L’objectiu és educar els pacients i familiars perquè siguin subjectes actius per la prevenció i tractament de les UPP per promoure la independència en el mantenimnet i la milloria de la pròpia qualitat de vida. Una bona educació sanitaria afavoreix la prevenció de les UPP.
L’ideal és que els programes educatius per la prevenció d’aquestes lesions siguin estructurats i adaptat a les caracterísques de cada pacient. Acostumen a ser impartir per personals sanitari, si cal qualsevol general-ment el personal d’infermeria, i están dirigits tan a pacient com a familiars i cuidadors.(85)
La familia és el principal proveïdor de cures de salut. Hi a una relació directa entre el nivell d’instrucció del cuidador principal i l’aparació d’UPP, que ha de tenir-se en compte tant en el disseny com el desenvolupa-ment de programes de prevenció i educació per la salut.
L’educació sanitaria té com objectiu aconseguir un nivell adequat d’independència i d’autocura per part de pacients i familiars a través de l’informació i adquisió d’habilitats per pevindre la patologia en si. Acostuma a ser el personal d’infermeria els encarregats d’instruir a pacients, families i cuidadors.
Cal programes de recolzament de tipus educatiu tant informatiu coms instrumental (pràctic). Aquests pro-grames han d’aportar als cuidadors informació suficient sobre que són les UPP, on i a qui apareixen, factors de risc, inspecció i cures de la pell, canvis posturals, métodes per aliviar la pressió, senyals d’alarma,... de manera que obtinguin coneixements i habilitats per previndre de manera autónoma el desenvolupament d’aquestes lesions.(86,87)
L’educació sanitaria es pot dur a terme mitjançant métodes:
- Directes: entrevista sanitaria, diàleg amb el pacient, xerrada, taller amb suport visual, suport per internet mitjançant videoconferència.
- Indirectes: suport per internet, tríptics informatius, cuadernets, guies amb cures preventives de les UPP a domicili.
Els programes de salut han demostrat efectivitat alhora de reduir l’incidència o severitat de les UPP.
II.I.6 Protectors
L’utilització d’un protector està indicats en els pacients de risc moderat i elevat, tant en contexte d’un hos-pital d’aguts, centres de llarga estada com a nivell domiciliari si existis risc.(88)
Es col·loquen en aquelles zones més vulnerables, al fregament, pressió i més prominents. Les zones de risc
han d’estar protegides amb un apòsit especialment pensar per previndre les UPP, o en el seu defecte un embenat acoixinat.(89)
II.I.6.a EMBENAMNETS
Els embenaments en contexte de protecció davant les UPP de membres inferiors, són ampliament utilit-zats, des de fa molt de temps, ja que tenen els seus avantatges:
- Són sencills de fer.
- Els material és fàcilment assequible en tots els nivells asistencials, fins i tot a domicili.
- Es necessita poca formació per a realitzar-lo, inclús es pot instruir a personal no sanitari a fer-ho (tot i que tenen millor eficiència si ho fa personal especialitzat).
- Cost econòmic baix.
Aquest tipus de protecció es pot fer utilitzant diferent tipus de material tant per l’encoixinat en contacte amb la pell i com per la subjecció del mateix (exterior):
- Material en contacte en la pell:
- Gases simple aposicionades sobre les zones de risc.
- Una protecció cotonosa.
- Material per a subjecció:
- Hi ha un ampli ventall de material per l’enbenament per aquesta missió, segons les caracterísitiques del mateix poden ser per a subjecció simple o convinats amb compressió per evitar edemes.
Tot i que pot sembla una estratègia sencilla i fàcilment aplicable a tots els nivells, i són ampliament usats encara avui en dia, no és la protecció més recomanada, principalment per (incovenients):
- Es mouen fàcilment, i deixen de cumplir la seva funció.
- Es produeixen lesions iatrògeniques secundaries a la subjecció, al dors del peu,...
- Deixen àrees sense protecció com els hallux,...
Llavors amb els problemes que presenten aquest tipus d’estrategia, i que la literatura disponible actual-ment no recolza aquest tipus de protecció enfront a la prevenció eficaç de les UPP no és una actuació que tindriem que recomanar,i l’ideal seria deixar d’utilizar-les.(90)
II.I.6.b TALONERES
Les taloneres són els apòsits més usats en la prevenció de les UPP en els membres inferiors, encara que es centren habitualment només en el taló, deixant altres àrees subceptibles de lesió sense cobertura.
Aquests protectors tenen diverses formes i són de materials transpirables, eviten la pressió i la friccó sobre la superficies de recolzament, són molt útils per mantenir la pell seca. Poden mantenir el peu en una bona postura, evitant pressions externes i rotacions del peu. Quasi tots permeten a travès d’orificis, la inspecció i control de dolor, humitat, color i temperatura de la pell.
Actualment hi ha poques evidències científiques disponibles que demostrin la efectivitat clínica ni el cost/
benefici d’un apòsit respecte a un altre, tampoc en relació al espaiament de la cura,ni la manipulació de les lesions si n’hi ha. La técnica serà individualitzada en cada pacient i les cures adyuvants a que s’el sodmeti, com la hidratació, canvi de postura... tambè, hi influiràn el l’eficàcia final de la talonera.
Un protector ideal ha de ser biocomplatible, protegir la pell i/o ferida (si n’hi haguès) de lesions exter-nes, tan físiques, com químiques i bacteriaexter-nes, mantenint la pell sense una humitat escessiva, ni
resse-Introducció
car-la i que no es desenvolopin clivelles, ser adaptables a localitzacions difícils i ser fàcil la seva aplicació i retirada.(91)
L’elecció del protector ha de tindre en compte:
- Localització de la zona a protegir.
- Estat general del pacient.
- Nivell assistèncial i de disponibilitat de recursos.
- Cost-efectivitat.
- Facilitats d’aplicació, en concepte d’autocura.
- Valorar la presència o no d’úlcera en moment d’escollir el protector: estadi, severitat de l’úlcera, quantitat d’exudat, presència de tunelitzacions, estat de la pell perilesional, signes d’infecció.
La freqüència de canvi del protector i inspecció de la pell vindrà determinada per les característiques es-pecífiques del producte seleccionat, l’estat de la pell en aquell moment i les característiques del pacient, la mobilitat del mateix....
Als talons es desaconsella l’ús emmbenamnet acoixinats, tal i com explicat anteriorment, i es recomana l’ús de taloneres de material hidropolimèric, subjectades amb malla no compressiva que permeti l’inspecció de la zona. S’ha desmostrat que els apòsits de poliuretà són més eficaços que els embenmanets acoixinats, sobretot en aquesta zona.
Els protectors hidrocel·lulars tambè han demostrat la seva eficàcia reduint la pressió en zones de risc i evi-tant les UPP.(92,93)
Ambdòs dispositius, tant els hidropolimèrics com els hidrocelulars, estàn derivats del poliuretà, als que se’ls hi ha associat una estructura hidrofílica, tambè s’anomenen espumes i foam. Tenen com característica certa absorció de la pressió degut a la tensió de les fibres del poliuretà, a part tambè presenten capacitat per absorció de l’exudat, sense que es desconpongui en presencia d’aquest, protegint la pell perilesional si hi haguès úlcera.
No hi ha gaire evidència científica dels millors dispositius, en especial les taloneres, ni tant per la forma ni el material més adient de les mateixes. Tot i que les taloneres disponibles al mercat estàn fetes de polieuretà, indepenent de la marca comercial, segons la quantitat de material de poliuretà, que generalment és la coberta externa, substàncies afegides absorvent i la capa interna de carboximetilcel·lulosa sòdica, que con-fereixen al dipositiu diferents característiques que el fan apte segons la composició tant per la protecció, com pel tractament de les mateixes.
Generalment els dispositius més usats per la protecció quan la pell està íntegra són aquells més fins, amb transparències per poder seguir l’evolució de les úlceres, amb una capa externa de poliuretà important i les capes internes menys desenvolupades en el senti que presenten menys substàncies absorvent.
El poliuretà, que és la coberta del apòsit, pot ser permeable al oxígen i vapor, semioclusiu, o no permeable al oxígen ni al vapor d’aigua (oclusiu), tot i que són polímers hidrofílics, sense principis actius, segons la seu disseny són bacteriostàtics, hipoalergènics i amb afinitat per l’aigua.
Avui en dia al mercat hi ha un ventall enorme de talones, amb diferents formes, accessibles a la població en general (fin si tot es poden comprar per internet en diferents pàgines web, tant especilitzades, com generals, per exemple amazon) però cap ha demostrat tindre tots els requisits que harien de complir per prevenir les UPP. (94,95)