UN FET INTOLERABLE

(1)

i

Jí^UL· cAíJCv **4*S**

C E D O C

DIPÒSIT

BUTLLETr DELS COMITÈS D^ ACCIÓ* D'EJVSENYANTS març m 1

Un d e l s m ú l t i p l e s i v a r i a t s problemes que p l a n t e j a l ' a c t u a l s i t u a c i ó de l ' e n s e n y a m e n t és el que a f e c t a a l p r o f e s s o r a t no-numerari d e l s c e n t r e s o f i c i a l s d'ensenyament mig.

Els p r o f e s s o r s n o - n u m e r a r i s d ' i n s t i t u t s som c o n t r a c t a t s segons t r e s moda- l i t a t s d i f e r e n t s : p r o f e s s o r s " i n t e r í " , c o n t r a c t a t s i c o n t r a c t a t d ' e s t u d i s n o c t u r n s , Els i n t e r i n s tenen un "nombramiento" del R e c t o r de l a U n i v e r s i t a t de duració*

a n n u a l j e l s c o n t r a c t a t s signen un c o n t r a c t e també anual s u b s c r i t per l a D i r e c c i ó G r a l . de E.lïl.; e l s c o n t r a c t a t s d ' e s t u d i s n o c t u r n s - d e l s que a c t u a l m e n t on q u e - den molt p o c s - no tenen cap mena de c o n t r a c t e e s c r i t , i únicament cobren e l s v u i t mesos que van d ' o c t u b r e a maig,El p r o f e s s o r a t de F i l i a l s p a t e i x una s i t u a c i ó simi.

l a r però amb s a l a r i s més- baixos i s e n s e que es c l a r i f i q u i de q u i depenen a e f e c - t e s e m p r e s a r i a l s , s i del m i n i s t e r i o de l ' E n t i t a t C o l · l a b o r a d o r a . ,

El f e t que e l s c o n t r a c t e s s ' h a g i n de r e n o v a r cada c u r s i que l a renovas»

c i ó depengui no s o l s de l o s p l a c e s v a c a n t s , s i n ó de l a v o l u n t a t dol d i r e c t o r que ós q u i fa l o s p r o p o s t e s , ons c o l · l o c o en una s i t u a e i ó do s u b j e c c i ó i n t o l e r a - b l e que p o t donar peu a t o t a mena d ' a b u s o s .

Quant a l s a l t r e s d r e t s no gaudim d'una s e g u r e t a t s o c i a l ofectmva j a que l a que tenim nomós c o b r e i x l ' a c c i d e n t l a b o r a l i c e r t s t i p u s de p r e s t a c i o n s fami- l i a r s , r e s t a n t e x c l o s o s d ' a s s i s t è n c i a medica i a l t r e s b e n e f i c i s g r à c i e s a que e l s n o s t r e s ' ^ r e p r e s e n t a n t s " a l o s C o r t e s ( p r o c u r a d o r e s ) no ho c o n s i d e r e n n e c e - s s a r i .

Pío s o l s a i x ò s i n ó que d ' u n a manera c r ò n i c a cobrem e l s n o s t r e s sous amb r e t r a s o s c o n s i d e r a b l e s , que van f i n s e l s c i n c mesos.Aquest va s e r oi motí-U de l ' a t u r c f o c t u a t el 12 del mos do gener per r e c l a m a r que só'ns? paguessin e l s sous d ' o c t u b r o , novembre, desembre i poge e x t r a do Nadal.Aquest a t u r va a f e c t a r a un c e n t e n a r de p r o f e s s o r s do 17 c e n t r e s de Barcelona i p r o v i n c i a , a l s que van s e g u i r e l s de F i g u e r e s i Ualòncic ( 300 p r o f e s s o r s ) . E l s alumnes de molts d ' e l l s van s e r i n f o r m a t s p e l s p r o f e s s o r s d e l s motius del a t u r .

La r e a c c i ó del d e l e g a t d e l (Ytinisteri, Sr, S i t g e s , que ^a r e b r e el mateix dio a una monbrosn comissió de r e p r e s e n t a n t s va sor i n m e d i a t a ; el problema es r e - s o l i a a 1'endemà,Lo l l i ç ó ós %lara: nomós quan ens veuen u n i t s i r e s o l t s "compre- nen11 l a n o s t r a s i t u a c i ó i n o s a l t r e s l'hem a p r e s o . A r a j a sabem que ós a q u e s t l ' ú n i c l l e n g u a t g e que enten 1 ' A d m i n i s t r a c i ó ,D a v a n t l a t r s e e n d ò n c i a que a q u e s t f e t té

(2)

t

^'S

en l ' o p i n i ó " p ú b l i c o a q u i no poden. escamotejar a q u e s t a p r o b l e m à t i c a , c e d e i - x e n .

Darrerament, e l s d i e s 26 i 2-7 de f e b r e r ha t i n g u t l l o c a Barcelona ¡una r e u n i ó de l l i c e n c i a t s per t r a c t a r e l s problemes que ens a f e c t e n com a p r o f e - s s i o n a l s de l ' e n s e n y a m e n t ; el més d e l i c a t ós el de l e s a t r i b u c i o n s p r o f e s s i o - n a l s r e s p e c t e d e l segon c i c l e de l ' e n s e n y a m e n t g e n e r a l b à s i c . S e g o n s l a l l e i r''\;T g e n e r a l d ' E d u c a c i ó s e r a n e l s m e s t r e s q u i l ' i m p a r t i r a n m i t j a n ç a n t c u r s e t s d ' a c -

t u a l i t z a c i ó a r e a l i t z a r en e l s I . C . E . amb l a qual cosa e l s l l i c e n c i a t s ens '"..

veurem a b o c a t s en un p l a c no g a i r e l l a r g a l ' a t u r f o r ç ó s , L o maniobra és c l a r a ; : es t r a c t a r d ' a b a r a t i r l ' e n s e n y a m e n t per t o t s e l s m i t j a n s i a f e r r e c a u r e l a p r e t e s a g r a t u ï t a t s o b r e l e s esquenes de t o t s . Una e s c o l a r i t z a c i ó t o t a l i p e - dagbgicament s a - t i s f a c t ò r i a p e r m e t r i a l ' a b s o r c i ó de t o t el p e r s o n a l d o c e n t , m e s t r e s i l l i c e n c i a t s , amb l a p r à v i a d e l i m i t a c i ó d o l s camps d ' a c t u a c i ó . E n comptes d ' a i x b i pBr m i l l o r dominar-nos a t o t s p l e g a t s ens c o l . l o q u e n en una s-ituació d ' e n f r o n t a m e n t r i d í c u l a i mosquino que n i a uns n i a l t r e s pot a f a v o - r i r . L e s c o n c l u s i o n s d ' a q u e s t a r e u n i ó han e s t a t enviades a l m i n i s t r e amb l a s o l · l i c i t u d d'una r e s p o s t a u r g e n t i p o s i t i v a .

Per r e c o l z a r a q u e s t e s r e i v i n d i c a c i o n s s ' h a i n i c i a t el d i a 23 de març una vaga a n i v e l l d ' E s t a t Espanyol a l a que han r e s p o s t de manera d e s i g u a l oi p r o f e s s o r a t de 7 d i s t r i c t e s u n i v e r s i t a r i s ( A s t ú r i e s , C a t a l u n y a , C a n à r i e s , , Granada, Madrid, Murcia, S e v i l l a ) als que on l ' a c t u a l i t a t so n ' h i e s t a n t a f e - g i n t d ' a l t r e s . T a m b é p a r t i c i p e n en a q u e s t a voga e l s p r o f e s s o r s de F i l i a l s i e l s d'ensenyament p r i v a t . Pot c a l c u l a ± - s e que en a l g u n s moments e l s p r o f e s s o r s p a r a t s han a r r i v a t a l s dos m i l e r s , E l s alumnes i e l s seus p a r e s han e s t a t i n - formats bé d i r e c t a m e n t a' t r a v é s de l e s A s s o c i a c i o n s de p a r e s , bé i n d i r e c t a - ment m i t j a n ç a n t una c a r t a que va s e r d i s t r i b u ï d a a t o t s e l s c e n t r e s . E l s n o i s i n o i e s d e l s d a r r e r s c u r s o s han r e c o l z a t on m u l t i t u d do formes l a vaga d e l s p r o f e s s o r s : c o l . l o c a c i ó de c a r t e l l s , r e l . l e b r a c i ó d ' a s s e m b l e e s , discussió* a l e s c l a s s e s , e t c .

El c o n f l i c t e no s ' h a r e s o l t encara i e s t à l l u n y de r e s o l d r e ' s . El M i n i s - t e r i no sap en a q u e s t moment que farà amb l a L l e i d ' E d u c a c i ó i com ha r e c o n e - gut l o Dra. G r a l . d ' E x t e n s i ó E d u c a t i v a , S r t a . G a l i n o , no e s t a n en c o n d i c i o n s de p a r l a r més que a t r a v é s del b u t l l e t í o f i c i a l do l ' E s t a t , el que prova que encara no tenen r e s p o s t a a l a m u l t i t u d de p r e g u n t e s que ens fem no s o l s e l s p r o f e s s o r s s i n ó també m u l t i t u d de p a r e s de f a m i l i a . N o podia sor d ' a l t r a mane- r a j a que es t r a c t a d'una l l e i f e t a s e n s e el p o b l e i c o n t r a el p o b l e . .

Cal remarcar l a i m p o r t à n c i a que a q u e s t a vaga t é i pot t e n i r en el f u t u r . El s e c t o r e n s e n y a n t , t r a d i c i o n a l m e t i vergonyosament c o n f o r m i s t a , s ' h a mobi- l i t z a t per primera vegada d ' e n ç à de l a g u e r r a c i v i l i ho ha f e t dNuna formo masina i amb un n o t a b l e gnau de c o h o r à n c i a , E*s una prova de forço que ha c o n - mqgut l ' o p i n i ó p u b l i c a i el m i n i s t e r i , que dóna proves d'uha d e b i l i t a t molt gran davant l ' a m p l i t u d del moviment»

(3)

- •

UN FET INTOLERABLE

"Ama al que te educa,respétale y colabora con él":així diuen uns grans rètols que desde los parets dels carrers intenten recordar l'any internacional de l'educació.A les mateixos pagines d'aquest butlletí queda "ben clara quina ós l'estimació que l'actual regim

dispensa als educadors.Aixi i tot volem difondre un fet ocurregut no fa unes setmanes a Castelló perquè demostra una vegada més quanta demagogia es fa de cara enfora i la situació constant d'o- pressió a que es veu sotmès 1'ensenyant.Els fets són els següents:

a lïnstitut d'Ensenyament mitjà Femení de Castelló va ésser sus- pesa de dues assignatures de Preuniversitari una filla del Gober- nador Civil.Conegut el resultat dels exàmens,el gobernador va tru- car al director de l'Institut i va donar l'ordre que les catedrà- tiques do Llatí i d'Historia,Concepció Jurado i Guadalupe Miquel es presentessin al Gobierno Civil "para arreglar aquel asunto".

Davant la negativa de les duos professores a "arreglar" cap assum- te d'exàmens,al cap d'uns dies el gobernador per mitja del Delegat d'Educació de Castelló,sr.Codina, van fer arribar una ordre oficial de presentarse al govern civil.L'ontrovista-que es va fer per se- parat - va constituir una vergonyosa mostra del que poden arribar a fer aquesta mena do nous senyors feudals;un monòleg violent amb amenaces d'expedient professional,trasllat forçós i altres intents de "chantage".El dia següent la Sta.Miquel va ser expulsada de la residencia "Colegio Universitario Castellón" on vivia i el patro- nat de la qual és presidit |>& pel propi gobernador i la Sra. Jura-

do va sor "invitada" per dos policios que es van presentar a casa seva a anar a la Comisaria Central do Castelló on va ser retingu- da i; interrogada durant sot hores.

Aquests són els fets fins aquí;les professores afectades aixi com la Junta Nacional de la Asociación de Catedráticos de INEM han pro- testat indignadamicnt en cartes enviades al Director General de Personal i Ministre de la Governació i han demanat la dostituci'o

del "Jefe Provincial dol Movimiento".

Cal dir quo la premsa ha silenciat gairebé unànimement un fet tant

greu?.Do gaudir d'una premsa lliure un fet aixi hauria estat denun-

ciat i ell sol hauria bastat per a posar al descobert als ulls do toth

tothom l'engany i la demagogia sistemàtica quo estem patint.

(4)

LA "ORDENANZA

L A B O R A L P A R A L A ENSEÑANZA NO E S T A T A L "

En el B.O.dol E.dol 2o d'Octubre passat,aparegué publicada una

nova "Ordenanza Laboral para la Enseñanza no Estatal".Una primora loctura d'aquost document erra fa doduir dessoguida quo no a 'allu- nya gons de la línia a la quo ol govern ons tó acostumats.

La reglamentació,naturalment,ha estat feta sense tenir per res en compta la opinió dels mestres i professors directament afectats als quals, per exemple s'els M L assignen uns sous totalment en de-

sacord ambü la realitat econòmica i social del, país, i ajjustats a diverses categories segons el nombre d'alumnes de cada escola (com si això tingués res a veure ambo ol treball que cada ense- nyant porta a terme!);on cas de malaltia s'ols ni roduoix aquest

sou, a partir del 3er mes, on u n 5o^; os fixa en 4o ol nombre màxim d'alumnos por classe;el contracte do treball pot quedar rescin- dit on cas de que apareixi un "parent" del director disposat a ocupar la plaça...etc.

L'esperit i la significació d'aquesta "Ordenanza Laboral" quedon dof definitivament aclarits si ons fixem on ol capítol corresponent

a "faltas y sanciones";

Cap.VXIEjArt. 4-3?

"Paltas graves son. las quo do tal manora alteran ol funcionamiento do un curso o do una clase o de todo un centro que impiden con-

seguir un rendimiento correcto implicando voluntad dolosa o int- tención en ol empleado que la cometo. So considerará quo son de

esta clase(...)las discusiones o conversaciones con compañeros

o subalternos on cuanto puedan significar una alt oración d_c___la disciplina(...)

Paltas muy graves(...)por ejemplo,la falta do respeto al direc- tor, que vaya en detrimento de su autoridad y> prestigio („,.), la

falsedad en las doclaradiones jiuradas que viono obligado a pros-

tar, l^^expo^ición tendónelosa _o manifostacion^clara do doctrinas contrarias al dogma,a la moral y a los principios fundamentales del Movimiento Nacional'.'

El cinisme d'aquestos disposicions no pot ésser més evident,La

llei. preveu quo l'ensenyant es comporti com un fidol funcionare

al sorvoi del sistema i quo transformi als sous alumnes on masses amorfes ii obedients a "los principios fundamentales del Movimien- to Nacional"

(5)

•»

La oprossió i ol control ideològic dol regim i o! ois tona ca-

pitalista asooo,ur oa la instrun

;

ntalització do 1 ' escola con alo- moni; d'int agracio do los nasos

Los sancions provistos(i) contra il <$& la reglamentació consi- dera "faltas gracros-'o '''muy gravos" (con for ús do la llibertat oxpr;sant 1 defensant los propios idees o no estar d'acord ataba los "principios fundamentales dol Movimiento" )són una nostra nós d'aquósca opressió intolerable'dirigida a nogar a la classe treballadora tota possibilitat do conscienciació,do crítica dol sistomai,por tant,de lluita rovolucionaria.El capitalisme doni- nant vol d'aquesta manera assegurar la seva porvivencia al poder.

Cal quo siguen conscients d'aquests planto3anonts i que sàpiguen donar,con a treballadors,la resposta adequada.

(I).- Art.45

"Por faltas graves,amonestación por escrito con constancia on el expediento»multà do diez a veinte dias do haber,suspensión de omploo y sueldo de quince a treinta dias,represión pública,aper- cibimiento .

Por faltas muy graves»apereibimionto do despido, despido según las n o m a s dol decreto de 21 de abril do 1966.El apercibimiento puede ir acompañado do una sanción gravo.

(...)

La sanción accesoria consistirá en la inhabilitación para al ejercicio do la profesión on Centros do Enseñanza nc Estatal, por un periodo do tionpo no inferior a tres noses,ni superior a tres años.(...)

Art.46

Las sanciones auo on el orden laboral puodan inponerse so jntion

don sin perjuicio de pasar el tanto do culpa a los tribuíalos cua

cuando la falta cometida pueda constituir delito,o de oasar cuenta

ta a las autoridades gubernativas si procediera,"

(6)

El regim- espanyol posa en marxa un dels punts b à s i c s de l a nova l l e i d'Educació: e l de g r a t u ï t a t .

La Direcció General d'Ensenyança Primària, ambo data 1-37-71, diu que l a Nova L l e i , e n 1 ' a r t i c l e - s e g o n , a p a r t a t dos,suprimeix implícitament l e s Permanències i per t a n t e l s ingresos que d ' e l l e s es t r e i e n . ( L ' e s c o l a podia cobrar a l s seus alumnes 5o ptes./mes, per una hora d'asist'encia a classe que s'afegia a l h o r a r i escolar o f i c i a l de cinc h o r e s ) .

La magnitud d'aquesta mesura esta en contradicció amb: l a situació econòmica en que es troba el mestre nacional,doncs encara que se l i . concedeixi l ' e q u i v a l e n t a l coeficient 3'S (unes lo.800 p t s . ) reberà e l 9o$> t r e i e n t - l i descomptes.

De t o t això es desprèn que l a t a l g r a t u " í t a t desitjada per t o t s esdevé costejada pel mestre.Aquests f e t s han portat a una

s i t u a c i ó de discomformitat i amenaça.

Un telegrama de l a Direcció General d'Ensenyança Primària d i r i g i t a l s Delegats P r o v i n c i a l s i Inspectors J e f e s , m a t i t z a el s i g n i f i c a t d'aquesta Resolució sobre anulacio de Permanències

"Vistas dudas planteadas resolución de esta Direcci''on Gene- r a l , fecha 5 Diciembre sobre cuotas,manifiesto lo siguiente;

12 Prohibición afecta exclusivamente cuotas por permanencias y por enseñanzas comprendidas Ley General de Educación.

2° En nada se modifica situación a c t u a l referente a t r a n s p o r t e s y comedor escolar conforme a r t i c u l o 129,guión 3»Loy General de Educación.

32 De acuerdo con norma 3

^§

resolución l o s s e r v i c i o s escolares, actividades circum y p o s t - e s c o l a r e s , ote., podrán e x i s t i r sin comprender l a s enseñanzas establecidas en l a Ley.

42 Se procurará que el t r a n s p o r t e escolar f a c i l i t e su u t i l i z a - ción a l o s alumnos de l o s diferentes cursos.

52 En ningún caso l a Resoluvión afocta confianza absoluta Magis- t e r i o y se l i m i t a a reconocer posibles situaciones e x i s t e n t e s .

Abrazos.

El Director General:Eugenio López y López."

Del text es desprèn que es prohibeixan les quotes que es

venien cobrant en concepte de permanències i activitats compre-

(7)

ses dins la Llei General d'Educació.

En cnvi en el 3

S

apartat diu que podran existir activitats circum i post-escolars.

Per tant l'únic que canvia aquest decret és el nom de "Per- manències" per el de "Actividades circum y post-escolares".

Pero no es sols això,sino que les permanències tenien fixa- da una quot \ màxima de 5o pts.(tots els mestres que cobressin més d'aquesta quantitat restaven fora de la llei i per tant

exposats a denuncia).

Les ara "actividades circum y post-escolares" no tenen quotes limitades.El mestre podrà oxigir el que vulgui.Naturalment els pares que no estiguin disposats a pagar-ho tindran els seus fills al carrer a les cinc. amb la consegüent discriminació.

On és doncs la gratuïtat de l'Ensenyança?

Per que no os dóna un sou just al mestre,amb el qual no

s'hagi de recórrer a aquestes mesquineses i sigui un veritable

fet l'Escola Gratuita?

(8)

LA PREMSA ACUSA, AM ^o ^V/!l( ^v.

^~JLÍS=:

PX 'I

CÍA A L MINÍ

" P I S P A R A T C / I M P O F O Í - A R

","Ci£RRll-

ERS D nre

TRIbT£M£NT£

DUC

J O C O S A

v

^{•> n}

JC.

MÍDIDA"

"Nadie caviló que el ochenta por ciento de los padres no tienen prácticamente sábado;

que, on este sentido, la ley de educación debiera haber concedido un festivo de esto

|tipo, no a los chicos sino a sus progenitores"

(Tirant, a "Tole- -exprés")

"¡Esos sábados, señor ministro! ¿Qué vamosa hacer de los niños esos sábados por ia ma- ñana? ¿Por que esa decisión tan precipitada de declarar fiesta escolar los saldos por la mañana? ¿A quienes se ha consultado, quienes han asesorado este disparate?

" ' (líi, Espina, a " H Correo Catalán")

"Es escandaloso, francamente escandaloso, eso que loa niños hagan fiesta loa sábados por la mañana para disfrutar con sus padres de lo semane inglooa . Creo que cualquioi insistencia sobre este tema es innecesaria dada la impopularidad manifiesta do tan ce—

'rril y tristemente jocosa medidad".

(3, de ¿Janarra, a • T3lo-oxpre:.-1-}

$=>(r^

Den

^-SS U f e Cf

% : ¿ PERQUÉ EL IYIINISTERI NO DONA RESPOSTA A LES CRITIQUES I PROPOSTES QUE LI ARRIBEN 3¿ ¡UTS COSTATS CONTRA L'ABSURDA MESURA DE LA FESTA CELS DI3SA9TFS?

- rosp-jsta es senzilla: l'equip que ha preparat la nova llei d'educació es un equip de

; jciíòcrates; 1'actual política educativa obeeix a les necessitats i interéseos del gran Fitaiisme espanyol (qualificació de mà d'obra, formació d'especialistes *ònnic' L nd-- r.i-.rratius, formació d'una élite dirigent de fills de la burgesia,- etc..) Pero s hi jfageix, encara, un altre fet greu: la tremenda incoherència amb que aquest equip tec nocràtiCj, deslligat de la realitat escalar, afronta els problemes, Er. tenim una compro- vació amb aquesta decissió improvisada i arbitrària'de la festa dels dissabtesf i on tota meno de vacil·lacions i incoherències posteriors, que permeten que en uns centres es faci classe, en d'altres festa i en uns pocs activitats extra-escolars .,„ I això només ja-, un as pacta. La desorganització més total, les directrius més contraoictòr.i.es, i' im- •

-ovisació més absoluta, han presidit aquest inici de curs:

- Confusionisme fabulós als Instituts do sogón ensenyament entorn .".es hores do classe del professorat, a causa de les manipulacions econòmiques del ministeri, - Clara demostració do la falsedat do les promeses rospoate a la gratuitat de 1'

ensenyament (les quotes do l'escola privada han augmentat un 10 % prr tormo mig)

! EL IYIINISTERI ES INCAPAÇ D'AFRONÏAR EL CAOS QUE ELL ÍYIATEIX HA CREAT l

Enfront de l'actitud del ministori,claramcnt hostil als interessos dels treballadors:

- Prenguem consciència de l'opressió que origina aquestes mesures arbitràries ! - lYlanifestem la nostra disconformitat !

- Parlem-ne amb els "mpariys, organitzem la nostra lluita d'onsenyants al servoi del poble !

! 'AVANT UN ENEÍYIIC CCÍiïU, BO D0DEr,1 RESTAR AÏLLATS; CAL QUE UTILITZEU! TOTS ELS IY1IT0ANS AL . .:uS7RE ABASTA PER U*iIR-N0S I ACTUAR.

Comités d'acció d'ensrnyants

UN FET INTOLERABLE

i

Jí^UL· cAíJCv 4*S

t

UN FET INTOLERABLE

"Ama al que te educa,respétale y colabora con él":així diuen uns grans rètols que desde los parets dels carrers intenten recordar l'any internacional de l'educació.A les mateixos pagines d'aquest butlletí queda "ben clara quina ós l'estimació que l'actual regim

dispensa als educadors.Aixi i tot volem difondre un fet ocurregut no fa unes setmanes a Castelló perquè demostra una vegada més quanta demagogia es fa de cara enfora i la situació constant d'o- pressió a que es veu sotmès 1'ensenyant.Els fets són els següents:

do va sor "invitada" per dos policios que es van presentar a casa seva a anar a la Comisaria Central do Castelló on va ser retingu- da i; interrogada durant sot hores.

Aquests són els fets fins aquí;les professores afectades aixi com la Junta Nacional de la Asociación de Catedráticos de INEM han pro- testat indignadamicnt en cartes enviades al Director General de Personal i Ministre de la Governació i han demanat la dostituci'o

del "Jefe Provincial dol Movimiento".

Cal dir quo la premsa ha silenciat gairebé unànimement un fet tant

greu?.Do gaudir d'una premsa lliure un fet aixi hauria estat denun-

ciat i ell sol hauria bastat per a posar al descobert als ulls do toth

tothom l'engany i la demagogia sistemàtica quo estem patint.

LA "ORDENANZA

nova "Ordenanza Laboral para la Enseñanza no Estatal".Una primora loctura d'aquost document erra fa doduir dessoguida quo no a 'allu- nya gons de la línia a la quo ol govern ons tó acostumats.

La reglamentació,naturalment,ha estat feta sense tenir per res en compta la opinió dels mestres i professors directament afectats als quals, per exemple s'els M L assignen uns sous totalment en de-

sacord ambü la realitat econòmica i social del, país, i ajjustats a diverses categories segons el nombre d'alumnes de cada escola (com si això tingués res a veure ambo ol treball que cada ense- nyant porta a terme!);on cas de malaltia s'ols ni roduoix aquest

sou, a partir del 3er mes, on u n 5o^; os fixa en 4o ol nombre màxim d'alumnos por classe;el contracte do treball pot quedar rescin- dit on cas de que apareixi un "parent" del director disposat a ocupar la plaça...etc.

L'esperit i la significació d'aquesta "Ordenanza Laboral" quedon dof definitivament aclarits si ons fixem on ol capítol corresponent

a "faltas y sanciones";

Cap.VXIEjArt. 4-3?

"Paltas graves son. las quo do tal manora alteran ol funcionamiento do un curso o do una clase o de todo un centro que impiden con-

seguir un rendimiento correcto implicando voluntad dolosa o int- tención en ol empleado que la cometo. So considerará quo son de

o subalternos on cuanto puedan significar una alt oración d_c___la disciplina(...)

Paltas muy graves(...)por ejemplo,la falta do respeto al direc- tor, que vaya en detrimento de su autoridad y> prestigio („,.), la

tar, l^^expo^ición tendónelosa _o manifostacion^clara do doctrinas contrarias al dogma,a la moral y a los principios fundamentales del Movimiento Nacional'.'

El cinisme d'aquestos disposicions no pot ésser més evident,La

llei. preveu quo l'ensenyant es comporti com un fidol funcionare

pitalista asooo,ur oa la instrun

ntalització do 1 ' escola con alo- moni; d'int agracio do los nasos

Cal quo siguen conscients d'aquests planto3anonts i que sàpiguen donar,con a treballadors,la resposta adequada.

(I).- Art.45

"Por faltas graves,amonestación por escrito con constancia on el expediento»multà do diez a veinte dias do haber,suspensión de omploo y sueldo de quince a treinta dias,represión pública,aper- cibimiento .

Por faltas muy graves»apereibimionto do despido, despido según las n o m a s dol decreto de 21 de abril do 1966.El apercibimiento puede ir acompañado do una sanción gravo.

La sanción accesoria consistirá en la inhabilitación para al ejercicio do la profesión on Centros do Enseñanza nc Estatal, por un periodo do tionpo no inferior a tres noses,ni superior a tres años.(...)

Art.46

Las sanciones auo on el orden laboral puodan inponerse so jntion

don sin perjuicio de pasar el tanto do culpa a los tribuíalos cua

cuando la falta cometida pueda constituir delito,o de oasar cuenta

ta a las autoridades gubernativas si procediera,"

El regim- espanyol posa en marxa un dels punts b à s i c s de l a nova l l e i d'Educació: e l de g r a t u ï t a t .

La magnitud d'aquesta mesura esta en contradicció amb: l a situació econòmica en que es troba el mestre nacional,doncs encara que se l i . concedeixi l ' e q u i v a l e n t a l coeficient 3'S (unes lo.800 p t s . ) reberà e l 9o$> t r e i e n t - l i descomptes.

De t o t això es desprèn que l a t a l g r a t u " í t a t desitjada per t o t s esdevé costejada pel mestre.Aquests f e t s han portat a una

s i t u a c i ó de discomformitat i amenaça.

Un telegrama de l a Direcció General d'Ensenyança Primària d i r i g i t a l s Delegats P r o v i n c i a l s i Inspectors J e f e s , m a t i t z a el s i g n i f i c a t d'aquesta Resolució sobre anulacio de Permanències

"Vistas dudas planteadas resolución de esta Direcci''on Gene- r a l , fecha 5 Diciembre sobre cuotas,manifiesto lo siguiente;

12 Prohibición afecta exclusivamente cuotas por permanencias y por enseñanzas comprendidas Ley General de Educación.

2° En nada se modifica situación a c t u a l referente a t r a n s p o r t e s y comedor escolar conforme a r t i c u l o 129,guión 3»Loy General de Educación.

32 De acuerdo con norma 3

resolución l o s s e r v i c i o s escolares, actividades circum y p o s t - e s c o l a r e s , ote., podrán e x i s t i r sin comprender l a s enseñanzas establecidas en l a Ley.

42 Se procurará que el t r a n s p o r t e escolar f a c i l i t e su u t i l i z a - ción a l o s alumnos de l o s diferentes cursos.

52 En ningún caso l a Resoluvión afocta confianza absoluta Magis- t e r i o y se l i m i t a a reconocer posibles situaciones e x i s t e n t e s .

Abrazos.

El Director General:Eugenio López y López."

Del text es desprèn que es prohibeixan les quotes que es

venien cobrant en concepte de permanències i activitats compre-

ses dins la Llei General d'Educació.

En cnvi en el 3

apartat diu que podran existir activitats circum i post-escolars.

Per tant l'únic que canvia aquest decret és el nom de "Per- manències" per el de "Actividades circum y post-escolares".

Pero no es sols això,sino que les permanències tenien fixa- da una quot \ màxima de 5o pts.(tots els mestres que cobressin més d'aquesta quantitat restaven fora de la llei i per tant

exposats a denuncia).

Les ara "actividades circum y post-escolares" no tenen quotes limitades.El mestre podrà oxigir el que vulgui.Naturalment els pares que no estiguin disposats a pagar-ho tindran els seus fills al carrer a les cinc. amb la consegüent discriminació.

On és doncs la gratuïtat de l'Ensenyança?

Per que no os dóna un sou just al mestre,amb el qual no

s'hagi de recórrer a aquestes mesquineses i sigui un veritable

fet l'Escola Gratuita?

LA PREMSA ACUSA, AM o V/!l( v.

CÍA A L MINÍ

","Ci£RRll-

ERS D nre

TRIbT£M£NT£

DUC

J O C O S A

v

JC.

MÍDIDA"

$=>(r^

Den

Jí^UL· cAíJCv **4*S**

LA PREMSA ACUSA, AM ^o ^V/!l( ^v.