L' EXCURSIONISTA
BOLLETI MENSUAL
ASS0CIAC1Ú CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS
A N Y X I I I . BAHCBÍ-ONA 3 I b' OCTUBRE DE 1890. NÚM. 144.
CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ
TORN DE CONFERENCIAS
Novembre 7—ArtjueoloRfa Cristiana.-D. Joaquim de Gispert.
14-Descuhriments proto-histórichs de Espolia y Vilars.—
D. Pelegrf Casades y Gramáties
S E S S I O N S
NovEmnrc 20 ~C3lorzc anivcrsari de ín funtlació de la ASSOCIACLÓI—^ScS"
grabantse son TIOTTI en la lápida desligada ais cxcursionis-
EXCURSIONS
MíIMOHIA lili LA. IMBTICULAR Á PBADES, ClL'RANA, SliURA DEL MONTSANT, CAKTO1XA D1 I Í S C A L A - D E I , VIL* Y MONTANYAS DE TlVISA Y MONAST1»
»K CVRDÓ. Del 24 al 3o d1 Agost de 1889
(Coniinuscló.!
Per lo costal del Miíjdia de la poblado se surt al camí que con- duhcix ab uno hora á la vila de Bellmum, situada sobre un altre
- 386 -
turó, á qual cim s'arriba al terminar una petita pujada. Per la part oposada, y gracias á una inclinada pendent, se baixa fins al Hit del ríu Ciurana que es necessari passar á gual á fí d' empén- dre una sobtada costa que, partint de la vora esquerra d1 aquell, acaba en la poblado", així meteix situada en una altura. Bellmunt es la poblado de mes importancia entre las visitadas, y son aspecte resulta agradable per las condicions deis edificis que demostra lo benestar que disfrutan sos habitants; lo carrer principal es recte y espayós, ab alguns adjacents bastant regulars. La iglesia encara que mes gran es del meteix gust arquitectónich que la de Gra- tallops.
A pochs passos de la vila 's troba lo mas Gil, y ó minuts després '1 de ParellaJas, ahont comcnsa la baixada á las térras planas, y á qual extrcm se passa un torrent que arlireix al Ciurana.
Desde aquí la térra se presenta plana y aprontada pera diferents conreus, donanili un especie molt dístint del monúton que lencn las grans plantacions de ceps en lo Priorat, del que llavors se surt.
Deu minuts abans de creubar lo trajéete de carretera compres en- tre Falsei y Mora de Ebre, se passa per lo mas Blanch; segueix lo camí per lo costat oposat á aquélla, molt prop d' altra casa de pa- gés, y per las inmediacions d' una ufanosa pineda y en direcció á mitjdia surt en busca d' un ¡barranch voltat d' horts, arríbantse per una petita pujada al poblé de Guiamets, á las sis horas d1 ha- ver stirtii de Scala-Dei.
Los Guiamets es poblé d' escás vebinat. y per son aspecte molt semblant ais demés que hem vist, donantli en la actualitat aquesta capital y Saragossa. Dista aquest duas horas de la vila de T i m a q u e ' s distingeix á llarga distancia per sa posició un xich enlayrada al peu de las montanyas de son nom. A l a sortida deis Guiamets se baixa del turó que'1 soste, tins crehuar en sech la riera de Capsanes, de qual Hit s' extreyan materials de construcció pera las obras de fábrica de la vía. Lo terrer de la vora oposada forma tambe una gran costa, per sobre de la qual passa 1 trassát de dita línea férrea. Las obras se seguían ab activitat, bastant avansadas, poch menys que construhída la estació deis G u i a - mets, esplanada la vía, y quast terminadas las obras de fábrica
- 38? —
d' aquesta secció. Per un terrer bastant plá s' arriba al petít poblé de ¡a La Serra, ais tres quarts d' hora de camí, atravessant un torrent que discorre tocant lo caseriu. En i h. 3o m. se va tiesdc
nota que la térra es mes escabrosa y moguda, com efecte de la p i o x i m i t a t d e l a s m o n t a n y a s v e b i n a s . s e baíxa tot seguii finsun barranch pera trobar mes tan la carretera en la meieixa poblado.
Al entrar á Tivisa lo primer que surt al pas es una ben
¿Ubuixada creu de terme d1 estil góticb propi del sigle xv, essent sensible que 's trobi en mal estat de conservado. Per son nombre d' babitants, que excedeix de 4000, es la poblado mes important ti' aqtiells cnconiorns. Las casas venen agrupadas sobre un turó snuat en la metei*a falda de las montanyas que s' aixecan envers Llevant y Mitjdia. En quani á edificis son dignes d' atenció la casa en que está la posada, tota de pedra y d' estil del Renaixe- ment, y especialment la iglesia parroquial, dedicada al apóstol Es aqucst un edifici que per sas ben entesas proporcions, per la correccio de sas líneas arquitectónicas y per lo gust que domina en lo decorat, subjectat á límiis justos y adecuáis á las exigencias de la construedó, pot calificarse de notable obra del segle xiv, ó quan mes deis primers anys del següent. Consta lo temple d' una sola ñau esbelta y gran, ab altars en los costáis.
La volta la forman duas seccions d aren5 011 vals Que s reuneixen en las respectivas claus, y la secció del presbiteri, disposat d' igual modo. Las ojivas partdxen de petitas ménsulas empotradas en las enjutas deis archs deis altars, y 'ls pilars que separan los Oieteixos leñen una columna embeguda d' aliont arrencan loa archs formers. Los relleus de las claus y las motlluras deis capi- tells res deixan que desitjar en gust y execució, de modo que en conjunt constituheix la iglesia un exemplar digne d' estima per SJS bonas condicíons artísticas. A mitjans del sigle xvn se cons- iruhí la fatxada actual, de mal gust, y segurament també la capella del Sagrament, molt espayosa, ab duas series de pilara ab capitells daurats, d' ordre corinti, y llanterna central.
Aquest es I1 edifici que desitjaría vcure sencer lo visitant ümant de la conservació deis monuments que donan una elevada
— 3RS —
idea de cultura y gust artíslich que denominava en la Etat mit¡ana y que tant honrarían á nostre país; pero es lo cas, per desgracia, que algú, sense cap inteligencia pera Hipar en un tot comú lo zel rclii^íüs y 1T interés arustich, tan armór.ichs y compatibles quan Ki ilustrado 'ls dirigeix, decreta la desaparidó de la bellíssinia fábrica antigua, fn ¡a anys, pera aixecar en son lloch altre temple de la poblado. Es veritat que ab lo temps possehirá Tivisa una iglesia parroquial nova y flama ni, mes una preciosa joya s1
liuurá després de la corona anística del Principal, y la expressada vila's veurá privada pera sempre d ' u n monument que deguc constituhir la mes Ilegitima proba de son glonós passat á la
vedada que un digne motiu de justificat orgull.
Afortunadatnent la taha de recursos ha pnvat hns ara, ab no pnc ti se mime nt d *¡i d iizne y a ma ole Rector» p rossesti ir las o oras del nou editici fins sa terminado, á lo que 's deu que encara pot ve u res la construccio fótica, no obstarn d estar.destru hits lots los contrafbrts del ábside y pan del unir: com serveix d' andami a l a fábrica moderna per construhirse aquesta, com si dignéssem, encaixada sobre la primera, queda la una sobreposada á 1' altra, conservíintse las parís de la antiga que poden utilizarse com apoyo de la segona, y així's veu com las columnas góticas deis pilars quedan tancadas dinire un rcvestimetit de rajóla, sens carácter ni estil propí, que foradant la volta va á parar a l a del nou ediíici y del que també després serán, per son mal gust, apropiáis pilars. Aquesta taca de nostre progrés artístich expressa comarcas, corporacions y particulars, y 1' oblii mes absolut de las disposicions legáis per los qui están obligáis á veillar per son
En lo pavimem de la iglesíü se trobd un sepulijre que Js diu esser del comie Ahimira, ilegintse en la pedra la feíxa 1472.
adornada ab motlluras d' estil gótich ¡a en decadencia. En un aliar de la esquerra déla ñau, nomenat del Sant Sepulcre, se venera \a imatge en escultura de Cristo ¡ahent, ab la particularitat de teñir una cama inclinada sobre la altra; la tradició, sempre piadosa, explica aquesta anomalía dihent que quan la guerra de
- 38.) -
la Independencia los soldats de Napoleón que invadiren la vila s' acostaren al Sant Sepulcre, ocorréntseli á un d' ells donar un colp de sabré al Crist que ii causa una ferida en la cama, de la que queda marcada la incisió, y allavors lo Crist doblega la alira cama pera evitar lo nou colp que H anavan á donar. Res más se troba en la iglesia que mereixi ésser consignat.
Colocada la vila en la vessant de las monianyas que preñen son nom, desseguida que se surt d1 ella se pren una forta pujada per la que segueix lo camí que s' interna en lo cor de las meteíxas. La pujada es fona, encara que no molt llarga en son primer tros, qual lerrer se compon principalment de margas perdent de vista la poblado; per un estret pas de fantástich y sorprenent efecte al que nomenan en lo país avench del Salt, ú causa sens dubte de que per entre la obertura angular que deixan las rocas se desprén un torrent, d' eseds caudal en épocas normáis, pero que ha d1 ésser grandíós é imponent en temps ¿c plujas y avingudas per rahó del salt ó cascata que forma la aygua al cáure en lo fons del barranch. Al estar darrera del meteix, lu camí queda tancat en un com congost consihuliít per los cítns repleehs superiors de la montanya en 1' oposat. Lo camí se bi- turca, ana ni cttp al Worest 1 que conduneix al Hospítalet prop del coll de Balaguer, y en direccíó al1 Sur '1 que baixa á la plana del Burga y comarcas riberenyas del Ebre; aquest últim es '1 que en tres horas y mitja á quatre arriba fins al monasiir del desen
de Cardó, y 'I que anem á recorrer.
Deixant I' avench del Salt y per darrera del meteix, se puja rápidament per un lerrer molt trencat y itbrupte. cuben de f>;ir- ritías, en lo que la vegetado indica que 'ns trobém en un país cáltt, si no ho tes 1' ardent sol d1 Agost que allí 's deixa seniír, ah toia forsa, arriban! á ferse molt sofocant en la Plana del Burga, v pur lo tpnt se compren que '1 bergalló creixi abundant y espontá- ni en la major part d' aquest trajéete, no trobantlo ¿n lo restant de la excursió. Ais pochs moments se passa per la ermita de Si. Jilay, de recent construcció, seguint per poch rato la pujada rins que desemboca al congost en las inmediacions del Mas den Rojals, a
Una hora de Tivisa, vollal d'algunas térras de conreu y planta- cíons d' atmetllers. Lo demés dci terrer es en alt grau abrupie y esquerp pero hermós per las pinedas que cubreixen las diíercntas é irregulars vessanisde la serra que aflueixen á aquest puní, Lo en mí 's tica després per entre vells píns d' ampia y frondosa capsalada, pera surtir d' aquesta elevada dotada donant vista á las Planas del Burga al lluny, y sobre ellas y contusa per la distancia la serra de Cardó y las montanyas <ie Rasquera, sobressurtint cap á Poneni la que 's coneix per las banyas de Benifallet, apropiada de- nominado per la típica silueta de son cím.
En un ampie pás que deixan las montanyas dona principi la Uarga baixada que termina en los citáis plans. A la mitja hora del mas Rajáis se passa per davant del mas Andreu arribant a b 4 o m i - nuts al de Biscorn, hont en aquest temps, se dedicavan diferenias personas en llevar la pell de la atmetlla, principal producteagrícol del país, arribantse al poch rato á la Plana del Burga, ampia das cordilleras rins sonir ais termes de Mora de Ebre y Cinesia.
Es mes breu pero no tan bell com io descrit altre camí que vé á parar á aquest terreno desde Tivisa, sempre per térra bastant plana, com qui vá costejant la serra que '1 anterior talla per 1' angul que atecla per '1 Noroest, passant per 1' abans citat poblé de Ginesta. Una vegada en lo plá, erm en gran parí, se marxa a l - guns minuts per sobre '1 Uit d' un insignificant barranch, en- cara que incómodo per lo pedregós de son sol. Al surtir s1 agafa camps á través en busca del peu de la serra de Cardó cap al no- menat Portel! de Cardó, únich punt per lo que es aquella practi- cable y que 's distingeix bé á llarga distancia malgrat la elevació que té, perqué forma una obertura angular en son meteix cim que ressalta sobre '1 horisont. Despre's de hora y mitja de marxa se tro- va '1 camí que conduheix de Rasquera á Cardó, ai peu de la pro- pia montanya. Una mica abans se passa tocant '1 mas Solé, inme- diat al qual corra al barranch Gran, de Hit molt profon y que hi ha que creuhar.
JOAQUJM DE GlSPERT.
(Continuará.)
LA RODALÍA DE CORBERA
A la erudidó del conegut publicista D. Salvador Sanpere y Miquel, se deu la publicado, portada á cap per 1' Excm. Ajun- lament d1 aquesta ciutat, de dos grossos volúms ab lo títol de
• Rodalía de Corbera.n y en los ouals se discuteíx ab abundancia de datos los termes y fonatnents del plet que '1 Sr. Marqués d1 Ayerbe seguéis desde fá anys contra '1 Munícípi barceloní com sessionari del Esiat en los terrenos de la ex-Ckiladela, y sobre gran part delsqua]s alega lo primer sos drets dominicals per rahó de dita Rodalía, reclamant en concepte d'indemnisació la cuantiosa suma de 3.346,465'2i pessetas.
IV interés com tots los seus, es lo penós travall del Sr, San- pere y Miquel. Tingas en compte que versant lo Htigi, en la cuestió de/et, sobre la extensió y emplassameni de la Rodalía en la urbe, 1' autor va seguínt aquella desde sa fundado en 1' any 1209 en lo que '1 Bisbe y Canónica de Barcelona otorgaren escriptura d' establiment á favor de Guillem Dufort, causa-havent del Mar- qués d' Ayerbe, de part de la concessió que Ms bi feu en lo meteix any lo rey y comte Pere II, del arenal del port de la ciutat. Fins tiostres dias examina y analisa tots quants fets podían influhír en la determinado de la Rodalía; nixí es que la formado" del arenül per accessió, la construcció del antich port, los cambis que sufrí, 1'aíxecament de las murallas en diversos periodos, la disposició del barrí de la Ribera, la topografía de la poblado y de son terreno, toi aixó forma part de ¡a referida publicado. Crcix 1' in- terés de la obra á mida que '] Sr. Sanpere acumula fets histórichs trets d1 antichs documents pera garantir la certitut de sas afir- Revela bé aquesta publicacíó la activitat y esperit d' investigado y análisis crítich que en asumptos histórichs posseheix son autor.
Encara prescindini del objecte d'aquesi estudi, será sempre una recopilado de valiosas noticias pera concixer ímportants antisuc~"
tais de nostra ciutat; y en tal concepte, s¡ altra no tingues, cridém sobre *1 meteix Ja a t e n d í de nosires lectors, no enienent que una senzilla lectura sia suficient pera formar concepte, sino que pos- sehím la convícció de que requereix un detingut examen.
NOVAS
Dcvém avuy comunicar la trista nova de la morí del que fou sói de la CATALANISTA, lo senyor D. Baltasar de Hacardí y de Casanova (c p< d ] Protector decidit y entus^iasta de totas las manifestación Que en alguna inanera donan mostra ue la vitalitat uc no^tre táti Renancment, ñ^urá en quasi totas las Associacions y Centres qu aquest dona origen.
uantas publicacions ha donat á Uum la ASSOCIACIÓ.
Al dedicar al senyor de Dacardí aquest modest recort, la CATAF.ANISTA ren nart en lo dol Que tan sensible perdua ha causat á sa uistmizidct fa~
lilja y nomhrosos amichs.
[mprempta La Renaixensa, Xuelí, i3, baiiios,
