gènere del mercat de treball
Gràfic 1. Distribució de les llars segons el sexe de la persona sustentadora prin- prin-cipal a l’Estat espanyol (2006-2017)
Font: Enquesta de pressupostos familiars i elaboració pròpia.
Ara bé, la major precarietat laboral de les dones en el seu conjunt (major incidència de l’ocupació a temps parcial, ocupació en sectors i ocupacions amb retribucions més baixes, etc.), els menors salaris aconseguits de mitja-na i també l’abundància de pràctiques de discrimimitja-nació salarial en el mercat de treball espanyol, juntament amb l’abundància de situacions en les quals les dones es veuen obligades a acceptar una ocupació poc atractiva força-des per la situació familiar, expliquen que un major percentatge de llars que tenen una dona com a sustentadora principal es troben en una situació econòmica delicada, com s’aprecia en la informació de l’enquesta de pres-supostos familiars recollida a la taula 5.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Homes Dones
Taula 5. Distribució de les llars segons el sexe de la persona sustentadora principal i la situació de la llar a l’Estat espanyol el 2010 (% verticals)4
4 La informació presentada en la taula procedeix d’un mòdul especial que l’enquesta de pressupostos familiars va dedicar al benestar. Aquest mòdul, publicat a finals del 2011, ha recopilat informació referi-da a l’any 2010. Així doncs, a primera vista pot semblar que les referi-dades de la taula 5 estan desfasades, però en realitat no és així, ja que aquesta informació encara no ha tornat a recollir-se i publicar-se, de manera que és l’última disponible.
Total %Homes %Dones Dificultat per arribar a final de mes
Total 100.0 100.0 100.0
Amb dificultat o molta dificultat 27.0 24.9 32.1
Amb certa dificultat 28.7 28.8 28.4
Amb certa facilitat 27.7 29.0 24.7
Amb facilitat o molta facilitat 16.5 17.2 14.7
No consta . . .
Situació econòmica en comparació a la dels seus veïns
Total 100.0 100.0 100.0
Pitjor 18.9 16.7 24.4
Igual 56.4 58.8 50.7
Millor 11.5 11.7 11.0
No consta 13.1 12.8 13.9
Situació econòmica en relació a la del conjunt de l’estat
Total 100.0 100.0 100.0
Pitjor 20.6 19.2 24.1
Igual 46.1 47.3 43.2
Millor 26.7 27.4 25.1
No consta 6.5 6.1 7.6
Situació econòmica en comparació amb la de la de fa un any
Total 100.0 100.0 100.0
Pitjor 42.9 42.9 42.8
Igual 48.7 48.7 48.7
Millor 8.4 8.4 8.5
No consta . . .
Situació econòmica en comparació amb la de la de fa cinc anys
Total 100.0 100.0 100.0
Pitjor 52.2 52.1 52.4
Igual 29.3 28.9 30.1
Millor 18.2 18.5 17.2
No consta 0.5 0.5 .
Problemes amb la capacitat econòmica de la llar
Han tingut algun retard en pagaments previstos 11.2 10.3 13.2 Han hagut de prendre mesures per fer front a despeses
ha-bituals 12.6 11.5 15.4
No han pogut dedicar diners a l’estalvi o a l’adquisició
d’ha-bitatge 49.3 46.7 55.8
No poden fer front a una despesa imprevista de 600 euros
amb els seus propis recursos 33.1 30.0 40.8
% de llars que no es poden permetre econòmicament algunes necessitats
Comprar roba i calçat nous per substituir els gastats 4.5 4.0 5.9 Substituir electrodomèstics o mobles bàsics de l’habitatge
quan és necessari 5.0 4.4 6.5
Una alimentació equilibrada i variada 2.3 2.0 2.7
Mantenir l’habitatge amb temperatura adequada en els
me-sos freds 10.6 9.7 12.8
Pagar unes vacances fora de casa, almenys una setmana a
l’any 40.3 37.7 46.6
Font: Enquesta de pressupostos familiars.
3. La llei del garbell: més activades i més segregades
Malgrat l’augment de la participació de les dones en el mercat de treball, bona part d’aquesta ocupació ha seguit concentrant-se en un nombre re-duït de sectors i ocupacions, de manera que no ha tingut lloc un reparti-ment més equilibrat de les dones entre els diferents segreparti-ments del mercat laboral (Aguado, 2012). Les dones no sols tenen menor probabilitat que els homes de participar al mercat de treball, sinó que aquelles que s’hi
incorporen tenen major probabilitat d’estar a l’atur o en ocupacions que estan al marge de la legislació laboral, de la normativa en matèria de se-guretat social i dels convenis col·lectius. Els progressos experimentats en la participació femenina venen acompanyats de processos de segregació ocupacional, sent aquest un dels principals factors de desigualtat en el mercat de treball (Bettio i Verashchagina, 2009). De fet, la majoria de les persones treballadores del món exerceixen ocupacions que poden ser ca-talogades en sectors feminitzats o masculinitzats (Ibáñez, 2008), malgrat que la segregació ocupacional per gènere és una font d’ineficàcia i rigidesa en el mercat laboral. Les dones es concentren principalment en el sector serveis, restant els sectors de l’agricultura, la indústria i, especialment, la construcció altament masculinitzats.
A partir de l’anàlisi de la composició de la població ocupada d’una branca d’activitat o d’una ocupació, algunes autores estableixen en el 60% la fita a partir de la qual parlem d’activitats o ocupacions feminitzades en uns casos o masculinitzades en altres. Amb aquesta perspectiva d’anàlisi, cal assenyalar que les dones estan més concentrades en les ocupacions feme-nines que els homes en les masculines, ja que els homes es distribueixen més homogèniament en les ocupacions que les dones (Cebrián i Moreno, 2008: 367). El percentatge de dones en les ocupacions masculinitzades és reduït i alhora les ocupacions feminitzades són menys nombroses que les masculinitzades, la qual cosa resta oportunitats d’ocupació i espai d’elec-ció a les dones en relad’elec-ció als homes. L’índex de dissimilitud de Duncan5 ens mostra que les dones segueixen incorporant-se amb major freqüència a determinats llocs i sectors mentre que altres espais segueixen sent ocu-pats majoritàriament pels homes.
Les teories de la segmentació del mercat de treball sostenen que les con-dicions d’ocupació poden variar molt d’uns segments del mercat laboral a uns altres. L’ocupació femenina, encara que molt dual, es concentra de manera important en sectors feminitzats i segments de baixa qualitat en l’ocupació. En la majoria dels estats membres de la UE trobem aquesta
5 Aquest índex permet mesurar el nivell de desigualtat de la distribució de la població femenina i mas-culina entre les diferents ocupacions. El seu càlcul es basa en la mesura de les diferències que s’obser-ven en la concentració d’homes i dones en cadascuna de les diferents ocupacions de la classificació nacional d’ocupacions.
mateixa realitat: l’augment de l’ocupació femenina es concentra principal-ment en sectors feminitzats (Bettio i Verashchagina, 2009). La inserció de la força de treball femenina s’ha concentrat de manera important en sec-tors considerats de baixos salaris, així com en ocupacions on s’han cercat les mal anomenades «habilitats femenines», amb requisits de baixa quali-ficació formal a canvi de remuneracions magres (Banyuls et al., 2011). Així doncs, moltes d’aquestes dones es localitzen en sectors de baixa remu-neració, ocupacions de posició dèbil i elevat nivell de precarietat, com el comerç minorista, l’hostaleria o la neteja.
En termes generals, es produeix una clara diferència de presència de do-nes i homes entre els diversos sectors d’activitat i les ocupacions, fet que perjudica seriosament el ventall d’oportunitats laborals de les primeres.
La segregació ocupacional, lluny d’anar-se esvaint amb la major presencia de dones al mercat de treball, es manté amb caràcter bastant immòbil, la qual cosa reprodueix un sistema de geometria fractal de desigualtats. El nombre de dones en el mercat de treball va augmentar a l’Estat espanyol en més d’un milió i mig entre 2001 i 2011, tot i que els índexs de segregació per gènere quasi no s’han alterat i la majoria de dones i homes seguei-xen entrant a treballar en branques d’activitat i ocupació on predominen els nivells de masculinització o feminització. Segons les dades del cens de població del 2011, a l’Estat espanyol el 31,1% de les dones treballaven en ocupacions en les quals més del 70% eren també dones. Segons l’anàlisi de la informació del darrer cens de població disponible (2011), sols un 18% de les persones estava treballant en ocupacions en les quals es produïa una situació de paritat (Ibáñez, 2017: 21).6
3.1 Una visió general de la segregació sectorial i ocupacional a Catalunya i a Espanya
El 2017, de cada cent dones amb ocupació en el mercat de treball català, 86,8 la tenien en el sector serveis. Del total de dones ocupades durant el
6 En termes generals, el límit de la segregació s’identifica quan les ocupacions compten amb un per-centatge de persones del mateix sexe superior al 60% o inferior al 40%. Aquest criteri naix del significat del concepte polític de «paritat» (Declaració d’Atenes, 1992), que també empra la Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes.
Catalunya Espanya
Total 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0
A Agricultura ( A ) 0.6 2.6 1.7 2.3 6.1 4.4
B_Indústria (B + C + D + E) 11.1 24.2 18.0 7.7 19.4 14.1
B_E Indústries extractives;
ener-gia; gas; aigua ( B + D + E ) 0.6 1.8 1.2 0.5 2.1 1.3
C Indústria manufacturera ( C ) 10.6 22.4 16.8 7.2 17.3 12.7
F Construcció ( F ) 1.5 10.7 6.4 1.2 10.0 6.0
G_I Comerç; transport i emma-gatzematge; hostaleria ( G + H
+ I ) 28.4 29.0 28.8 29.7 29.5 29.6
J Informació i comunicacions ( J ) 2.1 4.8 3.5 2.1 3.9 3.1
K Activitats financeres i
d’assegu-rances ( K ) 2.0 2.1 2.1 2.5 2.3 2.4
L Activitats immobiliàries ( L ) 1.3 0.6 0.9 0.8 0.6 0.7
M_N Activitats professionals,
2017, el 68,9% es concentrà en tres branques d’activitat: a) la branca del comerç, transport i hostaleria, que aglutinava el 28,4% del total de dones ocupades, b) administració pública i serveis de caràcter públic (educació, sanitat, serveis socials, defensa), on es localitzaven quasi el 29% del total d’ocupades, i c) treball domèstic principalment i serveis diversos (no clas-sificats), amb l’11,5% de l’ocupació femenina total. Encara que en el sector serveis s’aglutinen activitats productives molt diverses, cal destacar que l’alta concentració de dones en activitats d’aquest sector té lloc majoritàri-ament en ocupacions de baixa qualitat.
Taula 6. Distribució de les dones i els homes ocupats segons branca d’activitat a