PARE GUIU

UAB DRe

/45

Doctor Honoris Causa

PARE GUIU

CAMPS

UOIversitat Autónoma de Barcelona

1111I1 !lll lriji~illllillilil¡irim~

1500704949

^{111 1 1 1 111111}

U ~

1 - -_ _ _ Uni\"ersitat,~utOnomadeB::rcelona _ _ _ ...

Doctor Honoris Causa

PARE

GUIU

CAMPS

l)isCllrs !legit a la ccrirnOllia ¡j'investidura cd.:braJa a la sala (Llctcs

del Rectoral el dia 24 de kbrcr

de I'any 1999

~\~

tJd,rW }~

..

mbliotcca G .• :" d

EC::iA

OSI93 E,lIúrra C:~.J,c') [ . - il

[3ellJI<::rm, 1999

Editat i ill1prc~ pel Servei de Publicacions

de la

Lniversitdt Autonorna de Barcelona 08193 Bcllatcrra (Barcelona)

Imprcs a Catalunya

PRESENTACIÓ DEL

PARE GUIU CAMPS

PER

FRANCESC PARCERISAS

Exce['[CllIíssilll i Magnífic Senyor Rector, llenvolguts profcssors i cstudianls, Senyorcs i senyors,

Avui és un dia mo[t especial per a 10lS aquells que estelll vineulats a la Facullal de Traducció i d'rnlerpretació d'aquesta univcrsitat. Ho és pcrque al Ilarg de to1s els seus <lnys cl'existcnci8, (¡-en~a de la rundació de 1'"EscoI8 Universitaria de Tr8duclors i c!'lntcrprets, el 1972, el centre ha intcrvingut de 11l8nera moll destacada, i ^CIl alguns mOlllents decisiva, en la illlplalll<lció de la disciplina acadcmica arreu de les universilats espanyoles, en el reconcixement de la Iraducció corn una parccl·la d'cnscnyalllent i eI'investigació propics i ell I'acceplació del paper primordial i necessari de la traducció dins 1015 els ambits de la vida social i científica, sobretot en UIlS temps en quc la cornunicació ha escievingut més i més global i la pluraliwt de la inforlllació i de les influencies cultura[s Illés i més destacada. A la lIieenciatura en traducció, a la ereació del departan"lcnl. al doctorat, als cüngressos cienlífies, a les ]1ublicaciolls i a res múltiples aClivitats universilaries relaeionades amb el 110strc camp d'eslLldi ~i

¡ins i tot a la construcció d'un edifici propi per a la Fat:ultat- Ilomés hi faltava un galze que t:ornpletés lols els vessants possib1cs de[ desplegalllent de la nostra dist:iplillH dins la vida universitaria: el norncnarncnt d'ull doctor hOl/oris C{JIISO.

Que avui la Universitat AUlonollla ele Barcelona rebi al seu si el pare GlIiu Call1ps scrveix per t:omple1<lI" aquest desplegament pero, de fel, t:OIll intenlaré explicar breUll1ellt, serveix talllbé per reSilLl<lr l¡l tradueció dins e[ l:ontext csscllcial de la Ilostra historia ¡ de la nostra cultura.

El pare Guiu Camps no soIs és un expert en el C<.llllp de la traduct:ió bíhlica sinó que en eH cs troba representada una lIarguíssilll<l lradit:ió Iraductora llig<lda a la cultura, a la llengua i a la comunicació amb el poble. Una tradició que, pe[ que fa a la se va difusió impresa en !lengua catalana, té les se ves arrels més lIunyanes en la desap<lreguela traclucció de Bonifaci Ferrer, acabada d'imprilllir a Valencia el 1478, i t:ontinua alllb [a versió de Lo N(m T(>sraJ/lem de Me!cior Prat publicada a Londres a cura de la British and Foreign Bib[e Society el 1832: una tradició quc, sobretoL es multiplit:a de sobte al primer te1S del segle xx amb les versions bíbliques de Illossen Frederit: Ctascar, del F01l1ent de Pielat Catalana, de la Fundació Bíblica Catalana prolllogllda per prancesc Cambó i <1mb ]'anolllenada Bíblia de Monlserrat, que va lenir el pare Bonaventura Ubach com a inspirador, impulsor i factótum.

Que el pare Guiu Cam[Js s'hagi formal en aquesta lradició, que és la columna vertebral de la Ilustra cultura historica, i que en sigui el continuador i modernilzador té ulla importancia singularíssima. Voldria recordar que la Bíblia ha estat, al llarg de tata la historia d'Ot:t:idcnt, una mena de pedra ele toe ele les t:reences i de [a cultura deIs seus pobres, un instrulllellt d'expansió de [es doctrines religioses deis pobles jucu i crislia i, per dest:01llptat, una pec1ra de toc 5

de la traducció perquc, C0111 ja V,l fer obscrv~r Eugenc Nida, «no hi ha cap altre tipus de lraducció quc lingui una hisloria tan dilatada, que involucri [anles Ilengücs diferellts, que inelogui tipus de tcxtos tan diversos i que abasli \anles, i lan diferenciades, arces cullurals delmónr>. Si ens a!Urem a pensar-hi 1I1lS segoll:', ele scguida ens aelonarclll quc la Bíblia no sois és un conjunt d'escrils sinó. COIll va escriure Dallliil Roure, «un ambil de cultura i de eliscurs. que constitucix un deis coelis ncccssaris per a explicar la noslra eivilització occidental,). 1. per descomptat. des del vessant lraductol6gic cal remarcar que es tracIa c!'un lIibre Illolt peculiar per quatre aspeetes. En primer 1I0e, perquc esla formal per uns textos, o per una seric de lIibres, rnaneats eI'un original maLcrial únic - en el sentil que avui donclll a un mJnUSCril original o a les proves d'impremta corrcgides per I'autor. En segon Iloc, perquc fins i 101 el seutÍtol ens ha pcrvingul fossilitzat ell una forma grega quc serveix per designar un conjunL. perú aqucst rnateix conjunl de Ilibres «canonics» resulta ser diferent segons les difcrenls tradicions inlerpret<ilives. En tercer Iloc, perquc es lracla d'un conjunt ele textos que porten aparellada una quantiwt d'esludis, exegcsis, versions i COlllentaris que condicionen qualsevol nova lraclucció tol i que, paradox;lllllent. juqifiquen el rel que, alllarg de la hisl¿)ria, se n'hagin fel \antes versiolls i lan diverses. 1, en qLlarl Iloe. perquc a través de la seva conslanl rClraducció es vehicula una delermin<lc!;l ideologia religiosa, cI'abast mundial. que. {JI Ilarg del lemps, lalllbé ha anat adapl'-1nl-se, COIll el textlllilleix. a les circulnstaneies canvianls del Illón.

L'aspecle rnés inleressant de I'enorme pro!iCeraei6 antiga i moderna ele lraduccions bíhliques és, dones, que la pode m considerar una ellcarnació historiea del milc de Babel - un Illite essencial a !a nostra condieió de traduclors.

0'a1l6 que podríem considerar una única lIengua, la par<iula de Oéu en la SCV<i forma primigenia, se n'ha dcrivat una Illultiplicita! necessarin, i potser confusa, de lraduccions humanes. La lraducció s'hi vcu, dones, emlllirallada en el dilema constanl enlre I'original intocable i la elivulgació, inevitable i necessitria.

Qualsevol acte de lradueció, com el rnite ele Babel, ens pOI servir per elcscriure el conflicte entre la unitat i la diversilal, enlre l'homogenc'i'lzació i la f'ragmcntació, entre el coneixemcnl tanca! i pUl' i la divulgaci6 i popularització d'aquest coneixelllcnl. f és per aixo que, al lIarg de la história, les traduccions bíbliques han anal aparellé.ldes a, o han esperonat elles mateixcs, canvis decisius en el pellsamenl i ell la vida. f\" hi ha prou de recordar els n0111S d'Alcuí de York (735-804), ele la Bíblia Poliglota COlJljJ!lffelJse (1514-1517), la versió !latina d'Erasme del No/{ TeS(W/lClIf (1516), les traducciollS directes de I'hebreu i del gree de Lutcr (1522 i 1534), I'eelieió clilllcntina de la VII{gara (1592) o la l3íblia anglesa del reí Jaullle (1611). Cadascuna d'aquestes traduccions representa un 111ol11enl eulminanl de la dia!eclica de negaeió crítica dc les versions i leelures prececlellls enfoeat a refundar els principis que han de regir la interprctació i ^];1 traducció, la mancra de Ilegir deis scus conlemporanis. Represcntcn. en defInitiva, quina sera la nova visió del Illón en aquestes soeietats.

6

El lllawix csclal espectacular de traduccions bíblique,.; eatalalles elcl primer ten; elel ,.;cgle xx róra del lot inexplic,lhk si no ró~si!!l capar¡os dc relacionar-lo amb I'clllhr;mlida múltiple d'altres cmprcscs culturab rcvitalitzadores dcl nou- cents, 1 lant sc v;ll que aquestes si!;uin ~entides com una nccessilill instiluci()nal

-COlll ho són les inieiac\es per Frederie Clascar sota cls <Iuspicis de I'IEC-, ^¡) de tipus pieló", formador i calequístic - COI11 les del Fornenl de Piclal C<llnlana- , o hé una reivindicació elllinenllnenl liler¡lria - cl cas de la Fundaci6 Bíblica Calalana- , n, finalmenl. eüln una cmprcsa d'ohjectius savis i erudits - com va scr el cas de La Híbfi(/ de !v'lontserrat. :\qucst csclat de la traducció bíblica calalana dcl primer lel\; del segle xx cns serve ix per cornprendre que havia COlllCIl<;,ll a aparcixer Ull nou públie leclor que possihililava una acció importanl dc difusiú dcls texlOS religiosos. J les circulllstúncics hisloriques que estronearen aquella noraci() no en van impedir, m,llgr;ll 101, la seva cOl1timú'ull. el

!'el rnaleix que el pare Glliu Camps sigui el traductor de dos deis volums «grans"

de L(/ !J(!J!i(l de rvtOlllserrat -1'El'fIlIgeli segoJl.\" .mlll lV/OfCI( (puhlicat el 19(3) i les E!)(s!o!cs ('oú,!iql/cs (puhlicat el 19:,)X)- , cns record a I¡¡ continuYtat d'llna cmpresa illici,lda moJts ;lIlys aban s, i 1<1 cOlltillllÚOlt d'lln<l ccrta rorma d'cntendre la Iraclucció que canviarú. justament. duran! ilqucstS ,1I1)'S i que tindr;l. en la seva r-igur<l, un,l de les persollalit;IIS Illés destacadcs.

Em rcrereixo a allh quc sol cm anomcnar I'cquivillcncia dinúmic<l dc la tr<lc!ucció, ,1 1;1 consideraeió explícita de la finalitat i del públic a qui la lraelucció va <ldrc<;ac!a. La inllucneia deis estudis d'Eugcne Nida sobre aquesta manera dc consider;lr 1;1 tmducció és cvic!cllt i corrcspon a la introducci6 moderna oc la per~pectiV¡l histórica i sociol(')gica en 1antes i tan tes altres disciplincs. Cal tenir presenl. a tnÓ, que ell el cas de la trac!ucció híblica, aquestes 1eories van Higaoes a una rCllovaci6 aprorulldida de l'Església i de la seV;l mancra d'cntendrc la divulg<lció religiosa moderna. Joan XXIII. al seu Discurs a la XVI SClman<t Bíblica Roman<l, el 21 sctclllbrc 1960. deia que «I'actual norimenl elels estudis híblics, i espcciallllcllt la difusi6 de novcs cdiciollS de la Sagrada Escriptur;\' adaptadcs a !es cxigcncies i nI gnllJ oc cultura de Ics difercllLs classcs de fidels.

ohrc csperances a un nou cnvigorimelll eJe la vida cristiana»,

Aqucsta neccssitat c!'ad,lptació a les exigcncics i grau de cultura de les classes socials, del púhlic, és el quc el p¡lre Guiu Call1ps, ja ¡¡ linals deis anys cinquanta, havia troh;lt a raltar Cll el llloelcl de les traduccions bíbliqucs del primcr ten; elel seglc. 1-10 explicava alllb detall s explícits en un articlc neerologic (BIII//elí de J'Assoc/aciá Híhfira de Cola/I/llva 32, 1(87) sobre l\arcÍs Casal i Vall, I'cditor ;¡ndOrr~1 de la nova ventura hiblística catalana eJe la segona meilat del :-.cgle. (Pcl" Hn)'s 1957-58 - escriu Guiu Camps- , elavant la urgencia ele rcr

;lrrihar <l rnans del poblc la Paraula de Déu, els lllonjos de Montserral treballúvcm en la prepmaci6 del Nou 'festalllcnl, COIll a primer pas pcr donar la Bíhlia scncera. Vcicm quc I'eelició gran, eOlllellr¡ada a publicar el 1926, tcnia necessi'Iri;11llCIll una difusiIÍ reclllú.la, ncccssilaria encara algulls ,1nys per ,1lTibar a 7

terlne i caldria, a més, posar al di;1 cn un 11 i\\::1 I més assequih1c cl Ilcllgu¡)[gc i les

cxplica(,;ions~~. No és que la vcr:-.i6 «gran» de Montscrral no servís. perú era dar que calia distingir eb públics i cls ohjectius, que calia difcrenciar les rUIll:ion~ de la traducci6 segoll"-^ti '1ui ancs~ill adrq:acles. I apro{i!ar l'cxpcricll(,;ia erudita de la versió primera per cmpchar cls fruits d'una traducci6 Illés asscquihlc. El maleix ah,l[ ES(,;,ltTé, al pri"Jlcg. dalat pel ~elclllbre de 1960, que prccedeix la scgon;¡

cdi(,;iú del NOI/ Tesflllllelll cscriu: «1 LI prcdilcCl:i6 pcls cswclis bíblks ha c~tall

expres..,ada al nostre IClllpS per I"cdici6 de la que ja és correntlllcnt anomenat!a Lo 8íh{;o de MontsclTa!. la gran obra del P. Ubach. realil7éld<l -'ola els auspicis eneoratjadors de

r

Ahat 1"larce!. Alllh 101, les caracterísli'lucs internes i externes d'aquesta edició 1ll01ll1llleJltal 110 han penncs Illai que fos ah;\.sti:lblc al gran público és a dir. que r()~ popular. És ciar que mai \ampoc 110 s'havia prclcs. La Bíhlia popular haviil de ser un rruit <l collir. un cop <lcab<lt el trehall exlens c\"esludi I"onalllenla!».

Aquc~1 c~n"i que es proclucix entre els tracluclors bíblics oe MOlltsCrral entre cls <ln}'s 1950 ^j 1960 és un clel~ primers cxelllples ^que cns !lcrllle¡ vcurc explíciwlllclll formulada la Icoria lraelut:toli)gic.¡ dcb clircrenls ni"ells f"ul1croJlaJs.

1 aixc) lin~ a I"cxtrem que le:-- primcrcs cdiciolls publicades del NOII TeSf(llJlelll

afegien ulla ^{nOla 011} s';ldvenia quc cls aulors i els editor:;; de I'edició acolliricll els suggerimenls dcls lectors dcstinals a millorar fUlures edici()n~ de la Iradlleció. É~ a dir que. en cena Ill<lncra. la ¡raduc<.:ió se silua"a claralllenl al servei deis lectors.

De I"<.-:xit eI'aqucst nou model de traducció Cll d¡)na fe l'espectacular historial deis liralge~ de la nova versiú elel lv'olf Te.\"l(/llIell! deis Illonjos de f\..'loIl1serr'1l, un dcl:-- Ilihrc:-- de més gran difusi6 de l"celici6 cawlana moderna. La primera edició de 196 J va fer un liralge d' 11.000 exemplars que de seguida 'van ser dislrihuüs. De la segona edi<.:i6, publicada ^el desemhrc del mah::ix any 1961, sc'n va fer un liratge global de 3X.OOO cxclnpbrs. La tcrccr¡¡ edició popular va aparcixer I'abril de 1963; el nombre d'cxemplars va ~er de 31.000. La 'luana edici6 é~ del lIIar~ de 1970. Menlreqanl. el fehrer de 11J63. s'h¡¡via publicat una cdici¡) deb 'lualrc evangclis amb notcs redLú"dcs, i el 1972 es va tornar ,1 rc!"

ulla cdici6 rcdu"ida del NOI( 7(~s'(//l/ellf, suhvencionada. impresa per Casal ¡ Vall. amh ulla tirada (runs 50.000 cxemplars.

Ara hé, I"b.it espectacular eI'aquesta nova eelició no és sois un exi! comercial.

de dil"usió. 1-10 éso !alllbé, de sintonia amh uns nous requisits de viahilitat lingüística, de moclernitlaci6 dcls registres i d'acoslamclll al cat<lb parlal. En un importan! artide titulat «(Pa~ses i criteris en la \'ersió catalana del Notl Teswlllellt» (Re\'isra lh^J{ Celllfe d'Esrudis Teo{ágic.,· de Mal/orco 56-57.1(88), el pare Guiu Call1ps fa una descripGió for~a detall<lda del que van ser els nOlls criteris de Iraducci6 que ell propugnav.l. 1, al costat de la inviabilital d'enlleslir ]"eelició gran ele la Bíblia pcr després reullir els Illateixos textos cn un sol \'olull1 més assequihle, hi analilza la Ileccs~it;¡t indispensable d'aclualit;¡¡lr el lIcnguatgc.

Necessilal, no cal dir-ho, que té 111011 ^ji vcure <1mb els conclicionanls polílics i 8

SOCi"lls a que C~ Irohava SOlmes el C¡llali'l i quc esta cslrcla1l1cnl lligada a la consciencia del rct que el IlcllgUJlge US;lI ell la lilúrgia sol qucdar li"al pcr un ICllIpS rnoll Ilarg i scrveix, per lanl. de rcfcrent constanl de la llcngua, ~(Com a punl de partida - hi cscriu- vórclll acccplar tina limitaci6: la dc cenyir-nos al llengualge usual. Dc~ de fa tcmps no en~cn)'am la nostra llengua a les e~colcs, no la lIegim ell el:-. Itihrc~ u'cstudi o dc cullUra ni cn Ics public¡lCions cli¡lries d'informació () d'cslxujo, no la sentim parlar a la radio ni en la majoria d'actc~

públics, No és eslrilny que, fins persones culles de la noslra gCllcració no silpiguen reconcixer la scva própiil llengua quan la vcucn escrita., Més decisiu CnC¡ira per fcr-l1os decantar cap a un llengualge usual és l'actitud d'espcril que la nostra gcneració illlposa, Vivlm en un tClllpS que detesta l'artillci, exigeix la

"crital i la ~incerital. Aquella entonació que alglllls dcls noslres litcrat~ solien prcndrc així que tCllien la ploma als dits, I'cscrúpol el'usar el lexic corrent i ['arany de subslituir-Io amb paraules arcaiqucs o cruclitcs fan somriure els lectors tI'ara, o bé el:-; (rohen rcpulsiLls .. V;'¡rcm aeceplilr. dOIlC~, aquesta limitilció,., Val a dir, perú, que la noslr<l IIcngua sc'ns h<l moslral prou gcncrosil per poder, amb paciencia i cOllst;Hlcia, trohar la manera de dir el que volíern sense allullyar-nos dcl llenguiHge curren!. La voluntat de cenyir-nos al llcngualge usual no comporla de cap manera ncgligencia en la seva qualitat literaria. Tenícm en comple la propiel;1I i el valor evocador del Il:xic, la sonoritat i ['Cslructura lilei!.

variada i expressiv;¡ dc la frase, l'adapl<l<.:i6 del IIcnguatge bíblic a la nostra manera de parlar. 111irant sempre que el resullal <.!'aquest Irchall rós I<Hl nalural quc, scgolls aquella norma tan assenyada d' A/.orín, els qui CIlS llcgeixin eliguin espontúnialllcnl: J\ixo Iarnbé ho escriuria jo»,

AqueS! ^IHlll 11lodel 110 va dcixar de tenir opositors, i hi llagué li¡cralS quc titilaren aquc:-ta vcrsi6 de! N'o/! Te,\'f({/J/l'll/ de scr e~crita en un «c<l¡ala

d'e~p;:ll'cleny;¡». En cOlltrapartida, <':0111 recapitubva el pare Guill Call1ps. també van ser IllOlIs ds (jui, entre el poble «varen aprendrc dc llcgir en calal~1 pcr primera vegada en el NfJ/l T(!~'I({!lIel/f de Montserrat», A més a més. aquestes Iraduccions Illili 110 es van rer CIl UIl hui\, ~i1l6 consultanl aquells seclors que podiell aport<lr una opini6 Illés f"onamcntílcb, Des de la Comissió interdiocesana per a l¡¡ vcrsió deis texlos lilúrgics al catali'l, per cxemple, es va dCIll;mar e[ parer de Salvador Espriu sobrc la versi6 deis S{/lll/s, Aquesta consulta, que, segons Guiu Carnps, v;\ donar l[oc a una extensa carta de comentari pcr parl de I'cscriptor. dClllostra lanlull respecte per les opinions de Sa[vndor Espriu sobre la Ilengua COIll la volulltat eclesiastica perque el text Iradu'il pcrdlll"és amh la mmcixa consi~lencia :1mb que perdura un tcxt literari.

La profunda renov<!<.:ió Cll el COllCcple de la traducció bíblica que s'havia inici;lI des de ¡\'1olllscrral es prodllÚl t:Hnbé arrcu dcl món, ['ocs anys després (J'haver-sc puhlical amb I'exi! dese!"it I'edieió del Nn/{ Tes/oll/ellt, hom va cOlllcIH;ar a rcbre informació de la tasca dUla ¿¡ lermc per la United Biblc Sociely i es van cstablir contactes amb el professor Eugene Niela i cls grups deis

')

seminaris de traducció que el! animava o dirigia. Guiu Call1ps ho explica a

«Passes i criteris en la vcrsió catalana del Nou Tesl<.llllctlt»: «L':lIly 1966 em va arribar a les Illans una traducció sud-americana del Nou Testament amb e[ títol Dios llego ({I /¡o/llbre. Gaircbé simulti:lIlialllent s'havia publical una Iraducci6 anglesa-nord-alllcricana amb cltÍlol Coor! /V'ewslor Mor/cm lv/Oll. Era la primera vegada quc d'una mancra exlensa es traelLft·a una par! de la 13íblia d'acord amb els cstudis elllpresos per un grup de lingüislc.s nord-americans des dc rei<.] alguns anys, impulsaLs pel lingüista Dr. Eugene A. Niela. L'estil d'aquestes traduccions, quc 101 jusI donava els primers passos, i el preu de Vend¡l rllOder<'ldíssim, havien permcs al cap de 5 anys, la dislribució de dos Illilions i mig cI'exemplars sud- atlleric::ms i de vint-i-vuil milions d'excmplars en anglCs».

D'un deIs seminaris organitzats per les Societats Bíbliques Unides, al qual assistí el pare Guiu Camps, en va néixer encara una idea Illés avan~ada: la de prepm·<lr un ^NOII Test({lJIellf cala[a interconrcssional, partint de les tradueciolls [itúrgiqucs, rcvisades i cOlllpletadcs <1mb la col·laboraeió de catolics i evangelics.

Aquesta idea d'una traducció col·lectiva, ideologiealllenL consensuada, va qua[lar finahnent en )'cdieió de Lo Bíblio, traducci() interconrcssional, prollloguda per l' Associació Bíblica de Catalunya, I'editorial Ciare! i Ics Societats 13íbliques Unides, i publicada a Barce[ona el 1993.

D'alguna Ill<lnera, podríem dir que enlre les divergcncies exislents entre les traduccions bíbliques catalanes del primer ter~ de[ segle i aquesla traducció consensuada aClUal hi ha lot I'abisme ele la histori¡l rnoderna dc la lraducció i.

ccrtament, un rcsum vivíssilll del que ha estat i és la historia de la Iraducci6 a Catalunya. Un abisme que ha estal salvat un<l i una alu·a vegada gracies a l'abnegació, [a clarividencia, el trcball i la modestia el'homcs com el pare Guiu Camps.

Va ser precísamellt en el moment de la publicació de L({ /Jíblio inter- confessional que els professors ele [a Facull<lt de Traducció i d'1ntcrpretaci6 cns havíclll adonal de la importancia de l"er concixer els treballs el'Eugene Nida.;l qui acaba ve m de convidar a fer un sen'lÍnari en aquesta universitat. Aquella fdi<;

coincidencia ells va pcnnetre dc reunir un deis núxillls inspiradors teorics de la traducció en generaL i de la tradueció bíblica en particular, amb un deis nÜlxillls impu[sors de [a traelucció bíblica a Catalunya i d'adonar-nos, no sense recanc;a, del trajecte historic importantíssim que la nostnl jove disciplina encara no havia tingul lemps d'assimilar i d'aprorundir. Gosaria dir que, d'aleshorcs cn~a,

!'horitzó f"ruetífer ele la traducció bíblica i I'horitzó variat, apassionanL i poe explorat de la historia de les traducciolls bibliques catalanes, han estal scmpre prcsents en el contcxt de la noslra docencia i de la nostra recerca acadcmiqucs;

que hi hem intentat buscar excmplcs quc cns ajudessin a vcurc quina era I'actitud que calia adoptar davant altres parecl·[es de [a tradllcció; i que hi hem trohal exemples a bastillllcllt. Pero que, sobrelOt. ens hcm aclonat que el Ilarguíssilll corrent de la traclucció bíblica, amb totes les imp[icacions históriques i eu]¡urals

10

que pOI aportar. forma. juntamelll amb d correnl de les Iraduccions cI~ssiqlles.

un cabal de saher i d'cxpericllcia que cns ha de servir per modelar les nostrcs

c~lratcgics lr<lduclorcs acluals. 1 sen:..; duhlc. cn la pcr"'ona del pare Guiu Camps.

lenim un deis excll1plc~ mú cmincnl~ del .. aber que fins anli cn~ ha·lranslllh

aqLlc~l:I hranca d..:: la noslra disciplina.

I~s pc!" ^ili.\t) que :l!"il cm pcrrnclo. Exccl·lenlís ... im i Magnífic R,,::clor de la Univcr!-iwI Autónoma de B;lrcclona. de sol·licilar per ,ti pare Guiu Camps el grall de dOClor fu)//o/"i.\" ("{{II.\(/ que cns servcixi per a exprcssar la l10stra grillilud erwcrs la SC.Vil pcr.'iona i la lasca que ha dUI a lome i el llO.'ilrc rcconcixelllcnl a ulla de Ic.'i Iradicioll:'- 1l1~S lIargues, di verses i fruclífcrc.'i dins el C;1I11P de la traducció: la traducci(¡ híhl ica.

11

DISCURS DEL

PARE G U I U CAMPS

SalUlacions.

P~r a mi és de gran valor la Jislinci6 que la L'niversilal ... \ulonoma de Barcelona l11'h,l concedil, d'acord mnb la proposla presenlada per la Facullat de Tradueeió i d·lnlerprelació. La Universilal ha volgut valorar una dedicació de més de Irellla

<lllyS <t lraduir una obr,l clau de la Ilostra cu]¡ura COlll 11<1 eslal i és ene,lra la Bíhlia.

l\quí voldria fer cons[¡]r expressamelll aixo que totl1om sap: el Illeu treball de traductor no h,l eSlal111ai, durant aquesls anys, una ohra personal en solilari. Són molls cls qui, amb el seu conscll o ~ll1lb la .'eva col·lahnració, m'han acompanyal en diversos mOlllell!s del Illeu Ircball. Fin~ i 101 es dóna el cas que. en algun scc- lor, puc ben dir que el Ireball és lúsicalllclll (l'e115, i que jo sóc lan sois el qui els he aco1l1panya!. ¡,·\ixó és verilal sohrclot deis qui han don,11 b ebrrera nú en 1<1 prep,lI',lció de la Bíblia interconfessional. Per aix() crec que la distinció que avui em concediu els vol incloure en honi1 pan a tols ells.

En aquesls mOlllenls penso lambé Illolt en el dia que l'Escola Universitilria, ara Pandtat de 'T'r,lducció i d'[nlerpretació. ell ocasió cI'lIn<.l (aula rodona <1mb el DI'. Eugene Niela, cm va donar !'oporlunita! de cnneixer aquest centre docen!. La lllcva experiencia em convencia cada vegada més quc, per crear bons Iraductors, no era suficiellt el cOlleiXell1enl ¡ilolngic de la Ilengu;l origin¡l! i de la !lengua rcceplora. Era necess,lri també aprendre I'an de IrallSI11clre. valellt-se de la ira- ducció. 101 el que el !Icngualgc original volia c01ll1l1lic8r als de! seu món. Pcr a

<lix() era indi",pcnsable que. en alguns centres uni\'cr:-;ilari:-;. exi:-.tís I'cspecialital de traducció, o millO!" enC;lra. COIll s'ha!'et aquí. una Facull,ll de Traducció i d'ln- lerprctació. Aquell di<l v<lig comprovar que ¡'escola que jo desitjava ja existia, ben i1l1planlada. amh hon professonlt i 1l\olls alumncs, i arnh la garanti;l d'uns

<lnys de rodatge, :'-\1'<1 que, rcconeguda ^C0111 ,1 faculta!' ha compJcrl el:-; vinl-i-cinc anys d'exislenci'l. 111c'n I'elicito i us en I"elicilo. Esleu satisl'ent una Ileccssilal importanl de la nnslra cultura.

Dit aix(\ supuso que espere u algun;l parallb sohre la lllCV<l Irajecl6ria COlll a ln1- duclor de b I3íblia al catala. Procuraré asscnyalar-nc breulllent les línics principals.

l. Una opció previa

Abans, pe["(\ voldria rccordar un;l dccisió pres,l duranl la decada del 1950-1960, reCerent a I'CSlil i al nivell delllcngll<llge que convenía posar Cll joco No es tracla- va d'utla opció destinada tan sois al trebal! dc traducció, pero és ccrl que el va marcar assenyalad<llllellt. Per aquells mOlllcnts. el poc que era peflnes d'cscriurc cn catalú duia gcneralmcnl cl segell del que solíClll dir-ne un cowJó lilemri. No m'enlretindré ara a descriurc'n les caraclerístiques. D'altres ho han I'ellllillor del que podria f"cr-ho jo. L1avors més que Ilwi cra cIar que, si volíem obtenir un Ilen- guatgc elllenedor i viu per a tolholll, convenia cenyir-nos al parlar més usual.

Recullo alglllles paraules que lIavors vaig escriurc pCllsam cn la traducció de la Bíblia. Pcr aquell !elllps «cren Illolts cls qui no havien lingu! mai a Ics lll<lnS un escril en cataJa. ¡::"ins i tot persones cultes no sabiell rccollcixer la seva pr(¡pia Ilenguil quan la veien escrila».

15

1\:1és dccisiu ellc;lr;l pcrquc cllS dccanlósim cap a un Ilcngu<llgc usual cr;l (<I'actitud cl'cspcril que la gCllt d'aqucJLl gCllcració ja COIllCll<;ava d'illlposar.

Vivíelll en ^UllS telllps que detesliJva els <lnificis i exigia la vcritaL i la sinccritaL L'cnlonaciú que alguns deis nOSlres litcral~ ~olien prendrc quan lcnien la ploma als dilS. el seu cscrllpol d'LI~ar un ICxic correnl i el seu afany de '!-'uhstiluir-Io amh paraulcs arcaiqucs o crtldile~ ja feien sOlllriurc algulls deis seus lectors. quc pOl- ser lin~ i toL Iroha\'cn repulsiu aquell c~til».

«La volulltat de cenyir-nos al Ilcngu;tlge usual no componava. peró. negligen- cia cn la SCV<l qualilat literúria. Vo1íC1l1 tenir en comple la propicLat i el v;llar cvo- cador del Icxi¡,;. 1,1 sonoritat i I'C:-lrUCLura l'i'lCil, variad;l i cxpressiva de 1;1 frase.

I'adaplació elel lIellgualge original a la l10slra manera de parlar. miranl scmprc que. dcsprés cl'hnver treballal un texl, el resultat ros tan natural que, d'acord alllb una norllla moll assenyada d'Azorín. els qui el lIegissin o I'cscoltessin diguessin

e~pollti1nial1lenl: Aix<') també ho escriuriajo.»

Aquella orienl;¡ciú. lIavors. era discutida per molts. En una reunió convocada

cxpres~all1cnt, un deis principals opo~ilOrs donava solcml1cllIcnl el seu parer amb

aquc~(Cs rarauks: «Si es publica un Nou 'resWlllcllt en ;ltluesl calilla d'cspardc- nya, lols cls nostrcs litcr;llS s'csquin<;aran Ics vcstidurcs. «Ara. pCI:?>. ja és <lmp];'I- rncnt acccptad;1. En d6nil tcstimoni. per exclllple, una antologia de textos quc, V;:lll

des del jovc PompclJ F:IIJra (1 lS91). lin~ als darrers dies de Salvador Espriu. E~ la rccollida per X. Pcricay en Callm c(lra de /a l/engl/o (Barcelona 19R7). L"autor intnxlucix la se\'a antologia amb tique'" ICllla pres 1. R. Jilllc.!nc/: «Quien c~cribe COIllO se habla id Ill;.\s lejos ell d por\'enir que quien escribe C()1lI0 se escribe.»

2. La tradllcció de la Bíblia: un lreball sing,lIlar

EntranL ja a parlar de In Iraducció dc la Bíhlia, voldria fe!" nOlar una singularitat d·aquesltreball. tant pel que fa als textos que caltraduir COIll pel que fa als de~;(j·

nataris de la traduc¡,;i6.

2.1. Helll de di!". primer de 101. que la lJíblia. més que un ¡ex\. és un rccul1 molt ilmpli de textos. que va des del G(:llcsi fins a I"Apm;alip:-:i: una autclllic<l bibliorecfI. Aix<') és cl que, originüriamcnt. volia dir la paraula grega lJihli({. A lllés de les diferencies (J"autors, (1" cela 1 i de generes en cls diverso.s Ilibres, la Bíblia dcb t:risti<llls c:- reparleix entre cl que <InOlllCllClll ¡'Antic i el Nou Testa- rnenl. L' Antic eslü ct'crit en hcbreu, <1mb hreus passalgcs rcelactat:-. en arameu. El NOll esta escrit en grec, pero en un grcc que sovinl lransp<.lrclltél el scu rcrefons

!lebrel! o arallleu. L' Alltic Testalllelll grec anomenat deis SC{(III!tI conlé. a més. un grup de lIibres no admcsos en el dmon deis juells. Majoritarialllcnt són traclucció eI'un original hcbrcu o arallleu i. per tanl. Cl"ull grcc notablcmclll semititLi.lI1L. Són els anolllcnals del/le/"oc{//}()/}ic.\", 110 admcsos per algul1s del.s cris! ians ^COI1l a part de la Bíhlia. Així ~()n, ell conjunl, els tcxto~ bíblics que cal traduir.

2.2. Talllhé pc! que fa als destinataris de les scvcs lraduccions. la Bíblia ocupa un Iloc molL singular. Fil1~ si cn.s ccnyilll tall sol~ a la Iloslra Ilcngua, una traduc-

16

1 I

ció de la Bíblia inlcrcssa cls univcrsitaris pel seu valor literari: intcrcssa encara molts c~lUdi()sos pel seu valor religiós: eom él tex' que pOI ser cantal o proclama!, és fonamcnlal ell les cclcbraciolls del cultc crislia ¡deis !:iClIS sagrmncnts. L atCIl- ció a UIlS dcs¡in;¡taris tan diversos dcmJnar;1 un nivell comú dc tradu.ceió, o bé prcpmnr-nc mé!-> eI'una al mi1tcix IClllps. O'nltra banda. el fel que la Bíblia tradu-¡- da tingui Un¡l dcstinaciú tan variada fa que es dirongui moll més que cls alll"eS Ili- bres que se solcn editar.

2.3. El p.-imcr pas (le!" traduir la Ilíblia: cOllcixcr i rcsoldrc les diticultats del text odginal

Expo~ar [¿jn sois una ilmologia ele les dificultats Inés caractcrístiqucs eI'un lCxl tan cxtcns i tan diversifica! seria entrar en un bose perdedor. COlllcn¡;aré per les tres primcrcs paraules del Gencsi. sen se baixar Illassa en eb dctalls Illés Iccnics.

2.].1. Diu el lext ele la Bíblia catalana interconrc~siollal (Bel): «Al principi Déu va crear» (segul:ix (cl cel i la lerra»). Pero en la nOla!J podctl IIcgir: (Una altra lraelucció possible seria: QlIal/ Déll \.{/ cVll/el/fo/" o cremo (segueix el ("el i /0 lerra).

Pe!" explicar la ba~e el'aquesta doble Irauucci6 demanaré uns minuts de paciencia ab qui no eslan inieiats en les peculiaritats de la lIengua original. El lexl ~s difícil. pcrquc la primera paraula, compost<l de la preposició en i Ull 110m, a !ll~S d'una doble incertesa, semi'lllliea i sint~lClica, esta vocalitLada sellsc l'arti- ele determina!. Alguncs escoles ele lectura del texto ICI1ill1 ell (;omple quc f"ins al seglc VI dC l'hebrcu s'escrivia sellSC vocals, no donariell cap importancia a la qüestió de la presencia o l'abscllci<l de I'<lrticle davant la primera paraula. Pero la wrsió grega tlita de/s Sefm/!o, anterior a la nostra era, i l'evangcli de loan, que intencionadalllclll cOlllelllta amb la malcixa paraula del Gencsi, olllelen igual- Illcnt I'anicle, Potser ealdria afegir-hi t<1lllbé el comen((<.ImClll de la primera carta de JO:lIl. Aix6 indica que ]'omissió de I'anide en el text hehreu devia seguir una Iradició bell arrdada pel que fa al selllit que donaven al ¡ex!. Atgllnes diflcullals sintacliques també es podrien facilitar per aquest call1í, si el verb «crear» no el

vocalitzés~illl COIll un pe/jene. sinó COIll un i/(fillitill regit per la paraula anlerior.

Un (exl de la carta de Jm 1,18 interpreta. sense cap duble, les tres primeres paraules del Gn, i ens proposa d'obrir alu·es c<lmins, tanl pel que fa a la sinlaxi de Gn 1, COIll per la semillllica de la seva primera paraula. Diu així: «EII (el Pare de les lIums) ha decidit fer-nos néixer pe!" mitjá d'una paraula de veritat, perquc fós- sim COIll una primícia de les seves creatures.»

El Il1ClJ lllcstrc, E. Zolli, que havia estat el Gran Rabí de Roma, rallliliaritzat, per t<1llt, ¡1mb els Il1ctodes d'interprctació jueva, expli(;ava el lexl de 1m COIll ulla relcclur,l de les tres primcrcs paraules del Genesi ell estil preCab¡llístic. Les lIelres fil1nls ele les tres paraules són /clll, 'olef, i IIlell/. que s6n les lIelres dan·era, prime- ra i Illitjana de l'¡¡lrabel hebreu, Posades en orelre alrabclic tenim la paraula 'clllel,

que vol dir veriwl. Aquí, COIll en el Jn 1, 1-3. Déu o el Pare de les llums ho I"a venir {OI a l'existencia o cns (<fa néixel"» per Illitja de la paraula. logos. Perque, 17

scgol1s la narració dc Gil 1, C;.lClascuna de les coses crcades ^cOrnCI1Y^'l a existir qunn la paraula de Déu ordena «que sigui», El verb di}; en hebreu i en la versi,) aramea que es Ilegia en les sinagogues, cra 'amar que, alllb un prcfonnaliu nomi- nal. rcsultava ^f}J(!/}//"{{, en grec lógos, Així, personificanl la l'aFillt/a, no cs ¡r¡¡du',:l d)éu digu!5», sinó <da paraula del Senyor digué»,

En el L/lb!'() de lu S'(I\'leso 18, 14-16 lIegim un exelllplc 111011 c;"pressiu de 1,1 manera COI11 la tradiciú juc\'<l lardall:l personilicava la parau];J divina, El denel elel Senyor de fer morir els prill1ogcnil~ d'Egiplc s'hi explica així: «Mcmrc un silctlci tranquil cmbo1callav<l I'univcrs i la nit era al hell llIig de la ~cva cursa, la

I'os/m pon:llda !o!pod(!}'o,w, dcixant cls lrons rcinls, es va lIa1H;ar dcs del ceJ COIll Ull guerrer implacable al mig del país destinal a I'exterlllini: brandava com una es pasa eSlllolada el \'ostrc <.Iecrct irre\'ocable. DrctJ alli'L locanl el cel i trepiljanl la (erra, hu va oll1plir to! dc rnor!». L'cvangcli de Joan. quan diu que «ell un prin- cipi existia (el qui és) 1;1 paraula. i la paraula era en Déu i 1¡1 paraula era Déu», devia cnlendrc eI'una mancra sClllblant aquclla paraula per mitja elc la <ju;t! tol ha yinguI a I'exiqcncia.

En Jm 1, 18, la ¡Jaral/I{/ cre{/do/"{/, intcrpretant al Illateix (CIllIlS Jc~ llc!res linnls de les Irc~ primcres paraules de Gn l. és IHI}"({II/a de ,'('rifaf.

A més, perú, «el Pare ele les ^Ilulll~ enE' ha lel néixer per ^rnilj~1 d'una paraula de

"crita!, perqllc róssim com una prill/íci{/ ele les scves crcalures)}, Aquí Jm no ha Iradtú'! «en UIl principi» la primera parallla de Gn 1: I'ha traelu"lda «com una pri- micia», traducci6 pcrf'cctament normal. Un bon exclllplc deis eliversos ~el1tits que pot prendre la primera parau la del Gn ens el d6n<1 Si r 1, 14. 16. 18. És una Iraduc- ció grega d'un original hebrcu aquí percluL Pcn') la traelucci6 siriaca pel"lnCI de conjeclurar seriOSalllCnl que l'hcbreu hi repetia Ires vegacles la mateix;¡ paraula del c()l1len~arncnt del Gn. És la sentencia cOlleguel¡¡: «Principi ele Savic~a és vencrar el SCIIYOD), tradu'lela gellenllll1cnt: (Principi ele Savic~(l és el tClllor dd ScnY0J")}. Pcro Sir 1, 14.16,1 S en el6níl Ires Iraducciol1s difcrcllts, 3mb la voluntal d'indicar una progressió. Diu així: «Vcnerar el SClIyor é:-. pril/ci¡Ji de saviesa ..

Venerar el scnyor és p/eJlillld de s;wiesa .. Venerar el Scnyor és corolla de savie·

~a». La dirercn<.:ia s'explica perquc eltcnnc !lebreu rcs/¡il signilica própi,HllenL el primerfmil () !)Filllh:i{/, i es 1'01 enlenclre com un fruil primcrcnc. un fruil scleclC, {) el millor clels fruits.

La intcrpretació dc Jm no solamcnt dóna una senúnlica difercnL de la primera paraula, lradu'iela generalrnerll «al principi)} o «va cOlllcn¡;ar». segons 1<1 ^1101<1 h.

sinó que entén l'oraci6 formada pe!' les (res primeres paraules com subordinada tl

una oració que ve elesprés. Així ha enlenien talllbé cls eornentaris rabínics Illedie- vals. La inLerpretació d' 'Aben Ezra es podria 1r¿1e1uir ¡¡ixí: «Quan en un principi Déu crea el ccl i la (erra, i la terra cra caótica i desolada .... Déu digué: Que sigui la Hum». Si doncm per bona la subordinació, COIll sernhJa que clernana el sentil del texl, no seria correcta la traducció gencralrnent aclmcsa, que diu: «Al principi Déu crea el cel i la [erT<l». Pero la interprClaci6 ele Jm va més enllá en la :-.uborcli- nació, ja que diu «ells ha felnéixer». Així no s'alura en la creació de la lIum, sinó quc incloll alrncnys la crcaci6 de J'hollle qua n es rcf'ereix a lIosa/fres. Probable-

ment pcnsava fins a 2, 1, que diu: «Així van quedar acabaLs el cel i la terra <lll1h tots els seus estols», rent ele la paraula {/('{¡/){/lS, com una il/e/IISió, amb les Ixtrau- 18

les EII 1m pril/{:ipi amb que havia COIllCnt;al Gn l. l. Jm cntén la subordinació com una final: «pcrqlle róssim com una primícia».

Comparan! Jm 1, I S amb Gn l. l. és dar que .1m lIegia el pelfecle «Déu va crean> qU~lIl diu. amh un sinonim. que el Parc de les lIullls CIlS «va rer néixcr», Per() pe!' obtenir Ullél final, no lIiga direclament la parallla jJri///ícia amh el \'crb, sinó que l'interpreta amh un nomo les se\'e.\ crea/l/res. I"Cllt així mol! més racil la cons!rucci6 sint~\ctica, Arnés, !'cxprcssi6 «(;0111 ulla priJl1Ít:ia)~ indica que L<1mhé .1m IIcgin 1,\ primera paraula de Gn sellse l\\r!ick ck:tcrlllinal. Així 1m 1, 18 aval;\

la IradLlcci() que la Bel pro posa ^CIl 1<1 se va nola b.

2.~.2. No cal dir quc les dificultats de crítica lextu,11 i les que es presenten per elltcndrc el ¡cxt que s'ha de trac!uir no són lOtes ta1l cOlllplicades COtll aquesta.

M'hc CSICS exccssivamclll en parlar de les tres prilllcrcs paraulcs del Gn. primer de lOt perquc són les que lot seguit surten a I'cncolltre quan obrim la Bíblia, i scgonamenl pel ress(¡ que lellen ell UIlS punts cli.lu de JI1 i de Jm. En aqucst darrer sentil avancen un bon excmple c!'un fel constanl en el pU1l1 dc pan ida per traduir 11101lS lIoes del Nou TeslalllcnL Per clltcndre'ls b~ no pode m prescindir del seu rererons hehreu o arallleu de l' Antic TestalllcnL

2.4. Com cOl1ll.lniC~II-als nosll-es oicnts o Icctors el quc CI1S di .. el text original

Sabcn! que no P,1r10 a ^Ull públic dCSCOllcixcdür del que é~ una trac!ucció. no Ill'enlrclindré ara a cxposar que eal fcr perquc alla quc translllclelll als qui ens cscoltcn o ^CIIS lIegeixell sigui rebut d'una mancra scmbJanL a la deis qui rebien el lext original. Aquí també entrar en dClalls seria penetrar en tot un bosc. Donaré tan sois algun cxernplc de C0111 són els dcstinataris c!e l,ltraducció bíblica 011 jo he trehallat i de la prcparació que tenen per rebre·la.

2.4.1. Els destinataris més típics d'aqucsta trnducció són els qui participen en les celebracions deis dies restius i en les dcb divcr~os sagramcnls. Poden partici·

par-hi !alll amh els canlS COIll escoltant les lecwrcs. E~ tracia. pcr ^lan!. d'un cSlil oral. que demana podcr scr compres al IKI~ del leClor o del cantor. que no s'mu- reno Aixü dCllIana frases brcus, alllh poqucs subordinades. ¡preferir

r

ordre habi- lual d'agenl. seguit del predicat \'erbal. col·localll bé després els divcrsos comple- lllenlS. Cal evitar, no cal dir·ho, els cquívoc.:s que no e~ VClIell en un lext escri\.

peró se. sellten cn un lexl pronuncia\. En lextos destinals al cant eonvé, a més.

estar atent al ritme d'una bOlla dislrihució deis accents i a les vocal s en contacle que podrien variar el nombre de síl·labes.

2.4.2. Una caraclerística d'aqucstcs traduccions és que difícilmelll es podcn canvial'. Els textos dcstinats a la lectura, si es corrcgeixen en noves edicions, 110

van d'ncord nlllh els que encara eslan en úS. Ln fixaci6 deis textos és encara Illés notablc CIl cls cants que s'han fel populí:\rs. Per donar·ne un exempJc, recordelll que Inolla gent canta (<Serviu el Senyor amh alegria»). És una traducció del lIatí que nO dóna idca del que diu el ¡ext original. En el scu cOlltext sen';" té UIl senlit 19

cultual, i {llIIb nlegria significa la gallara d'un aplec I'estiu. COIll s6n els C:lnts. la cridória, les danscs. Pcr <lixcl hCIll trnduú «DoncLl cul!c ,,[ Scnyor amb callls de resta». Entrara algull dia la traduc<.:ió correcta en el ^GlIl( popular?

Poe rreqii~nl. pel"C'l molt signiflcatiu, és el GIS de textos que es rcpeleixen

~(}\Iinl de melll(¡ria. Pcnso. ahans que rc~, cn la prcgilria del (~P'lren{)strc». També aquí dcmanaré als qui no cstan prou iniciats (:11 les peculiaritats del grcc í de 1'11-

ralllell ^llllS rninlll~ de paciencia.

Diclll així ell la irwocació: «Pare noqre que csteu en el ce!». Per entcndre la sinlaxi netalllenl aralllea del lexl grcc de ¡\-11 6, 9. podrícm intentar ele donar-n~

una \'ersió de correspondencia formal. Seria: «Pare nostre el (que) en el ccl~>.

U5anl I'<lnicle el. en Iloe del relaliu qlle, 1';lUtor h:l volgul traduir la panícula ara- mea di. «El en el cc!». implíeitamcnI cs eontraposa a «c! en la tCITa». Per aixCl en el leecionari lillírgie (Fcrial /1, n. 25) helll Iradu'fl «Pare llos\rc del ceb). Vam pr¡;- fcrir «del eel» ^el «cel¡;stii11», usat també lins ¡1 set vegadcs en MI, pcrquc «celes- tial», en calalú. no s'clltcndria norrnalment d'al1b que el dislingeix del «pare dc la lerra», sin6 COlll ulla qualila\ prccio~a que li corrcspon. /\ ll1é~, el texl grcc, scguinl el rercf"ons ararrleu, rcia de la invocaci6 un" proposieió nominal. La \'cr- si6 lIatina!lo ~'acontenta amh el

re l

de SUh51illlir cl rclaliu qlfe " I'anicle el, sinó que uncix cl predical al subjccle alllh el \'crh copulatiu ser. i diu: «Palcr 1l0Slcr, qui es in coeli~)). La versin catalana llsUill. scguil1l la lIatina. ha entes el verb ser cn scntí¡ loc¡lIiu: ^qlf(, e~{()ff en el cel. Així ha acabat de distal1ciar-~c del sentít ori- ginal. Ens atrc\'ircm a corregir-b','

Els tres e~lics que scgueixcn la invoeació presenten lalllhé le~ sev..::s dificul- tals. ·rots lr1..!S tenen Ulla ,,::slnlctura selllblalll. Acaben alllh el rnateíx sintagma.

fonn.ll pe!' un ^IlOIll i el possessiu: «el vosl]'e ^110111, el vostrc Regne, la vostra voluntat». precedit d'un verh pa~.'iiu o impersonal. quc exprcssa un desig: «sigui silntif-ieat, vingui, raeí's». Aquesls cstic~ ICllen una sClllbJaIl~a Illoh eslrcta amh I'antiquíssillla pregaria jueva anolllcnada «Qaddislp>, que podríem traduir així:

«Que la gr:lIldesa i In sanledill del scu nom gloriós resplcndcixi CI1 el món que el!

ha creal scgons la seva voluntal: que ell inslilUeixi el seu Rcgne en vicia vostra. cn cls vostres díes i cn vida de Inl el casal d'Israel. hen avia\ i en el tcmps que ja arriba». Dcixant de h:mda una intcrprctaeió que clltendria el primer C51ic corn una bcnedicció devota, adrc<;ada al ^110m del «Pare del ce!» que acabelll de pronunciar.

podclll entcndre els Ir..::s verhs cOIll/)(Issi/lS o impersollal divills, quc rcspcctuosa- lllcnt indiqucn el «Pare del ceb> corn a I'ngelll a qui cns adrecelll. Ens conviden ^iI entcndre-ho així els textos d'E/ 36,20-24 i 38, 16.23. El Sen)'or. dcsprés dc recordar com s'havia \'ist obligat a dispersar el poblc c!' Isracl entrc les l1i1ciollS diu que així «van profanar el lllCU sant 110m fC1l1 que digucssin crclls: Aqucsl Ó

el poblc del Senyor, perü ~'ha vist ohligat a abandonar el scu país». Pcr csborrar.

dones, la profanació del seu sant nom, el Scnyor anuncia aixó: <do (agcnt) ~anlifi­

caré el lncu gran nom, que 11:1 queda! profana! entre cls alu'cs pobles per la vustra presenciO] elllllig eI'ells. Quan jo faré resplcndir en vosallrcs la meva salltedal als ulIs dc les naciolls, sabran que jo sóc el ScnyoD). l aregcix: «Us aplegaré de 101.'1 els pa"isos ... abocaré sobre vosaltrcs aigua pura ... ^LIS donaré un ^COl' nou i un espe- rit ^{110U ...} posaré el mcu Esperit dins vostre i faré que scguiu cls melis preCepleS»).

NOlcu qllc I'agl'lll quc «s,ulliflca» així <,el nom del Senyor) és el Senyor rnalcix.

20

La pregaria dcl Qaddish transparcnta claramcnt les paraules (rEz. citades literal- mcnt de JR, 16.23, i ~ubsti(ueix tan sois el \'erb aclill per un {JClSSill dil'Í.

Scgons aixo. hcm dc \'cure en la pelició del primer estic un dcsig que es C0111-

plei;"i la promcsa anunciada en El' .. En cala la caldrin. per tan!, lraduir: «Fcu rcsplendír la sanlcdal dcl vostrc nom). s'cn!én «cornplint la rCIlovaci6 del vostrc pobk. que vau promclre cilla profecia d'Ezequíeb. Scmblantlllent caldria cntcn- drc cls dos eSlics segUcnts. La traducció de MI 6, 9-10 que jo proposava per al Icccionari lilúrgic corrcspollcnt anava per aquí. pero els altres col·lahoradors van objcct<ll" que ningú no acceplaria aquclla Iraducció. La BCI ha tradu"¡"t: «Sanlif"ica cl ¡ell 11(111», i jo diría sClllhlanllllclll «vinc a regnar, cOlllpleix h.1 leva volulllal».

S'atr(;vir~1 algú afer aqucst pas?

2.4.~. Vo("a!Julari de fa rrar/rrcció //(([il/a que //(1 ¡Jassar a la I/oslra fiel/gua.

(jI! emre!Jmlc pe!" ,r((r/Ni,. hé

És un re! que algulles exprcssions lIsuals en la nostra Ilengua provencn dc la ver- sió llatina de la Bíblia, tan prescnl cn tota la !lOSlra cultura.

Poqucs véncn dc l'hcbrcu o de raralllcu. passallt p~1 grcc i pel Ihuí. ¡ allu-

nyallt-~c rnés fl Ir.cnys del scntil original CIl cada etap;l. Es el caso per cxcmplc, dc l'llcbrcu !tesa/. traduYt ¿leo.l,· en grec i misericordia en Ilatí. Per acostar-nos Illés al scntil original, no~allrcs hClll tradun «amOD) o «favOl")), per Illés que Ilfl poes es dolen dc no relrob<lr en lalraducció 1:1 paraula «Illiscricbrdia.»

Alu·es parauJcs s'han deforma! senzil1amclll en I'ús que nosahres cn ^rCIll. En dono t;\Il sois alglll1s cxcmplcs, SCIlSC cstendre'lll iI inclicar-nc la deformilció. Així, parlelll de «mortificar, mortificar-se. Illortif"icació»: d'«(abnegm-sc, abncga- ció i ahnegat»; de «fcr pcniICneia» o dc «pcniten!», de <~prcndre cadascú la scva

CI'ClI). P;¡rlcm 1i.1lllbé dc «justificar» O de ^(~ustícia» quan el texl contrapasa cls

(~ustOS}) als «pccadors». Si continuéssim mantenint, sense adonar-nos-cll, aques- tes cxprcssions scmprc que Ics trobclll ell el lIatí. faríclll dir a la traclucció una cosa difcrcllt del que diu I'original.

2.4.4. Cercor 111/ lIel/gumge cOlllri (lis dil'er.\"Os deslil/owris

El IllCU Il1CSlre \V. L. \Vondcrly, després de registrar molles hores de convcrses de la gelll, conslatava que un Illmeix idioma no solamcn! podia variar d'una zona a I'allra cn una cXlcllsió gcograf"ica, silló quc dills una malcixa zona variava també.

si cOlllparem I'ambit de les persones cultes amb el de la gelll del carrero Una bona pan, pa(), del lIenguatgc usat pcr ^UIlS i altrcs podia coincidir. És en aqucst ¿lInbit

011 cal ccrcar el lIenguatgc apte per a una lraducció destinada al cant i a la cele- br<lció litúrgica. () destinada també a la leclura i a I'esludi del públic en general.

L"opció prcsa d'aCOSI¡lr-nOs scmprc al lIengualge pmlat faciliwva aqucsI call1í.

D'altra banda, no helll d'excloure la possibilitat d'usar Illés d'uml traducció, tal COIll ja ho he indical en 2.2. Pe!" a cerlS estudis. I'ú~ d'una versió que s·acosti a J'inlcrlillcar 0, pcr un altrc cxlrcm. I'ús (J'una vcrsió glossada o comentada, pOI

21

ser una bona ajuda, quan I cSludi6:-. no és capac; de ree6rrcr nmh competencia als tcxlOs originals.

3, Mirant cnclavant, ^UIl darrcr clcsig

Dc:-.prés de molts anys de trcballnr en la traelucció ele la Bíblia i havcnt arriba¡ on ar<l som, és I'hor" de fcr un balan~ per deixar-ho Cll alll-c~ mans.

La rne\'a salísf~lCció després de la l"eina fcta ha esta\. eI'una banda, "cure 1'¡11ll- plia dirusi6 que cslan tCllint les divers.es cdicions de la nostra l3íblia en calaHl.

Per(). d'allra banda, no 6s més pClita la !lleva satisf"acció 'luan veig tanta genl que escolta () canta amb 10la naturalilal cls texlos bíblics en les cclchraciolls litúrgi- queso Recordo com, des de la vigília de Rams del 1980, jo 111' havia incorporal pe!"

quatrc any:-. ^¡] I'csglésia diocesana de rvIallorca. Quatre dics Illés l'-lrd. com lcni"

cOl.olum, el hísbe havia convocat tots els prevercs per a una celebració eucarística en la seV"l catedral. Érelll Illés eI'un cenlellar de prcveres, i el pohle omplia lola la gran nau eI'aquell 1Il0nUlllent. Tothom cantavil ^(l cscoltava amb gllst els nostres textos. El fruit del nosIre Ireball havia P;¡SS;:II la mar, í es troba";l a les IlIes COIll a casa se\'a.

Mai 110 van l"altar entre genl més erudita persones críliqlles o relicenls. No cm sorprcll si alu'cs creuel1 que podien fer-ho millor: scmprc m'ha agradat escoltar els quí cstan oberts a un di:'lleg. N01llés Ill'han molestat 'luan creaven un ambienl d'opinió o 'luan tcnien el poder de decidir. i de rel decidicll. en qücstions de rú:-.

o ele l'cdici6 deis textos.

Ara que és I'hora ja ele deixar ell alu'es m<lns la feina rcla, sé que hi ha crrOl"s a corregir i ~olllci()ns a millorar. Dcsitjo tan sois i coMio que els quí han ele conti- nuar lllanlinguin ~eJl1pre, en primer Iloc, una plena honradesn a I'hora d'cshrinar l'mJlentic sentit del lext origin<ll ¡, en segoll Iloe, no cedcixin mai quan es trael,] ele servir el roble que ha d'us<lr la traducció.

22

CURRICULUM V I TAE

DEL

PA R E GUID CAMPS