Canvis de categories del NPTAI indicant les categories permanents

7 CATEGORIES de l’eina NPTAI

(Ferrés, Marbà i Sanmartí, 2015)

9 CATEGORIES de l’eina NPTAI refinada de la Taula 8

Identificació de problemes o formulació de preguntes

Formulació d’hipòtesis Identificació de variables Planificació de la investigació Recollida i processament de dades Anàlisi de dades i obtenció de conclusions argumentades

Metareflexió

Identificació de problemes o formulació de preguntes Formulació d’hipòtesis

Referència a conceptes en els quals es fonamenta la recerca Cerca de referents teòrics i de precedents i elaboració de la informació

Identificació de variables

Disseny d’un pla de treball i adopció de metodologia Recollida de dades

Tractament de dades

Anàlisi de dades i obtenció de conclusions argumentades

Un cop establertes les categories de la rúbrica NPTAI, es va procedir a la redacció de descriptors jerarquitzats per a cada una d’elles, partint de l’anàlisi de memòries de treballs de recerca dels es-tudiants –aproximació inductiva- i considerant referents de la literatura –aproximació deductiva-.

La rúbrica jerarquitzada de l’instrument PTAI i la rúbrica proposada per Möller i Mayer (Bernholt et al., 2010) van ser els referents fonamentals.

Per exemple, la Taula 5 compara les categories d’aquestes tres rúbriques, el PTAI (Tamir, Nussi-Tamir, Nussi-novitz i Friedler, 1982), la denominada Four sub skills of procedural knowledge in scientific inquiry de Möller i Mayer (2010), i la rúbrica utilitzada en aquesta tesi (Ferrés, Marbà i Sanmartí, 2015).

També mostra els descriptors d’una de les categories, la corresponent a Formulació d’hipòtesis, en les tres rúbriques. Es pot observar que aquests descriptors no són valoratius en cap de les tres rúbriques, sinó que expliquen de manera clara i concisa els diversos nivells o gradacions de qualitat de l’habilitat. Però també és remarcable que, tot i referir-se a la mateixa habilitat d’inda-gació - la formulació d’hipòtesis- aquests descriptors són considerablement diferents. Aquestes diferències deriven de la naturalesa de les rúbriques i evidencien el seu interès de cara a fer explí-cits els criteris que s’aplicaran en l’avaluació. Per exemple, Möller i Mayer (2010) descriuen en la jerarquia inferior (1) que l’estudiant ‘genera hipòtesis simples sense una explicació’, però l’anàlisi de memòries de treballs de recerca d’estudiants de batxillerat va evidenciar que hi ha estudiants

que ni tan sols plantegen hipòtesis o les que plantegen no tenen sentit, i així es va concretar en els descriptors del NPTAI, coincidint amb el nivell inferior del PTAI, ‘hipòtesi no formulada”. I un altre exemple: en el descriptor de jerarquia màxima de la rúbrica de Möller i Mayer (2010), que implica el domini dels anteriors, es concreta: ‘genera hipòtesis basades en coneixements de con-ceptes biològics (nivell 3), que són generalitzables i/o quantificables (nivell 4), i discuteix hipòte-sis alternatives (nivell 5). En canvi, en el PTAI proposat per Tamir, Nussinovitz i Friedler (1982) es descriu com a nivell jeràrquic màxim: ‘la hipòtesi encaixa amb el problema i es defineix en forma de deducció’; en la rúbrica NPTAI el nivell jeràrquic màxim es planteja com en el PTAI, ‘en forma de deducció’; però a més, i en la mateixa línia que en la rúbrica de Möller i Mayer que precisa que a hipòtesi estigui basada en conceptes biològics, en la rúbrica NPTAI s’ha especificat ‘fent referèn-cia al model’ i utilitzant l’estructura: “Si pensem que… llavors si… observarem que…” d’acord amb l’heurístic proposat per Windschitl, Thompson iBraaten (2008). S’ha descrit així perquè, tal i com exposaven Friedler i Tamir (1986), la formulació d’hipòtesis en forma de deducció pot facilitar la identificació de variables i les propostes de metodologia; i la referència al model assegura que les preguntes que estimulen la indagació siguin preguntes científiques investigables. I el NPTAI, com el PTAI, precisa també la necessitat que la hipòtesi formulada sigui coherent amb el problema que s’investiga.

79 3.1. Metodologia per identificar dificultats dels batxillers en la realització de treballs d’indagació oberta i autònoma (Objectiu 1)

Taula 5. Comparació de categories del NPTAI, amb les del PTAI (Tamir, Nussinovitz i Friedler, 1982) i amb les de l’eina d’anàlisi de Möller i Mayer (2010) i dels descriptors d’una d’elles

PTAI: 21 Categories en proves d’accés a la universitat

Four sub skills treballs d’indagació oberta i autònoma de

batxillers

3. Identificació de la variable depenent

4. Identificació de la variable independent

5. Planificació del grup control 6. Adequació de l’experiència

al problema formulat 7. Planificació completa de

l’experimentació 15. Interpretació de les dades

d’una observació 16. Extracció de conclusions 17. Explicació dels resultats

d’una investigació

18. Anàlisi crítica dels resultats 19. Aplicació de coneixements 2 Genera hipòtesis basades en analogies de la vida diària 3 Genera hipòtesis basades en coneixements de

1. IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES o FORMULACIÓ DE PREGUNTES 2. FORMULACIÓ D’HIPÒTESIS

0 No planteja hipòtesis o planteja hipòtesis sense sentit

1 Planteja hipòtesis sense relació amb el problema o els objectius

2 Formula hipòtesis ambigües o amb errors o mal formulades, o només emet prediccions

3 Planteja hipòtesis en forma de deducció i que encaixen amb els problemes de la investigació

4 Planteja hipòtesis que encaixen amb el problema de la investigació i les descriu en forma de deducció i amb referència 6. PLANIFICACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ

7. RECOLLIDA I PROCESSAMENT DE DADES

8. ANÀLISI DE DADES

9. OBTENCIÓ DE CONCLUSIONS ARGUMENTADES

Seguint un procés similar, es van establir cinc descriptors jerarquitzats per a cada una de les categories, tot i que la versió inicial de la rúbrica tenia, en algunes de les categories, menys descriptors. Per exemple, la Taula 6 compara els descriptors de la categoria ‘identificació de problemes investigables’ de la primera versió de la rúbrica NPTAI (Ferrés, Marbà i Sanmartí, 2015), amb els descriptors de la versió final, mostrada a la Taula 8. S’hi pot observar la major precisió en la gradació en la rúbrica definitiva: el descriptor de menor nivell, ‘No identifica problemes o no planteja problemes o plateja problemes inabordables’, de la versió publicada es va subdividir en dos: ‘No identifica problemes o no planteja preguntes investigables, sinó preguntes d’informació’

en el nivell més baix i, en un nivell per sobre d’aquest, ‘Planteja problemes inabordables’. Es va concretar així perquè l’anàlisi de treballs de recerca va mostrar que hi ha estudiants que confonen problemes d’indagació amb problemes d’informació (per exemple, Què són les úlceres per decúbit?) i d’altres que ja són capaços de formular preguntes investigables, encara que de manera que són inabordables i que precisen ser reformulades (per exemple, Es poden curar sempre, en tots els casos, les úlceres per decúbit seguint un tractament específic?). En els descriptors de màxim nivell es van diferenciar dos nivells de bona qualitat, considerant només en el nivell màxim aquelles preguntes que en la seva formulació suggerien aspectes metodològics per abordar la resposta a la pregunta formulada (per exemple, la pregunta Quines diferències s’observen si diverses varietats de mongetes són sotmeses a estrès tèrmic i a estrès hídric és codificada de nivell 3, mentre que quan és reformulada concretant S’observen diferències en la germinació si les llavors de diverses varietats de mongetes són sotmeses a estrès tèrmic i a estrès hídric? es codifica de nivell màxim, 4, perquè proposada d’aquesta manera orienta la metodologia que cal dissenyar per analitzar la influència dels dos factors ambientals)