SANT PERE DE RIUDEVITLLES

EXCURSIÓ

A

SANT PERE DE RIUDEVITLLES

SANT ÜÜINTÍ DE MEDIONA Y MEDIOXA.

A la matinada dul dia primer de Novembre, m' aplegava ab moa consocis senyors D. Antoni Auléslia y 1). Pele^ri Casades, á la estació del Ferro-carril de Tarragona á Bar- celona y Fransa, al objecte de visitar loa Uochs que vos acabo d' anunciar; y pera lo qual, s© fa precis, volentae utilisar del catni de ferro, seguir lo trajéete d' aquella via desde aquesta capital fina á Sant Sadurni de Noya.

Las ombraa de la nit comensavan ja á desvaneixers, mes una nubolada baatant extesa pretenia impedir lo pas de la naixenta aubada que alegroya comsnsava á aguay- lar peí cantó d'Orient. Aixi, regnant encara la foscuria, sorti lo tren á Ia3 6 del matí. Se^ui aquest, per la curva pronunciada que'3 nota en lo pía de Sant Marti: reco- rregué desprós, ab valenta velocitat, la enclolada rasa del carrer d' Aragó: y al treure '1 cap envers Sans, nos sem- blá'qa' entravam á una nova vida. S' havia fet de dia, los

raigs d' un sol claríssim inundavan !' espay; la pers- pectiva del paissatge entretenía riostra vista, y tots los cors se rejovenian ab lo fresch y puríssirn oreig de la ma- tinada. En tan falaguera hora, s' acostuma á las nostras casas payrais, saludar al amichs dihéntloshi: Deu nos dá

bon dia y bofia hora; mes, anant de viatge y tractantse d"

un vagó de carril, la cosa sol pendre, avuy, altre carác- ter. I_,a forma tradicional, abans dita, no la consent la costum moderna; y una fórmula social, dictada per mera educació, no la consent, tampoch, noslre carácter aspre y recle, que no sab espresaar sino lo que sent ab natural espontaneitat.

Així es, que entre 'la passatgers sois se creuharen mu- tuas miradas, mes de curiositat que d' interés, y per fora del vagóse setí'tia la castellana veu d'un erapleat que anunciava tant sois los minuts de parada. Mes, ai tan mesquina se mostrava lasalutació delahomensenvers al naixont dia, en cambi, era jovial y espansiva lo de la aucellada que feya sentir sos trináis desde las brancas deis arbres que comcnsavan ja á despullarse de sas galas del'estiu.

Estavam davant de Sans, que com á població moderna y esaencialment jornalera, poch interés pot despertar pera T aymador de la antigüetat.

L' art hi brilla per sa ausencia, dihentnos que las ca- sas destinadas pera'Is filis del travall, neeessariament han d' esser modestas, y que no podrá admirarshi la rico ó sobria, mes sempre delicada ornamentació, que tant es d* ovirar en los casáis antichs.

Sa historia, naixenta encara, nos diu que un día, no molt llunyá, renuncia a! fragment de Ciutat Comtal que

possp.hia, preferint á dit distíntiu, ab sasglorias y peritls, sa primitiva vida, modesta, tranquila é independen ta.

Mes, si 1'arqueólecli y 1' excursionista res teñen que ftírhi, en carabi, ampie y complex es I' estudi que pot ofe- rir al economista y a! home d' Estat. Aquestos, ab 1' a u - sili de la Moral y de la Jurisprudencia, vindrán á planie- jap la nocessaria armonía del Capital ab lo Travall, y conseguir, en sa consecuencia, 1' enllÁs que deu existir entre la vida moral y 1' ordre social.

Lo Monijuich nos moatrava tola sa extensa falda ab la cima coberia per lo capell de g u e r r a , y Sarit Pere Mártir sumblava enxiquirse com rendint homenatge a! pas del tren, Ciar indici de que anavam ascendint y de que g u a - nyavam sas estribación» ponentinas. Deixavam la planu- ra del baíx Llobregat ab sos verdosos prats y sa rica lioptaliasa, ab sos enlayrats pollancres y sas rialleras po- hlacions, y tot costajant la conca del riu, oviravam á mit- jorn destacarse <ie la verdosa arbreda, una ayrosa y lleu- gera cinta blanca per I¹ espay; é r a l a columna do fum que llansava lo tren de Vilanova á son pas, desde Mont- juich al Prat. Seguirem conca amunt contemplant las bo- nicas poblacions, sos antichs casáis, SRS modernas casas d' esbarjo y loa pintoreseha Lurons que en línea de para- da contemplan, tots los días, lo pas del carril. Y sí, quan se volt donar una sorpresa, pera forla mes agradable se f¡ol demanar 1' aclucament deis ulls; aixi tambó, un túnel obliga per breus moments á que s' apagui la llum pera '1 passatger, á f í da que siga despres mes agradoaa la i m - presió que rébi al ovirar 1' extens panorama i¡ua 's descu- breix enfront de Martorfill. Es alió un conjunt variat y encisador; dos grana r i u s se besan en milj d' un llacbjJ'6 •

jolíu aspecte; dos grang poma donan pas al homo y sim- bolisan duas prepotentas civilisacions; lo de ferro, que patentisa I' espera mercantil y comunJcatiu deis nostres días; lo de pedra, que recorda lo geni altiu y conqueridor

de la dominació romana; I' un, senzill, com la brevetat de la moderna vida; ferm y msgestuós 1' altre, com a fill d' una nÍ3sa#a d<s braus capdills y d' eloqüenU tribuna, líln direcciú al N., lo Hit del Llobregat remontantse cap á las*

enlayradas región» de la alta montan ya; en direccio á Po- nenl, la couca del Noya perdentse ernre las escabrositats do la entrada del Panadas; y entre mitj d' aquestas duaa grana viaa naturals, a' aíxecu, á manera de fita, la impo- 11 en La mola del Montserrat. Tal volta, sense exagerar, sia aijuest lo punt de vista de mes grandiós aspeóte y de mes imeresant estudi geográfich que cfereix lo cami de forro de Tarragona dins de la nostra proviiicLB* oeguí ¡O tron Gélida ab sos márges y terraplena descolorits; y á la atractivola Subirats lenint á soa peus ufanólas pinedas y ostentant damunt de la alta serrn, cotn pedra meiía- 1 i tica engastada al cayro d' una timba, á sa esbelta y antiga torra senyoml. Y aixi, tot contemplotit lo paissat- ge, arribarem á las vuit á la població de Sant Sadurní de

Noya.

Darrera la estació hi hala parada dala cotxes de la -Companyia de diligencias de Vilafranca á Igualada», que presta á la vegada lo sarvey dala dos ramals de Sant Sa-

«lurni y de Capelladea, y íjual despaig, á la nostra ciutat es ii la Rambla deSant Joseph, ó de las Flors, número8. Com á bons excursionistas, deixarem I" us de semblant corno- di tat, preferint efectuar á peu lo camt fins á Uiudevitlles,

iue eonsisteix en duas horas de bonica carretera provin- cial, la cual fou inaugurada fa poch lemps.

Más, ja que no fos sino per comptats moments, la im- poriunt poblado que s' sixeeava á la altra banda del riu, reclamava noslra visita; així es, que determinaren! ferhi

«na breu estad ti. So guanya lo marga oposat del Noya, per un pont modern de pedra que come cinch archa, -damtint del qual passa la carretera que uneix la vila ab la

«stació, essent pronunciada sa penden!, é causa d' haver de co>-tajar I' aliíssim mar^e ahont la estació 's troba ai- Al deixar lo poní, se troba 1' actual aixamplameiH de la població que ve furmat per un carrer modernament tra- ssat. ahont s' hi consiruheixen casetas de bonica orna- mentacio, per I' estil de las que hi han en las poblacions de nostre plá. Tant aquest carrer com los mós antichs del inlerior, presentan aquell aspecte d'ordre y de netedat tan recomenables en molts pobles de ¡a riostra térra, singularment, en los mes riallera de la costa llevantina.

Nos dírigirem á la plasma de la vila, ahont hi ha la Casa

<iel iiornu, de scnz.ill ¡ispéete, y nola adornada exterior- inent ab un petit escut colocat en I'arch de ía pni'ia, La restmiraeirt de lafatxada es de ]' any 1073.

líaixarem per lo carrer del Hospital, ahont hí ha insia- Inda la escola pública de primera enaenyansa. Aquest

*Jaio, no será certament deis mes prefurents pera donar importancia excursionista á la present Memoria, mes, es

¡ndujxable que devém considerarlo degran estima, perqué 'ns revela l'eslat de cultura moral y social de la po- li I aciú.

A [loelis paasos dula escola, ala banda oposada, hi ha una

51Ü ASSOCIAClÓ CATALANISTA

hotiga ab un retal que diu: Moltá Tarragonl. No es preci- satnent per lo concepta'gastronómich que 'n pensóm dirne- quatre paraulas, sino persa notoria influencia ab la hi- giene pública. Sapigut es que I' us de las carns poch aa- honadas pot oferir perjudicis pera la salut del poblé, com molt aovintsucceneix á laa grana capitais. Donchs bé, sembla que aqueixa claaaede beaiiar ofereix una calitat de carn excelenta, y que per motlus diferenis, s' anava ex- lingint la rassa, perdentso no sois una claaae molt re- comenable, filia de la térra, sino ademes la utilitat que 'n pogués reportar 1'home, ja (pie s' ha reconegut que dit moho es lo quí dona la millor carn. Sant Sadurni fou la primera població de Catalunya que comprengue la trascendencia que prodria produhír la extinció de dita rassa, dona la veu d" alerta, y ab ver patriotiame, funda á V any 1866 una Societat agrícola encaminada á perpetuar la reproduceió de dita rassa, y á obtindre, en aa conse- cuuncia, carn bona y sana. Aixl es, que aqueata vila, !é lo privilegi d' esser la població catalana íihont se menja mellor carn.

Ocujmntse d' aquosl important aíísumpto agricol. D.

PereRovirade la Foradada din: (1) «Loa moltons donan ia bondat de sa carn en rahó inversa de la bondat do sa llana; un moltó de bona llana dona carn dolenta, y un do llana dolenta, carn bona. Lo tarragonl, quan está gras, ab prou feynas té llana, y per aqueat moiiu té la carn mes fina y mes bona. que's coneix. Podrá'1 moltó no reunir

las condicipns de grans talladas que necesaita pera fereo a^eat sana niímero.demenjars exiranys que porta la Bis-

1.1207, n n j 1X84.

ía d' un reslaurant y per qual cas se recorro á la badeila, mes la finura y "I bon gust del tarragoni no bi ha badella

<¡ue I¹ iguali.»

Estudian! las causas que motibavan la extinció déla rasaa, indica, entre las económicas: la tributario y regla- ment deis escorxadors que li treyan la protecció deguda.

*Ln moltó tarragoni—continua dihent 1 esmentat escrip- tor—pesa per terme milj uns 30 kilos y un d' aquests mort a la nostra ciutat, ab prou feynas arriba á pesarne 15. Com

la triliutació esa tant per kilo, d" aqui ve que 1' interés de!s negociants ó abasteixedors estiga en matar bestiar petit, perqué aixi ab lo meteix pea y la meteixa tributario teñen doble número de pells y doble número de menuts, «part de que las pells, encara que mes petitas son mes eslima- das que las del bestiar gros, perqué teñen mes llana. La classe superior no es obstade porque 's fassi assequibleá la gent menys acomodada, doncha ab vuit ó deu r¡uar- tos d' aquesta carn fan una molt bona escudella per tota una nombrosa familia. Lo tarragoni es originan de la provincia de Tarragona. Las principáis encontradas de Catalunya ahont se trobavan aquesta classe de moltons oran á la diia provincia de Tarragona, pujant cap á la

¡ilta montan ya per la Sagarra y abrassant la partocciden- tal de la nostra provincia fins al Valles. Lo tarragoni '^ fill de la térra, li proba son clima y sa propia al i—

mentació, essent moltestrany veure en lo tarragoni totas aquellas ¡nalallías que té 'I bestiar que pertany a altras Kixos dalos vos indican tota la importancia que enclou la existencia del moltó tarragoni, essent un deis elements agrícolas que ba fet célebre á la vila de Sftnt Sadurní,

aixi com també, sa previsió y son legitim entusiasme eti-

•vers los ¡nteressos moráis y materials de la patria.

A n' aquest carrer cal ovirar lo pati en forma de claustre de Cana Afir. Separa 'I pati déla entrada, una reixa de fe- tro que té inscritas en la part superior de las anas portas, P. Afir y {851. Los matxonsdel pati simulan feixosde co- lumnas prismáticas ab capitells fullejats. Conjectnróm sa data á darrers del sigle xvii. Dit carrer, apareix com la mj'inech d* una forca, tfinint á son extrem altrB¹* dos que pe reparan, anfint a parar lo de la. dreta á la iglesia pa-

Aquesta, esta composta per dos cossosj lo modern, for- mat per la ñau, lo creuher y 1' ábside, y 1' antich, que á manera d' atri. ve adossat h sa part anterior, Aquest eos sortint es de dimensión» reduhidas, sa trasfa es-gótica primitiva, podentse deduhir que sa conatrucció es del xni.

da un original roasetó format per fullas contraposada¹*, á manerade llansas al voltantdel óvol central. Lo campanar revela, tambó, duaa construccions, moderna la superior, probablement del xvi, ostentant un finestral un poch apun- (at y algunas gárgolas.

molt patriótica y que molt nos honra Novetat, que á ha- berhi hagut sempre esperii catalanista n !a nostra re- gió, no hauria desaparescut per un moment, y no tin- driam avuy que consigna]* sa felis y necesaria reapariciú.

Nos referim á que molts lletreros de las botigas, pintáis de poch temps, ho son en la nostra hermosa llengna ma- terna. Eixa reacció patriótica envers tot lo nostre y tot lo de casa, proba que encara está viu I' esperit de !a térra y

que 's prepotenta y visible la influencia del renaixement catalanista.

S¹ hi [roban á Sant Sftdurni, duas posadas: Can Cinto, á la carretera, y Can Bou, á i' arrabal; y la fonda nova del

A dos quarts de den sortírem de la població per la ca- rretera ja esmentada, !a que 's presenta ascencional en los dos primera kilómetros, seguint després lo descens fins

arribar ais pobies bessons de La Vid y Terrassola, y vore- jant sempre fins a Sant Pere de Riudevitlles lavessant

dreta del rieral del propi nom, L' aspeóte general, se pre- senta monótono; no's descubreixen grana extensions de térra que pugan oferir distracció y novetat; lo color cen- drós se presenta en molts márges contribuint á la fre- dor rruo dona al panorama. Al cap d* una horftj 's trohan dos bogeos molt bonichs y frondosos que venen á formar

lo desean s de la caminada. A n' allí s' espía ya I' esperit_,y la rica flayra de las flors boscatanas y la ombrívola fresca que ofereix la boscuria, fa que 'I caminant pahidi aquell dfiecans oh vera fruició y '1 prengui per lloch d' esbarjo y de contemplado. Poch després, ovirarem de llun.y ais po-

lili

censió y sembla que un V ardil de la carretera sía en voler escalar las carenas deis turons qtie forman la llarga on- dulada quo encaixona la val!; mes, com sí una ma forta é invisible li atures sa aspiració y li senyalés que mes mo- desta ha d' esser sa via per lo mon, segueix resignada y contenta son cami coatejant tant sois las faldas d'eixos tosaals. L'excursionista, com qtie la ha presa per guia, deu tambó conformarse ab la consigna que aquélla té re- buda, y aixi se veu privat d' esplayar sa vista ab mes

deleitosos horisonts. A mida que nos anavam acostant íi Sant Pere de Riudevíilles, mea vida y animació trobavam en lo paiasatge. Desapareixia aquella fredor y aquella se- quedat que 'a nota en lo plá, y podíarn ja contemplar lo salí d' aygua, la molsa fresca, la arbreda, la hortalissa y la animació de la natnralesa per tots índrets. A mitj día, arriharetn á Sant Puré de Riudevitlles, que podém conai- dorarlo com lo dairer repláque hi ha á la planura del Panados, pera pujar á la moniunya, essent Sant Quinti de Mediona y Mediona sos grahons mes inmediata.

Desde la carretera, dirigirem totseguit los passosenvers la iglesia parroquial, ahont forem rebuts abesquisita armi- l>ilitat per lo Sr. Rector. L' interior de la iglesia lo .forma una volta ojival d' archs rebaixata, que acusa lo sígle xvi, artística del darrer sigle. Comproba aquesi assert las pi- lastras barrocas que divideixen las capellas laterals, da- munt de las quats hi corre una tribuna ijiie s' uneíx al>

lochoraltaixecatjuntal mur de la fatxada.

Ja hem pronunciat !a páranla que enclou la vera joya artísticajdel temple y la que raeroix de dret los honors de la visita. La fatxada, en efectü, dintre de sa senzillesa, es una inieressant manifestacíó del art romanich en lo si- gle xn. Son porta! s' obra en plena cintra, format per tres archs sostinguts, abans. per columnetas. Al entorn de la porta hi corre una peslanya formada per palmetas ó ftillat- ge ab un petit zic-zac damunt; en la dovella central un busto ab mitra que representa lo Patró del poblé, ab duas claus á la ma dreta y sostenínt al) la altra, un vegetal aca- bat ab tres fullas, que tal volta sia la represeniació del trébol, plañía que 's destina pera 'I simbolismo de la Tri-

nitat. IV arch mós exterior lo forman tres baquetona, y al tres tant3 venen á formar lo segon y 'I de la porta, ve-

nint tots tres á apoyarse en una imposta esgrahonada q u e corre damunt deis matxons de las columnas. La poca r e - fundicíó deis entredosos deis archa indican la decadencia del estil. Las columnas han dosaparescut, restant sola- m e n t t r e a capitells de fullatge, un á Ja dreta (sortint) y dos á la e s q u e r r a . En las arestas deis matxon? hi lia un

bordó.

A la part superior del primer matxó exterior de la Óre- la, hi ha un relleu representaré lo vegetal ó fulla ja indi- cada, dessota dua9 figuretas mutiladas y dessobre un quadrúpedo també mutilat. En lo segon matxó V Agtius.

Kn lo primer de la esquerra un esgrafiat ab una estre- lla (f) y dos aucells. En ¡o segon un quadrúpedo en !a p a n superior y en la inferior altra estrella. Lo fullatge resulta esserdegradaeió del d' acanto. Lo restant de lafalxada está nua d' ornsmenlació, ab un ull de bou en la part central superior y termina en doble vossant.

Al extrem de la faixada, en sa part dreto. hi lia una pe- dra alj la següent inscripoió:

A • D - S - 177H I.,V DEVOCIO DK E S T I ' O B L K I t K K D I FIG l ' A H T I) KST S • T • ESKN P - P - VKKRA\VND^O MORLIVS

Lo c a m p a n a r en sa bese acusa la meleixft época de ia portalada, mes lo coa superior, ó sia 'I campanar propía- ment dit, porta 'I sagell del passat sig!e.

Aquesta iglesia pertanesqué al priorat de Montserrat, essent secularisada á priocipis del sigle, se creu 1' any

(802. Ni lia 'I jn-njeote de construir una espolia pera 'I Sagrament al costat de la actual iglesia, aprofitant un eos d' edifici que pera us particular ettá adossat a! temple.

Dedicarem la primera hora de la larde pera \isitar \o magnifich ca^al del Manjuesat du Llio, que's conserva en tota sa primitiva puresa y enriquit ab aquell to venerable

II || ÍÍ IÍ

IH m ^HI

, \ N T f F I I U ] I S *A D H n oí L s P a n L A a

f|iie li dona la tria del temps. Sa fatxada de ¡iedra te présenla grandiosa y severa, nbrintshi en lo pis-ierra una porta de grsns dovellas aurmontada per los dos blasfons do la casa snstinguts per un ángel. L' esculde la esquerra En lo primer, las barras catalanas y á cada un de 303 ex-.

iréms laterals, dos triangule ab una eren en lo camp. +C- '

u nxcyitsiÓHs CIIÍNIÍIICAS. W¿

En r altro inferior, tres mujas llunas ab los conis i n - vertits, ab un ángul tambó invertit-que 'n compren una en aon eapay interior. L' escat de la dreta está partit en dos quartels en sentit vertical, essent bipartit en línea hori- sonta! lo de la esquerra. Aquest, lo forman do* quartels ab pins y «¡tres dos ab unas faixas diagonal» de (Jalt á

b a i x ; ' l ' a l t r e , ve ocupat per a r e u h e t a s . j i v v ^ a u ' A^ $.{\\.lí¿»j Hi ha en lo primer pis quatre finestrals quals llindas forman un triple trilobat sostingut per duas columnas, sur- segon pis correaponen altras tantas fineslras ab cioble tri- lobat, sosiinfrudas per una columnata, rematant la fatxada ab un fiordo ó cornisa daniunt la qua! s* al^an í .• marl6ts grahonats. Lo-cnnjtint del edificí presenta un aspeóte de severa grandesa y delicada elegancia. Mereix 1» visiia del artista, y es, tal volta, un deis pochs ©xemplars quo ^s conservan Íntegros d" aquellas ayrosas construocions MB- nyorials deis sigles xm y xiv.

A la part esquerra, extrem de la faixada, lii ha una vol- ta que comunica lo carrer ab allre car re r posterior, ó la!

vegada eixída de la casn, la .pial contribuheix á donarli mes típica fesomia. L'amplfida de! easnl es aproximadii- m e n t d e 2 . 1 m. 40.

La fatxada donaá un carrer suinatnent estret, aixecani- se en la part oposada una paret de curta alsaria que se- para la via pública d' una horta. Aixó fo. que la Hum don- í?a de pie á la fatxada y que pngan estudiarse fins sos mes petits detalla arquitectrtnichs.

Altres dos edificáis foren objeete de la nostra atenció, la Casa del Cava/lar, propietat del Sr. Marqués de Camps, d' aspecte modern y desprovista d' exterior ornamentado,

ab un escut en la fatxada. Está situada en lo carrer del couat dret de la iglesia.

L' altre edifici, destinat avuy pera fábrica, se traba á las aforas del cania de Llevant. Conta aquest casal un portal adovellat, en mal hora cobert per una capa de cals. Da-

munt un busto de guerrer í[iial capell 6 capacet, porta co- rona marquesal, aoslenint duas banderolas, essentqua- drada la de la dreta (sortínt), y fent caixal la de la esquer-

ra. La finestra central del primer pis te en sa part supe- rior altra corona marquesftl ab lambrequins, surmontada per I'emblema heráliiich abans dit. I,' escut está dividit en rjiiatre quartels y te en lo centre un escudet com lo qiifi tiiifiiierem ocasíó d' examinar en lo casnl de LHó. En lo quartel de la dreta superior-(sortint), las barras catalanas y las mitjas lltinaa posadas com ja s' ha dit; en lo supe- rior de la esquerra, un Íleo rampant ab los vuyt pana deis Moneadas; on 1'inferior de la dreta, camp superior, un cabal!; en 1' inferior, tres faixas ondejadas, y en I' infe- rior de la esquera, tres faixas horissontala ab flors de lis (?) dintre de cada una d' ellas. Forma lo segon pis una línea de deu finestras á manera de porxada.

La industria mes principal del poblé es la de! paper, haventbi aproximadament unas 12 fábricas y 30 en la ro- dalía, aixecadas prop del rieral que pren lo nom de la po- blaci'i. Ili han unas 400 casas, comptant unas 2.000 áni- mas. L' hostal mes recomenat es la Fonda Catalana, co- neguda mós comunment per Can Hernai.

Lo poblé es pacífieh y travallador, y sas costurus no 's presentan ab la meteixa uniformilat de las del inmediat

poblé de Sant Quititi de Mediona. Esque 1" esperit inodern y las influencias de la capital informan la vida d" aquéll,

rnentres que á n' aquest a* hi descubreix ab tot son tirat caracteristich, la fisonomía aotiga y-montanyesa de la té- rra. Aquesta diferencia d' hábíts que 's nota entre una y altra poblaciii, la creyém trobar en la influencia topográ- fica, que es mes Curta de lo que realment se eren y de lo fjue no sempre 's te en compte d' una manera deguda. Si no convenim, donchs, en que Sant Quintí es lo primer grahó de la montanya centra! y HiudevUlles lo d a r r e r re- plá de las planuras que a' extenen pujant desde marina, no podrém explicarnos lo que dos pobles vehins presentin diferencias visibles en son trajo, en sa parla y en sos ideáis. Si bó la facilitat de comunicacions y de relaciona fendeix a armonisar eixas diferencias produhidas per la situació topográfica, en definitiva, la astucia y la preven-¹ ció del sigle, no podrán lograr que 1' eco de las carenaa deixi de reproduhip lo cril del montanyés, ni que 1' oreig de la marinada, allá á la tranquila plaija, ressoni ab I' ac- cent de) cant dolsíssim que á chora entonan los filis de la m a r .

Hiudévitlles celebra sa festa major lo pryner diumenge 'l'Agost. Sa comunicado postal a!j Barcelona s'efectiia per La Granada, y aas distancias ab los pobles de la roda-

La Vid y Tei Cabrera

feant Quintí de Medio.

2 h. 30 m 1 >> —

Anliguament hi bavia á n' aquest l l o c h , s e g o n s se 'ns asegura, un monastir de monjos benedictina, que á I¹

íiny 1073 fou cedit pee Gifret y s a m u l l e r Gilia al monaslir de Sant Martí, d«l bisliat albigense, y que en 1428 fou con- cedit á Montserrat per comiscó del pontífice Marti V.

A (ios q uncís de q nutre (fe la rarde sorlirem del poblé en Juroni, de construcció moderna. Seguint per aquest carni, lo pas instintivament, se datura davant o" una belleza n a - tural digna del pinzell del artista. TBI e», un tnntiiontre fiirmat per aliissims márges, tenim en son fons 1'areny do la riera y apareixent en son centre una península

engalanada per la arbreda. Esbeltas all.a3 y verdosos ca- nyars animan lo paissatge, mentres que'I soi-ollde las cas - catas tot precipitant al Hit del riu sa blanca escuma. aixe-

ca per 1' espay una sinfonía vaga ó indefinida que convida

¡a pensa á profunda meditació.

sugons se 'ns diguó, res de particular oferia, y tot pujant.

suament per entre vinyala y oliverars, arribaren! al ai¡ne- ducte construhit en lo sigla passat. Sorpren y captiva la color colrat, ab saa arcadas de diferenta alsaria y ab los corlinaiges d ' e u r a que ]'adornan, sembla esser un monu- ment v'ell respectat per la ma de las centurias. Verament, aquest aqueducte te la propietat d' enganyar al viatger, perqué apareix coin una joya arqueológica y en definitiva no es sino una conetrucció senzüla y moderna.

Aixi, com en nostres días, son de contemplar molts ob- jectes d' imitació arqueológica, que si están desprovehits del valer histórich, en cambi, es respectable 'I valor que 'Is hi donan la novetat y la moda, així meteix podría pen- drers ik die aqueducttí com una imitació d' aquelIs altres

\NT l'ERE DE fUULIEVITi.LEí

ichs ^la

Forma arjuest aqueducte dos archa centráis, Uarehs, es- trets y sumament esbelts, surmontats per altres dos do petitaquasi semicirculars, tenínt loaprimers perfonaments ó base lo Hit del rieral. Segueix en un deis costáis d' es- (|iiena a la carretera, altre arch no tant llarch y un poquet

mea ampie que'la dos primera, apoyantae sobre la peri- superiora céntrala y unas tres quartas parís deis dos de la base. En lo cantó oposac s* hi nota deacansant sobre 'I márge un arch traasant unaarrogant y majestuosa cur- va, seguintne altra de menys importancia, deixant eixo^

dos entreveure entre I' arbreda del torrent lo blau del cel. Finalment, 1' aqueducte traasa a n' aquest indret un ángul obtús en direccíó á LlevaTit, format per un mur conienint també aitrea doa archamés petits que descansan ja sobre '1 cap del márge.

Aqueat aqueducle fou construhit en 1721 per lo monas- tir de Montaerrat ab los delmes que pagava lo poblé do Sant Pere de Kiudevitlles, y le per objecte portarán'

aquest poblé las ayguas del rech de Sant Quintí.

Mes, si la realitatdel monutnent, com ja hem dit, no correspon á lo que representa, la fantasía popular hi ha endevinat no3tre secret, y sense adonarsen hi ha trobat lo sentiment del poeta y los encartts de la tradició Per aixó, á mes d' esserhi punt ó" esbarjo y de conversa, es tambó '1 punt d' aplech á la nit de Sant Joan, es lo lloch ahont s" hi troba la bona ventura á la cláasica vetlla deis atnors y de las esperansa3. Prop meteix del aqueducte, rodejat de fresca molsa y remulladas arrels per las

eger roure embolcallat ab unas quanlas liras do draps de colors. Preguntaren! al guia per son significftt, y nos digné: á la vetlla de Sant Joan hi venen lots ¡os trencats, y ab lo contacte d' equest roure al bel] punt de la tnirja nit »e curan de sa malaltta.

Y eixos draps son la memoria ó presentalla deis afavores- cuts ab lo soptat retney. La veritat es que "Is draps de tela ó d' indiana, desfentso á trasgos ab las humílatsy las plu- jas, presentan un efecte deegraciat y posa en situació n gayre agraciada al robust roure. No obstant, totb

pecta aquellas despullas, simbol d' una curació mi

curacions se p^peteixen cana ttny, ni si Ift virtut d aqu&st arbre 'sfa extensiva á tots loa moríais; mes la presencia del roure engalanat ab aquella tela, donava ciar indioi de que algún mortal devia trobarhi lo remey que la tradi- ció assegura. Aquell trofeuque 'I vent oreja va, nos paten- res- ulo-

s' obr aquell

en la fantástica nit del Sant Baptisla, á n' s que ressonan las festivas coplas y 's colora 'I firmament de daurada resplandor ab las mi! fogatas ¡ alegres encanen los pobles de la térra.

Deíxarem eix lloch impregnat per una rica y varia- da flayre que formavan los romanins, los figuerols; los liruchs, los roldons, las ginebras y altres plantas boscala- nas que creixen á n' aquella petita y deleytosa fondalada.

Pujarem novament á la carrelera, deixantla á 1' esquerra pera aprontar la dressera, que devia esialviamos una re- f^ularvoltaque ve obligada á realis?ar aquella pera sal-

var lo desnivell del terrer. Seguírem per un bonich ca- m i n e t q u e t o t baixant y pujant s' enfila a l a fi cap á la

carretera prop del arrabal de Sant Quinti, distant un quart del poblé. Seguírom per la meteixa, arrivanthi á las 5 h. anomenat aquóll, segons la pronunciado deis nalii- rals, Sant Quenti.

Al entrarhi, y conforme nos hem adelanta! ¿explicar, vegerem un poblé esencialment montanyés, ab fisonomía tota distinta del que toi just feya una hora haviam deixat.

Com á Olot, com á Gombreny y com a tants altres pobles de la alta montanya, trobarem la plassa plena de vehinw y gent forana, ostentant tots la barretina.

Drets y apoyantse ab son llarch bastó de lladoner, pla- ticavan ab alta y aspre veu, mostranise tots alegres y co- foys.

del gran centre, ni podrá distreurers ab las mil fantas- magorías que arrastran los sentits; mes passa tranquila y alegre al entorn déla doisa llar, ó hi veu en lOgranllibre 'de la Naturalesa, la ma de Deu. No menjará 'I pa blanch;

mós lo pa negro de sa taula será dobloment benehit per una fe viva y encesa y per la suor d' un honrat travall.

La població se compon de 2.500 ánimas, y sa festa ma- jor te lloch en lo diumenge infra octava de la Assumptii.

Celebra, també, fira en lo segon diumenge de Novembre, y al día seguent una funcio religiosa pera donar gracias á Deu deis beneficis obtinguts en la meteixa. Sa principal industria es la agrícola, dedicantse, ademes, á la filatura.

Compta ab una fábrica de llana, altra de paper blanch y altra de paper d' estrassa. Ili han duas posadas: la de Can Camisas, en lo carrer Nou, y la altra anomenada de Can Massana, y compta ab tros cafés.

La iglesia rea te de notable, acusant sa construcció in-

lerior la época meteixa, ó molt aproximada', de la de Sant l'ere de Riudevillles. Dependia aquesta iglesia, segons nos digué lo Sr. Rector, del priorat de Montserrat, passant.

á principia del sigla al Capítol de !¡i Seu de Barcelona, que provenía lo curat amovible, fins al Concordat que passá á la jurisdicció de la Mitra, provehinise avuy per oposició, havent sigiit declarada parroquia en Setembre de 18S7.

Sas distancias ab los pobles de la i-odalia son:

Sant Pero de Hiudevitllos. . . I li.

Mediona 1 .-

Sania María de Bellver í » M m.

A Sant Quinlí no hi ha res que veure. ['oble sense hi*.

(oria, desputlat de monuments, aparescut desde la caigu- da de la antigua & important Mediona, al deixar á aquélla en lo cor de ¡a tnonlanya ab sos recorta y sas glorias, no 's cuida de reservar pera sí ni un trofeu sisquera que r é - cordes son nobilissim passat. Sembla, no obstant, que al volar seniar nova vida social, detures espantada son pas.

al e n t r a r á la planura, temblorosa, tal volta, de que se li e?- mortuis l a s a n c h de sas venas, fugintdets feróstechs peri- vals que foren testiinoni, un día. de sa prepolenta gran - No hi busquen á Sant Quinti sa antigua vida y son pri- mitiu explendor. Al renaixe á una nova vida, deixa s=a f.irtalesa militar per la llar agrícola, y loa esforsats vas- salls del castrum son avuy los humils pagesos de la valí. No hi trobareu ja sa vestimenta de ferro, sos blasons gloriosos y sos antichs trofeus de guerra. Las armas d' avuy son las de la pau, y los atribuís de la Agricultura,

M 2 AS^-OCIACIÓ CATALANISTA

subsiituhint ais de la Lley de la forsa, han pres In domini de la encontrada.

A las 8 h. matí del seguent difi sortírerncap á Mediona, prenent un cami carretel" bastunt pintoresch ípie en di- recció NO sñ troba al sortir del poblé. Aquest cami do- mina en sa part esquerra (pujant) una valí adornada per una fértil horta, essent ascencional fina á un quart d' grandiosa. Es una verdadera plassa.casi circular, rodeja- da de montanyas de singular aspecte, que per sas cimas arroclonidas, per sas extensas calisaas, per la quietm im- ponenta que hi regna y per la fredor que s ' h i respira, sembla fer presentir la existencia d' algun fenómen geo- lógich allá en las antigás edats de la vida terráquea. ¿Fou aquesta valí un estany? No podém contestar á lapregunta, per desconeixe 'ls principis que podrían resotdrer lo dup-

te format per nostre presentiment.

Sois dirém que aquella naturalesa r u l l e r t a de trista ao- letdt, aquella nielangia que desperla son conjunt, nos leu recordar instintivament las impressions rebudas al visitar V estany de Banyolas y la valí de Santa María del Estany.

¿Fou tal volta un efecto de la meva imaginado purament individual? No i per certj perq ue sense dirnoano al corou • ssió. Atravessarenn la valí en lineabastant recta, fina á son t:\irem que gira á nía esquerra, pera guanyar lo rieral de

niiidevidles, que porta á Mediona, y á qua! confluencia s' hi troba la ermita de Sania Agua, distant mitja hora de

S»nt Quinti.

Aquesta ermita ve formada per una volta de taulada do fasta a doble veesant, sostinguda per dos archs apoyats en

D' EKcuitsióNs CIENTÍFICAS. 533 matxons, pareixent eaaer obra del sigle xnr. Celebra dos aplechs anyals: en lo día de la Santa, al estiu, y en lo dia de Sant Eateve, á I' hivern.

Entrarem despréa al rieral, que ⁿs troba encaixonat entre duas espadadas costas, ahont on imponent aspecte s' h¡ contempla la feréstega timba.

A certs indrets, una forta é imprevista rierada podria posar en visibles apuros y fer molt, compromesa la situa- d o del transeuní. En los pans de térra que descubreix lo rocam, a¹ hi troba una pineda que suavisa uti poch I' as- peresa del conjunt. Seguiam per aquella esireta enclota- Ha doptant'de si lo terme dei viatge lo trobariam á las en- tranyaa de la térra, quant de sople se 'ns presenta, d' urin manera maravellosa, las despullas de la antigua Mediona, ab sa quadrada torra en lo punt mea enlayrat d' una pe- nínsula que s' avansa cap á la pelita valí, com ai preten- guéa deturar la corrent del riu ó '1 pas del foraster. Aque- lla térra soperba y solitaria, embolcallada per las boyra3 del rieral, presentava LH aspecte indomit y selvalge; sern- blava dimos que ella, y sola ella, exercia 1' absolut domi- ni á n¹ aquella regio inhospitalaria,

A un rjuart de deu comenaarem á pujar la montanyeta dal castell, prenent T a?cenció per aon costal NE., tro.

lüintse, ben aviat, lo cami en zigzag que conduheix al excursionista cap á las esplanadas superiors. A uns deu dona la nía a un massia y quadrat mur que probableunmi.

seria la basa d' una torra, defensa de la entrada, <jua d o - iriinaria los cantona N. y E. S' hi veu un portal tapiat y una finestra que dona llum á ¡a escala interior.

Davant d¹ aquest mur a' hí veu una p&tita esplaníiiíofa

•jue formaría un estret fosso, comensant allre cop la pu- jada firis al cim del puig. Abans d' arribarhi se troba 'i comens d' un arch truncat unit ala edificis moderns que ' avuy serveixen de rectoría.

-la som á dalt de la coronela ahont hi ha una regular explanada, limitada en sa part oriental per la iglesia y ^!ls- casáis moderns, y entre Mitjorn y Ponení, per las ruinas superiors del castell. Aquesta coronela ve subdividida per varis petits accidents topográfichs, per una part, y per la ultra, per una era empedrada ab b a r n obert que 's troba al íiell davant d" una rampa grahonada y molt pronuncia- da que conduheix á la porta lateral de la iglesia en son costal de Miijorn.

L'orma aquesm portada un sen/ill guardapols ab dobles archa adovellats, y conté en son dintell tres grahorfs á la part exterior y quatre de semicirculars en lo interior. La volta la forman archa lleugerament apúntate, que acusan lo sigle xm; en saa capellas s¹ hi nota lo barroquisme; y mereis prefarent estudi baíx lo concepte arqueológich una imatge del Sant Christ, obra probablement de! si- fíle xiv. En ¡a sagristia s' hi troba un elegant gerro pera gruga y blavenca. I-a iglesia está dedicada á !a Madona Sania María, celebrantshi la festa principal en la diada de Pascua granada. Altra festa solemne hi te lloch en lo primer diumenge de Setembre, en honra y gloria del Sant

Christ.

s¹ ]u troban dos cossos d ediOcLS nioders^T uns deis quals ve destinat pera rectoría; y á la part oposada, una escala de pedra conduheix á un camp format sobre restos do

construccions antiguas; y en sa consequeneía la rampa ja esmerilada ve á convertirse en una especie ds carrer-bai-

xada.

Seguint la direceió SO., se troba un hort tancat per un barri, quals claus obran en poder del Sr. Rector. Al ex- trém d ' a q u e s t hort hi h a l a torra quadrada de que ja hem fet merit, y que es, sens dupte, la ruina mes notable y grandiosa del antich castell.

Son rnur comp tíL ab una gruixaria de ^ m. jCJ, y en son

senihi impossible, á falta d' allres medis, escalar I' ex- trém superior de lu torra. So nos asegura que desde sa l e r r a s a s ' ovira lo castell de Subirats, aixecat á la al ira banda del Panadés.

Havent vist aquesta ruina, anarem á contemplar la Henea mural que 's troba dominan! la valí y turons desde NE fins al SO. ó sia, las posicions topográficas septen- trional y occidental. Pera conseguirho, es precia pujar per un inárge á un camp cultivat avuy per hortalissa, y conegut per lo camp de Sani Miguel. ¿A q ué 's deurá sem- blant denominacii'í? I-o pi'eguntáretn al guia, mes no hi hagué cabal respoata. Qui sap. si com era costmn en molts casiella de pendre per patró á Sant Miquel, lo pri- mer capitá de la angélica cavalleria, també fos confiad»

al Sant arcángel la custodia y defensa de dita fortalesa.

Si aixó 's confirmes, senae grans esfors podriam compen- dre que en lo iloch ahont se troba lo camp anomenat dtt Sant Miquel per la tradició, hi haoria la capella parlicn-

T,:¡6 ASSOCIACIÚ CAIALAN1S1A.

l«r ó interior del castell, baix dita invocació. AJlavors. l¡i iglesia de Santa María seria la capella pública ú oficial, destinada pera 'ls habitanis del Ca&lrum. D' altre modo, no s' explica '1 nom especial que reb dit camp, j a q u e "s pot eonjecturar <|iiü dit terrer seria altre de las dependen- teríor.

Avuy Mediona h a p e r d u i per complert sa antigua fesomín y sa prepoteula importancia. Sa vida histórica ha desápa- rescuL pera donar pas, com j a hem dit abans, á la agríco- la y moderna pobtaoiú de Sant Quinii de Mtídiofia. Tatú propi pot formar; tant escás es de vehinat—uns 600 ha- bitants—que pera gosar deis drets politichs, ha d1 ajun- ta rae ab son vehí de Sant Joan de Cunilles. Tambó dBvein consignar aquí nostre agrahiment envera al Sr. Rector per ños, deferencias dispensadas ais excursionistas.

Las distancias ab los pobles de la rodal la son:

Sant Quintl de Mediona 45 m . Sant Pere de Riudevitllea. . . . 1 h. 45 ..

Cabrera de Piara 1 - 30 • Edpoya (Poblade Glaramunt). . 1 . 45 - Santa María d'Orpinetl I » 45 » Sant Joan de Ciinilies — -15 »

Ln IJa«una 3 ..

Font Rubí 1 » ^0 » Santa María de Bellvé 3 » X> >•

Y si al empendre lo re toril cap á S « i t (Juinti, invo- íliiütn sos recorts histórichs, trobarém que filis ilustres d' aquesta casa, prenguéren parí en memorables fets d ' a r -

mas de! comie de Barcelona Borrell I, y mes tart deis de Ramón Bsrenguer IV; que en 1' any 1067, en temps de Ramón Berenguer I, Ermengaudo Guillém de Mediona sostingué un plet contra :1 Bisbe de Vich y I' Abat de Ri- poll per sa possessió del castetl de Medalla, fallant lo conue á favor de ditas autorhats eclesiásticas, las quals, ven- gueren despréa dít casfell al senyor de Mediona; y en lo document litulat/nái'oersí'a, IIIregina; Mario?, existent al Arxiu de la Corona d' Aragó, llibre iv de las Enagenacionx del Real Patrimont de Catalunya, ve especifícat las trans- formacions de posesió que sufrí dit casiell ais anys 1250, 1333 y 1452. Seria també molt probable que en V ai-xiu municipal de Vilafranca del Panadea se trobessin entre 'Is documents de sa antigua Veguería altres datos referents á la historia de Mediona.

A primera hora de la larde pujarem al cotxe que venia d' Igualada, pera poder arribar á Sant Sadurni de Noya á la hora de pendre ¡o penúltim tren que devia portarnos á la capital, ahont hi arribarem molt sal¡sfets de la excursió, f|iial ressenya ha ven lingut U dignaciú d1 escollar aiju esta