• Aucun résultat trouvé

CURS ACADEMIC: 2003-2004

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "CURS ACADEMIC: 2003-2004 "

Copied!
4
0
0

Texte intégral

(1)

,

CURS ACADEMIC: 2003-2004

LLlCENCIATURA: Comunicació Audiovisual CURS: 3er.

Codi:

Assignatura:

Tipus d'assignatura:

N° de crédits:

Professorat:

Quatrimestre:

20779

ESTETICA DE LA IMATGE

5

Josep M. Catala Doménech 2°

OBJECTIUS DE L' ASSIGNATURA

Establir els mecanismes formatius, comunicatius i representatius de la imatge, mitjanr;:ant un analisi del seu desenvolupament que sigui a la vegada estructural, erític e historie, para situar el fenomen en front el panorama de les noves figuracions que estableixen las recents estrategies tecnologiques. Es seguira un metode analític i reflexiu, capar;: de dibuixar la complexitat de un camp com el de la imatge que esta en contacte amb totes les vessants de la comunicació.

r.('·rr.

t ... ,

v v

'.!J.".; .. .

(2)

,

Fenomenologia de la imatge

1. Introducció a la fenomenologia de la imatge 2. Imatges i visió

3. Imatge i so: el fenomen audiovisual 4. Imatge i text

5. Estructures de la imatge

Lectures de la imatge

1. Tipologies 2. Metodologies 3. Imatge i cultura 4. Imatge i tecnica 5. Imatge i identitat 6. Comunicació visual

La complexitat en la imatge

1. Imatge i coneixement 2. Hiperimatges i multimedia 3. Teories del interfície 4. El futur de la imatge

2

(3)

BIBLlOGRAFIA BAsleA

AUMONT, Jacques: La imagen, Barcelona, Paidós, 1992

BRYSON, Norman: Visión y pintura. La lógica de la mirada. Madrid, Alianza, 1991. MANGUEL, Alberto, Leer imágenes, Madrid, Alianza, 2002.

BIBLlOGRAFIA COMPLEMENTARIA

AUMONT, Jacques: La estética hoy, Madrid, Cátedra, 2001.

ARNHEIM, Rudolf: Pensamiento visual. Buenos Aires, Editorial Universitaria, 1971. BARBIERI, Daniele: Los lenguajes del cómic. Barcelona, Paidós, 1993.

BARLOW, Horace et alt.: Imagen y conocimiento. Barcelona, Crítica, 1994.

BOZAL, Valeriano (Ed.): Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Madrid, Visor, 1996.

CASTAÑEIRAS, Manuel A.: Introducción al Método Iconográfico, Santiago, Tórculo Ed., 1997.

CATALA, Josep M.: La violación de la mirada. Madrid, Fundesco, 1993 (edición agotada:

ejemplares en la biblioteca de Ciencias de la Comunicación y copia en copistería).

DE LA FLOR, Fernando R.: Lecturas de la imagen simbólica. Madrid, Alianza, 1995.

DURAND, Gilbert: Lo imaginario, Barcelona, Ediciones del bronce, 2000. ELKINS, James: The Domain of Images, Ithaca, Cornell University Press, 1999.

FREEDBERG, David: El poder de las imágenes. Madrid, Cátedra, 1992.

GAUTHIER, Guy: Veinte lecciones sobre la imagen y el sentido. Madrid, Cátedra, 1986.

GIBSON, James J.: La percepción del mundo visual. Buenos Aires, Ediciones Infinito, 1974.

GOMBRICH, EH.: Arte e ilusión. Barcelona, Gustavo Gili, 1979.

GUBERN, Román: La mirada opulenta. Barcelona, Gustavo Gili, 1987.

HOFFMAN, Donald: Visuallntelligence, Nueva York, W.W. Norton & Co, 2000.

KRESS, Gunther y VAN LEEUWEEN, Theo: Reading Images (The Grammar of Visual Design).

Londres, Routledge, 1996.

KUBOVY, Michael: Psicología de la perspectiva y el arte del Renacimiento. Madrid, Tratta, 1996.

MALDONADO, Tomás: Lo real y lo virtual. Barcelona, Gedisa, 1994.

MIRZOEFF, Nicholas: Visual culture reader. Londres, Routledge, 1998.

MITCHELL, W.J.T.: Picture Theory, Chicago, University of Chicago Press, 1994.

PANOFSKY, Erwin: Ensayos sobre iconología. Madrid, Alianza, 1992.

RHEINGOLD, H.: La realidad virtual. Barcelona, Gedisa, 1994.

STAFFORD, Barbara Maria: Good Looking: Essays on the Virtue of Images, Cambridge, The MIT Press, 1997.

STOICHITA, Victor l.: La invención del cuadro, Barcelona, Edicionel del Serbal, 2000.

TOMAs, Facundio: Escrito, pintado. Madrid, Visor, 1998.

ZUNZUNEGUI, Santos: Pensar la imagen. Madrid, Cátedra, 1989.

3

OCG01~3

(4)

METODOLOGIA DOCENT

TEORIA:

Les classes seran de caire volgudament magistral, perque es tracta d'un tema molt ampli que obliga a entrar en contacte amb aspectes nous i molt diversos de la fenomenologia de la

comunicació visual. A les classes magistrals, s'hi afegiran tota mena de recursos visuals, així com períodes de discussió i presentacions per part del alumnes.

PRACTIQUES:

Las classes teoriques aniran acompanyades de la projecció de diapositives, vídeos,

transparencies i la utilització de I'ordinador amb la finalitat de suscitar la curiositat deis alumnes i a animar-los a establir el seu propi dialeg amb les imatges, a fi i efecte de vencer la resistencia a la interpretació que la majoria d'aquestes incorporant com a dispositiu funcional.

SISTEMA D'AVALUACIÓ:

Els alumnes podran optar entre examen final o avaluació continuada per confeccionar un treba" a la fi del curso Per fer el treball cal comprometres a assistir a classe i a participar-hi. Si I'alumne creu no poder complir aquests requisits, haura de anar a examen for<;:osament. A principi de curs es demanara als alumnes que decideixin entre les dues opcions i que, en el cas de que escollint fer el treball, es comprometin amb el tema, les intervencions i les tutories. Els treballs seran d'índole teorico-practic, en el sentit de que es demanara als alumnes que utilitzin eines visuals i textuals combinades per tal de produir reflexions de tipus social, personal i estetic.

ALTRES QÜESTIONS:

El professor considera que el programa de la assignatura no reflecteix el contingut real de la materia, sinó el que es pot abastar al lIarg del curs academic. Si considerem el fet de que es tracta d'una materia que no te antecedents ni precedents a la lIicenciatura, tot i la seva

transcendencia al camp de la comunicació, els alumnes que vulguin cursar-la hauran de tenir el grau de curiositat necessari per ampliar els continguts miljancant el seu trebaIJ personal. També es convenient una bona disposició per a la reflexió teorica.

4

0000124

Références

Documents relatifs

Un cop tenim el número de la CDU que correspon a un llibre concret li afegim les tres primeres lletres del cognom de l’autor (o del títol si el llibre té més de 3 autors) i

Per tant, les categories de la dimensió Obertura del Sistema en el grup II es troben sobretot en les fases d’exploració i d’aplicació de la unitat didàctica, les categories

A partir del diàleg entre les respostes de les preguntes anteriors es poden tenir dades que ajudin a orientar els canvis en el redisseny del programa avaluat. Els resultats

a) Examen final de teoria i examen final de pràctica. Consistirà en el desenvolupament d’un tema de la quinzena que conformen el curs i que s’explicaran a classe i de les respostes

Elisenda Ardèvol, antropòloga social i cultural, va fer la seva tesi doctoral sobre la relació entre cinema i antropologia (La mirada antropològica o l’antropologia de la mirada,

Es per això que van contribuir des dels seus inicis amb la informatizació del catàleg de les biblioteques UAB el 1990 a promoure una visió conjunta de software documental

Cada grup de recerca realitza la descripció i repre- sentació dels organismes propis dels ecosistemes de l’entorn (bosc, fluviotorrencial, urbà, litoral,...). Per a fer les

Figura 57: Freqüències relatives de les categories dialògiques conceptuals de les agrupacions de freqüències de les activitats “La Torreta” i “El Riu” ordenades de