Conclusions: unir-se abans o després de la migració?

Arribats a aquest punt, podem afirmar que la migració suposa un retard en les edats d’inici a la formació familiar – la primera unió i la primera maternitat– en comparació de les dones dels mateixos orígens que havien experimentat aquests primers esdeveniments al seus llocs d’origen. Evidentment, per contrastar si la migració té o no un efecte sobre el calendari d’unió o reproductiu, el més adequat seria comparar les pautes de les immi-grants i les de les sedentàries al lloc d’origen, qüestió que, per a la migració internacional, suposaria una tasca de gran envergadura. No obstant això, si pensem que aquelles dones que van iniciar-se en la vida familiar abans de migrar no sabien en aquell moment el que els oferiria el futur, és a dir, que el projecte familiar era previ a l’existència d’un projecte migratori, podem considerar en aquest treball que les seves pautes s’aproximen molt a les pautes de les sedentàries.

En la comparació de les pautes d’unió de les dones immigrants amb les de les dones catalanes, podem afirmar que, si, per regla general, se sap que les dones immigrants presenten calendaris més primerencs que les no immigrants (Landale, 1994), la nostra anàlisi suggereix que és així sempre que la unió hagi sigut prèvia a la migració. En canvi, al menys en el cas català, quan la primera unió és posterior a l’arribada, els calendaris són fins i tot més tardans que els de les dones autòctones, tant per a la migració del passat com per a la del present. Per tant, l’anàlisi apunta un efecte d’endarreriment en els calen-daris d’unió de l’experiència migratòria.

El nostre objectiu era buscar paral·lelismes o diferències entre les immigrants d’abans i ara. Podem sintetitzar que les dones nascudes a Espanya acostumaven a formar la seva família un cop a Catalunya, mentre que les vingudes més recentment de l’estranger ho han fet majoritàriament abans de venir. No obstant això, també hem vist que aquesta afirmació és simplista en excés i que entre aquests dos patrons hi ha peculiaritats segons l’origen. Així, per exemple, cal destacar en primer lloc unes edats molt joves de formació familiar entre les espanyoles vingudes del sud, que representen més de la meitat de la nostra mostra de migrants internes, concretament el 53%, així com unes proporcions elevades entre aquestes dones d’esdeveniments familiars, sobretot de la primera unió, abans de la migració. I, en canvi, entre les marroquines observem una tendència més alta a iniciar la descendència després de l’arribada. Finalment, cal destacar com entre les dones

que venien d’altres regions mediterrànies i les que ho han fet de l’Àfrica, encara que tam-bé les de l’Europa no comunitària, s’observa una concentració d’unions i de primers naixe-ments o bé al moment de l’arribada o just després. La nostra interpretació és que aquesta confluència entre migració i creació familiar es veu facilitada per la proximitat geogràfica.

Molts aspectes de l’inici de la vida familiar s’han quedat sense explorar. En aquest treball hem tractat les transicions a la primera unió i la primera maternitat de forma inde-pendent, però no entre elles. Seria interessant doncs aprofundir, des de l’anàlisi seqüen-cial del cicle de vida, com van ser els temps de transició entre unió i fill (o viceversa) i si les experiències d’unes immigrants i altres van ser similars.

Referències bibliogràfiques

aNdersoN, g. (2001). «Childbearing patterns of foreign-born women in Sweden». MPIDR Working Paper 2001-2011. Rostock: Max Planck Institute for Demographic Research.

araNgo, j. (2007). «Les primeres migracions del segle xx a Catalunya». A: Nadala 2007.

Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelona:

Fundació Lluís Carulla, p. 19-33.

auBarell, g. (2000). «Una propuesta de recorrido bibliográfico por las migraciones feme-ninas en España». Revista de Sociología, núm. 60, p. 391-413.

Beaujot, r. (2006). «Delayed life transitions: Trends and implications». Canada’s Chan-ging Families: Implications for Individuals and Society, p. 105-132.

Billari, F. c.; kohler, h. P. (2002). «The impact of union formation dynamics on first birt-hs in West Germany and Italy: are there signs of convergence». Dynamics of fertility and partnership in Europe: Insights and lessons from comparative research, núm. 2, p. 43-58.

BlossFeld, h. P. (1995). «The new role of women: family formation in modern societies».

caBré, a. (1999). El sistema català de reproducció. Barcelona: Proa.

caMarero, l. (2010). «Transnacionalidad familiar: estructuras familiares y trayectorias de reagrupación de los inmigrantes en España». Empiria Revista de Metodología de Ci-encias Sociales, núm. 19, p. 39-71.

caNdel, F. (1999). Els altres catalans. Edicions Proa, SA.

carlsoN, e. d. (1985). «The impact of international migration upon the timing of marria-ge and childbearing». Demography, núm. 22(1), p. 61-72.

devolder, d.; BueNo, x. (2011). «Interacciones entre fecundidad y migración. Un estudio de las personas nacidas en el extranjero y residentes en Cataluña en 2007». Docu-ments d’Anàlisi Geogràfica, núm. 57(3), p. 441-466.

devolder, d.; BueNo, x.; guMà, j.; treviño, r.; zueras, P. (2010). «Anàlisi de la fecunditat a partir de l’Enquesta demogràfica de Catalunya 2007». Quaderns d’Estadística, núm.

4, desembre de 2010. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estadística de Catalunya, p. 193.

devolder, d.; doMiNgo, a.; galiza, F. (2010). «Interrelaciones entre migración interna y fe-cundidad en España en la segunda mitad del siglo xx». Papers de Demografia, núm.

367.

doMiNgo, a.; treviño, r.; BueNo, x. (2012). «Género y estrategias familiares en la migración interna e internacional en Cataluña». Revista de Demografía Histórica, XXIX, II, sego-na època, p. 59-86.

esteve, a.; BueNo, x. (2012). «Marrying after migration: Assortative mating among Mo-roccans in Spain». Genus, vol. 68(1), p. 41-62.

hill, l. e. (2004). «Connections between US female migration and family formation and dissolution». Migraciones Internacionales, núm. 2(3), p. 60-82.

hoeM, j. M. (1986). «The impact of education on modern family-union initiation». Euro-pean Journal of Population/Revue Européenne de Démographie, núm. 2(2), p. 113-133.

kulu, h. (2003). «Migration and Fertility: Competing Hypotheses Re-examined». Demo-graphic Research, núm. 35, p. 40.

laNdale, N. s. (1994). «Migration and the Latino family: The union formation behavior of Puerto Rican women». Demography, núm. 31(1), p. 133-157.

lesthaeghe, r.; surkyN, j. (1995). «Heterogeneity in social change: Turkish and Moroccan Women in Belgium». European Journal of Population, núm. 11(1), p. 1-29.

lieFBroer, a. c.; corijN, M. (1999). «Who, what, where, and when? Specifying the impact of educational attainment and labour force participation on family formation». Euro-pean Journal of Population/Revue Européenne de Démographie, núm. 15(1), p. 45-75.

liNdstroM, d. P.; giorguli, s. (2007). «The interrelationship between fertility, family main-tenance, and Mexico-U.S. migration». Demographic Research, 17 (28), p. 821-858.

MaNtiNg, d. (1994). Dynamics in marriage and cohabitation: an inter-temporal life course analysis of first union formation and dissolution. Amsterdam: Thesis Publisher, Uni-versity of Amsterdam.

MileWsky, N. (2007). «First child of immigrant workers and their descendants in West Ger-many: Interrelation of events, disruption, or adaptation?» Demographic Research, núm. 17 (29), p. 859-896.

Pujadas, i. (2007). «Les migracions dels anys seixanta a Catalunya». A: Nadala 2007. Im-migració. Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània, p. 35-47.

roig, M.; castro, t. (2007). «Childbearing Patterns of Foreign Women in a New Immigra-tion Country: The Case of Spain». PopulaImmigra-tion-E, núm. 62 (3), p. 351-380.

Solé, C. (2000). «Inmigración interior e inmigración exterior». Papers, núm. 60, p. 211-224.

8. Matrimonis mixtos i fills de la barreja a Catalunya: dels xarnegos als «cafè amb llet»?

Dan Rodríguez García dan.rodriguez@uab.cat Universitat Autònoma de Barcelona

Grup de recerca INMIX Verónica de Miguel Luken

vdmiguel@uma.es Universitat de Màlaga

Resum

Com ja va assenyalar Jaume Vicens Vives, Catalunya és «fruit de diversos llevats i, per tant, una bona «llesca» del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge». A més, la barreja o mixticitat a casa nostra, producte de les unions entre nadius i forasters (francesos, murcians, andalusos, etc.), ha anat sempre de la mà de la integració, inclosos els altres catalans o xarnegos de Francesc Candel, que han esdevingut ja catalans de ple dret. Encara se sap ben poc, però, sobre l’abast i significat social de la barreja entre la població nadiua i els immigrants estrangers més recents, arribats durant el boom migra-tori internacional de la darrera dècada, i sobre la qual s’obren importants interrogants. En aquest capítol, primer mostrarem la incidència i característiques sociodemogràfiques d’aquest fenomen en diferents moments del passat i del present. Segon, estudiarem les actituds socials envers la mixticitat actual, presentant informació de primera mà que aler-ta sobre tendències de discriminació social on el criteri fenotípic podria condicionar el sentiment de pertinença i els processos de socialització i d’integració social d’«els nous altres catalans».

Paraules clau: immigració, matrimonis mixtes, mixticitat, segones generacions, identi-tat, discriminació, cohesió social.

Dan Rodríguez García i Verónica de Miguel Luken

Matrimonios mixtos e hijos de la mezcla en Cataluña:

¿de los charnegos a los «café con leche»?

Resumen

Como ya señaló Jaume Vicens Vives, Cataluña es «fruto de varias levaduras y, por tanto, una buena «rebanada» del país pertenece a una biología y a una cultura de mestizaje».

Además, la mezcla o mixticidad en nuestro país, producto de las uniones entre nativos e inmigrantes (franceses, murcianos, andaluces, etc.), ha ido siempre de la mano de la inte-gración, también para los otros catalanes o charnegos de Francesc Candel, que se han convertido ya en catalanes de pleno derecho. Todavía se sabe muy poco, sin embargo, sobre el alcance y significado social de la mezcla entre la población nativa y los inmigran-tes extranjeros más recieninmigran-tes, llegados durante el boom migratorio internacional de la última década. En este capítulo, primero mostraremos la incidencia y características so-ciodemográficas de este fenómeno en diferentes momentos del pasado y del presente.

Segundo, estudiaremos las actitudes sociales hacia la mixticidad actual, presentando in-formación de primera mano que alerta sobre tendencias de discriminación social en las que el criterio fenotípico podría condicionar el sentimiento de pertenencia y los procesos de socialización y de integración social de «los nuevos otros catalanes».

Palabras clave: inmigración, matrimonios mixtos, mixticidad, segundas generaciones, identidad, discriminación, cohesión social.

Mixed marriages and their mixed-race children in Catalonia:

From «charnegos» to «café con leche»?

Abstract

As noted by the historian Jaume Vicens Vives, Catalonia is «a product of various yeasts and, therefore, a good «slice» of the country belongs to the biology and the culture of hybridity.» Furthermore, mixedness in Catalonia, the product of unions between natives and migrants (whether French, Andalusian, etc.), has always gone hand in hand with im-migrants integration, including Francesc Candel’s other Catalans or «charnegos» (the migrants who arrived in the 1960s and who have long since become full citizens). How-ever, little is known about both the extent and the social significance of mixed unions between the native population and recent foreign immigrants, who arrived during the international migration boom of the last decade. In this chapter, we will show, first, the incidence and socio-demographic characteristics of this phenomenon at different times during the past and present in Catalonia. Second, we will study social attitudes toward the current mixing, presenting first-hand information from mixed couples and their de-scendants that alerts us to trends in social discrimination, where racial appearance could

limit the sense of belonging and the processes of socialization and social integration of

«the new other Catalans».

Keywords: immigration, intermarriage, mixedness, second generation, identity, discri-mination, social cohesion.

Les couples mixtes et les leurs enfants nés du mélange en Catalogne : des «charnegos» aux «café con leche»?

Résumé

Comme Jaume Vicens Vives avait remarqué, la Catalogne est « fruit de différentes le-vures et donc, une bonne “ tranche “ du pays appartient à une biologie et à une culture du métissage ». En outre, le mélange ou mixité dans notre pays, le produit d’unions entre les autochtones et les immigrants (les français, les andalouses, etc.) est toujours allé de pair avec l’intégration, y compris celle des « autres catalans » ou « charnegos » de Fran-cesc Candel, arrivés en la Catalogne dans les années soixante et qui sont déjà devenus des catalans à part entière. Cependant, on ne sait pas encore grande chose à propos du le sens et de l’importance sociale de la mixité entre la population autochtone et les immi-grés étrangers récents, arrivés en période du boom international de la migration pendant la dernière décennie. Ce chapitre montre, d’abord, les caractéristiques sociodémogra-phiques et l’incidence de ce phénomène à différents moments du passé et au présent.

Deuxièmement, nous essayons de décrire les attitudes sociales vers la mixité actuelle, et nous présentons information de première main qui avertit de l’existence de tendances de discrimination sociale où les critères phénotypiques pourraient conditionner le sentiment d’appartenance et les processus de socialisation et d’intégration sociale « de nouveaux autres catalans ».

Mots-clé : immigration, mariages mixtes, mixité, deuxième génération, identité, discri-mination, cohésion sociale.