’l als diferents perfils acadèmics que tinguis (Ein@/e-Greta, Publons, Scopus, etc.)?. Si ja el tens, identifica què

Per tant, les categories de la dimensió Obertura del Sistema en el grup II es troben sobretot en les fases d’exploració i d’aplicació de la unitat didàctica, les categories

Al cicle mitjà, en el conjunt de les escoles es detecta que els alumnes són conscients que de vegades fan activitats o tenen comportaments per obligació o per la influència

Per altra banda, es va treballar sobre l'entrevista, la qual seria l'eina per entendre el com i el perquè de les classes de música del centre. A partir de l'enregistrament, es va fer

• Recursos per a seguir la pròpia formació continua i millorar les seves competències professionals1. • Poder de distinció entre la vida professional i la

[r]

A l'any 2006, amb la incorporació d'un Tècnic de Suport a la Recerca al Departament de Psicologia Social, es va tenir la possibilitat de gaudir de l'eina wiki per la tasca docent