Anàlisi documental: materials analitzats

Tipus material/document Unitat didàctica Curs

Fitxes d’aprenentatge Fitxa Marcador Col·lectiu

(treball resistència aeròbica) Atletisme 6è Fitxa treball habilitats tennis

(drive, revés i smach) Esports raqueta 5è Prova final per passar d’UD Fitxa recompte de resultats Esports raqueta 5è

Dossier proves atlètiques

(salt alçada, llargada, llançaments, velocitat) Esports raqueta 6è

Fitxa organització minipartit Voleibol 6è

Dossiers d’avaluació grupal i individual Totes Tots

Cadascuna de les tècniques utilitzades ha aportat llum a una o vàries de les parts més significatives del cas. El fet de complementar-les -això és, la seva triangulació posterior- ajuda a comprendre´l profundament i a entendre’l en la seva globalitat. D’això s’encarrega la fase d’anàlisi, interpretació i discussió dels resultats, que s’ha dut a terme mitjançant l’ús del programa d’anàlisi qualitativa NVivo 10 i contrastant les dades obtingudes amb la literatura recollida, majoritàriament, a la fase inicial de l’estudi.

Tot plegat, les accions anteriors donen peu a extreure conclusions (derivades tant de la revisió de la literatura com dels resultats de l’estudi de cas), a identificar les limitacions i els punts forts o aportacions de l’estudi, i a obrir, en conseqüència, línies futures de recerca (o línies a seguir explotant).

5.3.- Consideracions ètiques i criteris de rigor científic

Tradicionalment, a la investigació qualitativa se li han atribuït certes carències relacionades principalment amb la manca de rigor científic i l’excés de subjectivitat (Lincoln & Guba, 1985). Aquesta creença s’ha estès especialment en comparar aquest tipus d’investigació amb la recerca feta des de plantejaments quantitatius.

The naturalistic inquirer soon becomes accustomed to hearing charges that naturalistic studies are undisciplined; that he or she is guilty of “sloppy” research, engaging in “merely subjective”

observations, responding indiscriminately to the “loudest bangs or brightest lights.” Rigor, it is asserted, is not the hallmark of naturalism. Is the naturalist inevitably defenseless against such charges? Worse, are they true? (Lincoln & Guba, 1985: 289-290)

Tanmateix, la realitat és que la investigació qualitativa també implica tenir en compte una sèrie de consideracions ètiques i seguir un criteris de rigor amb l’objectiu d’esdevenir una investigació tan vàlida com la seva anàloga (Latorre et al., 2005; Lincoln & Guba, 1985). Per consegüent, aquest apartat defineix i justifica les consideracions i els criteris seguits a l’hora de dur a terme aquest estudi.

139 5.3.1.- Consideracions ètiques sobre l’estudi

La investigació educativa sovint es caracteritza per la necessitat de crear un vincle directe i relativament estret entre la persona que investiga i la persona o persones que són investigades i el seu context. Això obliga a vetllar perquè aquesta relació es doni de manera que es pugui garantir, respectivament, la credibilitat d’uns i la integritat dels altres.

En aquest sentit, autors com ara Bisquerra (2004), Heinemann (2003), Latorre et al. (2005) o Tójar (2006), identifiquen diversos mecanismes a l’hora de fer una recerca ètica i moralment correcta. Alguns d’aquests mecanismes -i la seva aplicació en aquest estudi- són els següents:

1. La persona o persones que formaran part de l’estudi han de ser informades de les característiques i finalitats de la recerca que es vol dur a terme i de l’ús que es farà de les dades que es recullin. Han de tenir accés en tot moment a la informació i, si escau o ho demanen, s’ha de poder garantir el seu anonimat a. En referència a això, aquest estudi parteix d’un acord de col·laboració i vistiplau amb el mestre en què s’estableixen les característiques de l’estudi. A més a més, l’escola ja comptava amb el consentiment previ dels pares, mares i/o tutors perquè els seus fills poguessin ser enregistrats amb imatge o vídeo en el context d’iniciatives que fossin d’interès i dintre del recinte del centre.

b. S’ha volgut mantenir en tot moment la transparència del procés de recerca que s’ha seguit, de manera que el mestre ha tingut sempre accés a les dades recollides i al tractament, anàlisi i interpretació que se n’ha fet.

c. Pel que fa a l’anonimat, cal afegir que malgrat que es disposava del permís per fer fotografies i enregistrar en vídeo el contingut de les sessions, s’ha procurat l’ús d’imatges que no mostressin un primer pla del rostre dels infants i s’han utilitzat noms ficticis en tots els casos en què se n’ha fet referència. L’excepció és el mestre, que dóna el seu consentiment per poder fer servir el seu nom real.

2. La recerca s’ha de dur a terme en un context segur i de manera que es preservi en tot moment la integritat física, psicològica i moral dels participants. Els objectius i interessos de l’estudi mai poden estar per sobre d’aquesta condició.

a. En aquest cas, tant el context de la intervenció com el desenvolupament de les sessions observades han estat els habituals per al mestre i l’alumnat participant. És a dir, no s’ha fet cap modificació d’espai ni de dinàmica, ni s’ha forçat cap altre tipus de canvi amb motiu d’aquest estudi.

b. El fet d’utilitzar tècniques com ara l’observació directa no participant ha permès recollir la informació de manera poc invasiva i mirant de no provocar l’aparició de conductes o respostes poc espontànies. És clar que la presència d’un observador sempre pot generar un cert canvi d’actitud, però tant el mestre com l’alumnat d’aquest estudi estan força familiaritzats amb

140 aquests tipus de visites i de situacions i la figura de la investigadora va passar ràpidament i pràctica desapercebuda.

3. El treball de camp s’ha de fer de manera oberta i manifesta i s’ha de presentar la persona que duu a terme la recerca.

a. A banda del vistiplau previ del mestre, l’alumnat és informat amb antelació de la visita i de les característiques bàsiques de l’estudi. El primer dia d’observació amb cada grup, el mestre presenta a la investigadora i es dóna l’opció als infants de fer preguntes, resoldre dubtes i d’interessar-se pel tema.

4. S’ha de fer una descripció detallada, documentada i fidedigna del procés de recerca que s’ha seguit. Això és condició imprescindible perquè les dades que s’obtinguin siguin útils i puguin donar resposta als problemes que es plantejaven.

a. Tota aquesta part destinada a la metodologia de la recerca (capítols 4 i 5) s’encarrega especialment de descriure i detallar les fases de l’estudi i els passos seguits en cadascuna d’aquestes etapes.

5. Les dades i els resultats que s’obtinguin han de servir i aportar alguna cosa a les persones que han format part de l’estudi. O com a mínim, se n’ha de fer una retroalimentació, democratitzar els resultats i

“compartir privilegis” (Bisquerra, 2004, basat en Sandín, 2003).

a. En aquest estudi s’ha fet un ús bidireccional de la informació recollida i de les dades obtingudes.

Aquesta bidireccionalitat s’ha donat molt especialment al llarg del treball de camp (com ja s’ha vist abans, amb l’informe de les observacions i l’entrevista), i també cap al final de l’estudi amb l’informe dels resultats definitius, les conclusions i les propostes de millora a les quals s’ha pogut arribar.

Figura 37. Consideracions ètiques al voltant de la recerca.

Seguir unes consideracions ètiques i respectar-les és un objectiu més a assolir quan es duu a terme un estudi o investigació. El cas de la recerca educativa és especialment important, més encara si aquesta recerca es duu a

• Han de conèixer l'estudi, acceptar de participar-hi i estar d'acord amb l'ús previst de les dades.

• S'ha de preservar la seva integritat física, psicològica i moral.

• Sha de poder preservar la seva identitat.

Consideracions ètiques

respecte a les persones que participen de l'estudi

• El procés de recerca s'ha de descriure de manera detalla i documentada.

• Les dades exposades han de ser reals i fidedignes.

• Els resultats han de servir des del punt de vista científic, però també han de ser útils (i s'han de donar a conèixer) a les persones que formen part de l'estudi.

Consideracions ètiques

respecte a l'estudi que es duu a terme

141 terme dins del context escolar. D’una banda, perquè hi ha infants menors d’edat i, en el cas d’aquesta tesi, això inclou infants amb discapacitat. “Special care must be taken when observing groups designated as ‘vulnerable’

under federal guidelines (e.g. children, people with mental disabilities, people in prison)” (Angrosino, 2012: 168).

D’altra banda, perquè el professorat accedeix a exposar-se a si mateix i a la seva intervenció, obre les portes de la seva aula i permet que hi hagi testimonis externs de la seva feina i de la seva relació amb l’alumnat i els companys. Permet veure i manipular els seus materials, accepta preguntes i observacions. Fa confidències.

Aquests són motius més que suficients perquè els seus drets i la seva integritat estiguin sempre per sobre dels nostres interessos com a investigadors. “Al investigar con personas se deberá tener presente que éstas tienen unos derechos que se han de respetar por encima de todo. (…) En investigación educativa se ha procurado tener siempre presentes estas exigencias éticas” (Latorre et al., 2005: 49).

5.3.2.- Criteris de rigor

Autors com Bisquerra (2004), Lincoln & Guba (1985) o Latorre et al. (2005) identifiquen quatre criteris que ajuden a garantir el rigor científic d’un estudi: (a) veracitat, (b) aplicabilitat, (c) consistència, i (d) neutralitat. Aquests criteris adopten una terminologia o una altra depenent del plantejament teòric i metodològic de la recerca que es duu a terme (veure la distinció entre investigació quantitativa i qualitativa a la taula 20).

En el cas concret de la recerca qualitativa, la proposta que possiblement s’ha feta servir més és la de Lincoln &

Guba (1885)³⁸. Dins d’aquest tipus d’investigació, aquests autors estableixen els criteris de credibilitat, transferibilitat, dependència i confirmabilitat.

Taula 20. Criteris de rigor científic i adaptació terminològica segons el tipus d’estudi