considerada en recensiones actuales sobre la historia de Bulgaria. Esperemos que tras la edición de J. Juez el texto goce pronto del reconocimiento que merezca tanto para his- toriadores, como bizantinistas, eslavistas y filólogos latinistas.
Del mismo J. Juez acaba de ver la luz la ponencia «Los Bogomilos de Bulgaria» (fir- mada junto a M.A. Bunes) publicada en Cristianismo marginado: rebeldes, exclui- dos, perseguidos. I: De los orígenes al año
1000, ed. Ramón Teja, Aguilar de Campoo- Madrid, 1998, (páginas 141-158), donde pro- fundiza sobre la herejía de los Bogomilos, estrechamente asociada con la historia de la Bulgaria medieval y con el ámbito bizantino de la Europa del Este.
Óscar de la Cruz Palma Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
Ressenyes Faventia 21/1, 1999 177
En molt poques ocasions un índex va més enllà de la seva entitat material disposada i classificada amb un grau més alt o més baix d’encert. Aquest és un d’aquests casos espe- cials en els quals un índex, o més ben dit, dos índexs acompleixen la seva funció de forma excel·lent per ells mateixos, però també cal dir que va molt més lluny, car l’es- tudi que l’autora anteposa als índexs cons- titueix una excel·lent monografia de més de vuitanta pàgines sobre uns anys cabdals de la història de Catalunya gairebé contemporà- nia ben contextualitzada històricament i literària. No cal dir que també és una histò- ria d’aquesta important revista i que la seva ideologia, les seves motivacions i els seus interessos són clarament explicats i esta- blerts. Preparació, nom, antecedents, dades cronològiques hi són presents i hi fan reviu- re els moments d’entusiasme jovenívol d’una generació excepcional que féu de La Renaixensa el seu estendard, batejat per Antoni Aulèstia i Pijoan i publicat per pri- mera vegada el dia u de febrer de 1871.
L’evolució de la revista, de l’organitza- ció i del seu ideari són també un tema de discussió de la introducció de Carola Duran.
No hi manquen tampoc dades interessants sobre la il·lustració que acompanyà la revis- ta. Des d’un punt de vista polític s’analitzen
les postures polítiques de la redacció de la revista i dels seus col·laboradors que li val- gueren suspensions a partir de 1878. La rela- ció de La Renaixensa amb el catalanisme és pràcticament el leitmotiv de tota la intro- ducció i es fa especial èmfasi en les rela- cions amb d’altres publicacions del mateix caire, així com amb les principals activitats del moment, tant des del punt de vista cultu- ral com polític.
Res no era aliè a La Renaixensa: Jocs Florals, història local o novel·la i, fins i tot, els importants fulletons. Tot això lligat a un aspecte molt notable: el sentiment de pertà- nyer des del catalanisme a un renaixement literari comú a les altres cultures mediterrà- nies sorgides de l’antiga Roma, i paral·lela- ment la invenció de fer arribar el missatge a totes les capes socials.
Amb claredat i concisió reprèn l’autora els temes en un breu resum final on es veu en una ràpida seqüència no només l’evolució de la revista en aquests deu anys, sinó també l’evolució dels seus col·laboradors i lectors.
Resulta emocionant recordar que aixoplugà les primeres obres catalanes d’autors con- sagrats i de savis que fins aquells moments no havien emprat la seva llengua, o bé dóna notícia de la potent creativitat literària, musi- cal i artística d’aquells anys de represa, mal-
D
URAN IT
ORT, Carola. 1998.
Índexs de «La Renaixensa» (Barcelona, 1871-1880).
Biblioteca Renaixença. Textos, Documents, Estudis, volum VII.
Barcelona: Editorial Barcino. 469 p.
Faventia 21/1 155-181 16/3/99 12:55 Página 177
No ha sido Prudencio uno de los autores lati- nocristianos últimamente más estudiados.
En cuanto a sus obras, la Psychomachia es la que mayor atención ha merecido por parte de los críticos. No obstante, la colección de catorce piezas agrupadas bajo el título común de Peristephanon viene concitando un interés creciente. Las diversas transfor- maciones que en él se operan del antiguo género épico han atraído la atención de varios estudiosos, entre otros, J. Fontaine, quien le ha dedicado numerosos trabajos, a
los que deben sumarse los de G. Richard (1969), «L’apport de Virgile à la création épique de Prudence dans le Peristephanon liber», Caesarodunum, 3, 187-193, y, parti- cularmente, J. L. Charlet (1980), «L’apport de la poésie latine chrétienne à la muta- tion de l’épopée antique: Prudence précur- seur de l’épopée médiévale», BAGB, 207-217. Todos ellos han sido tenidos muy en cuenta por M. Roberts, no obstante su estudio continúe claramente la línea de tra- bajo de Anne-Marie Palmer (1989), Pru- grat les dificultats polítiques que es traduïren
en suspensions, tot intentant aproximar-se cada vegada més, raó dels fulletons, a un públic que volien més ampli.
El primer dels índexs redactats per C. Duran és el d’autors i obres anònimes on ha fet un important esforç d’identificar ini- cials, de reconèixer pseudònims i de fer una breu ressenya del contingut dels articles sufi- cient i molt orientadora. La descripció de les
«Novas» d’aquests anys tenen una utilitat excepcional que, combinada amb l’índex següent, estalviarà moltes recerques feixugues.
L’índex de matèries i noms implica, per ell mateix i pel que fa a les matèries, un tre- ball de selecció i per tant una presa de posi- ció per part de l’autora. Val a dir que el resultat és ben rendible. Un exemple pot ésser les subdivisions de temes que segueixen l’entrada «Barcelona», o les referències a les associacions i acadèmies.
Aquest índex desenvolupa el contingut d’al- guns articles, com és el cas, per exemple, dels d’Aulèstia sobre «Lo moviment litera- ri català» de diversos anys entre 1875 i 1879.
Totes les referències van remetent al con- tingut del primer índex que numera els con- tinguts alfabèticament per autors i obres anònimes, com ja hem indicat més amunt.
Si la revista ho abraça gairebé tots els índexs no podien fer altra cosa i resultaran a partir d’aquest moment una línia indis- pensable per a l’estudi de la cultura d’aquell decenni crucial del segle IX. Estudiosos de l’art, de la literatura, musicòlegs i historia- dors en general l’han d’utilitzar, tant com classicistes, historiadors del llibre i fins i tot juristes, un llarg etcètera d’especialistes que no podran ignorar-lo, puix que aporta una riquesa de contingut que fa veure la realitat d’una cultura en el decenni que consolidà la seva pervivència. Els que s’interessen per la història del periodisme i de les publica- cions periòdiques hi trobaran també una mina.
Els contactes entre les diverses cultures són un tema gens menyspreable que troba en aquests índexs una guia segura. Les hores esmerçades per l’autora en la composició d’aquest útil repertori no han passat deba- des i ens permetran utilitzar a partir d’ara molt millor i més còmodament un element d’informació indispensable. Hem, doncs, de felicitar les persones que han fet possible aquesta iniciativa ara ben reeixida i impe- cablement presentada.
Marc Mayer Universitat de Barcelona
178 Faventia 21/1, 1999 Ressenyes
R
OBERTS, M. 1993.
Poetry and Cult of the Martyrs. The liber Peristephanon of Prudentius.
Recentiores: Latin Latin Texts and Contexts.
Ann Arbor: University of Michigan Press, p. X + 222.
Faventia 21/1 155-181 16/3/99 12:55 Página 178
