4.2
- Si aquests empreses no s’instal·lessin en països en vies de desenvolupament quina seria la situació de la Rosalie? Hauria pogut anar a escola?
- Per la població d'aquests països és millor o pitjor que s’instal·lin les fàbriques de les
multinacionals?
1) Aprofitant que aquests dies de festa potser tindreu ocasió i temps per visitar els vostres avis o àvies, pregunteu-los el següent:
- Dades personals (nom de pila, edat, lloc naixement) - Fins a quina edat vam anar a escola
- A quina edat van començar a treballar - En quin lloc
- Quin tipus de feina feien - Quantes hores treballaven - En quines condicions - Quan guanyaven
- Quines altres feines van fer més tard?
- Treballaven en millors condicions?
• Aquestes preguntes són a tall d’exemple, les podeu redactar d' una altra manera, en podeu afegir o treure les que us convingui.
• Si no teniu possibilitats de parlar amb els vostres propis a ho podeu fer amb altres persones grans (parents, veïns coneguts...).
vis ,
2) Amb la informació que obtingueu redacteu un text descriptiu i narratiu i que pot ser:
- en primera persona. Per exemple:
“Quan jo era petita les nenes anàvem a l'escola fins als 12 anys. En aquella època es
considerava que el que calia saber era llegir, escriure, sumar, restar i multiplicar. A més a més ens ensenyaven a cosir...
- O bé podeu redactar-ho en tercera persona: Per exemple:
El meu avi no va anar a l'escola perquè en el seu poble no n´hi havia. Des dels deu anys pasturava un ramat de cabres per les muntanyes més properes. Quan ja tenia catorze anys treballava al camp fent feines molt dures, igual que un home...”
- Podeu posar-li tota la imaginació i els recursos literaris que facin més bonica la història.
3) Una vegada tingueu feta la narració, exposeu el vostre punt de vista sobre les condicions de treball dels nostres avis i àvies comparades amb les actuals, al nostre país i als països en vies de desenvolupament (on tendeixen a instal·lar-se actualment moltes empreses multinacionals).
ANNEX 1 UNITATS DIDÀCTIQUES
99 4.4. L’empresa AROLITA S.A es trasllada al Nord d’Àfrica
L’empresa Arolita que fabrica materials per a la construcció es va crear al Vallès al 1945 i, en aquella època, donava feina al 40 % de la població activa de la comarca. Per això el Vallès es convertí en un centre d'atracció per immigrants d'altres indrets de l’estat espanyol que volien millorar la seva situació econòmica i les seves condicions de vida.
Sabem que al 1950 el salari d'un obrer especialitzat era de 3.500 pessetes al mes i que la jornada de treball era de 11 hores diàries i, a més, les condicions de treball eren dures: es requeria molt esforç físic, resistir moltes hores dret, amb soroll, humitat...
Durant els anys de la dictadura franquista el moviment obrer s'organitzà per demanar millores salarials i també pel que fa a les condicions de treball: reducció de la jornada laboral, vacances, jubilació, subsidi per malaltia i d' atur... Millores que s'aconseguiren molt lentament i amb grans sacrificis per part de la classe treballadora.
Amb l’arribada de la democràcia, cap a l'any 1976, el sou dels treballadors era de 25.000 pessetes al mes i la jornada de treball s'establí en 9 hores. No fou fins aleshores que s'iniciaren investigacions per saber quina estranya malaltia afectava els treballadors d'aquella empresa, fins que es va descobrir que un dels materials amb el que es treballava deixava residus en els pulmons al respirar-ne la pols que desprenia i per això els afectats acabaven morint d' insuficiència respiratòria. Les mesures de prevenció dels riscos laborals s'enduriren per garantir la salut dels treballadors.
L’administració del nou règim democràtic endurí les lleis de protecció del medi ambient i l’empresa ja no podia llençar els residus industrials a la riera del poble; els havia de reciclar, la qual cosa representà una despesa afegida. També s'incrementaren els impostos ja que l'estat democràtic heretà del franquisme un país sense els serveis més bàsics: mancaven escoles, ambulatoris, carreteres, i fins i tot en molts barris no hi havia llum ni aigua corrent. Els costos de la modernització del país per garantir unes millors condicions de vida i impulsar el creixement econòmic s'hagueren de finançar a través de l’esforç humà i econòmic dels ciutadans i també del sector empresarial, amb l'augment dels impostos.
Fou cap a l'inici de la dècada dels anys 90 que l'empresa va anar desmuntant les plantes de fabricació de certs productes que es traslladaren progressivament a estats del Nord d' Àfrica, estats molt poc industrialitzats que acolliren de bon grat empreses que creaven llocs de treball.
Els obrers contractats en aquests països treballaven per la meitat del salari i en unes condicions més dures: 10 hores diàries, sense vacances ni seguretat social que els garantís atenció mèdica, pensions per a la vellesa o cobrar l'atur si els acomiadaven. L'empresa tampoc havia de pagar tants impostos a l'estat i no existia cap normativa que obligués a reciclar els residus. És clar, l'empresa assolia uns beneficis més grans amb els quals podia pagar l'acomiadament dels treballadors del Vallès que es jubilaven anticipadament o bé passaven a cobrar el subsidi d'atur. Tot i que el procés de trasllat de l'empresa i el transport de les matèries primeres i els productes acabats als mercats de destí, representava un cost molt elevat, sortia més a compte el trasllat de l’empresa a un país subdesenvolupat.
A principis del segle XXI l'empresa ha acabat de desmantellar les instal·lacions industrials i ha venut els terrenys a una gran empresa immobiliària que hi construirà més de dos mil habitatges.
DRAMATITZACIÓ
Es demanarà que voluntàriament un grup d'alumnes vulgui representar el paper dels protagonistes d'aquesta història. Es tracta de que tots participin. Cada grup elabora el guió del paper que ha de representar.
PERSONATGES:
- Principals socis capitalistes (3) - Director general (1)
- Representant sindical (1) - Treballadors i treballadores (15) - President del govern d’Algèria (1)
Personatges Argument Escena 1 Director general
Tres socis capitalistes més importants.
En una reunió els principals socis capitalistes de l'empresa i el director general decideixen tancar la fàbrica i traslladar-la a un altre país.
Discuteixen sobre les raons per les quals prenen aquesta decisió.
Escena 2 Director general
Representant Sindical dels treballadors
El director de l'empresa Arolita comunica la decisió al representat sindical dels treballadors i proposa jubilar anticipadament els treballadors a partir de 60 anys i indemnitzar la resta.
Escena 3 Representant sindical Treballadors de la fàbrica
El representant sindical convoca una assemblea de tots els treballadors per comunicar la decisió d’acomiadar els treballadors. Cal discutir les propostes de la direcció i fer contrapropostes més favorables pels treballadors .
Escena 4 Director General President d' Algèria
El director general d'Arolita exposa al president del govern d’Algèria les condicions que exigeix per instal·lar les seves fàbriques al país: mà obra barata i poc reivindicativa, lleis tolerants respecte al medi ambient i pocs impostos.
Escena 5 Cap de personal de la nova fàbrica
Treballadors d’Algèria
A la capital d’Algèria ha corregut la veu que s’instal·la una fàbrica de material de construcció i la gent es posa a fer cua la porta per registrar-se a la llista per demanar feina.
El cap de personal els entrevista, proposa les condicions treball i selecciona o descarta la gent.
ANNEX 1 UNITATS DIDÀCTIQUES