• Aucun résultat trouvé

U El control militar de l’opinió

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "U El control militar de l’opinió"

Copied!
1
0
0

Texte intégral

(1)

9.1.2018

El control militar de l’opinió

U

n dels punts més assenyalats del dis- curs que la ministra espanyola Do- lores de Cospedal va pronunciar en la celebració de la Pasqua Militar d’enguany és el que fa referència a considerar les notícies falses (fake news) com un nou “camp de batalla” que ha de merèixer l’aten- ció de l’exèrcit i esdevenir un nou objectiu de la de- fensa nacional. En el discurs de l’any passat ja n’havia parlat de manera genèrica, però ara ho ha desenvolupat amb més detall. I tot i que no en va fer una menció explícita, és obvi que, pel context general del discurs, la referència al conflicte ca- talà hi era implícita.

PER A COSPEDAL, el nou camp de batalla en què hauria de combatre l’exèrcit és el de les

“campanyes d’ingerència i desinformació, o l’ús delictiu del ciberespai”. Fins aquí, res d’especial.

Aquest és un terreny del qual tots els exèrcits, des dels més convencionals fins als que són propis d’actors protoestatals –i aquests darrers espe- cialment–, ja fa temps que no tan sols es defen- sen sinó que l’utilitzen per als seus atacs en guer- res híbrides, més enllà dels combats tradicionals.

Un espai, d’altra banda, en què l’únic que és nou és la tecnologia a través de la qual es fa circular la propaganda de sempre.

DES DEL MEU PUNT DE VISTA, en canvi, la qüestió rellevant del discurs és el fet que posi l’ac- cent d’aquesta “ingerència” en la influència en la presa de decisions del “titular de la sobirania, el po- ble espanyol”. De manera que, finalment, allò que queda afectat pel combat no se circumscriu al camp de batalla militar. De fet, el que es fa és ampliar el camp de batalla per situar-lo en el terreny de la con- figuració d’una opinió pública nacional, com diu la ministra, per evitar que s’imposin “interessos de tercers divergents dels nostres”.

CERTAMENT, no vull fer dir a la ministra allò que no diu explícitament. Però hi ha dos elements en el discurs que condueixen a una determinada interpretació sobre el perquè de l’especial interès en la creació i la defensa d’una opinió pública na- cional. En primer lloc, hi ha l’abundància d’ex- pressions de nacionalisme espanyol que amaren tot el discurs. Particularment, la reformulació del principi de José Antonio Primo de Rivera –aque- lla Espanya “unidad de destino en lo universal”–

GABRIEL BOUYS / AFP

CANTUS FIRMUS

En el discurs de la ministra

Cospedal en la celebració de la Pasqua

Militar, la referència al conflicte català hi era implícita

que ara Cospedal redefineix associant el naixe- ment de la nació espanyola amb la suposada pri- mera volta al món iniciada i protagonitzada pel portuguès Magalhães i acabada pel basc Juan Se- bastián Elkano. Una aventura que seria “el pri- mer gran projecte polític de globalització en la història de la humanitat”. La nació espanyola, doncs, hauria nascut com “una aspiració de vo- cació global”, que, en paraules més planeres, as- senyala l’essència d’un esperit conqueridor. En el discurs de l’any anterior, i també amb aques- ta obsessiva referència a l’atzarosa aventura –d’altra banda, fonamentalment de rampinya comercial– de Magalhães i Elkano, la ministra deia: “Lo que fuimos explica lo que somos”. Ai las!

EL SEGON ELEMENT del discurs que con- textualitza la preocupació de la ministra per la qüestió de l’opinió pública nacional és la prome- sa de desenvolupar un Plan General de Cultu-

Salvador Cardús

DEMÀ

Josep Ramoneda

ra y Concienciación de Defensa, per tal que els espanyols se sentin orgullosos dels seus mili- tars. Quan es concreti el pla sabrem exactament de què va. Però costarà molt de distingir de qual- sevol altre pla de propaganda, i en la mesura que afecti l’escola, d’espanyolització i –com dirien ells mateixos– d’adoctrinament.

SI, FINALMENT, tenim present que el con- flicte d’Espanya amb Catalunya s’ha situat en el terreny judicial però també i molt particular- ment en el de l’opinió pública, tot es fa més clar.

I si, per completar-ho, recordem amb quin afany la Guàrdia Civil s’ha dedicat a tancar pà- gines web d’organitzacions civils i governa- mentals, com la Junta Electoral ha censurat TV3, a part dels obscurs obstacles informàtics que es van viure en el desenvolupament tant del 9-N com de l’1-O, ja intuïm a quin nou camp de batalla es referia Cospedal.

9 DE GENER DEL 2018

Références

Documents relatifs

blicación; vista también la declaración espontánea que nos hacen de la posición que ocupan, ya en la ciencia como en la sociedad, aunque esto ya lo sabíamos; pero lo que

organitzat una jornada, adreçada a estudiants de secundària interessats en la llengua i la literatura catalanes, per fer-los experimentar com es pot continuar avançant en

A partir de les dades recollides, es presenta aquest article, amb el propòsit d’estudiar la relació entre la motivació dels estudiants, la seva participació en el

É s una mostra de debilitat extrema as- sumir com a propi el discurs de la derrota que l’adversari vol estendre sobre el sobiranisme. Uns, pusil·làni- mes, potser s’hi emparen

En resumen, las instancias resolutivas de la trayectoria gestante de Frannerys re- quirieron la regulación de emociones negativas y la transferencia emocional de senti- mientos hacia

«matar, dos sílabas que ya no son nada para nosotros algo vulgar y sin expresión» (p.. como la DA, donde sí cumplían funciones militares de relieve. En ambos casos, eso sí, eran

Mientras que para Deleuze la repetición, a diferencia de la generalidad, “está contra la ley” –entendiendo la ley como el acto generalizante de la categoría–, para Butler

Prescott, que había escrito una clásica biografía de Felipe II en 1859, Parker escribió una breve biografía de este rey en 1978 que se editaría en su primera edición española