Tèma 1 La longa istòria de l’umanitat e de las migracions

(1)

Autors deus cors : Catherine Lavie, Olivier Fourrier Traduction en occitan : J.S. Barria

https://histographie.net/

Tèma 1 La longa istòria de

l’umanitat e de las migracions

La L as s g gr ra a na n a s s n no oc ci io on n s s de d eu u t t èm è ma a

Sostèma 1 # Los debuts de l’umanitat.

Sostèma 2 # La revolucion neolithica.

Sostèma 3 # Prumèrs Estats.

Um U m an a ni it t at a t

L’umanitat qu’es ligada a l’espècia de l’Homo le genre qui aplega l'Homo sapiens (nosautes) e las espècias aconsiadas. La Preistòria qu’es generaument definida com lo periòde comprés

entre l’aparicion de l’umanitat e l’aparicion deus prumèrs documents escriuts. Qu’es desmieja atau : Lo Paleolitic (l'atge de

la pèira talhada) e lo Neolitic (l'atge de la pèira lissada). Lo Paleolitic que pertocaré grops de caçadors-cuelhedors, pescadors, collectors qui espleitan ressorças naturaus disponiblas

shens mestrejar-las. L’umanitat qu’a ua vita sociau, qu’utiliza apèrs e lo huec, qu’entèrra los mòrts e que practica arts com la

pintrura o l’escultura. Au Neolitic grops de neuridors e d’agricultors, sovent sedentaris, qu’espleitan ressorças que

mestrejan e qu’arregeishen en partida. L’umanitat que s’organiza en societat : modificacion de la demorança, socializacion, hierarquizacion, moneda, escambis comerciaus.

Estat

Ua ciutat-Estat qu’es un petit reiaume independent qui espleita

un territòri. La ciutat-Estat qu’es gavidada per un rei e que possedeish ua organizacion politica e religiosa vertadèra. Que mestreja l’escritura. Aquesta ciutat qu’es plan

destermiada per barris. Lo tèrmi de ciutat-Estat qu’es aplicat aus micrò-

Estats du Levant antic en Mesopotamia. La prumèra ciutat-Estat

qu’es la ciutat d'Ur qui lo rei èra Ur- Nammu. Qu’es situida au cant deu fluvi

Eufrat çò qui’u permet de desvolopar activitats agricòlas e de mestierau. Las

ciutats-Estats màgers que sont Ur, Uruk, Lagash, Kish, Umma.

So S om ma a ri r i d de e l la as s r re es ss so or rç ça as s

Cronologias Activitats Vocabulari

Repèris istorics importants Cors

Carta mentau 6^au

3 sostèmas 11 òras

(2)

Activitats

Los debuts de l’umanitat : hèitas

scientificas 3ò

Sedentarizacion e activitats umanas 2ò

Los premèrs agricultors e neuridors 2ò

Las ciutats-Estats e las prumèras escrituras 4ò

Competéncias tribalhadas



Repèris temps



Reperà’s dens l’espaci



Analizar e compréner un document



Rasonar, justificar un anament e las causidas hèitas



Practicar lengatges desparièrs en istòria e en geografia



Cooperar e mutualiza

- DOSSIÈR. Los prumèrs agricultors e neuridors (LLS, p. 44-45 questions 1 et 2). Tribalh en binòmi evaluat (AP).

-

Prètzhèit complèxs, classa dividida en dus grops : 2 subjèctes a l’entorn de mestièrs scientifics e de la preistòria. Paleontologues,

geneticians et glaciologues que contan los prumèrs òmis e las lors migracions (LLS, p. 27 doc. 2, p. 28 doc. 1 e 2, p. 29 doc. 3, p. 30 doc. 1, p. 31 doc. 3, p. 31 doc. 4).

Los arqueologues que partatjan las lors descobèrtas (LLS, p. 29 doc. 4, p. 31 doc. 4, p. 32 doc. 1 et 2, p. 33 doc. 3 et 4, p. 36 doc. 2, p. 37 doc. 4).

Travail à 4, restitution à l’oral devant la classe, 10 minutes, co-évaluation (AP, avec grille oral).

Elaboracion comuna d’un tablèu per visualizar las diferéncias de cronologia segon los lòcs deus larèrs e de la difusion de l’agricultura e deu neurissatge pendent lo neolitic. Construccion deu tablèu a partir d’un planisfèri (LLS, p. 42-43).

Tribalh individuau per complétar lo tablèu. Tablèu evaluat (AP, nòta perfectibla) - personalizacion deu tableau esperats, evaluacion dens lo quadèrn.

4 DOSSIÈRS diferents estudiats en grope. La ciutat-Estat d’Uruk (LLS p. 60-61, sintèsi), las prumèras escrituras (LLS pp. 62-63, prètzhèit a realizer), la ciutat-Estat d’Ur (Hatier p. 54-55 sintèsi), la ciutat-Estat de Mari (Hachette p.40-41, sintèsi). Tribalh en grop (4), orau de 10 minutas, co-evaluacion (AP, grilha orau).

SOMARI

(3)

La longa istòria de l’umanitat…

2,8 millions d’annadas haut o baish Prumèrs èsters umans

Homo habilis

Entre 790 000 e 400 000 avant J.-C.

Mestresa progressiu deu huec

Entre 28 000 ans et 12 000 ans Totas las espècias deu

genre Homo que desapareishen sonque Homo sapiens : ua sola

umanitat 2 millions d’annadas haut o baish

Prumèra migracion hòra d’Africa

Repèri s dens lo temps

Cap a 9 000 abans J.-C.

La revolucion neolitica

Apèrs navèths Pèira lissa

La revolucion neolitica que s’espandeish en Euròpa

Prumèras escrituras PALEOLITIC

PALEOLITIC

NEOLITIC

ISTÒRIA ANCIANA Cap a 3 500 abans J-.C.

Neishença de las vilas e de las ciutats-Estas en Mesopotamia

Aparicion de l’escritura en Mesopotamia et en Egipte

Aparicion de l’Empèri

egipcian Cap a 2 600 abans J.-C.

Ciutats-Estats dens Mesopotamia tota

2016 annadas 3 millions d’annadas

SOMARI

(4)

Apèrs – tribalhar e compréner

Co C or rs s e es sc co ot te ed de er r s s en e n M Mp p3 3 su s ur r hi h is st t og o gr r ap a ph hi ie e : : ht h t tp t ps s: :/ // / hi h is st t og o g ra r ap ph hi ie e. .n ne et t / /

Vo V oc ca ab bu ul la ar ri i Los debuts de l’umanitat

Homo sapiens : « òmi sabent », qu’es lo darrèr genre uman en vita (nosautes).

Homo : que mentav lo genre uman.

Nomade : Persona qui n'a pas nada demorança fixa e qui’s muda soventes còps.

Paleolitic : « l’atge de la pèira talhada », entre los debuts de l’umanitat cap a 2,8 millions d’annadas e haut o baish 10 000 ans abans J.- C.

Preistòria : la temporada hòrt longa qui s’esten deus debuts de l’umanitat haut o

baish 2,8 millions d’annadas a e qui s’acaba cap a 3 300 abans J.-C.

SOMARI

(5)

Vo V oc ca ab bu ul la ar ri i s so os st t èm è ma a 1 1 La revolucion neolitica

Agricultura (l') : qu’es l'accion per los òmis de tribalhar la tèrra per arrecoltar de qué alimentà’s.

Creishent fertil (lo) : Region de

neishença de l'agricultura mediterranèu (Mesopotamia, Levant ed Egipte)

Neurissatge : la produccion e l’entertien d’animaus domètges.

Neolitic (lo) : Temporada quan l’òmi e’s sedentariza ed inventa l'agricultura ; qu’es lo darrèr periòde de la preistòria de 9 000 haut o baish a 3 000 haut o baish abans J.-C.

Sedentari (un) : òmi qui viu tostemps au medish endret (contrari de nomade).

V V o o c c a a b b u u l l a a r r i i s s o o s s t t è è m m a a 2 2 Los prumèrs Estats

Ciutat-Estat (ua) : Ua ciutat-Estat qu’es un petit reiaume indépendant qui esfruta un territòri. La ciutat-Estat qu’es gavidada per un rei e que possedeish ua organisacion politica e religiosa vertadèra.

Escritura cuneifòrma : ua escritura mesopotamiana (dens lo Creishent fertil) constituit de signes en fòrma de conhs.

Pictograme (un) : un dessenh figuratiu qui foncciona com lo signe d’ua lenga.

Politeïsta : un credent en mantun diu ; qu’es lo contrari d’un monoteïsta.

Ziggorat : tor a solèrs, temple en fòrma de piramide dab gradèrs.

SOMARI

(6)

Repèris istorics màgers

Durada de la preïstòria : mei de 3 millions d’annadas. Lo periòde que debuta quan los prumèrs òmis apareishen e tribalhan pèiras per ne har apèrs.

Dus cambiaments fondamentaus : - la sedentarizacion e los debuts de l’agricultura a partir de -10 000 : los òmis qu’ensajan de superar la natura e de transformar-la per la mélher utilizar, que vaden productors ;

l’aparicion de las pumèras escrituras en Mesopotamia cap a -3 500

Cors

1 1 . . L L o o s s d d e e b b u u t t s s d d e e l l ’ ’ u u m m a a n n i i t t a a t t

Homo habilis que neish en Africa

A partir de las descobèrtas scientificas au dia de uei qu’estiman que l’umanitat apareish en Africa.

^Entre

3 millions d’annadas et 200 000 abans J.-C. Haut o baish, mauntua espècia d’èsters umans que naishen e codamòran sus aqueste continent. Los apèrs mei ancians fabricats per

Homo habilis

qu’estón arretrobats acerà.

Haut o baish 2 millions d’années a,

grops d’Homo erectus, possats peus cambiaments climatics, que parten d’Africa

et que s’installan en Asia e Euròpa.

Cap a 400 000 abans J.-C., los èsters umans que saben

entretiéner lo huec dens un larèr.

Lo huec que melhora e transfòrma la lor vita (alimentation, proteccion, esclairatge).

Las migracions deus prumèrs òmis

Los

Homo sapiens

, com tots los òmis deu Paleolitic, que son

nomades.

Que viven de caça, de collècta, de pesca e de cuelhuda. Que córren quasi tot lo planèta, d’Africa ençà dinc en América enlà, a la seguida deus tropèths que caçan. Aquestes grans viatjadors que son tanben los prumèrs artistas : que pintran sus la parets de las espugas. Cap a 100 000 abans J.-C., que coabitan dab au mensh sheis autas espècias d’èsters umans. Mes los Homo sapiens que damòran la sola espècia d’èsters umans cap a 15 000 abans J.-C. Qu’èm donc tots Homo sapiens.

Descobèrtas scientificas enquara freulas ^SOMARI _SOMMAIRE

(7)

Las nostas coneishenças deus prumèrs èsters umans e de la preistòria que s’emparan sur la descobèrta d’ossalhas e de traç d’activitats umanas chic numerosas.

Descobèrtas navèras que tornan hicar regularament en causa çò que credèvan segur : per exemple homo sapiens que vivó solide dab homo Neandertal ed un mestissatge ancian entre los òmis de Neandertal e los umans anatomicament modèrnes que serén estats descobèrts.

Los paleontològues, los glaciològues, los geneticians, les arqueològues, les geològues mes tanben los aparelhs de la fisica-quimia que permeten de progressar dens las descobèrtas.

Espècias Periòde (millions d'annadas)

Reparticion Talha

adulte (m)

Pes adulte

(qg)

Volume cerebrau (cm³)

Descobèrta fossil Data de descobèrta / de publicacion deu nom

Homo sp. 2,8 Etiopia (Africa) 1 mandibula 2013 / 2015

H. habilis 2,5 — 1,5 Africa 1,0 — 1,5 30 — 55 600 Numerós 1960 / 1964

H. rudolfensis 1,9 Kenià 1 crani 1972 / 1986

H. georgicus 1,8 — 1,6 Georgia 600 Chic 1999 / 2002

H. ergaster 1,9 — 1,25 Èst et Sud d’Africa 1,9 700 — 850 Numerós 1975

H. erectus 2(1,25) — 0,3 Africa, Asia (Java, China, Caucase), Euròpa

1,8 60 900 — 1100 Numerós 1891 / 1892

H. cepranensis 0,8 ? Italia 1 calòta craniana 1994 / 2003

H. antecessor 0,8 — 0,35 Espanha, Anglatèrra 1,75 90 1000 3 sitis 1997

H. heidelbergensis 0,6 — 0,25 Euròpa, Africa, China 1,8 60 1100 — 1400 Numerós 1908

H. naledi ? Africa deu Sud 1,5 45 465 — 563 Au mensh 15

individús

2013 / 10 Septembre 2015

H.

neanderthalensis

0,23 — 0,03 Euròpa, Oèst d’Asia 1,6 55 — 70 1200 — 1700 Numerós (1829) / 1864

H. de Denisova 0,04 Sud-Oèst de la Siberia (Altai) Hòrt chic 2010

H. rhodesiensis 0,3 — 0,12 Zambia 1300 Hòrt chic 1921

H. sapiens 0,3 — present Monde 1,4 — 1,9 55 — 80 1000 — 1850 Actuau — / 1758

H. floresiensis 0,10 — 0,012 Indonesia 1,0 25 400 7 individús 2003 / 2004

Tablèu comparatiu de las espècias deu genre Homo

SOMARI

(8)

Au Neolitic, l’agricultura que sedentariza l’òmi

La revolucion neolitica que debutè 10 000 ans a haut o baish

. Que’s dabanè prumèr en Orient mejan dens la

region deu Creishent fertil.

Los òmis e las hemnas que començan a

har viéner plantas

cap a 9 000 abans J.-C. Cap a 8 000 abans J.-C., qu’aprenen a

neurir uns animaus

. Que contunhan totun a caçar e pescar.

Los prumèrs vilatges qu’apareishen.

Los òmis que vaden sedentaris

^.

La revolucion neolitica que s’espandeish e l’escala deu planeta

Cap a 5 000 abans J.-C., grops d’òmis et de hemnas que seguishen las còstas europèas. Que s’installan dens villagtes au cant deus arrius. Que hèn viéner sustout lo hroment e lo barlhac e que neureishen motons e crabas.

Alhors dens lo monde, l’òmi que descobreish autas culturas :

la banana en Navèra-Guinea, lo ris en Asia, lo sòrgo en Africa, lo milhòc en America e neureish autas espècias animaus.

Progrès importants

La « revolucion neolitica »

que que’s junta de

progrès tecnics

. Los arqueològues qu’an descobèrt

apèrs de pèira lissada

^{, com}

destraus per escalhar lenha, hauç per talhar cereales o enquara rèstas de de lauradèras qui servivan a cavar arrègas e semiar granas.

Las hemnas e los òmis deu Neolitic que modifican lo lor enviroament.

Dens los vilatges, que fabrican terrissas, que teishen o que tribalhan lo metau. Qu’es lo

debut de l’artisanat

et donc deus

escambis entre los pòbles

. Los arqueològues que trobèn tanben traç qui revèlan

credenças religiosas

^.

SOMARI

(9)

3. 3 . L L o o s s pr p ru um mè èr rs s E E s s t t at a t s s et e t la l a s s pr p ru um m èr è ra a s s e e s s c c r r i i t t u u r r a a s s

Los prumèrs Estats

L’agricultura que’s desvolopa en Mesopotamia e lo long de Nil en Egipte.

Los òmis que s’amassan alavetz e que fondan ciutats cap a 3500 abans J.-C.

Que s’organizan lèu en estats.

Ciutats-Estats qu’apareishen dens lo país de Sumer, en tant qu’en Egipte vilas que s’arrecoteishen e fòrman un empèri.

L’organisacion deus prumèrs Estats

Los prumèrs Estats que son senhorejats per reis

, entornejats per administrators e sordats. En Egipte, lo rei qu’es aperat faraon.

En Mesopotamia,

ciutats-Estats que son independentas

e que’s hèn sovent la guèrra.

Prèstes que son dedicats au culte deus dius egipcians e sumerians numerós :

los prumèrs Estats que son politeistas

^.

La màger part deus estatjants que son paisans o mestieraus.

Lo ròtle de l’escritura

Cap a 3500 abans J.-C., las prumèras escrituras qu’apareishen :

los ieroglifes en Egipte, los signes cunéiformes en Mesopotamia et en particular dens lo país de Sumer.

SOMARI

(10)

comptar

(los òmis, los sordats, la recòltas, lo bestiar, las riquessas deu palais…) ; qu’es tanben utilizada per la correspondéncia entre reis. Qu’es tanben lo mejan de transméter e espandir racontes, coneishenças scientificas e leis.

Aqueste passatge de la transmission orau a la transmission escriuta que constitueish lo passatge de la preistòria a l’istòria.

SOMARI

(11)

Tèma 1 La longa istòria de l’umanitat e de las migracions