Informants: Vanessa, Carlos, Joaquin Entrevistador: David Garcia
Data d’entrevista: 29/06/14 i 30/06/14
Validesa cronològica de les observacions: Actual Zona: Vall d’Assua
Breu descripció de l’entrevista:
Convidat per l’Escola de Pastors, l’entrevistador acompanya a diversos pastors joves i grans a la pujada dels ramats de Llesui a la muntanya. Ajunten 7 ramats i els deixen durant l’estiu a càrrec d’un pastor de muntanya contractat per l’ocasió.
Parla amb Vanessa (Escola de pastors11), Carlos (pastor jove) i Joaquin (pastor de muntanya). També parla amb Antonio però les seves explicacions en fitxa apart ja que es refereix a ramaderia de principis de segle.
Informant: Juan
Entrevistador: David Garcia i Ermengol Gassiot Data d’entrevista: 15-16 d’agost de 2013
Validesa cronològica de les observacions: Actual Zona: Vall de Boí
Breu descripció de l’entrevista:
2 trobades casuals amb Juan, pastor d’ovelles i el ramat que conduïa mentre es realitzaven actuacions arqueològiques a la vall de Casesnoves.
1)Espècies ramaderes i producte buscat
L’entrevista es realitza durant la pujada de ramats d’ovelles. És per això que s’ha preferit centrar-se en els ovelles tot i que la ramaderia actual predominant al Pallars és de vaques per a l’escorxador.
Pel que fa a les ovelles, al Pallars (i al Pirineu català) s’utilitza casi sempre la raça
“xisqueta”, la ovella tradicional del Pallars. Es tracta d’una ovella poc apta per a la producció de llet. Segons Vanessa les races lleteres necessiten molta més herba i el clima del Pallars és més sec, amb més influencia mediterrània, la herba no creix tant com en les vessants atlàntiques del Pirineu, més humides.
Pel que fa a les cabres és tracta d’una ramaderia testimonial. Les cabres únicament són complement d’altres activitats (ramaderia, agricultura), al Pallars
11 L’escola de pastors és una organització que desenvolupa diferents projectes a Catalunya encarats a la recuperació de la ramaderia com a activitat econòmica i l’ofici de pastor des d’un enfocament sostenible i adaptat al territori entre els projectes que duu a terme destaquem el curs de formació per a joves que vulguin aprendre l’ofici de pastor i el projecte “obrador xisqueta” per comercialitzar la llana de les ovelles (Escola de pastors, 2015).
42
actualment només existeixen dos ramats exclusius de cabres i cap d’ells és prou nombrós com perquè valgui la pena pujar-los als prats de muntanya a l’estiu, es queden al poble.
La ramaderia d’ovelles es practica sobretot per aprofitar la carn, existeixen poques explotacions ramaderes que utilitzin la llet de les ovelles i aquestes no porten els ramats a muntanya durant la temporada d’estiu. Pel que fa a la llana, durant les darreres dècades no s’utilitzava, el preu del mercat de la llana com a matèria primera era massa baix com perquè sortís a compte comercialitzar-la12. En els darrers anys l’escola de pastors ha posat en marxa el projecte de l’obrador xisqueta (Escola de pastors, 2015) per a comprar la llana als ramaders a un preu rendible. Tanmateix el producte principal és clarament la carn.
Juan:
Condueix un ramat d’ovelles, es tracta d’ovelles destinades a l’escorxador, actualment a la Vall de Boí no s’aprofita ni la llet ni la llana de les ovelles.
2)Calendari de les activitats ramaderes
Actualment les ovelles es queden al poble durant l’any, no existeix la transhumància d’hivern. Les ovelles són esquitallades (xolla) entre el 8 i el 10 de juny. A la vall d’Assua els ramats es pugen als prats de muntanya el 30 de juny, depenen de l’any es baixen entre el 15 i el 30 de setembre.
Les ovelles pareixen dos cops a l’any entre octubre i maig. Les cries són deslletades quan tenen entre un mes i mig i dos mesos, es sacrifiquen als dos o tres mesos, conforme van parint.
Juan:
Puja les ovelles als prats de muntanya a principis de maig i les baixa al poble a principis d’octubre. L’època de cria de les ovelles és de setembre a abril.
3)Propietat de ramats i pastures
Després de la davallada de la ramaderia a mitjans del segle XX, hi ha hagut certa recuperació durant les darreres tres dècades. Actualment, les explotacions ramaderes són de caire familiar, moltes vegades la ramaderia és un complement d’altres activitats econòmiques (turisme, treball per compte aliè). Així per exemple Carlos treballa de cambrer a mitja jornada i alhora té un ramat d’ovelles. Si que hi ha ramaders que poden viure del seu ramat però Vanessa afirma que moltes vegades és difícil. Segons aquesta informant es necessiten un mínim de 240 ovelles per poder viure únicament del ramat.
12 En els pobles del Pallars del segle XXI la llana d’ovella ja no s’utilitza.
43
Els ramaders que decideixen pujar els seus ramats als prats d’estiu ajunten els ramats i contracten un pastor de muntanya perquè en tingui cura durant la temporada d’estiu. L’estiu de 2014 aquest pastor era Joaquin, home gran d’origen aragonès, va ser entrevistat i a continuació es recullen algunes de les informacions que va proporcionar. Els terrenys de pastura en la seva majoria estan inclosos dins de l’àrea perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Juan:
És contractat durant la temporada d’estiu per fer pasturar i tenir cura de les ovelles de la casa Bellite. La zona de pastura es troba dintre el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
4)Mida del grup de pastors
Les ovelles són cuidades per un sol pastor contractat per a la temporada d’estiu.
Juan:
Les ovelles les cuida ell durant la temporada d’estiu.
5)Mida dels ramats quan són a muntanya.
L’estiu de 2014 van ajuntar fins a 7 ramats de entre 140 i 1800 ovelles fent un total de 5200 ovelles guardades pel pastor de muntanya. Segons els informants aquest estiu havien ajuntat alguns animals més que altres anys però la xifra no era molt superior als darrers anys.
Juan:
Condueix un ramat de 1040 ovelles.
6)Desplaçaments durant la temporada d’estiu
Joaquin passa el mes de juliol a la cabana anomenada “la cabaneta” i portant el ramat a pasturar per les zones planes que es troben immediatament al nord-oest de la cabana (zona 1), (Figura x). A l’agost quan els parts d’aquesta pleta comencen a estar esgotat canvia a la zona 2 i dorm al refugi de Quatrepins, finalment, els últims 15 dies els passa als terrenys de l’antiga estació d’esquí de Llessui dorm en una tenda de campanya(zona 3).
44
FFigura 23. Zones de pastura del pastor de muntanya de la Vall dAssua. Estiu del 2014.
Juan:
Passa la primera quinzena d’agost a la vall de Casesnoves provinent de la zona d’Aneto i seguidament es desplaça a la Vall Fosca. Un parell de setmanes a cada zona molt aproximadament. Realitza uns 4 o 5 canvis de zona durant l’estiu.
7)Descripció de les zones (geologia, altura, pendent, vegetació) No s’han recollit dades
8)Procés de treball als prats d’estiu
Segons Antonio, durant molt de temps els ramats van deixar de tenir pastor.
Abans la ramaderia era sobretot d’ovelles i pel rendiment econòmic es va a passar a la vaca de carn. La vaca de carn no necessita guarda, només que pugi algú un dia a la setmana a veure com es troben i donar-li sal n’hi ha prou.
Durant anys els ramats d’ovelles tampoc es guardaven a muntanya sinó que es deixaven lliures i es pujava a controlar-los cada dos o tres dies (Tabascan). No hi havien pastors als prats de muntanya.
Des de fa uns anys es tornen a guardar els ramats i hi ha un pastors controlant-los tot l’estiu degut als atacs de l’os i d’altres depredadors com voltors.
45
9)Estructures arquitectòniques utilitzades als prats d’estiu
El pastor de muntanya Joaquin quan es troba a la zona 1 dorm a la cabana anomenada “La cabaneta”, quan es troba a la zona 2 dorm al refugi forestal de 4 pins. Els últims 15 dies que els passa a l’antiga pista d’esquí de Llessui dorm en una tenda de campanya (zona 3). Les ovelles no es tanquen durant la nit, dormen prop de la cabana del pastor.
Juan:
Dorm en una tenda de campanya. Planta la tenda al costat d’on dormen les ovelles.
10)Exemples materials
FFigura 24.“La cabaneta”, refugi on passa la nit Joaquin quan està a la primera zona. (Foto de l’autor)
11) Notes
La ramaderia tradicional descrita per Violant i Simorra i que practicava el pare de Antonio es va extingir a mitjansa del segle XX. Tots els entrevistats asseguren que sobre els anys 50-60 la pèrdua de competitivitat de la ramaderia del Pirineu i l’èxode rural cap a les ciutats (Lleida i sobretot l’àrea metropolitana de Barcelona) va fer que la ramaderia transhumant pràcticament desaparegués del Pirineu català. Ignasi Ros (Ros, 2001) ens descriu l’abandonament de la ramaderia
46
de”grans cases”. Els grans propietaris del ramat van passar a la ramaderia de vaques de carn o bé van abandonar la ramaderia com a activitat econòmica. Ros descriu la transhumància del segle XIX i la descriu com un model fonamentat en grans explotacions propietat de cases (famílies) fortes pirinenques que controlaven grans extensions de territori agrícola, de pastures i importants ramats i que utilitzava mà d’obra assalariada..
L’autor atribueix la decadència d’aquest model per una banda als baixos rendiments de l’agricultura cerealística, important complement de la ramaderia, enfront dels nous cultius de regadiu de la plana. A més de la caiguda del preu de la llana, sector que estava en crisis des de feia dècades i que resultava un dels principals rendiments econòmics del bestiar. Finalment la mà d’obra (pastors) era cada cop més escassa i cara degut a l’emigració a les ciutats i l’establiment de les centrals hidroelèctriques. Tot plegat va fer que la transhumància anés minvant i les grans cases ramaderes es van anar venent el seus ramats poc a poc fins que van desaparèixer o van canviar d’activitat econòmica (Ros, 2001).
Tanmateix la ramaderia transhumant no va arribar a desaparèixer del tot, aprofitant la gran quantitat de pastures, corrals i cabanes abandonats. En la dècada dels 60 i dels 70 es van posar en marxa noves explotacions aquest cop basades en el treball familiar, explotacions que no requerien de grans inversions i s’adaptaven a les exigències del nucli familiar, és per això que l’organització de la ramaderia i la seva articulació en el territori va canviar molt. La seva importància en el conjunt de l’economia de la comarca i sobretot el numero de gent que hi treballava va disminuir enormement quedant en una posició molt secundaria respecte a altres activitats. Tot i que amb dificultats, la ramaderia movil-transhumant s’ha mantingut al Pallars i la Ribagorça, sigui amb explotacions de vaques per a carn o amb nous ramats d’ovelles encara que amb dificultat i moltes vegades gràcies ajudes per al desenvolupament del món rural, en canvi pel que fa a la Vall d’Aran, la ramaderia de qualsevol tipus pràcticament ha desaparegut. Segons l’Escola de Pastors els darrers anys hi ha hagut un cert augment del nombre de ramats d’ovelles fruit d’un esforç per part de l’ Escola, dels ramaders i d’alguns ajuntaments per recuperar i mantenir viva aquesta activitat. Si bé podem s’hi pot trobar trobar algunes semblances a la ramaderia tradicional descrita pels etnògrafs, en general es tracta d’un tipus de ramaderia molt diferent pel tipus d’explotació més aviat petita i familiar, per la dedicació que suposa, pel tipus de feines desenvolupades durant l’any i sobretot per la seva importància i articulació dins la societat dels pobles del Pirineu.
47
1: A la Vall de Niolu l’1 d’agost s’acaba de fer formatges. Aleshores el pastor torna a casa i deixa el ramat lliure per la muntanya sense guardar, pot pujar esporàdicament per controlar-lo i a finals de septembre fa un recorregut per agrupar-lo i baixar-lo.
2: A l’Arieja, al pujar el ramat es separa en ramat lleter i ramat no lleter (Bacivo o bassiu). El ramat no lleter (bacivo) sempre realitza diversos desplaçaments durant l’estiu.
3: A l’Haute Ariege (on es troba la Vall d’Auzat) la temporada de munyir i fer formatges (temporada de l’orry) s’acaba el 15 d’agost, aleshores es barreja el ramat lleter i el no lleter i poden desplaçar-se cap a altres pletes.
Regió/temps Productes
- - 4-5 200-400 Individual/familiar Si Si Guarda
Munyir
1-13/06 30/09 3-4 150-300 Individual/familiar Parcial (fins 1
48