Decisió del nivell de l’ESO a realitzar la unitat didàctica i disseny dels grups de treball.
Mirant el currículum vigent el curs 2008-2009 es va decidir que el curs de 3r d’ESO era el més adequat per al disseny d’una unitat didàctica relacionada amb la mesura on s’hi poguessin incloure pràctiques que involucrin:
• un context real.
• presa de mesures fora de l’aula.
• una situació d’entrada complexa per a l’alumne.
ja que en aquest curs ens trobem que els alumnes han de:
“ESPAI I FORMA
Analitzar les característiques i propietats de figures geomètriques de dues i tres dimensions i desenvolupar raonaments sobre relacions geomètriques
[...]
•Ús de la proporcionalitat geomètrica i de la semblança.
[...]
MESURA
Comprendre els atributs mesurables dels objectes, i les unitats, sistemes i
48 Callejo, M. L. (1994). Un club matemático para la diversidad. Narcea, Madrid.
processos de mesura
•Presa de decisió sobre unitats i escales apropiats en la resolució de problemes que impliquin mesures.
•Utilització del nombres decimals per expressar una mesura i relació entre el nombre de decimals i el grau de precisió de la mesura.
•Utilització de la proporcionalitat geomètrica i la semblança per obtenir mesures indirectes.
Aplicar tècniques, instruments i fórmules apropiats per a obtenir mesures i fer estimacions raonables
• Utilització d’instruments per a mesurar angles i longituds a la realitat i aplicació a la resolució de problemes per obtenir mesures indirectes, fent estimacions prèvies de les mateixes.” (DOGC (2007) – pàg. 21.933)
La unitat didàctica es va realitzar durant el curs 2008-2009 en un institut del barri del Raval al centre de Barcelona amb un alt percentatge d’immigració i d’alumnes amb necessitats educatives especials. L’estudi, però, es va realitzar en un grup de 3r d’ESO on tots els seus alumnes segueixen el currículum i no hi ha cap alumne amb necessitats educatives especials.
4.1.2.a.- Criteris per a la formació dels grup de treball
Per a la realització de les pràctiques es va pensar en el treball amb petit grup cooperatiu. La tasca de prendre mesures fora de l’aula amb una cinta mètrica llarga i la seva posterior anotació té les característiques per a ser un treball cooperatiu:
cada membre del grup realitza una part de la tasca necessària per la consecució de l’objectiu final. A més a més, la necessitat de treballar en grup sorgeix d’una manera natural a partir de les característiques de la pròpia tasca ja que una persona sola no pot mesurar amb la cinta mètrica llarga. Per altra banda es va creure que tot i que la millor manera de treballar les pràctiques per part dels alumnes era a través del treball en grup es demanarien produccions finals individuals de cara al posterior anàlisi de les dades.
A partir d’aquestes primeres decisions es va elaborar un marc comú de treball de les pràctiques: aquestes consten al principi d’una reflexió individual, després hi ha el treball en grup: la posada en comú, la discussió i produccions de grup i després hi ha la producció final que és individual. Les activitats introductòries i les d’avaluació final són també individuals.
Seguint les directrius del marc teòric es va decidir fer la composició dels grups segons els següents criteris:
• fossin grups estables per a la realització de les tres pràctiques
• fossin grups heterogenis en o sexe (nois i noies) o notes de matemàtiques o capacitat de treball
• grups de cinc persones
• fossin decidits per la professora amb un coneixement profund previ dels alumnes.
Per a decidir el nombre de grups i el nombre d’alumnes per grup es va tenir en compte que el grup està composat per 21 alumnes, però s’hi ha de destacar un alt grau d’absentisme entre una minoria dels seus alumnes, per això es va decidir formar 4 grups: 3 grups de 5 alumnes i un grup de 6 alumnes.
Aquesta decisió es va prendre arrel del treball de recerca on es va decidir que els alumnes fossin de 4-5 alumnes. En els grups de 4 persones quan va faltar un
alumne, es van quedar reduïts a tres persones i per prendre les mesures distribuïts pel pati era clarament insuficient i els mateixos alumnes no es reconeixien com a grup. També es va tenir en compte que l’espai on es realitzarien les sessions en grup: els patis i la biblioteca, eren tots tres espais suficientment amplis com per poder organitzar el treball en grups de 5/6 alumnes en cas que assistissin tots.
En conclusió, donat els problemes d’absentisme d’una part de l’alumnat sobretot a primeres hores del matí i a partir de l’experiència del treball de recerca, s’ha optat per organitzar els alumnes en 4 grups: 3 grups de 5 persones i un grup de 6.
A l’hora de formar els grups, també s’han tingut en compte les dificultats amb l’idioma. Encara que en aquest grup totes les persones ja entenen el català i el castellà hi ha persones que porten poc temps a Catalunya i per tant el seu nivell lingüístic no és el propi d’un alumne de la seva edat amb llengua materna català o castellà, és per això que en cada grup s’hi han ubicat persones que portessin més de quatre anys a Catalunya per poder ajudar, en cas de necessitat, a aquells que porten menys anys entre nosaltres.
Per últim, també s’han tingut en compte les sinergies dels alumnes a l’hora de formar els grups intentant no posar en el mateix persones que tenen dificultat per treballar juntes. Els tres anys treballant plegats amb la majoria dels alumnes fa que a part de criteris matemàtics, lingüístics i d’absentisme, també es conegui qui treballa millor amb qui i qui és millor que no treballi amb qui. A 1r d’ESO els hi vaig passar una petita enquesta on se’ls hi va preguntar que donessin el nom de dos alumnes amb els quals els hi agradaria treballar en el mateix grup i el nom d’una persona amb la qual preferirien no treballar. Amb aquestes directrius es van elaborar uns grups de treball per a realitzar algunes activitats en grup durant el curs de 1r d’ESO. A 2n d’ESO es van conservar força els grups i es van fer els retocs corresponents per les baixes i les noves incorporacions al grup. Aquestes experiències de treball en grup durant dos cursos també han format part dels criteris per elaborar els grups per a treballar a 3r d’ESO.
Per garantir l’anonimat al llarg de tota la tesi als alumnes se’ls anomenarà alumne a.b on a anirà d’1 a 4 i serà el nombre del grup i b anirà d’1 a 6 i serà el lloc que ocupen en el seu grup segons ordre alfabètic del nom (tot i que aquest no serà fet públic).
A continuació trobem resumida per cada alumne la informació abans esmentada per tal de crear grups amb les característiques desitjades:
CARACTERÍSTIQUES
Sexe: M (masculí) F (Femení)
Notes de matemàtiques: segons les notes dels exàmens del primer trimestre49 de matemàtiques es va agrupar els alumnes en: MB (molt bones) Excel·lent/Notable en els exàmens; B (bones) Bé/Suficient i R (regulars) Insuficient.
Treball: segons la nota de deures50 i de treball de classe del primer trimestre de matemàtiques es va agrupar els alumnes en: MB (molt bo) Excel·lent/Notable; B (bo) Bé/Suficient i R (regular) Insuficient
Problemes amb l’idioma (llengua materna): Sí, No, alguns. Entre parèntesi s’hi indica la llengua materna quan aquesta és diferent del català o castellà i els anys que porten a Catalunya.
49 El primer trimestre va finalitzar el 15 de desembre de 2008.
50 Al començament de cada sessió es pregunta als alumnes si han fet els deures i s’anota si els han fet completament, quasi completament, a mitges o si no els han fet. A partir d’aquestes anotacions es configura la nota de deures del trimestre.
Taula 4.1.- Característiques dels alumnes Alumne Sexe Notes de
matemàtiques Treball Problemes idioma (llengua materna)
alumne 1.1 F MB MB alguns (tagàlog)
alumne 1.2 M B R No
alumne 1.3 F MB B No
alumne 1.4 M R R No
alumne 1.5 F R R No (àrab)
alumne 1.6 F MB MB No
alumne 2.1 F MB MB No
alumne 2.2 F R R No
alumne 2.3 M MB MB Sí (tagàlog, any i mig)
alumne 2.4 M MB MB Sí (tagàlog any i mig)
alumne 2.5 F B B No
alumne 3.1 F R B No
alumne 3.2 M B R No (àrab)
alumne 3.3 F MB MB Sí (xinès, 3 anys)
alumne 3.4 F B B No
alumne 3.5 F R MB No (àrab)
alumne 4.1 F B B No
alumne 4.2 M B R alguns (xinès, 6 anys)
alumne 4.3 M MB MB No
alumne 4.4 F B MB No
alumne 4.5 F B MB Sí
(tagàlog,intermitent51) Es pot comprovar que s’ha fet una distribució equitativa dels conceptes tinguts en compte per formar grups el màxim homogenis possibles. Cal tornar a remarcar que a més a més dels aspectes esmentats s’han tingut en compte bones sintonies a l’hora de treballar junts per formar grups així com sintonies no tant bones entre companys per no posar-los en un mateix grup.