VETERINARIS 105
Les malalties de transmissió
alimentària preocupen
Els experts demanen estudis epidemiologies per conèixer la situació i controlar-la d'una manera més exhaustiva
TEMA DEL MES
La responsabilitat social corporativa (RSC) pot tenir moltes aplicacions en diferents
" iits de la veterinària
COL·LEGI INFORMA
iarim dubtes sobre
unes actuacions
confuses de la publicitat
professional en veterinària
SOLUCIÓN ORAL
paracetamol s.p.
Paracetamol 30 %
ESPtCÏE DE DESTINO E INDICACIONES:
PORCINO TRATAMIENTO SINTOM TICO DE LA FIEBRE.
POSOLOGCEA ¥ M O D O DE ADMINISTRAC) N:
V(EA ORAL EN EL AGUA BEBIDA A LA DOSIS DE 1 ML/L TtEMPO DE ESPERA: 1 DCEA. Regstran...: 1.707-ESP
s.p. veterinaria
Ctra. Reus-Vinyols Km. 4.1 -Ap. Correos, 60 - Teléfono 977 850 170* - Fax 977 850 405 43330 RIUDOMS (Tarragona)
www.spveterinaria.com
VETERINARIS 105
Les malalt!**
d * Ira nimia* kó aNmentAH* preocupen
VETERINARIS
i
VISTA DEL COVB
¡seny i uug
EDITORIAL
Les responsabilitats de la veterinària van més enllà
de la bona praxi professional
S
ur veterinari és noti rnés del que 11 ivlru es pensa abans Jniir.n .1 l.i Facultat. >i 1 veterinari És estarcampromèa ami la salut animal t amb ta salut pública Esconl Ixei les normes que, respecte d'atxòí de numera ptriòdica, es legislen i ens fan respon tbles de qüestió bàekpa : il 1 ift.11, com són la vigilancia de k--> normes alimentàries, de 1 t> moris i> del benes itmal, enere ni- ítej alma d'una llarga llistaEl vererin iri u- un papa de ban 1 > di defensa, que es podria compara amb el de IL> defense*
p! iMii.i >.int:timi: d sistenM immunltari és uo conjuw li raecai I protegei
d'infca ions p a mitja de ta tdentHkm Ió i l'eliminació -.['MUL1! ir- patdgens. S íuntameni amb Li rcst.i de pvdesstona sanitàries, fem el matei i, idendfiqueni 1 renfan t'abligacki d'dhniruu' . 11 daevol t^ritl si V<XA a k-^ nostres mans. La n •••u.i yr> ifcssií ponsabilitat, de a neixeroent, d'actualitsK kS,de nopefdte d tren, en definiriva. Ni> n> més a ir.iLt.i de tor bé Ees coses, de poda cer*
ir una fauna praxi prd úhú també de «i l·len I això vol JIT ,m;ir Kmpre una mica més enllà Jel i\uv d trlaatnem necessari
cf no sempre és imprescindible kr tr,ins bwenions econfimi L|IH.-> ni 1 onèixer les darreres tècniques HUL1 hagin sortit en 1 especialitat; l'excel·lència £s opritninar amb bon allò que estigui ^•·\A la nostra reapcmsabÜitai i SOCB f i nostre l i . 1 niï in. Tenint en compte > tem de felicitar ta (ol·legiada 1 doctora en Veterinària Rus.f Feu Toca, pel fel d'haver rt-Um ta medalla losep fructa al mèríl sanitari. L.i t lenerslll itcV (!.iuluny,i l'h,i considerat metebeedora d'aquesta dbtincid, que representa i-I r « onebeemem a la
feina que 61 cot d col·lectiu veterinari qu tietnlla BÜS diferents escorxadors de i latalanfs Quan I 1 terinària és, a més a més, partícip d'un negoci( com pei exemple lat fínica de petits animals, l'excel·lí 11 eia es troba m milers de petits detslls, coi s atenció al 1 lient adequada, una bona $ tió intent per conèixer e h detalls d'un cas dfhii del qual ens demanen una • pinl ;- b mà del
rínari que l'ha tractat en primer Uoc, « c . La tmatgi professional que cadascú icutelx en benefici o en detrimem de cot el ( il·lectiu, t s'hi ha de w tllar contínuament
NO SEMPRE
IMPRESCINDIBLE NS
I N \ ERSIO ECONÒMIQ1
• ACTUALITAT VETERINARIA
PÒLISSA DE RC COL LECTIVA ACTUA1JTZADA
• TEMA DEL MES
APROPAMENT A UN NOU CONCEPTE EMPRESARIAL: LA RSC
• ANIMALS D£ COMPANYIA PRINCIPALS REACCIONS AL·LÈRGIQUES ALIMENTÀRIES EN GOSSOS I GATS
• SEGURETAT ALIMENTÀRIA
Ml INFORMACIÓ SOBRE LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ ALIMENTARIA
• PRODUCCIÓ ANIMAL
BARCELONA SERÀ LA SEU DEL 60 CONGRÉS DE L'EAAP
• EL COL·LEGI INFORMA QUÉ ÉS PUBLICITAT I QUÈ NO
CONEIX ON VAN ANAR ELS BENEFICIARIS DE LES BEQUES RAMON TURRO 2008
05
06
09 11
14
16 17
Una col·legiada rep la medalla Josep
Trueta de la Generalitat al mèrit sanitari
MARIA ROSA FEU TC MEMBR .'JOVB DES DE 1989 I VA SER PRl . IA FUNDADORA DE L'ASSOCIACIÓ D! ES DE ( <1Q
1
En un ií que va tenii !W aJ Palau de fVJr.illv-. i que \.i presidit el preaidciu Montilla, Maria ROM k n H <ot\ i ta una de les vull pers n a q u e van wbn la nuda lla Josep Trueca il mèrit mnltaii. Aquest guardó es Dines ¡mitamcul amb Ica pl.kjia-s|osep Tiueta a peñones I entitats que han ointnl·iin ,< niillnrir l.¡ nnital
Marta Rota é» llicenciada en Veterinaria p a laUABtmembn Id I OVBdesde 1989.
El 1996 es va doctorar cum la b en Vete- nrún.i. es fundon&ria del coi di- vetertna- ris di- Li Generalitat de Catalunya i presl denta ImuinJ [' \ \ I su MOJL- 20CW
ible «ii l'equip de protecció di l,< sahri del Bebí Llobregat Centre Nord i Fontsantadel S a v d Regional .i Bsiceto>
n;idt ['Agen la de Protecció de Ea Salut
Publicat el pla estratègic del CGCVE per a la professió veterinaria a Espanya
MB ÈL CONTIN PLET.
,vww<_ -JALJD/ :>s-ocv
poraabk* col-tegiali en d&renn conumi- lutònocne*, can i kalunya, i enques-
• >• i •!"• |u< i i per o « e u postal amb
«tennarto titulats i en actiu I estudianta de Veterinària vtn ict leí fonts que va fa st-r- vir fempTeai d estudia de mercal Kn¿3isis t {tmtsá&c&n (H.T triil'nr rt".|i<)>.n^ -i k^ pre- paites L|U. I luí t i u v e -
ti'riñan.
PLA ESTRATÈGIC
El Consep General ¿a t ,ukffos Veterinarios Ai /-.sfliiiui v¡i primuiurL- i h u m s ^ n r l'estudj
pcrcooèfatn b i
labom un pta estratègic que impitrfii l,i millora i el reconebcemeni taeisü Ai- la tes < 'un b s k m néi deas-
!n ha li1^ següenta d'una banda, I.|IK:
LI veti un i profauiia jove, yi que una prwpccdá alta de veterinari» col·legfaui l'ha ll¡> i-i» i:" en tes dkimea dues dècades, i que Ics dues tetcem parts ^fl- veterinaris col·legials tan, actualracnt, homes, b n i que aquests proporció l'inveneix sntre ets lli ce» i nsrecenta (dutsdaacspa cada home).
IV l'altra, que l'empnaa privada, n ibtetol k">
i litik|iti'MríiniiK'ik Jf companyia, éa dprin-
• ¡p il imbil l'ocupa ió ài I- vel tria w ' ii- 11.1 es pol considenu en relació amb la preparació proícs sianal; |u la demanda dt veterinari pera in animals està arribani ak limiï-, i qtH d treball en la Industria .ili meatsjia lembtaque ÉÍ un jac tmeni . U n pació per il ful
Animals etiquetats si mengen OGM
Elptcdcl i'.trl.imeiu turiijH-Lt ha JL'manut ntmem 11 tntposic i'1 d'una e d q u a i obligatòria per a la lli't, la carn o e l s ous d'animals que hagin menjat pinsos eta«
unbotganismea ajenètfa amem mi>- .¡.i ( O G M ) ,
El dictamen dót i i s i Llibre Verd qui.' li í'K v.i presentar .> l.i cardoi amb l'objectiu de canviai les regiu per als .ili m e n a I pera Les begudes que IMIL; ' nominacions d'origen iml- algun distin- tiu .li qualitat, com t'oii J U l i v a verge extra o els producte* de comen [ust
EL COL·LEGI INFORMA
VILMA FDEZ. H.rtartn»
Responsabilitat civil coberta
Le etats professional rinàries del COVB estan incloses en la pòlissa d' i col·lectiva de RC) subscrita peí CGCVE amb 1 1 AMA
E
U professional veterinaria han Av¡iihscruirc uní | >de icspimsa- bdttM i-ivii (RK;), \,\ que, en i i Id de factivitac* poden causaralgiina me- na de perjudici a un ctleni o pacient.
Per això, l.mv 2003 el ( O V B e a m \n ctoure en la pòlissa d'.^i-uuinin,;) uilicc-
i- RC subscrita pel < lonseji
( .IIJ^IS Veterinarios de Esjwflú (<"(¡t ¡VE) amb In companyia Agrupación Mutual Aje- pañadora (AMA), una pòlissa que dea de I'I de gener del 2009 enj lo) . I- ¡reclama- i lons dirigides a les peraonet jurídiques t v n u't.its prv>tes-iiuiuiU).
Cobreix els risci derivats de danys
i perjudicis ocasionats en l'exercici de ht professió veterinari;!
La pòtis» d'assegurança o Electiva de RC suhscrit;i atnb PAMA oofateix CU riscot
(.k-riVLirs J f d a n y s i p e r j i u l u i« i , n i > , i ! > i - n
L'exercid JL' la ptafotió veterinaria «mfc un capital Bsseginat de (00.506 euros.
• 111' -i:i quandta) inclou lot indemnitza- ciotupexdanys! peijudic í»eo ni nticteau>
iIKi-res pervme» a cauíui d'enot» e
¡fomkriopg profosUnt. i k
T . i t n k; IH i-«t.in k u i i i p n - w l o .« r«.u L · I V ilnii'v.i l·i-nnc [ v i pt'rsiin.il al servei JL*[ p m -
nalquc causin pe^udkia] >. Ihnl dim Jt li-iiiiui>>n^rpirrtnpitnawiignarh .i iri'KtlIíiJiirs. \ nu-., i t,imK:ambur ca- i ii.il o m g u t a i d e VX 5 0 í a u n » ) l i i IL: t . i - buda i.i responsablUtw (Ivil d'explúti qiiL- afee I.I hi II--.]HroafaiUtai de la peoona nsscRurjJa per la propietat, |vr ratrenda- ment O per l'usdetruit del CCQttC veterina- ri, tndoens-hi, entre d'altra i l·^ln^ d'uns I imitv efa incendiï i IL-S t-xpli ww íns, eb al locül ¡ els danya [XT nipjn.
ASSEGURATS
1 ii!i> de l;i i>itli>-.i L">t.tn u s e g u n u s ela veterinaris col-legiali i/n t-xercici i los penonea friríáiqut» (com lea societats professionaU) que cenen coro .i activitai I.i priiicssii) veterinària Kntpre I\\M.- l^s redama b « l tigulti degudes a u tuaciona pnjfeasioojalB de vetettnar! o [4egiatsen exercici Leí societau pi-üii-ssitiri:ils vi'iirin.iriis tenen 1'obÍi^CÍó, M.-t;i)ns estableix farttak I I J de la Uel 2/2007, Jf 15 ili- m.n^. ,i VftXM ^lll·-.^ rile- .1 im.i pòlissa de RC.
La responsabilitat civil, què es?
U mponubiütat civil es pm definir com l'oWigict<> que tò l'autor (funi ncgligcntia de reparar econòmicament el» dnnyi r pcqudi- c ií CMMÍ n o derivats de ti mala praxht L'ob-
¡ectiu ti compensar te victima p«fs danvi ocaíianats. por la qual cena persegueix un interès privat
NAC HO GALLARDO • 'rtior de Mlrfceimf Tacte wwwnurVentr^-umcjxim
L eitracègia c m p r e u r l i l fa iorvir la
RSC: un concepte nou a les empreses
impreses que 1 My¿\ i fan i poratíva
D
u un temps, Kmbfaque hiha mi cono ptt n tiita mprctaríoJ, I le la
•
in ii (R9 I i I lubb i n
, . • I . i n . I t l l l L i | ' l . - ï ; i l i h -
i pol i p itaa beiM fld tcrinari, i (.-•• rvcHirfsuna ittra m< i-1. i idadi leí pi
En una primera nproximnt íú hem vol
• l i ' 1.1 | Í S ( " L ' h ¡ H I l l t - . i - K l . l l - .
veterinaria. Alguiu • eh tca resposta han • rat: "Tnatiadaí leí obligat I d m.li
\ iduali .1 t'empn n i . ! l.i ocscional I J i m de lespasibitli
i. BBuna mods?i «n argumeni de ron«
.l.i -\|•.(Fi.n 16 p a expandiria Imatge tnéa entlftdeltcUentB) pfoveïd mt to- ca l.i * nifi.n i M i iplij le» m
ir en l i gent, fi 11
i n . i i , i • K M l l i i i . . I M I I I . I I l i I ( 4N < i B ) i n l i • ' i n
III>. ¡u< l ' . i ^ i i v i r . H '. n i ' f i - . n i i l Ex f i l p e r q u è
ma l·i • . • 11 ii !• " " I •• ajudat pi i Bonesserae postlbilltiiti a tnvii del d
lup i m e n i d e l t e u • • i ••
icvapt i i n titaoi" Tota squett
...ii . • tenen un • ism u l.tnirMptt.i, ili- manera que l.i i
m o l t iii--\ ïiKnl.iiliï d e l ' s c t í v l n u
negoci.
DEFINICIÓ
Idméia 'li rpk-i.i tfl l i |xri >)> >*,»il·i \\-\
Fftmm d'Experts en líS( !dtí MfatteeiideTn-
l ' . i t l i A i t i i S 11 i b , • p i c • l l u • i'i<-, " - i i t n .:- - d e l
compUmem de les obligacions legalí, és Is in
uniu i. ^•i·lniii.iMiu-iifl seu í « c m i en l . i «
va prsttrti en '• i trattgies, polítiques i pio- ,K le preocupacions socials, laborals, i de resp» te dels drett hu iv que Kirgeixen de b relació i el liàd ••
. n i · i i i a m b d • •• ••ni P i n t e n
nen ttw et mponaabütem de le* come- l a i delí imputi- que esderiven de les seva ten iuns" En aqnestei deñnk i na hi ha un fa r quepennd inillor.ir la
rcbaóaiJibelígnjp§{fintert*(grafe p T.un ilta la iJi i que I-i K>1 i* • £• uncon- iiim (faccions Riuada de brau vnlunut. >im>
• [tiesta han I > n n Integrades en l'cs- tr.tii'i;i.i i en l.i 1:1 •>! ii' iL l'cmpma. fUgunsdefa
ii ••• .1 • ¡ ' i ' • • t n p a n -
vil-» A i . . . . positiu
en la geatKS di !>. tw uno< hutnatu ( i ' '" !'l · i
• !i l i l •••! i i i i ¡- !• • .< \ I T U t t l w I- i ) ; t i ll !• l n i. •!• m a r e m q w n g u a n y a IN putfli i", tiJiln-.i. i i m i ni -l.iv.nit eJs clients; l;i redúcela de despeses mediam- l·irm.ik la inillni I tu amb ets pi. i\ tfdats i amb ela grupa d'fnmèa, en PER Q U É A R A '
imen -: • molí positi- v m» ni lea empresa i els pn ifessii inali uiuc tldetenetcanvi i ran tmaopoaa peí I . I R S C .
1 n posicioiumcnt ciar respecte a ib btentruna peicepc lóde l'enrom molt
IM.lt I t . l |IH l.i i
i -vi . I I un motoent embrionari
testa etapa tw crigarii la mateixa naturaie-
la R mili
i de i cal cia ra
Qué integra la RSC
Ajut social • medí ambient
Convenis de tol-hbor.v ni
Patrocinis Aliances amb diferents O N G
Programes de sensibilització
Clientes Productes Llenguatge Relació
Grups d'interès Codis de
conducta per als grups d'Interès
Incorporació de criteris socials i ambientals en contractes
Empleats Conciliació laboral Formacions Participado en decisions
Tipus d'accions en RSC
Accions internes
Accions externes
Contractació personal Remuneració Conciliació Formació Desenvolupa- ment serveu
V
Inserció Inboral Recerca en diferents - àrees
A|u:s en • d'impacte social
Satisfacció personal
t
X
+- im.icge -•»- 1
• Conciliació
Rendiment Retenció Satisfacció clients Ampliació cartera
Sector Veterinari
Empreses 1 negocis
^ Resultats directes
i
millor actitud + orgull + sentit de pertinença
^ Resultats indirectes
vi dt l".u f LI.IViii del) veterinaris està moll alineada unblacol laborado i l'ajuda t< un Impacte KM tel, pei tant, obtenli nit
benefici amb In RSC icmbta una i.t Inevitable, et netmivameoi ten- :ill (x'r .i IcscmpToc*del nostre sector treu- re'nprofij Jt- l'actuació posklonant-íe com .i negCK '• úau ru li"- j guan- '. ,nil -ft -UN » |'l FtÜTU de 1
ra [i't lejquali I ' ••
tat PIT l.i l<^( . nomh m en el fci moleteseii
I I M . I 1.1 fuhi i. >.k- ni,ii.|iii'iini; i I L · I I I V I n
siunutii ,tt i i-iinH-nt en L-lln; els MUpiBKiJl ^rs ni i viiK'ii nu retam dar, i.t que, oaoa pana quiïn a irvkill·i la m.irt.i. (t motí Jiiii il Av quanil litart-lrctt«mdJmX \ nu-,in>irulvin .mih accions m>i' no t6n t cun u-rimm i que n - IIK tebeenun icgulBient, ltovintie*phnesna
wlgnaj Rcunoi t iquen tlpu
temps de crisi
stinncio de; rotruríor, ió es una l \
ornpnnyin que ho vulgui fer. Cal recordar que on
•
•
cl i e n M • bretot !(?-
un cop arriben elí temps de bonança.
d o n ertaRSI comaeteademt lli I[,I i de pr tfgxsA • de I etoj •• i.)K>r;tr una estTBiegia il.ir.i perquè no acabi -«ont un cúmul d'accions liLinrropi^ucs. íenK puede relació amb la gestió inrens. L'objcc- un éa identificat i explícit,ir l a . m ions, vin- i ii|.ii!o .i I' ' dtru d'una ettnicttm i]iit; ivsjiiinmh a unapnlriici de RSC". AL(I«.'>.- i.t pi >li!i>..i >¿-. d'una banda, aa b m tntwneii que iniliii·ix. n en I W 9 • petòiubieiüien l'ncdtud i i-l ri-mlinit-nl «It- l'etfuipcle tfi I • 111.
i de I1.ih i i. I i<. i. Ions externes, li'> qualt fiï*
• i i R - s ( v r i n i l l i i r j i l . i u n n - > i n .
p e r o " l'efa clients i fidelii
• • • • •!• i n • ! ' [ > r e m i a m l t j e n ç a n ) l·i R S < ',
h "• ! • • • • ! . . • • . H I q u e c o n t r i b u e i x i i !'••-
•: i i - : I . I e m p r e s a r i t l i c r e ï • J o i I Petíi noétRta il, • ii tenir una itnlkmni
i ii l i n - i tol l'cnèncla de I.i misiiit ilo Li tiHiip.uivi.i
\ nét, desprésc il sabercomunkat .it|iu-st- n. ni- n mtatge* •••mpotitius.
TEMA DEL MES
L'ENTREVISTA
SEBASTIÀ C O D I N A Especialista en estratègia
"Caí anar més enllà de l'obligació per llei"
La responsabilitat social corporativa (RSC) és una moda!
És una reformuiació d'un concepte que existeix des que hi ha comerciants.
Es tracta d'una qüestió de recursos humans?
Té relació amb els recursos humans, però no és només això. Essencialment, la RSC pretén dirigir l'atenció al fet que les em- preses, les organitzacions, poden anar més enllà del que obliga ta llei. cal anar més enllà de l'obligació per llei.
Com es pot aplicar la RSC al col·lec- tiu veterinari?
Hi ha molts exemples d'aplicació de la RSC al col·lectiu veterinari: des del comporta- ment en les relacions entre col legues, fins al respecte amb el col·lega quan s'entra en un terreny en el qual pot haver com- petències o quan. davant del client, es pot fer quelcom que pot afectar el prestigi de la professió.
La veterinaria és una de les profes- sions mèdiques que estan sotmeses al jurament hipocràtic, la qual cosa implica anar moltes vegades més enllà del que dicta estrictament un contracte.
La llei no obliga a Felicitar a cap treballa- dor péro el bon empresari i el bon cap és el que és capaç de remunerar al treballa- dor en coses que econòmicament no va- len res péro que emocionalment tenen molt valorar com una felicitació, un reco- neixement, formació continuada...
Es dona la circunstancia d'un sector, pet que fa a les clíniques de petits ani- mals sovint la remuneració salarial potser que no sigui molt elevada.
"El corjx irativiane a l'extrem de prescindir de Ics normes deontolò- giquesés nefast"
Jo diria que el fet que la remuneració sigui adequada o no esta relacionat amb l'em- presa i amb el sector: hi ha sectors en els quals, en general, es paga molt malament i d'altres en els quals es paga millor.Tanma- teix, hi ha una qüestió primaría, que és que el professional ha de treballar allà on li agra- da. En tot cas, si el seu objectiu és guan- yar-se bé la vida, ha de cercar una profes- sió que estigui ben pagada. Dins d'un sector determinat, hi ha empreses que compe- teixen, per la qual cosa hi ha preus de mer- cat
I en els col·lectius, com s'aplica la RSC? Per exemple, en un col·legi pro- fessional com el COVB?
Al COVB és aplicable, d'una banda perquè, com a organització, cé obligacions estric- tes que li marquen els seus estatuts, i de l'altra perquè, com a entitat, pot anar més enllà, per exemple augmentant el nivell dels codis ètics que regeixen la professió, pro- movent la formació dels col·legiats, millo- rant la interrelació dels professionals, tre- ballant molt pel prestigi i pel posicionament del col·lectiu I la professió dins de la so- cietat o millorant el nivell de relació amb les administracions públiques. Aquestes són algunes de les accions que es poden dur a terme en un col·legi professional re- lacionades amb la RSC.
Dóna una bona imatge el fet que un col·lectiu sigui estricte en l'aplica-
ció d e les n o r m e s acabadesprestigiantdeontol6giquest
Per començar, s'ha de tenir definit el c o - di ètic,el codi deontològic.i a partir d'a- qul,sense fonamentalismes però amb ob- jectivitat, aplicar-lo de manera coherent i estricta.Això ha de redundar en bene- fici del prestigi de la professió. El c o r p o - rativisme portat a l'extrem de prescin- dir de les normes deontològiques és nefast, perquè acaba desprestigiant t o t et Col·lectiu
JWMALS DE COMPANYIA
Reaccions als aliments
iigne principal n*és la pruïja, sovin mpanyat de dh símptomes digesi ius com vòmits i diarrea, a >litis, dolor abdominal o femtes past< ses
CARLOSVICH laralogín vin-itn.iHj www.dermcMrt^emi
H
i ho ni'ilu" mec iam cutànies, . ¡r.tronos i m-r- - v .iuvuli-s peb ^hments.Pcn'i abam cTaprafundiï en het Jilvrt'nts reaccioni alimentaries, cal deixar d;ir> una soné Je conceptee t;il distingit e n m una intolerant la Btimentftria i nn;i 'ii iliMu-m.in.i. En una intolectacia alimentària, la rcscck) a L'atlmem no com- pcnta una m p o n a d d sittena tamunitari
s ü i i M i n i i - l · i n i : . i l v l ' ^ r u M i i i ^ n u - .1 u n . i l u i n ' i i i
I tn exemple n'és l.i Intoleri < a la l a to- sa piT roanca IIL- l'enzim (actasa. En canvi,
i ' a l ' l è i g i a . I I I I I H - I I I . I I l a é s l i i ) i n d n a 11 • i
un. i resposta del ibtetna Immunitaridavaru
( k r . i h n n i ï i . n i \ . m l i l i - l . i • • • L i | . i
den pn^luit resa ii 'ii-. cipm I. II, HI i IV.
II signe principal n'é» h ptUQa, to\ mi ac*im- panyai Jo símptomes digestius com
t. colitis, àiAiH abdominal <> fèmtes
es. Hi ha casos en ets quals la
raao •!• • - i • • i n - - i : • i • •.. I I • eSt q u e B
nen un pnn);i rmill eleiada K^ J^ hin Ji.i i vainita i dianes diverses vejpdesal dia.
PoòtambéhihacascK I J-tèrgia alimentà- ria ni·ili pa i-\ idean en eh quals b pruïja és finca evident, to< (quenoméscpieen una :. i ek --íiiii'i. nu - digestUti lón molí lleus, ami) KiiHi- pano*ea ahemadea imites titira i fp^odftf de Ji.inv.i
els mésdifïdb dedlagnaaii n
hn ulmins C;IMS t;inik; o [>(Ji.-n observar,
•imptames respiratoris co nquial
i tremí >lorv
: .RGOGENS
Ela .il tergògens que ^ tusen a) lèrgl > ali i .•!! • W « * i ' , i. n . i | , i , i | | r r ; • El q u a d r e clínic d e r m n ' i •!• l'una il·lèi ytn.ilitmnt.iti.i ü ttS K-I-.
•:• »•«>*. E n d U.II i M I I i.i iii.i\iiii,iinkn-i[.ii i!.i .ItTin.ir.
rígina IULI-MTIY.I normalment
>IIII< ¡iIL.I i bilateral,ii-i i <.\\K l a k->iinisp«i- r,il>. Cimbe'és freqüent l'o- un* bilateral ahameni prurigir*
i|ilf lil Il.i 1..W1V i ntilh I nen! i recurren \ mesdclsquadres
1 1 • i m i ! 11 ii i . i l i • I ¡ I i p í d e m ' ' I - - 1 v¡ir l.i pro. i lodermatiris, derros*
cia extensiva 6 lina i b
•>Kin-. Jet cumpWx granuloma eosinofílic i i k i r.i indolent, granuloma lineal i pla Mniílil
En c I gas efectuadla cifnia també MUÍ mul I
\ idil·li-s. r<n t que normalment tenen unast i oi amb [«presenciad podo leí
tnaritís quadripodal amb eritema i a l pe< ia A 11 t.ir.t Jiir>.il de les extremitats, i títis \^¡
iattT.tl linada 1 D ha caso» en ek tjii.iK ii - aátis i l a pododermatkü san btetsIs.Aixfdancs, poden traba >>n tis rooru iflïetala recUTreno J pododennatf*
til tuiinol.ii , mateixa nuï ii. Nn és t.it) itri|iifiii l.i tiipctplasia de la zona iinul fvr o 'iii.u te amb l'al-tn de la pell de l'anusensortfa lesfenite» PeJ
al dlagnònk, cal penan sempte iiut- In li.i poques malalties que causin un
|a run intensa que provoqui vn d i mi aun caumatistne o cutani gairebé Ics 24 hi*rc* del dio.
tkistenen u inflamatorigr^j .Huh lnfxrpl.i>!.i JL·I conducte auricular que, e n m u l i • rmj n i l'cstenosi ' i · i i l . Eapecialmeni en d ejat, ux I que LTI L·I t;ns r . . I L . I • L. , I i I i i , . 1 , T i i ! L | : I I ( t u l e t i •!' I
macilol taambunnotnbced'C' tdtelm, en mola c;!*-* (¡itiri.-- 100"" de les cèl·lul dea Les lesions primàries i|ui- s'ohserren en LM- SIYSII'.I inerttemes, mà
pdpukt, plaques i pústutes. Les lesiona secundad a t e ODHes,hipetpteinenta s, [iquentficaclons, olopècies, descanuti
ij( ms i úlcetes. En b ÍB eli casos il'iil-lffu'i.i :ilniik-nr.iti i - I «rva tam- bé piodènnj i o di rtnatitií pet Mida
undarie», de manera que augmenta b lensaci uk- pruïja. l \ i i--, fbaamental idcntificaf-la ¡vr tractBT'les abans de (o un diagnòttk definitiu d'al-lèr- iji.i ¡iliniuiti.(ii.i La i,iiji('i(f,r(i/aiiajuda molt u Jismiïitni l.i carrega (utènia de bactetk i
Pel que fa ¡i l « causes de l'al·lèrgia .ili mentiria, eb trofoal·lergftgens nu qüenu ión les pri ceines m£i m ilrnadei en
les dictes comercials, rni i que qualsevol fna i»>t induir una reacciú al li alimentaria S'ha poguí denxxtrai <nw l.i dimensié molecular de ïesproi i;'-
'i-i podei pfi'". I • 111 m i reao \ó fti •. I' • i tant, pe os molecular» supe- 11: -i i [0.0001 làltona (la majoria d bal li·iíí.,;. , . nuv-KV.
rts) M>II molècules capaces de li cadenat m At.r-.At. i fot iln.n la aisc¡HÍ.i inil.im.irnn.i amb el reclutament
utrò/ils, Umfbctts i eosinòflls, abtl i nuï illil·iT.iinini de ¡in : la in il c i ó o un la iii tamina,i i-1. tu i i li>s u i m i n w Pei .' un diagni atiï • d1 ii li i il -ni.ni.i H in de fei ii->.iv m vivo, II.< in vicro, ja que m>\v h.< < i]
fiable Per tant, no té cap sentit aplicar hi inimniiiiti i ipe< llu a per a trofoal-lergogensja que ets tests in vftao si'tn moh i^ix; sefuibles i es donen teta \t ta
íiv tniiL- proteïnes.
Les dietes comercials »6n U i -!<• proreïnes hidrollttades, que ten< i pes m iJe ulai inlí-Min als 1 0 . 0 0 0 d à l t o n s , i I . - Ju >
t r k t i i • ' • •! ¡ i ' • 'ii tes d e p r o t e ï n i [ui
|ai in.ii l.mt U com Ic ''•>• 'li,ui de donan durant un
i, EcmpBsuricien] pei lietaera ta causa de bpruï- lu'tn utiliezat un.i dieta comer' ela] i l í i i n aconseguti controlar b pruïja, la recoman fitinuat ambaquestn noi > lli M En canvi, si hem utilitzat l.i dfeta. casolana amb una proteïna que el pa i ienl no \ax\ Is menja] mal abam i hem
« m i •:'" la dieta era b causa -li 11 el \\i< » t g u í i una provocativa, ^H»-1 consis*ew a don u deu dies una proteïna difiereni finí q u e » desencadena la reaccW al·lèrgica, i k ma Herí que podem identificar l'al-lergi LI diaj liferencial d'una al·lèrgia
llum m uia són totes k s malalties qu
• de pruïja: sarna sarcòptu i, l i - Ñ ¡i li . i . tama > itodè< i U a, atòpia, [•: nu n II r al·letgica a In picada de b puça (I *.-\I"I ! piodi M idennatittspi i Mabs- sitin, Umfbtna cutaoj i reaccici .* faa Pei detectar-ho s'han de (LT raspamente de lesions papulosea i crastoses, o r tk* púnulea i etiologia auriculai cu d'utitis.
DUAITA PRATS -«Ucc*
Epidemiologia alimentària
Cal elaborai dis epidemioL que permetin disposar de n
informació sobre la situació de les malalties de transmissió alimentària Les dades disponibles sobre malalties
de transmissiï
alimentada encara són parcials
i incompletes
E
[dijous 16 d*octu1f i i r . i r . .1 l i MU <k- l ' A g è n c i a I \ i -
i.iI i n i . \- S I L Í I I I V I . I I A l i m c n t i V
M.I ( A C S A ) < Barcelona, t-l 'Els Dijous tlui Públic i", amb La i onfrrèrw M
"Lei m.il.ihii^ i u n . m i i] ii iiiil·iH.lf-.
als aliments: mé i nïii dels brots",
1 '• '• i 'i.i\ ;i i ora ,i Introductor i tnodera- dof Eduard Msta i Albert, director de
¡ >A, i com ;i ponents, Anna babel M.iruí ii, ntbdtrectofa g*
d e V'i^il.iiiLi.i i Kc·.pn·.tiï .< LmergèiM (et ilf s.ilnt l'ni -I it.i d e In D i r e c c i ó ( i e n e r a l
r» clau.
de Salut PúhlicM (DGSP>, i Antonio Martinet ÜSpez, ricediïector JL- l'instituí d'Agroquínüca i Icciv I d'Aliments lii·l i SU de \ tiixu ka A S S I G N A C I Ó DE PATOGENS
r.nu la preaentai Li >, I duurd Mata t i dels itnlh idorí de la raïm delí alimenta i de lea malalties que aonsnte ten. Les intoxicacions aditnentàric 6n les que, en proporció, aporten nu l·ilt!-. En canvi, les dades disponibles » • hre in.il.ilin-vde tranamiaaM.ilumniàna cncai ircil·lls i nu i·inplctes. sii-
Dictamen del Comitè Cten- itseos Biològics de l'EFSA adop- tat el 27 de gener de 200S. la campilo- bactcrtosi constitueix un problema important de salut pública amb un im- pacte tocioeconòmic considerable a la Unió Europea.8 principal reservón del Carnpyfoboaer termófil és el írsete di- gestiu de mamífers I SUI domèstics i silvestres. Així, els aliments represen- ten un nsc significatiu en referencia a la campilobacteriosi humana.
bretoi en efa casos que no sóa de deda- ració MUII\ ii|ii..¡lit:;idH, i n o c a m a n i f e s - K H L Min .i b i o t s .
M ita deia quecaJ eJaborw wBwtii <.-pi- deisiològics espex Cficsque petmetin dis- p o n í de més luí tnnacM tobn b situa' i i,, l« lei malalties de ü i ii BtÜmentària I, sofan d
11 neixentetu que ei té sobra l'asstgi lado . l i ; , i i , •:• . i i J s a l i m e n t i i m i l l i i r a i n <
• niL-S Jo treball.
I.i iuti.TVfiu-i(> J'Aiuiii Isabel Martínez va permetre coneixes ta visió di pum de vista de vigilàm i .ibem
URETAT AUMENTARÍA
i quina instrumenti Kniín per mcnnai i enrtndre millor le* malalties transmesa pels alimenti .t ^ u a noatra, mentre que Antonia Martina v¡i aportat el leu •.•*-
nt'ixcnitnt M¿srt d dictamen de 1cía Europa u n c u Aliment u • i
l.iini ,iU riw i <s biol6gl< s deis , i-il l'i'l;ihiir;iLm LIL·I I|II,I v,i p;ir- '•.ni .1 membre comissionat.
LES Q U A T R E F O N T S D E L A D G S P Anna babel M a r t í n » v,i centrat la se-
\ i ponéni i.i t u l.i bu idi •>• i • població-
nwlakie* d'origen albnentatL Peí coneixer-ta, l.i I K ISP se serveix dequa
r> d'informació: el Sistema i)e Ma- Wtíes de Declaració ObHgB tòtla (EDO), el J o N.itiiu i. :• • Microbiologica át taliim.i (SNMC), [ « fonti comple- mentaria d'íníonna< lóepidemiol i l.i cot'laborax \ó aotb x.irxc-
L'ittLX ila entK leí malalties de declaració (jhli|¿:itom el botulisme, ela
epidèmia JL- qualsevol ctío el còlera, la gastroetuí ruis per Escheri-
ofi Í >J57:H7 i !,i síndrome, lu-mo- luremit H Entn l o tnalaltiea de de-
. l.ii.u Id ni.N\ Idualitzadfl, la UÍM;I int'i irm.inv.i 1:1 K > n u Inu i u m ;t pritW ¡
pata l'amebosí, la brucel·losi, ta febt > i foidí i l.i paratifoi le, l'hepatitis A, la fii datido I 11 hlgí tosí • la triquinosi, menge entre !• clai Ifii iJi-> com .i numèriques In h.i >-t mnirol J e l o «.•»- teritis i l e dianeei.
El circuli d'informació i'inicía ti centre wniWTi (oper l'avfa ctHttrmBí *.l'un r\ir- tfcular) i p;isi;i ala Servei» d*Urg£nciei de Vigilancia Epidemiológica Jv i hinya (SI V E O . a l a Secc \A de Control Epidemiotògk de la Subdireccid Oene- r.il de Vtgtffcnda i Reipoita a Emergen"
d e s d e ^.iluí Pública, i t-n retroacció .\\
Ct-ntrc Nacional d'Epidemiologia i ah organimtea Intemax ionala.
] n . K i , - J . l i i ' i |'. i ¡ i x a l a
i ni. ntifkar-ne els i
ci;its i deti tiiiui.ii-iu- l'etiologia, la foca d'infa c t ó i e b me mea é tnfinnia
• lualaevcrl iiulii ¡ de btoi epidèmic tita de declarat urgentment, obteniT'ne Biofitreapif a l'ansliai, fet IL-N tnir»
I d e f t n l i n e e l c a s p u r V I T I I K . H In, Í:.IIM r . i i · l n t a c t u a l t i | i l n i K ' i i ! ; m i l i k ' s m e s i i - rt'si|n. . L i efa pcotiicob Amb i uli.it1>, i·l de laboratotii
l'epíderoiològk i el de la intpeccióa] IKK
i
S'ha d'enteiidrt la entre l'íiiment i el p>tog«fi
La declaració de hrot posa en marxa la recerca per identificar-ne els caá >^ i determinar-ne l'etiologia, lafonr d'infecció i la transmissió
Ai- l'.ikn tació, i'obtenen les dada di Ui trihucúí. La u x a d'arac, t'expanilo en el temps t d p<-'ri"^«.- d'iw ufe u li i, I
Lien t,n.ti>r-- ule n>L. .tml1 Li i n t r o d u c c i ó d e 1.1
Quani i l'.i I init-iit principa] fot us d'into- xicat Id, eren b maionesa i simitars (el 11%). nu i que l'.mv següent v.i baixar al 1 >'
ln, teguil LÍ^I peix i el martii
LES SALMONEL LES
Anna M.intni-; va mpatnu un informe delí brota epidèmics notificad i * n i«
lunya entre el 2005 i el 2006 t-n el q\¡a\
destacaven eb 3.752 afectad tU 2.42.3 degastrnentenih aguda i el» JC-4 d'hepa titis vírica I i [Ui ea produla en l'&mbli familia] ibastai •> 11 +6% d( brotí, segui- da de fhottaler, amb d K% el 200S; el 2006nanavenel 55% i el W%deli i too
i ectivament.
I 'agetu eciològk ntéa Freqüem va tei \,\
SalmoneMa enteritidís, L·II el Z696 I!L- ca- sas el primer any; L·I 2006 va baixai no t a b l e m e n t t'ins a l 9 , 9 % , m e n t r e q u e l.i Sabnonel·la *pp \w ser del 17,2% De*>
taca fi fet que l;i causa aenae detenrtinai registró entoni el 40% de l'estadi
Salmonei-la
Ln ïalmonel-la és la causa majorità- ria de brots de coxiinfeccions ali- menüries i d'akeracions gastroentè- riques n Europa.
Els ovoproductes i preparáis a base d'ou han estat els alimentí implicats més sovint en brocs per salmo ¡ els de més risc sanitari, especia I ment els que contenen ou cru com la maione- sa, salses, gelats, cremes i masses de postísscnaAltres aliments implicats són la llet no pasteuritzada, la xocolata, els brots de llavors de soja o nlfols i les carTH insuficientment cuinades,princi- palment de porc,d'au i fermentados. El principal reservori de salmonel·la són l'aviram, el bestiar boví i el porcí.
li'
Esche.
Els E.coll integren la flora intestinal dels humans i els animats de sang calenta. Hi ha quatre grups d'E. coll efiterovirulences causants de gastroenteritis en Ics persones. N'hi ha dos d'invaiius. E. colí enteropatogè- nica (ECEP) i E. coli en tero Invasiva (ECEI). i dos de toxicogènicr É coli enterohemorragioi (ECEH) i E.
coli enterotoxlgemca (ECET).
1 16%), altra produce» amb ou (18% 1 9%) 1 bolea 1 planta tòxiques (17%) l'origen ilr-i ortegut »T:I JL·I voltsni del
V1" " l ' i I , t.H 1 n i , . H M .. l.i m a n i p u l a - 1 i ó n o lii[,'H-nK .1 d e l í B t i m e n t s • •> asi el 47"" >l< l'r>>is fl 20CÍ. percentatge que va baixar Im al 11% <! 2 Q 0 6 i d * la -i |- H.n c o r r a r.i d'aliments LllHl.ll ' . . n - . | V l IIV.HIH-Illi, l a n n d e productestòxk •>( I 7% ela de*
I l'emmagatzematge 1 !a c o n s e r v a c i ó inco"
rrectcc(11 ipectivatnenx). L'ori»
gen desconegut va ter-ne la L.HI^.I en el Ida t ;i^>s respec üvaraem.
mil- (iv -. 11 sN M i " et va Ini' I1 <• el [ 9 9 3 . H i participen Í2 laboratoris, amb il.uk"> provlnenta .li- m ^ de i1' li">.~
pit.il> 1 d'alguns l '.AV del Valle* Cobreix cl 7 9 , 5 % di- llits hospitalaris d e la x.irx;i publica 1 l 111.11 preveu lea vtoi ibles de iuit roorganlame, edat, i e x e , mostra 1 i-- diagni «cica. "Im^il. 4 liitetnea ("u- t i l i t r i - n d e I I I ; I I I I T , I 1
L INFORME DE L'EFSA Antonio MwtfneZi com a espet 1 !
avakiaciú ^It- risco* cnicrobiològiï explicar e b motius i lea concluiions de l'taformc ilc l'EFSA sobre e h mètodes
de l'origen J<* IIÍS malalties per alimenta en L·I qual va participar. Va començardteni que e h pi rius microbiologies ptc nnf-Hir- r:ini 1 no resolt pt-r lea polítiquesd'tano cuïtat alimentari 1
L'expert es vt sumar a l'npinii» que afir- m a q i K1 L | L i . i n l l l i L ,11 l , i 1111 p i 11.1111 l a q i l ( l i nen Jguns aliments Eransmitaon 1 eti n servoria animals, així corn l·i rnu 1 tóti tal transmesa pels alimentí en comparació .nnh Its creí vies de transmissió' prim 1 paMexposiï lo ambiental, 1 oni u ce amb animals 1 contat ce persona a persona), es fonamenta] perarribai .1 un.i atrlbucidde l'origen del patmjen.
l'entendre quina ét l.i retactd entre l'aliment 1 d patogen en i·l teu L.HII{<ÍCS de la yr.in};i fins .il consum p a empren*
dreaccions, sense que la 1 u n per ).i M-UH- rft.it alimentària hagi di u una entrebanc peí ilcomen¡ Les avatuackmi dels riscos aporten Kguretat, no pretenen provoca remot i·intL- l;i població ni re- duir l'activitat men andí
L'EFSA compara ciiu mètodes d'<
tasubtipifiï l·i.m.i, els tnrbnnes anuals de brotí, ell escudis epidemlolo-
1 • tudh comparatius d'exposti ió 1 els dictàmens d'expers. II prim 1 aplicat basicamtMiï i li safatu n tel ta es b isa en lu I.IL :I que el D mtrol LIL-I reservón1 ei l( 11 1 l'exposk ió de le |uesta, men- tre i·iur els L-^Miitis eptderoii ilògic 11 • ten descobrir-ne l'origen lense ne el pacogen.
la comparació del nst d'< • | leí quatre categorie* t-> MM jssig- natura pendent. Martfnci creu, cum
n o l t t e x p e r t s , que M-rm m o l t ú t i l pt-r q u i n s a l i m e n t s N 'ii t-U ir n .nrs ilo més risc En aquest sentit, l'in- l·inne ik- I T J - S A i n t i m i i m . i r^iul.i a m b l.i fracció de transmissió alimentària ü'al-
• ròrics. El pas segít< • terifl ; i t r i h m r ^h|iiL'sta ft&cctó .1 cada aÜ*
naxumis» u
INTEGRACIÓ DE DADES
" .11.1.|iii. en -<:
r .il \\ -t 11 AL- salut 1 Jels aliments és bo, L-II seguretat alimentaria lu ha molta ffin.i
P I T t i r M (.•>> v o l m i l l o n i r I ' H V . I I U . K I • .K U
Els perills microbiologies m un repte
important i no
resolt per les polítiques d'innocuïtat alimentària
• • d¡KÍi*> i l f i | i K - klispi>M-iii s o b r e
malalties de transmissió alimentària són nu ompletes: en coneixem els brots, peo- tus l'abast de l'impacts sobre les |vr>i BUS Sembla cbffqueasobuna ntewdol1
iihi haurà prou, i que fi millor estudi seia l.i comí le totes, (unesment tmb l.i 1 --i i"r 1, tó de les entitaa implicada 1 umb un.i imhtr.Kió mi llur deia recursos.
Biodiversitat i sistemes
sostenibles de producció animal
El 60 G s Anml de l'Associació Europea de Producció Animal tindrà lloc per primera vegada a Barcelona, del 24 al 27 d'agost de 2009
DUAITA PRATS.
L
;i büxÜveialtti i ela tiwnwrf prodúcelatoa ets Batoes ttcoHta p a il 60 i ongrea Anual de I Associació Europea de lYxlucaó Animal (EAAP) que M O Q M d recinte Jt- l.i frra de Barcclnm Jcl 24 al 27 d'agut. Tot í qut- bsjMin < li.i BKM Seu IIL' I '<.••* leven i ment en t r c s i ^ s i i i n s , t--. l.i primera v q a d a que
iríl lloc a b i lutW ( i irni.il.
En li reunió li i I AAP 2009, eb « i s - cena podran ueiitir a un gnm norabte de piiruruic-- i accedit .i \,\ infbnnacM mét tvn'iir vibre ui sL'ctitr. T;imK- podran be p ni en efe etstw tallen i debati al
!' tea danerM Envestís» tons l i i i n p d e la i ü n c i a . m t i n . i l
Es pretén que ^ r ve ix i de fòrum de debat dels principals
blemes i per nm qüestions actuals
ui lecrcmi del Congrés, Geranio Oija, del Depattameni dk t*ii-r»u;i Animal i dek Aliments de la Univenii n Autònotna Av Borceiona, em comenta que d cana ilt-l ('-'Murl··-, d propot i tliu r e m e n t c l c o i t i i u - I M M U H HXICH d radi pel i in* tu de M i «provat pel i bmiti
i .. I i omellderEAAP.
PER AL SECTOR RAMADER
"En d nostre ca i ¡\. "el MARM (Ministeri de Medi Ambient, Medi Ruml i M.IM) t-s d tepnaentuu oficial i>'i Europea de Paxlucció Animat, i cl tenw, L·I va pm-
L-I I H : M . I I ' ..i I. •• E s a i b a n •. h n r.ir general de Mitjana de Produccid
•• • Ai i R a m a d e r e " .
(. retardo C laja explica que coa v pi d'acord que ea tracta I un usura] ¡ liiii.i .uní' \et teciona prioritaiiea pntvis<
tet pd MARM p a ;il subaectoc ramader espanyol, "l'unint L·l· daxpen A « anys, L-1
Comitè OL-MTIIK i y el Jt1
l'EAAT Kftn nebatliu coordinadament per desenvolupat d tema • l'han oproval
• •: • i i icioasdea amh lixò", v¡i sprofi ndiï • ijs
Se li v.i preguntai ijnè pod port» d réa ala col·lectius Implicats, i d secretari t-ns v.i comentar que, segons els
Jc l'EAAP. es prt-tOn qpje MT- de íòrum J t dchtit Jels
problemes I qüestions actuals! dt propoe : i l< • li ii li n i i projecte* de recen al futur,
"En aquesu línia, durani el m * u
•emeatrt M celebraran dl ingrés
«••> nacionals de les KM letaa espanyoles AIDA. 5E< *, entre d'altres, que i-N i.tr.in ressò delí principals sapees
cutíts .1 l'EAAP de Barcelona . OTK l . - n
! uri >ISIM de Produc* íd Animal és una fedcniclú Internacional d'organitzacions membres >U- 40 • d'Europa t de l'àrea mediten
fundada el I1M'> .1 P;m's MU.I i-ts .nispii is de l.i FA< \ que la
i\tr IIL'S deJ 1934 c o n un 1 ONi i amb estatut consultiu eq <•> 1 ü Les organitzacions membres n-yn els interesaoa professionals ^ científic .
mies, profatsionflla 1 prikltiLt^r^, tècnica 1 oiganitzsciona d'agricultors, entre altres coMectiiM relacknan ^nib la producció .i
Qüestió candent a Europa
La promoció de In rcccrci científica, el desenvolupament sostenible i eh ÍIIT.C- mes de producció procurant el beíiest.ir dels animals de granja i la conservació del medi rural, són alguns dels ob|ectius pnoritaris de l'EAAP.
Per això el tema que dóna tífl mo,"Biodivcrsitat 1 sistemes de produc- ció animal sostenibles", es una qüestió candent a Europa, tenint en compto la demanda mundl :rmos socials en gcncr.it com de la indústria ramadera en particular Espanya compta amb una completa varietat de races autòctones de totes les espíeles. En aquest sentit et sector ramader espanyol expressa la gamma completa d'oferta de productes t els trets culturals que ca- racteritzen la nostra terra. Els darrers anys, esta vivim ràpids i dramàtics • en les seves estructures i els seus sistemes tfe producció, per la qual cosa es- brinar fa millor manera de combinar biodiversitat, sostenibilitat i producció ens afavoreix a tots. El programa detallat del Congres es farà públic properament al web oficial www.caap2009.org.
EL COL·LEGI INFORMA
Parlant de la publicitat—
...p tant L*n tant, vegem algun anun< ilguna publicitària pi ional que ens sembli dul
REDACCIÓ
E
l dubte i • per raonsn i ' i l t d f v e t s e s : lii's J i i i i n n k i - t a p r i i t t i i i L i i i t i . i l e n l·i q u a l
s'empra r! reclam Je cónsul*
t o ur.uiiïtcM rms ;i li t.ii de tarifes o honorari*.
LES LLEIS
important conèixer alguna dades Incensaants (obre quina marges tu l·i ¡Hil·liLii.ii professional •< Espanya.
En primer IN*., cal esmentar que els ser- vi·is profenkinals i l'Estat t'han A nu n i , entre .i altre», .< dues Heli la l.k-i de defensa de l·i competencia il DC) I 1.1 Uel de i f i' r« la dedJtial tLCD).
Aquesti^ duet normes regeixen l;t publicitat professional ili-ipii^ que, el
la I tel ili- nu-siïivs l·l·i·i . L-n msterifl de vil i col·legis pruí
•' - ..11 -1 ,t ¡ , i ,|t- l e t p t í •l·.·--
»ioa<( ct)llct!ÍaJc5 id re¡¡im de íliure
í i U l l )
ii més, hi hn la Llei genet») Ju pubttcltu i l t ï P ) i Ics normes I tològiquci comunal i bi ptofienU nn.vi.i (NDCPVC) En l'apami 2 Je l'artide J5 de Ics N U PV< l'e
L'apartat 2 de TarTicle
35 deles NDCPVC
estipula que la publicitat ha de ser objectiva,
veraç i digna
!"• 11 publf( 11,11 lu de let "ofej« tlva, veraç ( digna i o il·lÍLiïn qttan és ,v>^( pi I fel - l ' i n J u i r .i errot o ;i confluid els consoenidors" A tall d'e-
: i públic ii.ir que anuncia una
^r.ittuiLi i en ^ .invi amaga altra uiïi ioii> .t l'uMl·iri tjuo h;i d'acceptar podei Kiuiclir Jt* hi promoclá pk-n:i-
ment éi contrària .1 aquestes normes deontotòglques. Una .iltr:i pràctica pn>
mocional que pot presentat dubtes
• ii <-^ 1 venda • pèrdua,
VENDA A PÈRDUA
Segons l'.irtk le 17.2 .1. la LQ I, M coneix per venda abat'xi 1 ¡neu d'adqidsició aquella I|IK' és susceptibh d i i i i l i i u .1 e m • ! • I aniden quant
¿Us pmi> d'altres producte» o serveis del [ment 1. pei tam. > Hi
•i Kibida T. n 111 é és venda a /• rdua I ta llei no la permet, aquells que e> pi i.i amb l'objectiu de detacreditat la imatge d'un producte •> d'tm establí- :iliirns. Tinipix: na és li'citu In
venda .1 pèrdua Í\UÍ.- fornu p.irr d'una estratègia encaminada a eliminat un competidor i> un (íri|p de competidors del mercat. Nu olist.tnt això. cal assen-
\,il,n que x">n els organisntes cotnpe- tena els que han de determinar quan l'ha incorregut i/n una de les situ 1
I ' ttet anteriorment.
RESULTATS
Respecte .1 alib niu- afecta directament 11 professió veterinaria, cal assenyala]
-.i'. • i- dubtes 1 tea pregantes sobre p u b l i l ii II • Itriüir al Cí>\ 1 i". piw¡ir:in i-n coneixement dels respon-
^;ll·ll^ capacitat! jr-'r donat una resposts adequada i completa.
Técnicas Moleculares
para el Diagnostico
Veterinario
902 400 175 935 672 000
[email protected]
App1us+
Campus UAB.
08193 BELLATERRA (Barcelona)
Servicios
•+ Sexaje de aves por PCR
•• P8FD
•» Chlamydophita psittaa -» Pacheco's Disease(PDV}
-> Avian Polyomavirus (AVP) 4 Aspergillus sp (Aspergillosis)
•» Pigeon circovirus (CoCí)
•* Canary circovirus (CaCt) -> Marek's disease (MDV)
* Mycopiasma galiisepdcum
•* Aleulian s dtsease (ADV)
•* Camne Parvovtrus (CPV-2)
•* Ehriichia cants
Mycopiasma haemocants
Leistimatva
•* Feline herpesvirus (FHV-i) -» Feline leukemia virus (FeLV) -• Chtamydophila fehs
•* Bordetella bronefitseptica -* AD-PKD
•+ Lawsonta m trace/luían s
-• Heticobacter
-» Ctyptosporidtum -» Campytobader
•* Salmonelia
stena monocytogenes
•* £ coli
-» Banco de AON
EL COL·LEGI INFORMA
Beques d'or del COVB
d'ampliació d'estudis Ramon Tun i per la Junta de
rn del t bl·legi l*any 2001, oportunitats d'or als nou rinaris
V.FGJA.G.B.fD.V,/N.VJSF A.G.BJD.VJ N.VJS.F
T
i m r l'i..¡-.i I I H I I I I ii d'ampliat d conebcenunu professionals i kHomfttici un i,ip u il-.i.J I la carrera portunl- m Turró del i X ïVB. Any nre my, tk's que t-* va .iprm.ir, ha .ioti.it tupcHI LI nim> llicL-n- ciata en Veterinaria l'inv 2CO8 van pixIiT tiiiudir-iu- quatre «rínaria col·legiat» Alvaro ti.iru;i Bonilla, DraieU VrabetovB, Núria Vbcafno i SandraI N T E R C O N T I N E N T A L [tnore ^ ^M i exphV u la «va in.ni I.I i •• t e * ¡nu ÏIJ
i-si.iil.i d i pa'úos i om el i •• • <
i i .1 I nia, Irían i I Regí Unit, Suïssa i Ji illa l tpa laloteni en el ca d'Átvsra t h Bonilla I I teniela
• i tet Intens nt) nencal i moll divenifli .i.f.t. amb estades
;t més d'un lloc. L'Aivato va escoltiï ;in;ir B IIL'HH-. [teli hi prea- rigiosoa del món i la Daniela \.i ser a vuit clúrtiqud t hospital* de petin aní-
• •
Retrat de Ramon Turro, que et pot veure a la iaia de juntes dH COVB.
>OD * RIDOLE
NE HOSPITAL
Alvar Bonilla.
"Vaig preferir fer una r u a p t l servei de cirur- gia d'alguns detv hospitals d'èqutds mci presti- gtosos del m6n. Etí llocí criats van serOniono Veiermary Co/íege.a Guelph (Ontirio, C..•
1.) Universit.il de Geòrgia. 3 Atherís {Geòrgia, EUA). I Hagyard ¿quine Medical Instituí* \ Rood
& Ri'ddle Equjne HcuprtflU Lextngnon (Kentucky.
EUA). A rA/nèfta Hct Nord, el món del c.ivall és un negoci i les possibilitat» que t'obren .li ve- ce rinan gràcies 3 aixa són enormes, A Loxlng- con vaig visitar dos dels hospital i p n v i u equrni mes grans del món.els quals compten amb més
de 50 veterinaris i són .i menys <te 5 quilòme- tre* de distància erwre si.Això ès possible grà- cies al fet que en aquesta ciutat hi ha més de 200 ramaderies, principalment de pura sang angtèí. en un perímetre petit, dos Importants hipòdroms i un important centre equi.on con- tinuarnent celebren esdeveniments de polo.
salt, etc., i on el 2010 se celebraran els |ocs eqüestres mundials.
El fiood & fttddfc tracta uru mhjww de I0.0O0 casos l'any I compta amb unes instal·lacions es- pectaculars. Recomano a tothom que visití aquest hospital, principalment si cerca forma- ció en cirurgia equina, ja que hi duen 3 terme fins a 30 cirurgies al dia i l'equip de cirurgians és moll Formatiu."
Primer de tot va atiar a l'Animal Hto/tfi Trust de Newmarket (Regne Unit), on v,i passar dues setmanes al MTVtl d'imatgc de Ruth Dermis.
Desprès, va ser tres dics a l'Hospital Veterinari del ÜiMvursWf Callcge de Dublín (Irlanda), per continuar tres dios mes al Regna Unit. a l'hos- pital de petits animals de la Universitat de Glas- gow, on treballen els doctors lan Ramsey i Rory Bell,en el qtrnl tracten amb rodo radioactiu molts gats amb hipertiroidisme
L'estada seguem, d'una setmana, va ser a Liver- pool, al servei d'imatge de l'hospital de petits anima li. on va coincidir amb el tfoctor Fraser
McConnell. Desprès va conèixer la clima» de referència amb més especialistes del Regne Unit.
ta Doncs Vcirf irmry Speaatati, on va estar al ter- vei de medicina interna del doctor Clive Etwo- od. Les ires eiudes següents van ser a als Et- tats Units. On va Ser un mes nt Vetctuinry V, HosfMíjf de la Universitat de Carolina del Nord.
i un mes al sei"vei d'oncologia del Vetermary Tc- oching Hospital de la Universitat d'Ohio, un cen- tre de referencia en oncologia on utilitzen la vacuna contra el mefanoma amb emt i fan as- sajos dini es amb nous tipus de quimiotcr.ipi.i de medicina humana enfocant pro trina de xoc tèr- mic 90 com a última opció en el tractament dels carcinomes o melanomes metastitic* re- sistents a quimioterapias convencionals.
Ni Pel
Va passar tres mesos al Kleintiorkllnlk de la Universitat de Berna (Suïssa). "L'equip de ci- rurgia és un del: més internacional* de tot I'- hospital, i s'encarrega tant de teixits tous corn d'ortopèdia i ncurocirurgi.i. Actualment hi h i tres diplomats que estan subespedalltiats. Es- tan organitzats de manera que formen dos equips: un dia uns s'encarreguen de passar vi- lita i els a feres de dur a terme les cirurgies, 1 al dia seguem kilKOrcanvfan els papers, així ca- da resident pot seguir els seuj casos. Cada dia.
a primera hora del matí. es fan rounds per re-
Odontol [uina
"Grades at contacte d'un veterinari i amic vaig contactar amb un gran especia lista en odonto- logia equina establert a Mils, en Massimo Be- dettiTreballa com a donttïü des de fa gairebé 30 anys, I s'ha convertit en un dels millors den- tistas d'Europa, Des de fa dos anyi.en Manuel treballa amb ell I formen un equip fantàstic.
La |orn,ida laboral començava sobre les 5.30 del mati.quan cm llevava. Li meva feina alta era a|Udar. pujtr i bamsr el material del cotxe, es- tar atenta per si es necessitava alguna cosa i agafar-la, aguantar el cavall perquè no es mogués, '. etc. Facilitar-los una mica la feina. Pel
visar i discutir cots els casos que estan ingres- sats a l'hospital i es planifica el dia. A la tarda es repeteixen, de manera que tot l'equip esta assabentat dels pacients que s'han viit durant oi dia Els estudiants tenen un paper molt im- portant en el dia a dia. ja que són els encarre- gats de passar visita,que després comentaran amb el resident, I de dur a terme totes Ics pro- ves necessàries.
Aquest hospital està especialitzat en nr- troscópia de genoll, complementada, si cal, per i >;ia reparadora de l'ettabilltai del genoíl (TPLO). Ès un plaer veure el doctor Ulrieh R i n fer una cirurgia darrere una altra sense cansar- se d'explicar cada vegada el procediment a l'a- lumne que l'acompanya".
que ra al treball de dent is ta. he après l i m l l í l M I , des d d primer dia m'han deixat ficar la mà a dins de les boques, m'han explicat el problema de tots els cavalls que hem vist, de com s'hs de fer per solucionar-ho i q u * no s'ha de fer per no equí votar-se, M'han deixat agafar les llimes \ lli- mar, una experiència que hj m genuí en Massimo i en Manuel tractaven un cavall ca- da 20 minuts, aproximadament. Durant tot un mati ens donava temps de fer uns 15 cavalls.
La veterinaria que em v.i llogar el pis a l'hipò- drom, f Ida, treballa com a veterinària oficial a les proves de fons (raid), així que ets diumen- ges que ella anava a ere bal lar. l'acompanyava per ajudar una mica en l'orgamnació del concurs.
He après moltisstm de la meva professió I he passat uns mesos inoblidables"
EL COL·LEGI INFORMA
Curt de responsabilitat professió veterinaria i peritatge
Dies: 7 i 8 de maig de 200' M h i d e 16a 20 h
Organiaa: Consejo Generé de Colegios
< uviol tí».- España I C o l Icgi Oficial de Votchnaris de Barcelona
Programa:
- Res.pons.ibtttt.at civil dertvnda de l'cxerclcr professions!
- Responsabilitat penal derivada de l'exercici professió ¡
- AsujgLirjin.i de responwbtlttat civil professional
- C o b e r t u r a , pòlisses i reclamacions
• Responsabilitat patrimonial de les administracions publiques. Especial referència a la responsabilitat dels
nans públics
• La prova pericial e n el procés civil
• L i prova pericial en el procés pena)
• Emplenament de documents d'ús habitual en J'exerdci clínic veterinari i responsabilitat derivada
- Elaborrv irme pencinl vetep ijctura.conungucí valoració
- Procediments |u<]ia.ih reals en rn.itèna de responsabilitat civil í penal derivada de ls.pracuquesI'exerdd profe$$jonaJ 1 actuacions pericials. Practiques
- Procediments judicials reals en matèria
de responsabilitat civil i penal derivada de Ponent Jordi Manubens, HospicaJ l'exercici professional i actuacions
pericials. Pràctiques Uoc: Sala d'actes (COVB>.
Preu: I SO euros.
Periode d'inscripció obert
rcnci.il i casos clínics
Dia: 14 de maig de 2009 de 9.30 a 14.30 h
Ponent Carlos Vlch. veterinari especialista en dermatología per a clíniques
veterinàries, Dertnovet. Servei de Dermatología Veterinaria
Lloc: COVB Preo per a col·legiats dei COVB: 50 euros
Periode d'inscripció obert
conjuntivajs en gats i gossos"
Dia,-19 de maig de 2009 de 9.30 a 13.30 h
Veterinari Molins
- Conceptes bàsics sobre ta radiologia toràcica
u di i discussió de casos
Lloc: COVB. Preu per a col·legiats del COVB: 50 euros.
Període d'inscripció obert
comeáis en i gossos"
' d'octubre de 2009 de 9.30 a
PonencNatí Hurtado. Clínica Veterinària Gramenet
Uoc: COVB. Preu per a col·legiats del COVB. 50 euros.
Periode d'inscripció obert Monografi
D U : 22 d1
14.30 h
opèctes de 9.30 a : Nati Hurtado, Clínica Veterinaria Ponent Carlos Vich. veterinari especialista Gramenet
Lloc: COVB. Preu per a col·legiats del COVB: 50 euros
Periode d'inscripció obert
Monografia
Dia: 10 de ju 13.30 h
» torácica
* de 9.30 a
en dermatología per a clíniques veterinàries. Dermovei. Servei de Dermatología Veterinaria
Lloc: COVB. Preu per a col·legiats del COVB: 50 euros.
Periode d'inscripció obert
H mrt
H
H u
Q
D
SECRETARIA Móntci ftodrigucí
Telcfon 932 112 466 ext 1 covb@tovbcj
Támara Gutlltn
Telèfon: 932 l t 2 466exL 1 4ecrctaria@tovb es COMPTABILITAT
Andreu Garcia
Tetóte.» 932 l l i 466 ex c. 5 [email protected]
BORSA DE TREBALL
EliMbeth Mica
Telèfon: 932 112 466 ext. 2 [email protected]
FORMACIÓ
Marta Palau
Telèfon: 932 1 12 466 n a 3 [email protected] ASSESSORIA JURÍDICA
Elena O¡
Telèfon: 932 M2 466ext. 4 dep|[email protected] ASSEGURANCES Rosa OrdbñM
Telèfon: 932 112 466 ext 7 [email protected] MARQUETING Ferran Alca raí
Telèfon: 932 112 466 ext. 8 [email protected]
INSPECTOR DE CLÍNIQUES Francesc Olives
Teleíon: 932 112 466 « x t 9 [email protected] SERVEI DE REGISTRE DE
L'AIAC A BARCELONA
Luis Benito
Telèfon: 932 112 466 [email protected] G E R E N C I A Francesc Masoller
Telèfon: 9J2 112 466 ext. 1 [email protected]
CENTRALETA 932 1 12 466 FAX9Ï2 121 208