AVALUACIÓ DE L’ACCEPTABILITAT DEL TEST D’ORINA I DELS

A més d’avaluar l’eficàcia del test de VPH en orina com a test de cribratge, es van ana-litzar els motius pels quals les participants no havien realitzat els controls ginecològics de forma correcta prèviament. També es va estudiar l’acceptabilitat d’aquesta prova per part de les usuàries.

Com s’ha descrit amb anterioritat, un dels principals factors que determinen l’èxit d’un programa de cribratge és la participació en aquest, especialment entre les dones amb major risc de presentar la patologia que es pretén diagnosticar. Tots els mitjans que en facilitin i millorin l’accés en disminuiran la morbimortalitat associada i els costos de tractar-la en fases més avançades [174].

Només la meitat de les participants de l’estudi (51,6%) van complimentar l’enquesta.

No van registrar-se els motius pels que algunes dones rebutjaven respondre-la, però

moltes van referir manca d’interès o de temps en fer-ho. També cal destacar que algu-nes no parlaven castellà, idioma en què estaven formulades les preguntes, així que les una de les raons de no respondre-les era la barrera lingüística existent.

Segons enquestes poblacionals realitzades al Regne Unit l’any 2009, el principal motiu de no acudir a la revisió ginecològica per realitzar-se la citologia era la vergonya (21%).

També es citaven preocupacions com que el test fos dolorós (14%), por al resultat que pogués sorgir d’aquesta prova (12%), haver tingut una mala experiència amb aquest examen en el passat (9%) o problemes per compaginar l’hora de la visita mèdica amb les ocupacions laborals/tasques de la llar (7%). [176]

Aquests resultats es van reproduir en gran mesura entre les dones enquestades de la nostra població. La majoria (30,6%) referien no haver realitzat el cribratge de forma correcta per manca d’interès o oblit de fer-lo. El 28,6% referien no disposar de suficient informació sobre el lloc on realitzar-lo o de la necessitat de fer-ho. El 16% al·legaven que l’exploració ginecològica era molesta o dolorosa. Finament, el 10,2% de les par-ticipants van justificar motius laborals i impossibilitat d’acudir a la cita mèdica en els horaris establerts.

Els tests d’auto-recollida de mostra, que eviten l’exploració ginecològica mitjançant espècul, han demostrat incrementar la participació de dones que no acudeixen de forma regular als programes de cribratge [145]. Diverses publicacions han comprovat la seva validesa, tot i que encara es requereixen millores en homogeneïtzar els mitjans de recollida, transport i emmagatzematge. També cal valorar la millor prova a fer en el seguiment de les dones amb un resultat de VPH positiu [174].

Tot i que s’ha analitzat l’aplicació dels tests d’auto-presa de mostra en treballadores sexuals [177], manca literatura que avaluïi la seva implementació entre dones con-sumidores de drogues, essent aquests dos grups poblacionals sovint exclosos dels programes de cribratge convencionals [150,154]. Sellors et al., en comparar diferents d’aquests mètodes, concloïen que el mitjà més acceptat entre les usuàries era el test d’orina (mètode favorit: orina 89,7%, vulvar 76,7%, vaginal 77,4% i cervical 77,2%) [145].

De forma concordant, en preguntar sobre el test preferit a les dones enquestades en el nostre treball (citologia cervical o detecció de VPH en orina), la prova favorita va ser l’orina pel 71,4% de les participants. 18,4% no van mostrar predilecció per un o altre mètode i 10,2% van escollir la citologia .

151 En valorar els aspectes relacionats amb dolor, incomoditat, sensació de pèrdua de control o vulnerabilitat de cada prova, l’orina va obtenir unes valoracions molt baixes en l’escala EVA. En comparar els resultats obtinguts amb els reportats per les dones en referència a la citologia cervical, l’orina va assolir valors significativament inferiors en to-tes les categories. Aquesto-tes diferències van ser especialment objectivades en analitzar els paràmetres de “dolor” i “incomoditat”. En la mateixa línia, Shin et al. observaven un major estrés psicològic, vergonya, dolor, ansietat i incomoditat en la citologia cervical que en els tests de VPH en orina Tot i així, els autors constataven que la citologia era la prova que generava més confiança [178]. Aquesta justificació podria explicar perquè algunes dones preferien aquest mètode de cribratge.

Un altre factor que s’ha associat amb una menor assistència a les revisions ginecolò-giques és la manca de coneixements sobre la patologia que es pretén prevenir [179].

Amb l’objectiu d’avaluar aquests paràmetres, es va realitzar un qüestionari de 21 pre-guntes sobre VPH a les dones participants.

Es van comparar els resultats obtinguts en l’enquesta del present projecte amb un qüestionari sobre aquest tema realitzat recentment al Regne Unit en població candida-ta a cribratge de càncer de cèrvix. En el treball anglès, la mitja d’edat va ser de 37,59 (DE ± 9,20), majoritàriament dones de raça blanca (94%), amb estudis universitaris (73%), empleades (68%) i amb ingressos elevats (70%). Es tractava doncs d’una po-blació més jove que la que es va incloure en el nostre treball (mitja d’edat 42,5; DE ± 13,4) i d’un nivell socioeconòmic i cultural més elevat. A més, només el 12% de les do-nes incloses no havien realitzat el cribratge de forma correcta, pel que a diferència de la població estudiada, eren dones amb bon control ginecològic en general [179].

En el nostre estudi, el 55,1% de les dones tenien la percepció de que els seus conei-xements sobre VPH eren insuficients i només 20,4% els consideraven bons o excel-lents. La puntuació mitja obtinguda al test de 21 preguntes va ser de 9,8 (DE ± 5,1).

En l’enquesta del grup anglès, Kola-Palmer et al. van obtenir una puntuació mitja en el qüestionari de coneixements sobre VPH de 9,35 (DE ± 4,43) sobre una puntuació total màxima de 15. Aquests resultats estaven 3,29 punts per sobre de la mitja obtinguda en el nostre treball, mostrant doncs un menor grau de coneixements entre les dones estudiades. Les diferències s’accentuaven quan es comparaven els resultats amb els obtinguts per dones que mai havien realitzat citologia (mitja 7,22 DE ± 5,59) o que feia més de tres anys que havien fet la darrera citologia (mitja 7,53 DE ± 4,21) [179].

Aquestes dades suggereixen que el menor grau de coneixements sobre VPH es cor-relaciona amb una participació disminuïda als progarmes de cribratge de càncer de cèrvix. Les baixes puntuacions assolides en els qüestionaris sobre coneixements de VPH en les participants del Regne Unit, i de forma més accentuada en el projecte de l’Hospital del Mar, plantegen la necessitat de realitzar més campanyes poblacionals informatives sobre aquesta infecció i el cribratge del càncer de cèrvix [179].