Incorporar la perspectiva de gènere en el disseny de la formació que rebi el personal que intervé en el procés d’orientació i d’inserció

laboral, amb una especial atenció als professionals que atenen el públic des de les oficines de treball, amb l’objectiu de garantir una inserció laboral lliure d’estereotips sexistes.

Els estudis realitzats sobre implementació de la transversalitat de gènere en àmbit local (Gelambí, 2015 i 2016; Alfama, 2012; Alonso, 2015) posen en evidència que encara no es tracta d’una realitat en el nostre territori i que incorporar la perspectiva de gènere en el disseny de les polítiques encara depèn de la sensibilitat de les persones amb responsabilitats po-lítiques i tècniques que s’encarreguen de la política. Això és el que ha de canviar a partir de l’aprovació de la llei d’igualtat efectiva de dones i ho-mes, tot i que no es tracta d’un procés que es faci de forma automàtica, sinó que cal compromís polític dins de la pròpia administració i recursos per al personal tècnic que ajudin a transformar el discurs polític en canvis específics en les polítiques dissenyades.

Com expliquen Lut Mergaert i Emanuela Lombardi (2014: 3) en relació a la implementació del mainstreaming de gènere dins de les polítiques de la Unió Europea, la incorporació de la transversalitat de gènere com a princi-pi burocràtic no evita l’existència de resistències individuals i institucionals

que impedeixen que l’estratègia d’implementació sigui efectiva. Les insti-tucions poden facilitar la implementació de la gestió transversal de gènere i proporcionar recursos, temps, poder per prendre decisions i formació per poder realitzar els canvis necessaris (Mergaert i Lombardi, 2014: 4). Com explica Mazey (2000: 339), les institucions constitueixen importants filtres que poden donar suport o crear resistències als canvis polítics. Els indivi-dus que treballen en les organitzacions perceben si existeix o no existeix un compromís amb la gestió transversal de gènere i, conseqüentment, reacci-onen donant suport o resistint-se a les iniciatives d’igualtat de gènere (Rao i Kellenher, 2005). En alguns casos, les resistències individuals tenen el seu origen en el sentiment d’incapacitat que deriva de la falta de recursos i ha-bilitats per implementar la gestió transversal de gènere (Mergaert, 2012:

63-64). Aquesta resistència individual està íntimament connectada amb la resistència institucional, que es pot resumir en la resistència de la institu-ció a proporcionar actors amb coneixements i capacitats per implementar la gestió transversal de gènere (Mergaert i Lombardi, 2014: 8).

Realitzar plans d’ocupació i oferir formacions que donin noves possibilitats i trenquin amb la precarietat laboral femenina, així com també amb la se-gregació horitzontal i vertical del mercat de treball, vol dir treballar amb perspectiva de gènere. Només podrem conèixer si s’està realitzant la feina de forma correcta si s’inclouen indicadors de gènere que ens proporcionin la següent informació, que considerem clau per concloure si els serveis d’ocupació local estan donant respostes a les noves necessitats de les do-nes com a conseqüència de la crisi¹³:

•Accessibilitat als serveis locals d’ocupació dels col·lectius de dones que s’han vist més perjudicats per la crisi econòmica (dones ma-jors de 45 anys que han perdut la feina i tenen mama-jors problemes d’ocupació o dones amb responsabilitats de cura amb pocs recursos econòmics, per exemple).

•Presència entre els col·lectius usuaris dels serveis oferts pels ser-veis locals d’ocupació d’aquells col·lectius de dones que el mateix Pla

13 Aquesta llista no és exhaustiva, sinó un petit exemple del que es pot analitzar per conèixer l’impac-te de gènere d’aquesl’impac-tes polítiques.

d’Ocupació de Catalunya ha assenyalat com a col·lectius prioritaris.

•Impacte de gènere dels programes de formació i d’ocupació per conèixer:

• si existeixen diferències en els percentatges d’ocupació d’homes i dones, així com la qualitat d’aquesta ocupació

• si el percentatge de participació d’homes i dones en els serveis és proporcional als percentatges per sexes de la població usuària potencial dels serveis

•Percentatge d’homes i dones que s’han aproximat al servei local d’ocupació i manifesten que el servei ha respost de forma satisfac-tòria a les seves necessitats

•Nivell de reproducció de la segregació horitzontal del mercat de treball en l’assistència als cursos de formació i en els resultats obtin-guts dels plans o programes d’ocupació

Només si avaluem l’impacte de gènere de tots els serveis que s’ofereixen des del servei local d’ocupació podrem donar resposta a la pregunta que ens formulàvem en aquest article i que continua, en aquests moments, sense una resposta clara, tot i que la llei i la normativa aprovada a Cata-lunya garanteix que és la manera a través de la qual les administracions locals haurien de treballar.

7. Conclusions

Existeixen diversos estudis que posen en evidència que la crisi econòmica que s’ha viscut a Catalunya a partir del 2008 ha suposat una consolidació de les desigualtats de gènere ja existents prèviament en el mercat laboral i l’aparició de noves jerarquies de gènere. La crisi va començar en sectors masculinitzats, però les mesures realitzades des de l’administració pública per afrontar-la han perjudicat principalment les dones, per estar més pre-sents en l’ocupació pública, treballar més en àmbits sociosanitaris i educa-tius i continuar sent les principals responsables de les tasques de cura dins de les famílies.

A nivell normatiu s’ha recollit la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques locals d’ocupació per donar una resposta ajustada i que proporcioni solucions específiques a les dones del territori, al mateix temps que es busca que no es consolidin les desigualtats de gènere exis-tents en el mercat laboral retribuït.

Aquesta resposta amb perspectiva de gènere no s’ha traduït en la creació de programes específics adreçats de forma exclusiva a les dones, és a dir, mitjançant la utilització de polítiques de discriminació positiva. Aquestes polítiques són quasi inexistents en el nostre territori i les poques que s’han trobat ja existien abans de la crisi econòmica. L’únic col·lectiu de dones que es presenta en les diferents polítiques com a objecte d’una atenció especial són les dones que han estat o són víctimes de violència.

Els serveis locals d’ocupació aposten per crear productes que s’adaptin a les necessitats específiques de les persones usuàries i que es dissenyen des de la individualitat i la proximitat. Des d’aquesta aposta, l’única opció que tenim per assegurar que es respongui a les necessitats específiques de les dones és que s’inclogui la perspectiva de gènere, ja que moltes de les desigualtats de gènere que viuen les dones són fruit de les desigualtats de gènere estructurals que existeixen i que la crisi econòmica ha reforçat.

Només podem conèixer si s’està complint la llei i s’està donant resposta a les especificitats de l’ocupació femenina introduint la perspectiva de gène-re en el disseny de polítiques i programes. És a dir, avaluant les polítiques i sobretot els resultats i impactes des de la perspectiva de gènere, amb la introducció d’indicadors de gènere que ens permetin conèixer si s’està donant resposta a aquestes necessitats específiques i tenint en compte les desigualtats de gènere existents en el mercat de treball. Avui dia aquestes dades no estan disponibles.

Bibliografia

ADDABO, Tindara; GÁLVEZ MUÑOZ, Lina i RODRÍGUEZ-MODROÑO, Paula (2013): «Gender and the Great Recession: Changes in Labour Supply in Spain», DEMB Working Paper Series, 10. Dipartimento di Economia

Mar-co Biagi, Università di Modena e Reggio Emilia

ADDABO, Tindara; GÁLVEZ MUÑOZ, Lina i RODRÍGUEZ-MODROÑO, Paula (2015): «Gender Differences in Labor Force Participation Rates in Spain and Italy under the Great Recession», Revista de Economía Mundial, 41, 27-47.

ALFAMA, Eva (2012): «Les polítiques municipals de gènere», Materials CIP. Articles Feministes, 12. Barcelona: ICPS.

ALFAMA, Eva; CRUELLS, Marta i DE LA FUENTE, Maria (2014): «¿Qué ha cambiado con esta crisis? El mainstreaming de género en la encrucija-da», Investigaciones Feministas, vol. 5, 69-95.

ALONSO ÁLVAREZ, Alba (2015): El mainstreaming de género en España.

Hacia un compromiso transversal con la igualdad. València: Tirant lo Blanch.

BETTIO, F.; CORSI, M.; D’IPPOLITI, C.; LYBERAKI, A.; LODOVICI, M. S. i VE-RASHCHAGINA, A. (2012): The Impact of the Economic Crisis on the Situ-ation of Women and Men and on Gender Equality Policies. Luxemburg:

European Commission, FGB-Fondazione Giacomo Brodolini, IRS-Istituto per la Ricerca Sociale.

FUNDACIÓ SURT (2009): Estudis. Dones en crisi. Barcelona: ICD GÁLVEZ MUÑOZ, Lina i RODRÍGUEZ-MODROÑO, Paula (2016): «Una crítica desde la economía feminista a la salida austericida de la crisis», Revista Interna-cional de Estudios Feministas, 1, 1, 8-33.

GÁLVEZ MUÑOZ, Lina (2013): «Una lectura feminista del austericidio», Revista de Economía Crítica, 15, 80-110.

GELAMBÍ, Mònica (2015): «La gestión transversal de género en momen-tos de crisis. Análisis de los municipios catalanes», Gestión y Análisis de Políticas Públicas, Nueva Época, 14.

GELAMBÍ, Mònica (2016): Guia pràctica per a la realització de polítiques transversals de gènere en àmbit municipal. Barcelona: Diputació de Bar-celona.

GRUP D’ESPECIALISTES EN MAINSTREAMING (EG-S-MS) (1999):

Mains-treaming de género. Marco conceptual, metodología y presentación de buenas prácticas. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Ins-tituto de la Mujer.

KARAMESSINI, Maria i RUBERY, Jill (2014): Women and Austerity. The Economic Crisis and the Future for Gender Equality. Londres i Nova York:

Routledge.

LEÓN, Margarita (coord.) (2016): Empleo y maternidad: obstáculos y des-afíos a la conciliación de la vida laboral y familiar. Madrid: Funcas.

LOMBARDO, Emanuela i LEÓN, Margarita (2014): «Políticas de igualdad de género y sociales en España: origen, desarrollo y desmantelamiento en un contexto de crisis económica», Investigaciones Feministas, vol. 5, 13-35.

MERGAERT, Lut i LOMBARDO, Emanuela (2014): «Resistance to Im-plementing Gender Mainstreaming in EU Research Policy», a WEINER, Elaine i MacRae, Heather (eds): «The Persistent Invisibility of Gender in EU Policy», European Integration online Papers (EIoP), núm. especial 1, vol. 18, art. 5, 1-21.

MERGAERT, Lut (2012): The Reality of Gender Mainstreaming Implemen-tation: The Case of the EU Research Policy [tesi doctoral]. Nimega: Rad-boud Universiteit Nijmegen.

RAMS, Francisco (2011): «L’ocupació. Un eix prioritari de les polítiques municipals». Articles Municipalistes, núm. 1. Barcelona: ICPS.

RUBERY, Jill (2014): «From Women and Recession to Women and Auster-ity: A Framework for Analysis», a KARAMESSINI, M. i RUBERY, J. (eds.):

Women and Austerity. The Economic Crisis and the Future for Gender Equality. Londres: Routledge, 17-36.

SALES GUTIÉRREZ, Laura (2009): Informe de recerca. Dones en crisi. Bar-celona: Fundació Surt.

SANDALINAS, Lídia (2017): Informe condicions de vida i treball de les do-nes. Barcelona: Secretaria de la Dona, CCOO.

VERLOO, Mike (2006): «Multiple Inequalities, Intersectionality and the European Union», European Journal of Women’s Studies, 3, 211-229.

capítol 5