• Aucun résultat trouvé

10 PREGUNTES SOBRE EL ROMANÍ

Sant Cugat, 25 de gener 2012

10 PREGUNTES SOBRE EL ROMANÍ

1. On guarda les propietats medicinals el romaní?

Les propietats medicinals del romaní es troben concentrades en les seves fulles i flors.

Per això s’aconsella recollir el romaní quan està florit.

Mireu de no recol·lectar romaní dels boscos que vegeu que són densos, perquè com que el romaní necessita llum i sol per créixer, probablement aquell romaní té grans dificultats per reproduir-se. El romaní és molt fàcil de cultivar, per tant preocupem-nos de tenir-ne alguna planta al balcó o bé al jardí.

Per poder disposar de les propietats medicinals del romaní necessitarem aconseguir que alliberi l’oli essencial que conté en les seves fulles i flors.

2. Com és que conté oli essencial el Romaní i com el fabrica?

Els olis essencials o essències són una característica comuna de les plantes amb flor. Les essències de les plantes són estructures químicament molt complexes.

Tot utilitzant l’energia obtinguda de la llum del sol, la planta combina els elements químics que troba a l’aire, el sòl i a l’aigua del voltant, en forma de carboni, oxigen i hidrogen i a partir d’aquests àtoms construeix centenars de compostos químics diferents que emmagatzema a les seves fulles, flors, a vegades a les arrels o als fruits.

Els olis essencials els fabriquen les plantes com a forma de reclam per als insectes que afavoreixen la pol·linització i de rebuig dels insectes que no els pol·linitzen (mosques, mosquits etc.). Però els olis essencials també els serveixen a les plantes com a sistema de protecció per a malalties i sobretot els permet evitar la deshidratació en el llarg, sec i calorós estiu mediterrani.

Per què és millor l’oli essencial natural que el compost químic sintetitzat en el laboratori?

Encara que molts dels constituents químics apareixen en més d’una essència, és la combinació particular de compostos químics que apareix a cada planta el que li dóna el seu perfum característic i les seves propietats terapèutiques.

Alguns dels constituents de les essències de les plantes són aïllats pels farmacèutics, que busquen un sol “ingredient actiu” per tractar un sol símptoma.

El compost químic pot ser utilitzat tal qual, o copiar (sintetitzar) en el laboratori, però aquests compostos químics aïllats mai són tan efectius ni mancats de riscos en utilitzar-los sols, com quan es troben

combinats a la planta de forma natural.

Desplegament de l’Agenda 21 Escolar 127

Memòria 2011-2012

La planta fa que la combinació de compostos químics actuïn sinèrgicament, impedint així efectes laterals indesitjables. Fins i tot quan una essència conté d’un 80 a un 90 % d’un sol compost químic, pot tenir una dotzena o més d’altres constituents, alguns presents en molt petites proporcions, però aquests equilibren i moderen l’efecte del constituent principal. Aquesta és la raó per la qual els efectes laterals són tan rars en aromateràpia i de fet en tota la medicina amb plantes en general.

3. El romaní conté molt oli essencial?

El romaní és una planta labiada. Les plantes labiades tenen un percentatge superior d’olis essencials que d’altres famílies de plantes, per això la major part de labiades són anomenades aromàtiques, perquè amb el seu aroma ens indiquen una alta concentració d’olis essencials.

Als països de clima mediterrani tenim el privilegi de concentrar un essencials tindran les plantes, per això les plantes mediterrànies en tenen una alta concentració i el romaní, especialment de llocs secs té una alta concentració d’essència.

Productivitat: per cada 100 kg podem recollir entre 0,5 i 3 kg d’oli essencial de romaní.

En el cas del Gessamí amb mil kg de flor només obtindrem 1 kg d’essència.

4.Quines són les propietats de l’oli essencial de romaní segons els estudis científics?

L’essència de romaní té diversos principis actius on predomina sobretot la càmfora,

Es tracta d'un monoterpè que té propietats tòniques i estimulants en general. Té propietats analgèsiques,

antiespasmòdiques,

desinflamatòries, antisèptiques, antivirals, bactericides, expectorants, estimulants i desodorants. A nivell mental és equilibrant. A nivell físic, estimula el cor, la respiració i la circulació, i és eficaç en casos d'hipotensió.

Desplegament de l’Agenda 21 Escolar 128 repel·lent d'arnes i altres insectes.

Si atenem aquestes consideracions respecte la càmfora podem dir que moltes de les propietats que s’atribueixen al romaní corresponen a les d’aquest principi actiu.

Però el romaní també conté altres principis actius:

S’afirma que el romaní és carminatiu (afavoreix l'expulsió de

gasos del tub digestiu, fent disminuir flatulències i còlics), digestiu i antiespasmòdic (aboleix els espasmes). Té propietats colerètiques i colàgogues (augmenta la producció de la bilis, el líquid segregat pel fetge, i en facilita l'expulsió quan aquesta està retinguda a la vesícula biliar). Per tant, és un destacat hepatoprotector i afavoreix el procés digestiu.

També té efectes diürètics (ajuda a eliminar l'aigua i el sodi de l'organisme a través de l'orina), antiinflamatoris, antiulcerosos i antioxidants. Totes aquestes propietats s'han comprovat científicament. Els seus efectes s'han vist en experiments amb rates. A més a més, s'ha pogut observar que l'oli essencial de romaní, el seu extracte i diversos components aïllats relaxen la musculatura. Pel que fa a la seva activitat antiinflamatòria, s'ha comprovat amb animals d'experimentació que l'àcid rosmarínic incrementa la producció de prostaglandina E2 i redueix la producció del leucotriè E4. La prostaglandina E2 (PGE2) o dinoprostona és una substància derivada dels àcids grassos que s'encarrega, de regular la inflamació, la febre i el sistema immunitari. Al seu torn, el leucotriè E4 és també un derivat dels àcids grassos que regula l'activitat inflamatòria de l'organisme.

L'àcid rosmarínic també inhibeix el sistema del complement, que és un dels components fonamentals de la resposta

immunitària. Per totes aquestes raons, aquest polifenol podria ser útil en el tractament o la prevenció de diverses infeccions inflamatòries. També s'ha comprovat experimentalment que l'extracte hidroalcohòlic del romaní té propietats antiulceroses, i alguns investigadors ho atribueixen als seus components antioxidants.

Quines són les propietats del romaní si atenem a la tradició del seu ús al llarg de la

història?

Desplegament de l’Agenda 21 Escolar 129

Memòria 2011-2012

La tradició considera el romaní l’herba de la lleialtat, també ha simbolitzat el record i la fidelitat amorosa, així com també era símbol de valentia. Tan aviat es feia servir als funerals com a les noces. D’aquí el rodolí “El romaní, a l’amor diu que sí”.

Ja als textos bíblics se li atribueixen virtuts sanadores. A l’edat mitjana es pensava que donava felicitat i era l’herba de l’eterna joventut. El metge àrab Avicena (s. XII) elaborava un decocció de flor de romaní amb oli com a bàlsam per a tots els mals.

Des de la Provença del segle XIII ens arriba la tradició de macerar romaní en vi o bé en vinagre per desinfectar nafres i ferides. També s’atribueix a Ramon LLull o bé a Arnau de Vilanova , cap a l’any 1300 la primera obtenció de l’essència del romaní.

Les propietats desinfectants del romaní s’han fet servir també per aromatitzar les cases i les cambres dels malats tot fent-hi fumigacions o vapors de fum.

Per a les varius i en general per a millorar la circulació el romaní té molta tradició d’ús.

Com que també estimula la circulació de la sang al cervell, alleugereix alguns mals de cap i afavoreix la concentració i la memòria. Es diu que els pastors menjaven cada dia unes quantes flors de romaní perquè això els ajudava a reconèixer amb més facilitat les ovelles del seu ramat. També s’han utilitzat pels estudiants en època d’exàmens.

Per a la caspa i com a estimulador del creixement del cabell es feia una decocció (es deixava bullir 5 minuts) de romaní i farigola a parts iguals i després d’esbandir-se el cap amb aigua s’esbandia amb el líquid colat.

La maceració de flors soles de romaní o bé amb espígol en alcohol camforat durant 40 dies i 40 nits es coneix com esperit de romaní o bé alcohol de fregues. “L’esperit de romaní, el dolor prest fa fugir”. Si aquesta maceració es fa amb oli s’aconsegueix un excel·lent oli de massatge per a les varius i els peus cansats.

A l’horticultura ecològica el romaní repel·leix la mosca de la pastanaga.

12 Com ens poden arribar els beneficis del romaní pel nas?

El contingut de càmfora del romaní fa que sigui

un excel·lent substitutiu de les boles que es compren perquè no s’arni la roba. També ens pot anar bé tenir a mà, quan estudiem o bé ens hem de concentrar molt, una bosseta de