Conclusions: la crisi, un punt i a part?

A mitjan anys trenta, quan es va editar per primera vegada l’obra més coneguda de Josep Vandellòs (1935) Catalunya, poble decadent, la població del país se situava a prop dels 3 milions d’habitants. L’any 1989, data en què Anna Cabré va presentar la seva tesi docto-ral, la població s’havia duplicat fins als 6 milions d’habitants després d’un període marcat per la incorporació d’immigració i una revifada de la natalitat durant el baby boom, a ca-vall entre les dècades dels seixanta i els setanta. Actualment, la població de Catalunya ha arribat als 7,5 milions d’habitants. Les reflexions de Vandellòs sobre la decadència de la població – i la nació– van trobar resposta en l’obra de Francesc Candel, i des d’una ves-sant més demogràfica, també en les aportacions d’Anna Cabré.

Les migracions d’ara no són com les d’abans? El que podem destacar és que la posició de Catalunya dins del conjunt de la migració interna a Espanya ha canviat. A comença-ments del període que hem analitzat, Catalunya constituïa el territori de referència per a una gran part de la migració interna d’Espanya. La situació actual mostra una pèrdua d’importància relativa dins del conjunt de les migracions a Espanya i, de manera també clara, una marcada heterogeneïtat pel que fa als orígens i a les destinacions dels fluxos que no traspassen les fronteres espanyoles. L’arribada de població estrangera ha estat Gràfic 2.6. Immigració estrangera procedent d’altres països agrupats per grups continentals. Catalunya, 1983-2013.

0 10 20 30 40 50 60 70 80

1983 1986 1989 1992 1995 1998 2001 2004 2007 2010 2013

Milers

Europa Àfrica Amèrica Àsia+Oceania No hi consta

Font: elaboració pròpia a partir de l’Anuari estadístic d’Espanya i l’EVR de diversos anys (INE).

l’altre fet destacable, sobretot en aquest inici de segle. Per tant, l’evolució demogràfica de Catalunya s’ha caracteritzat durant aquests últims 50 anys per una arribada massiva de població, puntejada per períodes en què el saldo migratori ha esdevingut negatiu, encara que de forma discreta. La societat catalana confia la seva reproducció demogràfi-ca i social a l’arribada constant d’immigrants – durant bona part del segle xx i comença-ment del xxi–, en un procés d’incorporació a uns espais socials i laborals similars, això sí amb la promesa d’una futura mobilitat social ascendent per als seus descendents. Els immigrants vénen perquè es demana la seva presència a Catalunya, sense que això signi-fiqui oblidar les condicions d’aquesta població en les seves societats d’origen. En aquesta línia de reflexió, les aportacions de Domingo (2003, 2004) han vingut a posar en relleu com en els últims anys l’arribada de població estrangera s’ha basat de nou en els canvis sociodemogràfics de la població catalana. Davant les propostes que veuen el recurs a la immigració estrangera com un factor desencadenat pel declivi demogràfic de les socie-tats europees, Domingo proposa tenir en compte que són els canvis en la composició social i demogràfica de la societat, els veritables motors d’aquesta immigració.

La crisi econòmica que esclatà l’any 2008 ha marcat un punt i final – o a part?– a una de les etapes d’arribada d’immigrants més important de la història recent de Catalunya.

Uns mesos abans moria Francesc Candel. La seva vida, per tant, va transcórrer en una Catalunya marcada per l’arribada d’immigrants. Nascut l’any 1925 al País Valencià, ell mateix va migrar amb els seus pares de ben petit, en un dels moments de màxima immi-gració a Catalunya; posteriorment va desenvolupar les seves reflexions assagístiques i les seves obres de ficció en l’Espanya del règim franquista i va assistir a la mobilització d’una part substancial de la població española. Finalment, encara va tenir temps de reflexionar sobre la nova immigració estrangera. Va ser testimoni de l’arribada i de l’assentament de totes aquestes persones dins de Catalunya. Es va preocupar pel seu benestar i per les difi-cultats que per a un nombre important d’elles representava el fet d’arribar a un país nou, a una societat nova, i es va preocupar per trobar punts de trobada i d’interrelació entre autòctons i forans. Aquesta és una tasca que, en aquests moments, continua sent més necessària que mai, quan s’obren tota una sèrie d’interrogants sobre els efectes que pot tenir la crisi actual sobre la societat i sobre les condicions en què es podrà fer l’assenta-ment de totes aquelles persones que han arribat en els últims anys, així com dels seus descendents.

Referències bibliogràfiques

aBel, g. j.; saNder, N. (2014). «Quantifying global international migration flows». Scien-ce, 343 (6178), p. 1520-1522.

araNgo, j. (1976). «Cambio económico y movimientos migratorios en la España oriental del primer tercio del siglo xx: algunas hipótesis sobre determinantes y consecuenci-as». Hacienda Pública Española, 38, p. 51-80.

BayoNa, j.; gil aloNso, F. (2008). «El papel de la inmigración extranjera en la expansión de las áreas urbanas. El caso de Barcelona (1998-2007)». Scripta Nova. Revista Electróni-ca de Geografía y Ciencias Sociales, 12.

Bell, M.; Blake, M.; Boyle, P.; duke-WilliaMs, o.; rees, P.; stillWell, j.; hugo, g. (2002).

«Cross-national comparison of internal migration: issues and measures». Journal of the Royal Statistical Society: Series A (Statistics in Society), 165 (3), p. 435-464.

Boj laBiós, i.; vallès aroca, j. (2005). «El pavelló de les missions (la repressió de la immi-gració)». L’Avenç, 298, p. 38-44.

Borges, j. l. (2012). El hacedor. Madrid: Debolsillo.

BueNo, x. (2008). «Factores mediatizadores en la producción científica sobre las migracio-nes internacionales en España». Papers de Demografía, 342.

caBré, a. (1991). «Les migracions en la reproducció de la població catalana, 1880-1980».

Documents d’Anàlisi Geogràfica, 19-20, p. 33-55.

caBré, a. (1999). El sistema català de reproducció (Cent anys de singularitat demogràfi-ca). Barcelona: Proa.

caBré, a. (2007). «Les onades migratòries en el sistema català de reproducció». A: Diver-sos autors. Les onades migratòries a la història de Catalunya. Nadala 2007. Barcelona:

Fundació Lluís Carulla, p. 11-18.

caBré, a.; MoreNo, j.; Pujadas, i. (1985). «Cambio migratorio y “reconversión territorial”

en España». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 82, p. 43-65.

caNdel, F. (1967). Els altres catalans. Barcelona: Edicions 62.

caNdel, F. (1985). Els altres catalans vint anys després. Barcelona: Edicions 62.

caNdel, F. (2014). Candel i Barcelona: la ciutat dels altres catalans. Barcelona: Ajuntament de Barcelona (selecció de textos de F. Candel).

caNdel, F.; cueNca, j. M. (2001). Els altres catalans del segle xxi. Barcelona: Planeta.

caPel, h. (1967). «Los estudios acerca de las migraciones interiores en España». Revista de Geografía, 1, p. 77-101.

cardelús, j.; Pascual, a. (1979). Movimientos migratorios y organización social. Barcelo-na: Península.

cardelús, j.; Pascualde saNs, a.; solaNa solaNa, M. (1999). Migracions, activitat econòmica i poblament a Espanya. Barcelona: Servei de Publicacions de la UAB.

cardelús, j.; Pascualde saNs, a.; solaNa solaNa, M. (2003). «Opcions individuals i pautes col·lectives: mobilitat i poblament a Espanya a la segona meitat del segle xx». Docu-ments d’Anàlisi Geogràfica, 42, p. 37-70.

castles, s. (1986). «The guest-worker in western Europe-an obituary». International Mi-gration Review, 4, p. 761-779.

castles, s.; Miller, M. (2009). The age of migration (International population moviments in the Modern World). Basingstoke: Palgrave-MacMillan.

dassetto F. (1990). «Pour une théorie des cycles migratoires», A: Bastenier, A; Dassetto, F.

Inmigrations et nouveaux pluralismes. Une confrontation de sociétés. Brussel·les: De Boeck-Wesmael, p. 11-40.

de Miguel, v. (2002). La dimensión familiar en las migraciones interregionales en España durante el siglo xx: un análisis territorial. Tesi doctoral. Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

doMiNgoi valls, a. (2003). «Reiventando España. Migración internacional estrenado el siglo xxi». Papers de Demografia, 219.

doMiNgoi valls, a. (2004). «La immigració actual a Espanya. Aspectes demogràfics». Pa-pers de Demografia, 252.

doMiNgoi valls, a. (2012). «Immigració i política demogràfica a l’obra de Josep Antoni Vandellós». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 73, p. 9-26.

doMiNgoi valls, a. (2013). «“Català és...” El discurs sobre immigració i identitat nacional durant el franquisme: Francesc Candel i Jordi Pujol». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 75, p. 9-32.

doMiNgoi valls, a. (2014). Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional. Barcelona: L’Avenç.

doMiNgo, a.; saBater, a. (2010). «El empadronamiento de la población extranjera en los municipios catalanes de 2004 a 2008». Scripta Nova. Revista Electrónica de Geogra-fía y Ciencias Sociales, 14, p. 310-347.

doMiNgo, a.; saBater, a.; ortega-rivera, e. (2014). «¿Migración neohispánica? El impacto de la crisis económica en la emigración española». Empiria. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 29, p. 39-66.

FraNch, x.; recaño, j. (2011). «La evolución de las migraciones internas en España: un estudio de la distancia de las migraciones intermunicipales en las dos últimas déca-das». A: Pujadas, I. et al. (coord.). Población y espacios urbanos. xii Congreso de la Población Española (del 8 al 10 de juliol de 2010). Barcelona: Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Grupo de Población de la AGE, p. 109-126.

garcía BarBaNcho, a. (1967). Las migraciones interiores en España. Estudio cuantitativo desde 1900. Madrid: Instituto de Desarrollo Económico.

gil-aloNso, F. (2010). «Análisis de dos propuestas metodológicas para estimar las salidas de extranjeros de España: las bajas por caducidad padronales y la renovación de las tarjetas de residencia temporales». Estadística española, 52 (174), p. 277-309.

ioe (1994). Marroquins a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

ioe (1999). Inmigrantes, trabajadores, ciudadanos: una visión de las migraciones desde España. València: Universitat de València.

lóPez-gay, a. (2008). Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació demo-gràfica de Barcelona. Barcelona: Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

MaríN corBera, M. (2006). «Franquismo e inmigración interior: el caso de Sabadell (1939-1960)». Historia Social, 56, p. 131-151.

Martí, M.; ródeNas, c. (2004). «Migrantes y migraciones: de nuevo la divergencia en las fuentes estadísticas». Estadística española, 46 (156), p. 293-321.

MódeNes, J. A. (1998). Flujos espaciales e itinerarios biográficos: la movilidad residencial en el área de Barcelona. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

Nadal, j.; giralt, e. (2000). Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles xvi-xvii. Vic: Eumo.

oklóski, M. (2012). European Immigrations. Trends, Structures and Policiy Implications.

IMISCOE Research. Amsterdam: Amsterdam University Press.

ortega-rivera, e. (2012). «Análisis demográfico del empadronamiento: la población de nacionalidad extranjera en Andalucía (1998-2010)». Papers de Demografia, 402.

Pascualde saNs, a.; de Miguel, v.; MoréN, r.; solaNa, M. (2002). Migracions a Catalunya.

L’estat de la qüestió (1975-2000). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Puigi valls, a. (1995). «La Guerra Civil espanyola, una causa de l’emigració andalusa en la dècada dels anys cinquanta?». Recerques, 31, p. 53-69.

Pujadas, i. (2009). «Movilidad residencial y expansión urbana en la Región Metropolitana de Barcelona, 1982-2005». Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 13 (290).

recaño, j. (2004a). «Los intercambios poblacionales entre las regiones españolas». A: Di-versos autors. Análisis territorial de la demografía española. Madrid: Fundación Fer-nando Abril Martorell, p. 273-318.

recaño, j. (2004b). «Las migraciones internas de retorno en España durante la primera mitad de la década de los noventa: implicaciones demográficas y territoriales». Papers de Demografia, 243.

recaño, j.; solaNa, M. (1998). «Migració residencial entre Catalunya i la resta d’Espanya».

A: Giner, S. (dir.). La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, p. 221-241.

ródeNas, c. (1994). «Migraciones interregionales en España (1960-1989): cambios y bar-reras». Revista de Economía Aplicada, 2 (4), p. 5-36.

ródeNas, c.; Martí, M. (2005). «El nuevo mapa de las migraciones interiores en España:

los cambios en el patrón de los sesenta». Investigaciones Regionales, 6, p. 21-39.

saBater, a.; ajeNjo, M. (2005). «Una aproximació als empadronaments atípics a Catalu-nya: còmput i distribució territorial d’un fenomen generalitzat». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 46, p. 63-79.

saNder, N.; aBel, g. j.; Bauer, r.; schMidt, j. (2014). Visualising migration flow data with circular plots. Vienna Institute of Demography Working Papers, 2/2014.

silvestre, j. (2009). «Las emigraciones interiores en España durante los siglos xix y xx: una revisión bibliográfica». Ager. Revista de Estudios sobre Despoblación y Desarrollo Ru-ral, 2, p. 227-248.

siMóNi tarrés, a. (1995). Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya. Barcelona:

Curial.

vaNdellòs, j. (1935). Catalunya, poble decadent. Barcelona: Biblioteca Catalana d’Autors Independents.

zeliNsky, W. (1971). «The hypothesis of the mobility transition». Geographical Review, 61(2), p. 219-249.

3. Barris i immigració espanyola