• Aucun résultat trouvé

Capítol III

Dans le document 9 . 1 . 4 . Capítol III i (Page 27-30)

9.1.13. Capítol XII

9.2.2.3. Capítol III

Seguint el fil del capítol anterior, 1908L situa ara l'home com a individu contemplador de la naturalesa, però alhora identificat amb ella. No sabem com desenvolupava 1907 aquest fragment però la manca de ms, ens pot fer suposar, precisament, que Maragall el va fer servir com a ms. final de 1908L i que, per tant, ja va donar per bona la primera redacció, la qual es manté igual a les versions posteriors.

9 . 2 . 2 . 4 . Capítol IV

Aquest capítol es basa en una important distinció, que separa, entre els diversos moments de contemplació, aquell que dóna lloc a l'experiència estètica. Hi ha una rectificació interessant a DPsl entre "forma" i "expressió":

1907 "He aquí la belleza transhumanada, cl arte: Dios revelándose en mi -es decir, a sí mismo- a través de la forma natural y por mi forma," (pag.TFj

1908L: "la forma humana de la forma natural" (pag.20)

DPsl: "la expresión humana de la forma natural" (pag.20) . '

Es important destacar com a 1907 aquests fragments del que serà el capítol IV giren al voltant del concepte de. "arte verdadero", que desapareix gairebé del tot a les properes versions:

1907 "Espontaneidad, pureza y sinceridad son las condiciones del arte verdadero." (pag.#)

1908L: "Pero para que el arte contenga toda su propia virtud, es menester que nos venga directamente de su divino origen, que se nos mantenga puro en el camino de la emoción, ys que su expresión sea absolutamente sincera." (pag.21)

1909 "Això ens dóna a entendre com 1'art, per tenir aquesta virtut redemptora que li és

pròpia, cal que ens sigui directament vingut del seu origen diví,<jue se'ns mantingui pur en l'emoció, i que l'expressió en sia absolutament sincera." (pàg.V, 22-24)

DPs2: "Y para ser verdadero sus condiciones han de ser la espontaneidad, la pureza y la sinceridad: espontaneidad en la inspiración, puresa en todo el curso de la emoción, y sinceridad en la expresión." <pag.77r78-79)

Observi's com DPs2 recupera la concisió, la contundencia i la terminologia de 1907. però el concepte d'art "verdadero" només s'esmenta de passada.

La resta del capítol queda pràcticament igual, però DPs2 elimina un fragment en qué es compara les emocions sentides artísticament amb els fets que les provoquen, i el col·loca al final del capítol I, que correspon al final del capítol V de 1909. DPsl sembla voler ampliar aquest capítol amb un fragment provinent d'un article del DdeB, com hem indicat en nota al lloc corresponent, però a 1909 aquesta iniciativa es perd.

9 . 2 . 2 . 5 . Capítol V

Aquest capítol, dedicat a l'espontaneïtat, sofreix modificacions nombroses. Hi surt una llista de prohoms: Beethoven i Dante contra Newton (a 1907), substituït per Aristòtil (a 1909 i a DPs2, potser per congraciar-se amb Goethe!), i Sant Francesc i Cató.

Aquesta llista serveix per oposar la "puresa científica o moral" dels tres darrers a la

"puresa formal i expressiva" dels dos primers; la llista apareix a 1907, desapareix a^

1908L i reapareix a 1909 i a DPs2. Cal notar a més, a DP_s2,'petites modificacions que consisteixen a afegir la paraula "espontani" a íes formulacions de les versions anteriors:

1908L: "La sinceridad del poeta ha de consistir en saber aguardar la aparición espontánea de estas palabras" (pàg.22)

I

1909 "La sinceritat del poeta ha de consistir, ans que tot, en saber esperar l'aparició d'aquestes paraules" (pàg.VII, 12)

'j

DPs2. Primera redacció: "La sinceridad del poeta ha de consistir en saber aguardar la aparición de estas palabras" (pag.83)

Elogi de la Poesia: variants

DPs2. Segona redacció: "La sinceridad del poeta ha de consistir en saber aguardar la aparición espontánea de estas palabras" (pàg.83).

Vegi's també amb "aquell diví barbosseig brollat..." (1909, pàg.VII, 22) i les modificacions anteriors i posteriors. Finalment, DPs2 acaba amb una invocació a la República de Plató, inexistent abans, que dóna un fort pes moralitzant a aquest capítol.

9.2.2.6. Capítol VI.

D'aquest capítol cal destacar dues modificacions. Una és un paràgraf de 1907. en què s'afirma que la poesia "cansa" (pàgyi/?)i que és barrat al mateix 1907. L'altra és la que afecta els representants de les diverses "impureses" en poesia.

1908L: "Condenaremos el propósito, cl plan, la màquina, y se alzarán ante nosotros La Divina Comedia. La Eneida, con su majestuosa mole preñada de belleza; rechazaremos el prurito versificador o el artificio, y se nos presentará con su especial encanto la poesía cortesana de los trovadores de Proven/.a; separaremos por impura la oratoria versificada, y serán cruelmente ahuyentados-Schiller y tantos románticos que cantaron ideales tan abstractos en tan bellas estrofas." (pag.25)

- 1909 "Condemnarem el propòsit, el càlcul, la preparació, la pauta, el concepte, y s'alçaran davant nostre la Eneida de Virgili, la Com media del Dante; rebutjarem l'artifici o la pruïja del vers, y se'ns presentaran els. trobadors cortesans ab aquell talent de trobar què'ls prenia:

apartarem l'interès oratori per ideals abstractes y ens apareixeran Schiller y tants romàntichs cantant la Llibertat y abstraccions altres." (pàg.IX, 17)

DPs2. Primera redacció: "Cuando quiero condenar el propósito, eí cálculo, la preparación, se alzan imponentes ante mí oon la Eneida de Virgilio, con la Comedia del Dante; quiero abominar del prurito versificador y se me presenta toda la poesía cortesana de los trovadores provenzales; quiero separar por impura la oratoria en .pro de abstractos ideales y me aparecen j , Schiller y los románticos franceses; quiero mostrar lo anti-poético del artificio y se me interpone Baudelaire y la preciosidad parnasiana." (pag.87-88)

DPs2. Segona redacció: "Cuando quiero condenar el propósito, el plan, la preparación, se

alzan imponentes ante mí la Eneida de Virgilio, la Comedia del Dante; quiero abominar del prurito versificador y se me presenta toda la poesía cortesana de los trovadores provenzales;

quiero separar por impura la oratoria en pro de abstractos ideales y me aparecen Píndaro, Schiller y los románticos franceses; quiero mostrar lo anti-poético del artificio y se me interpone Baudelaire y la preciosidad parnasiana." (pag.87-88)

Observem a DPs2. el canvi de subjecte de "se alzan": a la segona versió és "la Eneida, la Comedia"; a la primera es imprecisa: "los críticos", potser? La plantilla d'autors augmenta: els "romàntics" de 1909 passen a ser "románticos franceses" a DPs2:

a la segona versió de DPs2, s'hi afegeix Píndar; finalment, cosa sorprenent, Baudelaire i els parnassians són posats al costat d'autors com Dante o Virgili. Observi's com el paral·lelisme de les estructures es manté fins al final: "condemno el recurs A, però m'apareix l'autor B, model indiscutible". Com en un altre apartat comentem, aquí no es pretén desqualificar aquests poetes, sinó que es pretén argumentar a favor de les tesis de l'autor mostrant com aquests poetes, exemples conspicus, també incorren en impuresa;

aquesta alta consideració sembla estranya en el cas dels parnassians, per la contradicció que resulta amb d'altres opinions desqualificadores de Maragall. Al final de DPs2. l'autor sembla insinuar una recuperació d'aquell capítol IX deDPsl. sobre els parnassians, que no es va arribar a publicar, ni en la seva forma castellana, ni en la seva traducció catalana, prevista segurament per a 1909. Aquesta recuperació, de tota manera, queda barrada al ms. de DPs2. '

9 . 2 . 2 . 7 . Capítol VII.

. Aquest capítol, dedicat al Dante, es manté gairebé idèntic des de 19Q8L. A 1909.

s'especifiquen els "genios de la humanidad" que s'esmentaven sense enunciar-los a 1908L (pàg.27): són Homer, Shakespeare i Beethoven (pàg.XI, 25-26): Maragall no pot renunciar a col·locar un músic en el seu assaig sobre poesia. A DPs2 apareix una citació (Inf.V, 82-84) que no havia aparegut en les variants anteriors, i s'insinua (pàg.93) la recuperació d'un fragment de 1907. Les línies inicials han desaparegut al ms. de 1907, mentre que la seva continuació, que es trobà a la pàginajútfde 1907, no apareix ja a DPs2.

Aquest fragment argumentava sobre la "vivacidad de la forma" de l'obra del Dante, mostrant com aquest autor es basava en fets reals, no en abstraccions. En qualsevol cas, aquest paràgraf queda finalment barrat a DPs2; ..

Dans le document 9 . 1 . 4 . Capítol III i (Page 27-30)

Documents relatifs