Anawen (isurtan) imallasen: amedya n yirim Genres narratifs : modèle d’examen
AÄris
Tuɣa Ḥemmu ifenna iÄÄuqquÇ. Awaren i ijj n wezyen n wass zeg wussan n usemdi, udfeɣ arcen deg wexxam ameqqran, tesliɣ as zi tburjet issawal aked wemɣar Buput sadu wurtu nneɣ.
- Rami d reocur, tuɣa ssekkan d ɣares zi ïÏaref n ddunit. Rexxu rami xafsen nbedd, ttinin ac aqqa tseysen t. Maɣar amÇiw tseysent yewdan?
- D wa d awal id as nniɣ ura d necc. Nniɣ as “: aqqa mara war neggi afus deg ufus, asɣun nneɣ ad iqäu. Ad nedwel rid d kenniw rid d neccin.
- Ini as beoda xafneɣ d ifekkar var wussan n bu tesnust. Maɣar?
Maɣar? Maɣar?
Ksin ixef nsen, hwan di teysart var tmezyida.
Tukkist zeg ungal n Mustafa Kadaoui “Ussan yenderyen sadu lalla turtut“, tt. 81- 82
Iseqsiten
Arr xef iseqsiten a s wadday s tfinav niv s tlatint.
1- Man ullis id tusa tukkist a, ma wenni itemsaren di teçrut, ma wenni di Selwan? Sars it di tenfust (Ini min yemsaren s dat)?
Ad tinid mani tiweÄ, mani tbed ar aÄris a tanfust d man ullis i di tella, ma wenni di Teçrut, ma wenni itemsaran di Selwan. Ad temmled tasnawit tanÄrisant (typologie de textuelle).
2- Wi itemsawalen deg uÄris a d min xef ssawalen?
Ad taff d wi issawalen d min xef s twinasin segment.
3- Mayemmi ifenna Ḥemmu idduqquç?
Ad tarr d pma ad temmled tivuri nnecc n wungal.
4- Min yaona wemçiw d bu tesnust deg umsawal?
Ad tesfrur id tanamekt n yiwalen deg ungal
5- Ari di 08 iãeÄÄaren man taçlit i tufid deg ungal a i tevrid?
Da ad temmled tizemmar xef tanfalit (capacité d’expression) s unamek aseklan (style littéraire) d usesfsi n weÄris.