i el republicanisme enfront el centralisme

Dossier

Sobiranismei centralisme mediàtic

D

W

n j

Conflicte mediàtic del catalanisme polític

i el republicanisme enfront el centralisme

durant la Segona República

Els convulsos anys

trenta

Espanya viuen la confrontació de dos

diferents, de dues

polítiques ben diferenciades

^la madrilenya I la catalana. Un conflicte

donar, també,

als diaris

d'ambdós llocs,

mirall d'una problemàtica

encendre I

tensar I

acabaria, de

abrupta I violenta, amb l'aixecament militar

acabar amb la República.

TextJosepM. Figueres

♦ Dossier ♦

Els_anystrenta mostrenmolt bé l'esclat del periodisme professional, amb la derogació

de laLlei deJurisdiccions vigentdes del

1906,l'eliminació de lacensurade la dic¬

taduradePrimodeRivera idels controls administratiusdiversos.S'obre, doncs,^una etapade llibertat amb l'obertura denous diarispolítics (LaHumanitat,L'Opinió,

UltimaHora...) i setmanaris combatius

comLa Rambla deCatalunyaque,el1936,

passaa serel diariLaRambla. Altres diaris

es vanmodernitzar(La Veu deCatalunya)

o es vancatalanitzar(HojadelLunes).

També,diarisd'empresa, encapçalatsper LaVanguardiaiEl Diluvio,^amés de títols

tanemblemàticscomEl DíaGráfico,Las NoticiasiEl CorreoCatalán, alcostatde diarisideològics^comSolidaridad Obrera,

es vanadaptar alscanvistecnològicsi^ala

novaetapade llibertat.

Enaquestsentit,hidestaquen també els

diaris satírics clàssics^comLaCampana de Gràcia,L'Esquella de laTorratxao Papitu,

ques'enriqueixen ambinnovacionscom ElBeNegre. Amés, la^premsade Barcelona

arribavaales comarquesamb naturalitati

atotesles^sevescapitals hi haviaunsistema periodístic degranriquesaideològica.Per

aquestaextraordinàriariquesaenl'oferta,

s'ha arribatadefiniraquestperíodecom

l'èpocad'or delperiodisme català.

L'existènciad'un^enormeteixités fo¬

namental perentendre laintensitatdels

canvisd'aquest període històricque va viureundinamisme social ipolíticiuna intensitatdavant les reclamacions alnou

Estat queesconfigurava ambimportants

reptes.

Hihavia,doncs,moltesesperancesdiposi¬

tades^enlaRepública.Noescontemplava

tansolscom unsistemade_governdemo¬

cràtic, sinó tambécomlaportaobertaa la resolució de diferents conflictes discri¬

minatoris atàvicscomelvotde ladona, la representacióidrets socials, la millora de

les condicions devida, la implementació

de les llibertats nacionals catalanes...

Enaquestnoucontext,Catalunyava esdevenir la puntade llança d'una formu¬

lació únicaaEuropa:forces anarcosindi-

calistes de_granimpacte ialta implantació,

estructuració de dos_granscorrents marxistes,l'ortodòxia fidelaMoscoudel

La premsa oe Madrid només es venia a subscriptors i, esporàdicament, ais quioscs dela rambla amb la premsa estrangera

poderóspsuc durantlaguerraciviliel

radicalpoum,malbatejatcom atrotskista.

Ladretaconvencional, laLliga,es va veure afeblida fins al puntque vahaver depactar fins_{i tot,}puntualment, amb lacedaique

vasignificar elmomentde mínima influ¬

ència_perlessevesfebleses, especialment

socials.

PREMSA HOSTIL

Elperiodisme^{va ser}l'escenari detotsels

conflictesque van encarnarla transfor¬

maciórepublicana. Plomes esmolades

comJosepPlaoManuelBrunetaLa

VeuoRovira iVirgilioJosep M.Francès

aLaHumanitat,s'acompanyaven d'uns

dibuixants afinats^comValentíCastanys

a La Veui ElBeNegreoFeliu EliasApa i molts altres^ala_premsaesquerrana com LaPublicitat.Vansermolts elsredactors, dibuixantsofotògrafsque vanacostarla

realitat als ciutadans_{que no}només llegien

el "seu"diari, sinóquetambé els agradava

veureels puntsdevistadels altres. Efecti¬

vament,elconsumde_premsaeraaltíssim

iespodiaveure, a mancade biblioteques públiques,en unamunió d'establiments

comercials i socialsdiversos, des de les perruqueriesalscasinos,als barsiales

entitats.

Lapremsade Madrid, majoritària amb

vocacióempresarialidetintsmolt

conservadors,toti elsmatisosdel repu¬

blicanisme militant que va encarnarel

nouAhora,vaarribar

aBarcelonapuntual¬

ment tansolsa cen¬

tresd'influènciapolíticacomles oficines estatals,però només ésveniaasubscriptors

i, demaneraesporàdica, alsquioscsde la

rambla barcelonina alcostatde la premsa estrangera,especialment la francesa.

Encanvi, les redaccions dels diaris síque rebien la_premsamés significativacom ElImparcial,abc,etc.,atèsqueles dues

gransciutatsde l'Estattenienuna gran varietatderotatius,al voltant d'unavin¬

tenacadascuna.Ambl'excepció d'algun articulista,^comLuisBello,^od'alguna

tribunaponderada,com1'Heraldo de Madrid, lapràctica totalitatvamantenirun

posicionamentclarament hostilala reali¬

tatnacionalcatalana,comjahaviapassat

endècades anteriors.

Capçalera 57

• Dossier •

Doscaresd'unamateixamoneda.ElImparcial

carregant contral'EstatutiEl Be Negreironit¬

zantsobre aquestaactitud hostil.

IMPARCIAL i™

' f Y/"" L« CAHMELAj

LA PUJANTE REACCION PATRIOTICACONTRA EL

ESTATUTO'''1

¡NO SERA!

Euütuio

EL IC

HTMAHÀB

UTÍIK.Ï (E«E

"El 5c" també s'ha tornat

"IMPARCIAL"

"Enviadnos

iniciativas, proposiciones, alha¬

jas, dinero... todo, contra ei Estatuto!!"

« * ^* <«i aviar i ranrain

43" S

—¿Qué les parece?

—Retalli,retalli. Ala millorensurtanacasacadeministre...

Il·lustraciód'ElBeNegredel¹²de juliol de1932onbromejavasobre les retalladesquepatiaelprojecte d'Estatut català.

CONFRONTACIÓ POLÍTICA

LaRepúblicaneix amb extremadaforça

aBarcelona. Maciàparladetuatu—el

que ara esconeixcombilateralitat-,amb elnoupoder de l'Estat.Sorgeix,així,una Generalitat de facto molt abans de^tota lanormativajurídicaex novo.De fet,els

El debat de l'Estatut va ser l'epicentre d'una polèmica mediática amb dues concepcions polítiques ^oposades

autonomiaques'anhelava des definal del

xixen unincrescendo_queculminarà

l'hivern del1918-19iquehaurà deser talladamanumilitari el_1923.Perl'apa¬

rell d'estatespanyol el^nouordreha de significarunpuntifinal.Restaevident

que, sense unaposició de clarai lleialcol- laboració,el camí de laconfrontació, de la lluita, és l'únicpossi¬

ble.Malauradament, les forcespolítiquesi ideològiques —peri-

documentsemesosde Maciàesrecolzen

—comlescartesamb ordrestaxativesals batlles,etc.—enuna novalegalitatnomés

catalana. Això assoliràunaextraordinària

significaciói simbolismeperquè, de fet,

durantunsdies representaunaCatalunya independentfins_quevarenunciar^ala sobirania_percompartir-laambtotl'Estat.

Enaquestescenari,s'aspiraalaautonomia integral,osigui,a unasituacióqueserà

puntde sortida_perals catalansvers una

odístiques—hocon¬

siderenunpuntfinal,unpuntd'arribada i d'aquí elsmalentesosconstantsfins^alxoc

de l'octubre del_1934.

LluísAymamíi Baudina,periodistaagut,

mostravaamb nitidesa l'inici de totaixò:

«El resultat de les eleccions (de febrer de 1931), reflectí l'estat depassió d'un poble

quenomés volia sentirparlar de revolució.

(...)La ciutatera unabogeria,unabogeria plenade civisme.^Lagenthoveia inoho

creia. Esfregava els ullsiencaradubtava

58 Capçalera

♦Dossier •

(...) La

República catalana havia

amb els braços oberts.»

Ambelsbraçosoberts(Reportatgedel'Estatut) (1932)esdevéunaprecisa

crònica d'una

voluntatdecol·laboració,comhoexpressa eltítol, sibé aviatl'enfrontaments'activa,

tanmateixnos'haviaaturatenlesdècades

anteriors,^com palesen lesconfrontacions

dialèctiquesquetenen,perexemple,

ValentíAlmirall, Enric Pratde laRibao AntoniRovira iVirgiliamb tribunescom La

Época,

Aquestdarrerdiarivaesdevenirem¬

blemàticd'unaposiciód'enfrontament

radical iconstantsensecappossibilitat de contemporització.El 28 demarçde 1930,

sotaeltítolRegionalismo,sí; Separatismo,

no,escrivia:"Unadeles perfidiasdel regionalismo turbiocon quedisfrazan

suverdaderapersonalidadlosseparatistas

consisteenconfundir laautonomía administrativaconlapolítica. Poreso

predicala regióncomo unEstado

dentro

deotroEstado,investidaconprerrogativas

ypotestades dePoder".Aquestésel

nucli

de laqüestió iaellsesubordinatot,de la llenguaal'economia,del simbolismea la mateixapraxi política.Són duescon¬

cepcionsoposadesquetenenelcamp de

batalla^constantenelperiodisme.

L'ESTATUT, AL CENTRE DE TOT

El debatde l'Estatutseràl'epicentrede

lapolèmica. Undels periodistesgens suspicaçosderadicalisme,Josep

Pla, manté

unacolumnaaLa Veudesd'on,el26de juliolde 1931,escriu:"On anem?Ningú

nopodriadir-ho d'unamaneracoherent.

Enstrobem davantd'unprocés dominat

perimponderables, davantd'un

procés

queésimprevisible i^queenspotconduir

afer^unsaltprofundíssim^enel buit més

espantós". Aquestaincertesa

marcarà el

fins

aljuliol del 1936.

El _{1932, va}tenirunestiuterriblementvi¬

brant, ambcampanyes en prod'unEstatut

aCatalunya,mentreaMadrid lapremsa

es va encendrecontraaquestavoluntatde

diferència amb^enormevirulència.Pràcti¬

cament totala_prem¬

sadiàriacatalana, fora d'algunexcepcional

títol—comelDiario de Barcelonao algun epígondel lerrou-

xisme-seràaltaveu d'un sentimentabsolutamentmajoritari

tantdelperiodismepolític—de laLliga

ambLaVeu,EsquerraambLaHumanitati

Acció CatalanaambLaPublicitat—alcostat de la_premsacomarcal informativa,però

també moltpolititzada, isobretot catala¬

nitzada,quearribava al mig^centenarde

rotatiusdiaris iuncentenardesetmanaris

en unaposició pràcticamentunànime de

defensa de lacatalanitatidiomàtica,iden- titàriaal_marge,és clar, els posicionaments

d'índolesocial.

Dins aquestadefensa de lesaspiracions

catalanes cal destacar RoviraiVirgili,que

vaproclamar "L'autonomiade

Catalunya"

aLa Nau(7-II- 1931)o"Catalunya,

nació"aLa Publicitat

(7-II-1932) en una moltextensalabor analítica,_quefora bo d'aplegarpel valor

històric iperiodístic. Lapremsade Ma¬

drid,agitada,vapromoure unaactivitat

desfermadaconstant tantsobreaspectes

genèrics sobrel'Estatuto posicionaments puntualscomlaprojecció catalana^a

l'exterior^oaspectesconcretscoml'en¬

senyament,llengua,universitat,etc.que

seransempreacotatsi fixatssotalapetició

queel viruscatalà siguianorreatiposat

sotalatutela,controlivigilànciadel poder

central.

Eldesenllaç de^totplegateracantat.Da¬

vantlaimpossibilitatd'unacol·laboració i

entesa,van serlesarmeslesquevanhaver

de resoldre elconflicte,amb el centralisme espanyolque es vaaixecar amb

l'exèrcit

colonial al Marrocalcapdavant.El perio¬

disme liberalvadesaparèixer itotel català,

enllengua icontinguts,se'nvaressentir

d'unamaneraimportant.

Ç

LA PREMSA DIARIA CATALANA VA MANTENIR UNA POSICIÓ PRÀCTICAMENT UNÀNIME DE DEFENSA DE

LA CATALANITAT IDIOMÀTICA IIDENTITÀRIA

ALS ROTATIUS DE MADRID HI UAVIA UNA ACTIVITAT

DESFERMADA CONTRA LA PROJECCIÓ CATALANA A L'EXTERIOR, L'ENSENYAMENT 0 LA LLENGUA

Més informacióa:

Històriadel'anticatalanisme.

El diari ABC ielsseushomes.(El Mèdol, 1997).

Capçalera 59