Estructures arquitectòniques utilitzades als prats d’estiu Habitat del grup humà

Vilá i Valentí:

4 En aquest cas “Orri” designa l’estructura on es munyen les ovelles.

31

Les cabanes dels pastors sempre són construccions senzilles, d’un sol àmbit amb una llar de foc, un llit de branques i algun espai que serveix com armari. Se situen al centre de la pleta o cortó. L’autor parla de dos tipus de cabanes: De planta quadrangular amb teulada a dos aigües i de planta circular amb el sostre en falsa cúpula i la part superior de la coberta recoberta amb gleva. En ambdós casos estan construïdes en pedra seca. Es tracta d’estructures que únicament serveixen per passar la nit, la resta d’activitats es realitzen fora.

Violant. La casa i els seus annexes al Pallars

L’aixopluc dels pastors es situa en el punt més elevat del pletiu i està orientat a sud-oest és a dir a contravent. Violant esmenta varis tipus d’hàbitat dels pastors als prats d’estiu.

- Abrics o coves naturals:

Segons l’etnògraf, en la seva època s’utilitzaven com a aixopluc quan no hi havia cabana en el pletiu. Els abrics o caburtxes són espais entre grans roques caigudes per l’acció geològica. Tant en el cas dels abrics com en les baumes o coves naturals hi trobem sempre murs de pedra seca per tancar l’espai que serveixen de paravents. Violant esmenta que no només són utilitzades pels pastors sinó que els pescadors que es desplacen als llacs de muntanya també les utilitzen. Així mateix aquestes coves i abrics també poden ser utilitzades com a corrals per a tancar el bestiar durant la nit especialment les coves situades prop dels pobles. Violant cita com a exemple un abric anomenat cabana al pletiu de l’Estany de Sant Maurici, en un racó de l’estany. Consta d’una balma natural voltada de paret per ambdós costats. Segons l’etnògraf es tracta d’un tipus d’aixopluc molt antic que es pot remuntar a l’Edat de Pedra⁵.

- Cabanes circulars:

Violant descriu cabanes circulars construïdes completament en pedra i amb una coberta construïda també en pedra mitjançant la técnica de la falsa cúpula i recoberta de gleva. Són habitacles d’una sola cambra, tenen a mà dreta de l’entrada una llar formada per tres pedres grosses i a les parets dos armaris o lleixes. Segons l’etnògraf es tracta d’un tipus de cabana més antic que les de planta quadrada. La porta és orientada al sud-oest o a contravent, el marc del portal està format per les mateixes parets i una pedra com a llinda que aguanta la coberta.

Violant descriu varies cabanes circulars que va visitar en persona:

- Cabana del vaquer de Llevata⁶: Situada a la Muntanya de Llevata, i al peu dels massissos de Cerví i Llessa. Originalment constava d’una sola cambra

5 Com a nota. Violant menciona la cova de la Pleta Vella de Compte utilitzada com a corral per al bestiar.

Menciona també que en unes excavacions en aquest indret es va trobar ceràmica prehistòrica (Panyella, 1944)..

6 Visitada per Violant el 29/07/1934

32

de planta circular de 1,5 metres d’alt i 2,50 de diàmetre interior (en aquest aspecte Violant senyala que és més gran que la majoria de cabanes circulars). Està feta de murs de pedra seca de 0,93 metres de gruix aixecats al costat d’un bloc de pedra tot aprofitant una petita balma que queda a dins de la cabana, trobem dos armaris en una de les parets. Posteriorment, a finals del segle XIX es va construir una segona cambra de planta quadrada al costat de la cabana original.

Prop d’aquesta cabana Violant descriu dos tancats de planta circular (veure més endavant), al formar part de la mateixa pleta, serien dues construccions que formarien un conjunt que s’utilitzava simultàniament, la cabana com habitacle per al grup humà i els tancats per guardar el ramat durant la nit.

Els tancats per guardar el ramat per la nit i la cabana com a habitacle dels pastors. En l’època que Violant fa les seves observacions aquesta cabana era utilitzada pel vaquer comunal de Llevata però el mateix autor descriu que antigament era utilitzada pels pastors de muntanya que guardaven les ovelles als prats durant l’estiu .

- Cabana de Colomanins⁷: Situada a la vall de Llevata, a dalt d’un serrat, a la part més elevada dels pletius de Colomanins, als contraforts orientals de la Pica de Cervir. Es tracta d’una cabana de planta circular però no està coberta amb volta. El seu diàmetre interior és de 1,5 metres i la seva paret fa 1,5 d’alt per 0,5 metres de gruix. La coberta es sosté de paret a paret i es troba recoberta de gleva. L’accés es troba orientada a sud-oest i tota la banda nord està recoberta de gleva per tal de protegir-se del vent de nord.

- Cabana quadrangular:

Segons Violant són cabanes de pedra seca, de planta quadrangular i amb un sostre a dos aigües de lloses i gleva, es tracta d’una cabana molt difosa pel Pirineu.

Aquest autor afirma haver-la vist al Pallars, vall d’Aran, Pirineu aragonès i a la Vall de Boí, afirma també que altres etnògrafs l’han vist a Andorra, Arieja i als Pirineus centrals francesos (Krüguer, 1995). L’autor afirma també que es tracta d’un tipus de cabana més moderna que la de planta circular..

- Cabana de Filià⁸: Es troba situada a l’entrada dels pasturatges comunals de la Vall de Filià. En l’època que Violant fa les observacions era utilitzada per un vaquer al que l’etnògraf entrevista directament. Es tracta d’una cabana de planta rectangular que mesura en el seu espai interior 3,5 de llarg per 2,5 metres d’ample, la seva altura interior és de 1,6 a la part frontal i 3 metres a la part posterior. La coberta en aquest cas és d’una sola vessant de llosses de pissarra, el marc o portal d’entrada ocupa total l’alçada de la

7 Visitada per Violant el 29/07/1935

8 Visitada Per Violant el 17/04/1946

33

paret anterior i fa 0,81 metres d’amplada. Al costat de la cabana, a la part de fora hi ha una cabaneta a sota d’un roc gros que alguns vaquers feien servir per a vedells acabats de néixer o per tenir-hi gallines.

- Cabana de Campirme: Situada a la part alta de la pleta comunal d’Escalarre i de Burgo, gairebé al mig d’una esplanada prop de la collada de Campirme.

Es tracta d’una cabana de planta quadrada d’unes dimensions interiors en planta de 3 per 3 metres. La seva coberta és construïda a dos vessants. La llar de foc està feta per unes pedres paral·leles amorrades a la paret, hi ha un forat a la coberta que fa de sortida de fum, el llit i l’espai per guardar llenya es troben 0,3 metres més enlairats que la llar de foc.

- Cabana triangular:

Es tracta d’una cabana que segons Violant és utilitzada més pels carboners que pels pastors. Consta d’un gran tronc de pi que clavat al terra sosté dos troncs de pi més que serveixen com a bigues i que recolzen al terra formant un angle amb el tronc de pi principal deixant un espai. Entre els troncs es col·loca gleva per servir de coberta quedant un espai que forma la part interior de la cabana.

Estructures d’estabulació per al ramat (Tancats o corrals)

Violant dedica algunes pàgines a descriure corrals per a tancar el bestiar mentre el ramat es troba a muntanya. En l’època en que l’etnògraf fa les seves observacions, la majoria de pastors ja no tancaven el ramat durant la nit sinó que els corrals als prats de muntanya servien més aviat per agrupar el bestiar i comptar-lo abans de baixar-lo als pobles quan s’acabava la temporada d’estiu.

Com a excepció menciona la zona de Capdella i la Vall de Cardós on seguien tancant el ramat durant la nit. L’autor distingeix aquests tancats dels corralets que es troben per els voltants dels pobles, molt més petits i destinats a tancar aviram i emmagatzemar eines agrícoles.

Ara bé, l’etnògraf afirma que antigament, quan existien llops a les muntanyes, el ramat sempre es guardava en corrals per defensar-lo millor de l’atac dels llops.

Un dels seus informants descriu com els pastors feien guàrdia i defensaven els ramat de l’atac dels llops encenent una gran foguera i amb armes de foc. La mateixa font afirma que els atacs del llop eren molt més temuts que els de l’os ja que un sol llop podia arribar a matar fins a 50 o 60 ovelles.

En el seu manuscrit inèdit, Violant descriu breument algunes d’aquestes estructures. Primer menciona dos tancats o corrals situats al costat de la cabana del vaquer a Llevata que en l’època de les seves observacions (1935) eren utilitzats per agrupar el bestiar a la tardor quan baixava de la muntanya però com afirma també en la vida pastoral, antigament es feien servir per tancar el bestiar per la nit quan estava a muntanya. Es tracta de dos tancats circulars adossats entre sí construïts en pedra seca a poca distancia de la cabana dels pastors. En La vida

34

pastoral descriu molt breument un tancat també de pedra seca al costat de la cabana dels vaquers de Filià mencionada anteriorment. Aquest tancat va ser registrat i la seva descripció es presenta al final d’aquest apartat.

L’etnògraf també menciona altres tancats de característiques similars a Burgo, Campirme, Estaon i al costat del santuari de les Ares al Port de la Bonaigua.

Vilá i Valentí

L’autor menciona que el ramat sol dormir prop de la cabana dels pastors. En alguns casos el ramat es tanca durant la nit en corrals o tancats i en d’altres no. Els tancats són estructures de planta rectangular formades per llargues parets de pedra seca. La entrada es troba orientada a l’est perquè al matí el ramat rebi el sol des dels primers moments de la seva sortida.

Antonio:

Davant la pregunta sobre si tancaven els ramats en corrals durant la nit, afirma que antigament a Llesui i a les valls de Sort sempre es tancaven els animals per la nit en corrals quan eren a muntanya. Afirma que el seu pare va ser el primer que va deixar de fer-ho ja que va arribar un moment que no era necessari. L’ informant afirma també que en l’època del seu pare tots els corrals de muntanya eren de pedra seca, va ser més endavant quan els van començar a fer de fusta.

Altres estructures Violant

Violant menciona unes estructures anomenades Orris. Les descriu com estructures de planta quadrangular amb una petita porta set o vuit pams aixecada del sol, es troben a les valls orientals del Pallars, a la Vall d’Aran i a l’Arieja i afirma que antigament les feien servir els pastors per munyir el ramat i fer formatges quan eren a muntanya però que en la època de les seves observacions ja no es munyia durant la temporada d’estiu i es tracta d’estructures abandonades.

Menciona que a la vall de Cardós i a Vallferrera durant la època de munyir el ramat, abans de pujar el ramat als prats d’estiu, el pastor, al seva família i el ramat es traslladen a bordes situades als afores del poble per munyir i fer formatges. Es tracta per tant d’una activitat que en l’època de les observacions (anys 30-40 del segle XX) es feia al poble o a les afores del poble.

Vilá i Valentí:

Anteriorment a l’època en que realitza l’enquesta, en moltes pletes del Pirineu Occidental català existien dues estructures auxiliars:

35

Orris⁹: Petit edifici destinat a la fabricació de formatges. Es troben sobretot a la Vall d’Aran i concretament menciona l’Orri dels Gavatxos al Pla de Beret, edificis de pedra, de planta rectangular i sostre de pissarra amb coberta a dos aigües.

Munyidores: Estructures senzilles de pedra, en algunes ocasions presenten coberta de fusta. Destinades a munyir el ramat.

Antonio

Per contra el testimoni de Antonio afirma que en l’època del seu pare (també anys 30-40 del segle XX) a la vall d’Assua el ramat també es munyia quan era a muntanya en els orris de Mainera. Descriu els orris com estructures allargades on es munyia el ramat fent-lo passar de un en un¹⁰.Cada dia les dones dels pastors baixaven la llet en botes de pell per tal de fer formatges al poble.

D’aquesta contradicció entre fonts es pot despendre que es possible que a principis del segle XX en algunes valls encara es munyis les ovelles estant a muntanya encara que potser no era una practica generalitzada al Pallars.