Els resultats mostren una coherència entre les activitats realitzades per promoure actituds vers un ús més sostenible de l'aigua i les actituds que anomena l’alumnat en el qüestionari. En el cas de l’E1, el manifest elaborat recull propostes d’acció envers l’aigua identificades i consensuades per l'alumnat (figura 53). Tanmateix, les accions que s'hi inclouen són accions força consolidades o esteses socialment (tancar l’aixeta, dutxar-se enlloc de banyar-se, no jugar amb l’aigua, no malgastar aigua quan es rega, no llençar brossa als rius o mars, no llençar coses al vàter). I en menys casos, s'hi inclouen accions que malgrat ser poc conegudes són molt importants per a fer un ús més sostenible dels recursos hídrics (com ara, no llençar oli per l’aigüera, omplir bé el rentaplats o la rentadora i no utilitzar programes d’aigua calenta). I aquest és un dels motius que explicaria perquè l'alumnat de l'E1 ha continuant esmentant aquesta tipologia d'acció proambiental més estereotipada.
Figura 53. Accions proambientals recollides en el manifest de l’aigua a l’E1
En alguns casos i especialment, en cas de les actituds menys consolidades o més noves, els motius que expressa l’alumnat a favor d'una determinada acció, com per exemple omplir bé el rentaplats o la rentadora, són poc precisos i en algun cas s’expressen idees confuses o afirmacions contràries. A continuació, es presenten exemples que evidencien la dificultat d’explicar què implica fer un ús eficient de l’aigua (exemple a) i la persistència d’idees actualment errònies (exemple b).
Exemple a) l’alumne no identifica que el consum d’aigua és el mateix –tant si carrega molt o poc la màquina- i que per tant, amb la càrrega complerta del rentaplats o la rentadora es millora l’aprofitament de l’aigua:
[E2]"no ficar poques coses al rentavaixelles perquè gasta molta aigua” “omplir molt la rentadora si posem poca roba no estalviem”.
Exemple b), les següents afirmacions poden indicar l'existència de l'idea (actualment errònia) de que el rentaplats consumeixen molta aigua i n’hi ha que afirmen que s’estalvia més aigua si aquests es renten a mà:
[E26A1] “Rentar els plats a mà enlloc de posar el rentaplats”.
[E26A15] “No utilitzar el renta plats”.
Aquestes explicacions poc precises o fins i tot contràries possiblement també s’expliquen pel fet de no aprofundir o fer més explícits els motius pels quals és recomanable adoptar determinades accions proambientals.
Aquests resultats suggereixen l'interès de transformar aquestes explicacions poc precises i contràries en bones preguntes per a investigar (per exemple: per consumir menys aigua, és millor rentar els plats a mà o rentar-los a la màquina?). Aquestes preguntes, que poden ajudar a “trencar tòpics” són de gran interès per desenvolupar unes
competències en l’alumnat que els servirà per respondre aquesta i altres preguntes que puguin tenir en un futur. Respondre-les mitjançant la cerca d’informació, el seu contrast, debat i extreure’n conclusions, els permetrà prendre consciència de que no existeixen solucions úniques ni vàlides per sempre, sinó que aquestes sempre són òptimes en funció de les diverses variables que entren en joc (per exemple, nombre de plats a rentar, ús de dispositius a les aixetes, tipus de rentavaixelles, ús de la càrrega complerta o de programes més eficients, etc.).
Tot i que existeix un clar predomini d'actituds estereotipades i ja consolidades socialment, entre els grups existeixen diferències d'interès que es poden atribuir a l'impacte d'altres activitats realitzades. Per exemple, el grup E16 és el que ha anomenat més accions proambientals orientades als usos domèstics de l'aigua (rentadora, rentaplats...) i també ha estat l'únic grup que ha realitzat una activitat per identificar els usos de l'aigua a la llar i calcular-ne el consum, tal i com es demostra en aquest fragment d’entrevista38:
[Línia 99] E2: amb els de 5è i 6è vaig fer tot aquest treball de la diagnosi ...va donar molt de si.
Primer anàvem dient el que ens semblava i després en comparar amb la web, ens vam quedar molt parats i això els va sorprendre bastant. Era una activitat molt aplicada.(...) no partíem d’exemplificar alguna cosa que si fèiem bé o malament sinó que primer els hi preguntàvem, en què gastes tu aigua a casa?. (...) Recordo que els hi dèiem, fes com si entressis a casa teva i ves entrant a totes les habitacions i ves veient què gastes a cada lloc.
Un altre exemple es troba en l’alumnat de cicle superior de l'E2 que ha destacat per esmentar accions relacionades amb la reutilització de l'aigua i que a les entrevistes, les mestres atribueixen al fet de ser participants actius de les accions impulsades en el marc de la gestió de la sequera del 2008.
D’altra banda, a les entrevistes també han destacat la importància de que les actituds proambientals impregnin la vida quotidiana de l'escola perquè poden contribuir a modificar els comportaments dels nens i nenes i també de les famílies.
En el següent fragment d'entrevista de l’escola 139, les mestres han destacat la importància de que es fomentin actituds proambientals a l'escola tot i que, afirmen que en el moment de fer el qüestionari encara no les s’estaven duent a terme:
[Línia 119] E1: clar si aquesta feina l’haguessin fet més cap a finals de curs [en referència al qüestionari] potser si que hagués sortit. Perquè ara estan reutilitzant l’aigua del menjador, dels gots i les gerres, per regar. La posem en una galleda i després es reguen els arbres del pati.
I en el cas de l'E2, tal i com es recull en el següent fragment del diari de camp, les mestres consideren que poden influenciar a les seves famílies perquè les veuen com
“aquella part de la societat disposada a canviar i actuar de manera més sostenible” si se li proposta o se li facilita aquesta reflexió.
38 Fragment extret de la transcripció E1_TransEn3_60712. doc
39 Fragment extret de la transcripció E1_TransEn3_60712. doc
Figura 54. Fragment del diari de camp de l’Escola 2
En resum, que l'alumnat de les dues escoles tingui nombrosos records sobre les activitats orientades a l'acció (importància de l'estalvi, el tenir-ne cura, etc.) és indicador de l'interès i el sentit de responsabilitat dels nens i nenes vers la cura del medi ambient.
Un resultat que exemplifica l'afirmació de Pol i Castrechini (2013), sobre la importància d'aprofitar l'interès i el potencial d'aquestes edats cap als temes ambientals.
Tanmateix, analitzar la qüestió de les actituds proambientals a través de les accions que esmenta i coneix l’alumnat no permet inferir si aquest coneixement es tracta del resultat d’un aprenentatge mecànic o si ha hagut un canvi racional o conscient. En aquest sentit, l’escola hauria de promoure aquestes darreres, tal i com s'analitzarà en els resultats de l'objectiu 2.
Aquests resultats indicarien la importància que des dels equips de mestres es realitzés una reflexió prèvia de fons sobre quines són les actituds i els comportaments que es volen promoure, tal i com suggereixen Steg i Vlek (2009) per altres àmbits no exclusivament educatius. En aquest sentit, seria interessant que des de l'escola es prioritzés la promoció d'actituds que socialment estiguessin poc esteses i que fossin més efectives (consciència usos indirectes, consciència de la relació aigua i energia, ús de dispositius d'estalvi...). També que seria necessari ajudar els nens i nenes a reflexionar sobre aquelles conductes que tinguessin més impacte sobre la conservació dels recursos hídrics i que podrien ser modificades (accions que contaminen més o menys l'aigua;
accions que consumeixen més o menys aigua...). I per últim, seria d'interès plantejar totes aquelles accions que fossin realment més efectives i poguessin ser transferibles a d’altres recursos per contribuir a millorar la relació de les persones amb el medi a partir d'allò que s'ha après en un context concret com el de l'aigua (prendre consciència del consum per usos, reduir el consum d'aigua i d'energia en tots els àmbits, no malbaratar aliments, reutilitzar...).