1.- METODOLOGIA I FONTS DOCUMENTALS
1.2 Recollida de la informació
1.2.1 Criteris de selecció
Hem establert uns criteris de selecció dels documents per delimitar l’àmbit d’estudi i elaborar la base de dades necessària per estudiar els escrivans actius al Vallès els segles X i XI.
1.2.1.1 Àmbit geogràfic i cronologia
Hem recollit documents en els quals hi ha esments a topònims de l’àmbit geogràfic seleccionat120, la zona del Vallès del Bisbat de Barcelona. Aquest és un marc delimitat físicament en la seva major part per les serralades prelitoral i litoral i ben documentat des del darrer quart del segle X121. Hem escollit parlar del marc eclesiàstic i no del comtat de Barcelona perquè una part important de l’estudi se centrarà en el vocabulari eclesiàstic.
El recull abasta del 904, data del document més antic, la consagració de l’església de Sant Esteve de Parets, al 1100, límit cronològic superior dels principals fons documentals publicats.
120 Això no comporta que els documents fossin materialment escrits dins d’aquest àmbit ni que la major part de cada document hi faci referència.
121 Els límits del bisbat de Vic amb els de Barcelona es descriuen en la butlla de Benet VII al bisbe Frujà d’Osona el 978 (Junyent i Subirà 1980, 371-373). Els termes diocesans de Barcelona es troben ben definits, de manera constant, en la documentació (Martí Bonet, 2006, p. 14-17), una bona representació cartogràfica és la que apareix a la España Sagrada (Flórez, 1746-1918, p. 36-37), analitzada per A.
Barella (1997).
42
Mapa del obispado de Barcelona. F.X. Garma. Publicat a l’España Sagrada d’E. Flórez.
En vermell, els límits del Vallès.
1.2.1.2 Només documents publicats
Hem consultat només documentació publicada per centrar el nostre treball en l’obtenció del major nombre de dades possible per al tractament estadístic122. La documentació no publicada és una part relativament petita de la que s’ha conservat, per això creiem que, tot i que seria desitjable incloure-la, la seva absència en l’estudi no alterarà gaire els resultats de l’anàlisi.
1.2.1.3 Només documents originals
Habitualment en els estudis històrics se sol tenir en la mateixa consideració el document original i la còpia, ja sigui antiga o feta en èpoques recents, concentrant l’atenció en la informació continguda en el text. Hi ha però una gran diferència entre conservar només el contingut textual o tot el diploma original: el suport material conté aspectes formals que trià l’escrivà per precisar la transmissió del missatge. De la mateixa manera que en una conversa el llenguatge no verbal contextualitza la paraula
122 Hem fet una excepció amb el document FD67 que és inèdit però que ja havíem transcrit anteriorment i incloem en els annexos.
43
pronunciada i en dóna claus d’interpretació amb gestos, mirades, silencis...123, el suport material és curosament escollit, tractat i presentat perquè embolcalli i contextualitzi la paraula escrita.
Aquests aspectes formals, com és el fet mateix de posar un acte per escrit, les dimensions i qualitat del suport, la distribució del document, la cal·ligrafia i, sobretot, el signe de subscripció de l’escrivà, particular i propi de cadascun d’ells...124 parlen d’allò que s’hi diu amb tanta o més força que la paraula escrita ja que estan justificant l’existència mateixa d’aquella paraula escrita. En el recull de documents estudiats hi ha grans diferències en els suports materials, a tall d’exemple dos diplomes del fons de Sant Cugat del Vallès de l’any 1002.
El primer (SCV 371)125, signat el mes d’abril del 1002, és l’empenyorament que fa Adolsind a Mel, dona, de mitja mujada de vinya per una quartera d’ordi que ja havia rebut d’aquesta. Mitja mujada equival a 425 m2, on s’hi poden plantar com a molt 180 ceps126. La quartera d’ordi equival a uns 58 litres de cereal127 que transformat en farina representen unes 300 racions de pa o de farinetes. Es tracta per tant d’una transacció de poc valor, i això es reflecteix en el suport material del document, un pergamí de petites dimensions (30 x 11 cm) retallat intentant buscar la forma rectangular, però amb un sol angle recte, el superior esquerre, i amb diversos forats existents abans de l’escriptura. La cal·ligrafia és poc acurada, i les línies no massa dretes, especialment la signatura de l’escrivent que s’adapta al límit irregular de la pell de l’animal.
El segon (SCV 382)128, és la butlla que atorga el 1002 el papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat confirmant-li les seves possessions i posant-lo sota l’autoritat directa del
123 Torralba, 1998, p. 178-185.
124 Puig, 1995, p. 351.
125 FD175.
126 A Òdena el segle XVIII la densitat de plantació dels ceps devia rondar els 3.500 per hectàrea ja que es plantaven a 3-4 pams de distància i la separació de les filades era de 8 a 10 pams (Jorba, 2006, p. 177).
127 La quartera tradicional de Barcelona té 70 litres però segons G. Feliu aquesta abans del segon terç del segle XI només tenia 10 quartans, i no 12 (Feliu, 2001, p. 134-137).
128 FD454.
44
romà pontífex129. Escrita sobre papir, material desconegut al comtat de Barcelona, i les seves grans dimensions (123 x 75 cm) expressen l’excepcionalitat del text, atorgat per la màxima autoritat eclesiàstica a la institució monàstica més important del comtat. El document, confirmat pel comte Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda, esdevé títol de propietat de les moltes possessions que recull.
El lector capta immediatament la diferència de valor quan se situa davant d’un document o de l’altre, i esperarà també que, en consonància amb el suport material, el contingut del text sigui diferent.
Les còpies presenten a més altres deficiències en la transmissió de la informació més enllà de no estar contextualitzades en el suport material previst, elegit i transformat per l’escrivà. Com bé observa P. Bonnassie respecte als cartularis:
-...poden contenir errors de còpia...
-...han transmès tan sols una part feble de la documentació original. Les informacions que forneixen són, en conjunt, massa pobres respecte a les que es poden treure de les sèries de pergamins.
-La cosa més greu és que documents originals i documents transcrits no difereixen tan sols per llur nombre, sinó també per llur naturalesa. Els responsables de la transcripció han efectuat una selecció despietada en la massa dels documents que els arribaven. N’hem eliminat d’una manera quasi sistemàtica: els contractes de venda i d’empenyorament. N’hem retingut i copiat quasi en llur totalitat: les escriptures de
129 El fons de Sant Cugat del Vallès ha conservat el papir d’una segona butlla, de novembre del 1007 (SCV 412), atorgada pel papa Joan XVIII, el text de la qual és pràcticament igual a la de 1002, i de la que no s’ha conservat el nom de l’escrivà. Hem cregut convenient no fer una fitxa documental d’aquest diploma ja que la gran quantitat d’unitats topogràfiques que conté ja estan recollides per la butlla de només cinc anys abans, i a més no es poden relacionar amb cap escrivà.
45
donació els cartularis minimitzen el paper dels intercanvis en l’economia dels segles X-XII130.
Més enllà dels errors no intencionats, apareixen les interpolacions doloses i àdhuc, massa sovint, documents íntegrament falsos131. Gràcies a la gran riquesa documental de l’antiga diòcesi i comtat de Barcelona podem fer l’estudi a partir exclusivament dels originals, deixant de banda totes les còpies, especialment les dels grans reculls de documentació transcrita132, els trasllats i les notícies conservades als nombrosos capbreus.
Analitzar només documents originals no exclou totalment la possibilitat que hi hagi falsos, però la redueix en gran part ja que hi ha més variables a tenir en compte i poden ser identificats més fàcilment.
1.2.1.4 Documents generats per autors diferents
Hem optat per recollir documents generats per la major quantitat d’atorgants possible: particulars, institucions eclesiàstiques, autoritats civils... Aplegar dades obtingudes de diverses procedències fa que no estiguin tan mediatitzades pels interessos d’una determinada institució o grup social.
Tot i això sempre caldrà tenir present que la documentació mai no sorgeix per generació espontània; un diploma és fruit d’una voluntat, es posa per escrit allò que es desitja, escollint la informació segons els interessos de qui genera el document133. Per tant, sempre correrem el perill d’estudiar només allò que han volgut transmetre aquells que tenen la capacitat de generar un document, sense poder accedir directament als que no en podien pas generar.
1.2.1.5 Documents conservats en fons diferents
La institució que conserva els diplomes no ho fa mai per un caprici antiquari sinó que retindrà preferentment aquells que d’alguna manera consideri útils. Podien servir per demostrar la propietat d’una terra de la qual s’havien de cobrar els censos, per prestigiar
130 Bonnassie, 1981, p. 314.
131 En el nostre àmbit d’estudi la documentació del monestir de Sant Cugat del Vallès resulta especialment enutjosa per l’abundància d’interpolacions (“actualitzacions” segons alguns autors), falsos documents transmesos pel Cartulari i, molt pitjor encara, falsos elaborats íntegrament al segle XI. Pocs autors alerten del perill que significa per a la investigació aquest volum de falsificacions doloses preparades probablement per als enfrontaments judicials entre l’abadia i els senyors laics en el marc dels conflictes de mitjan segle XI (Cingolani, 2008, p. 164).
132Libri Antiquitatum de la Catedral de Barcelona (Mas, 1909-1914), Liber Feudorum Maior (Miquel, 1945-1947) i Cartulari de Sant Cugat del Vallès (Rius, 1945) de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i Liber Dotaliarum (Ordeig, 1979-1991) de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
133 Barceló, 1988, p. 74-75.
46
la pròpia institució mostrant la seva venerable antiguitat amb una reculada acta de consagració, o per reafirmar l’autoritat senyorial amb antigues convinences. Com apuntava Bonnassie, hi ha un procés de selecció que pot ser implacable i afectar l’anàlisi estadística de la naturalesa dels documents. Així veiem que en els fons monàstics abunden les donacions mentre que al nucli de l’Arxiu Comtal una alta proporció dels documents són convinences i infeudacions. Tenint en compte aquestes constatacions hem valorat també que la transmissió dels textos sigui diversa.
1.2.1.6 Documents que esmenten llocs de culte seculars el segle XI
La quantitat de documentació conservada és molt desigual en relació a la cronologia, en tots els fons la proporció entre el segle X i el segle XI és de 1 a 5134. Hem optat per recollir tots els diplomes del segle X que hem localitzat a tot el Vallès, 169 en total. Els diplomes del segle XI són aproximadament uns 1.200, una quantitat excessiva per al present estudi, i que mostra la riquesa dels fons i les possibilitats d’emprendre noves línies d’investigació i aprofundir l’estudi a nivell local.
Havent constatat que els escrivans actius al Vallès Occidental durant el segle XI van canviar el seu lèxic per designar els llocs de culte seculars135, hem recollit només aquells diplomes del segle XI que inclouen referències a llocs de culte seculars. Això suposa aproximadament un 25% del total de la documentació del segle XI, una mostra significativa que permet resseguir aquest canvi de lèxic, però que no sempre serà suficient per a consideracions més generals136.
1.2.2 Elaboració de regestos
Un cop localitzades les fonts documentals hem elaborat un regest de tots els documents del segle X referents al Vallès, originals i còpies, i només originals del segle XI en els quals hi ha esments a edificis de culte seculars. En aquest resum hem inclòs:
data: segons el còmput modern, la proposada per l’editor fons documental
134 A tall d’exemple el fons de la Catedral de Barcelona disposa de 350 diplomes anteriors al 1000 (17%
del total) i 1719 d’entre el 1001 i el 1100 (83% del total), i el fons de Sant Llorenç del Munt consta de 99 diplomes del segle X (20% del total) i 399 del segle XI (80% del total).
135 Baró, 2009, p. 52-54.
136 Per exemple hi ha tipus documentals, com les convinences , que rares vegades inclouen referències al llocs de culte seculars.
47 A tall d’exemple
920, març 14 ACB 9
Els germans Adala i Sentramund venen per dos sous al bisbe Teoderic una terra in comitatum Barchinonense, in apenditio de castrum Terracia, in locum que uocant Palatio Fracto. Afronta a l’est amb el torrent que va a Terracia. N’és testimoni Sanla sotsdiaca.
Escrivà Adroer prevere.
El resultat ha estat un cos de 847 regestos de documents, 473 del segle X i 374 del segle XI. De la pràctica totalitat dels diplomes hem pogut consultar els originals, ja sigui el document físic (Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, Arxiu Històric i Comarcal de Terrassa, Arxiu de l’Abadia de Montserrat), o la còpia microfilmada o digitalitzada (Biblioteca de Catalunya, Arxiu de la Corona d’Aragó, British Library137).
1.2.3 Fitxa de documents
Per processar la informació continguda en aquests regestos hem elaborat una fitxa documental amb un formulari ACCES. Hi hem inclòs els següents camps:
Dades de registre
registre de document: és el número que fem servir en la nostra base de dades, i que anomenem de “Fixa Documental” (FD). Permet reduir la informació de les diferents fonts a una base de dades unitària. Seguint el model de les fitxes de registre bibliogràfic hem donat un número de registre a cada document segons anàvem obrint les fitxes, sense cap mena d’ordre cronològic ni temàtic
data: de darrera revisió de la fitxa
Localització del document
cronologia: any, mes i dia AD. segons proposa l’editor del document font: sigla del fons més número de document
lloc d’emissió: si consta internament en el document138
Tipologia jurídica139 exhaustives anotacions dels fons de Sant Llorenç del Munt.
138 Pràcticament només es dóna el cas en les consagracions d’esglésies, les publicacions sacramentals de testaments i les oblacions.
139 Hem seguit la tipologia descrita per Pere Puig (1995, p. 365-368) afegint-hi les tipologies de donació a precari, execució testamentària i precepte reial.
48
140 Inicialment havíem inclòs recollir les fórmules inicials, però aquestes sempre es veuen reduïdes al In nomine Domini, o al In Dei nomine.
141 Només hem trobat cinc sancions espirituals en els documents originals. Hem observat però que en les còpies n’apareixen més, sense arribar a abundar. 22 donació a Sant Llorenç 34 consagració de Parets,45 donació a Sant Cugat, 55 donació a Sant Miquel de Barcelona, 100 donació a Sant Miquel de Barcelona 113 donació a Sant Pau d’Ègara, 420 testament.
142 Només hem trobat una cita bíblica, Tobies 4,11 quoniam elemosyna ab omni peccato et a morte liberat et non patietur animam ire in tenebras en els documents FD36 i FD44, donacions a Sant Llorenç del Munt i Sant Cugat del Vallès.
49 Rols laics
rei comte vescomte vicari jutge cavaller
Altres elements referenciats numerari
renda
unitats topogràfiques143
Un cop introduïdes les dades i aplicant els criteris fixats de selecció de la documentació han resultat 499 fitxes documentals de les quals 33 han quedat buides per ser referents a diplomes posteriorment refusats per a l’estudi.