EL MOVIMENT E N S E N Y A N T

W (i HUÍ

M w n u f t »

ceóoo

FQNS

y

^

g'JTLLCTI DEIS COmiTES D'ACCIO

D'ENSENYANTS ( C . A . E . ) P 5 - 3UHV 1972

EL MOVIMENT E N S E N Y A N T

.PERSPECTIVES PEíl A UNA CnOHDIKACld

_____________________ . . . . • • • • - ______

D u r a n t e l curs p a s s a t es va p r o d u i r un i n p o r t n n t novament r e i v i n d i c a t i u en l * _ m b i t de l ' e n s e n y a m e n t m i t j a p r o t a g o n i t z a t n e l p r o f e s s o r a t i n t e r í d ' I n s t i - t u t s i de Seccions F i l i c l s . E l m<:vinent c u l m i n à en l e s vagues d e l s mesos de marc i a b r i l i l a t r o b a d a a M a d r i d de r e a r e s e n t e n a s de t o t s e l s d i s t r i c t e s u n i v e r - s i t a r i s de l ' E s t a t Espanyol rjue'van e l a b o r a r un a m p l i progr.ma r e i v i n d i c a t i u p r o u " c o n e g u t .

S i a n a l i t z e m e l c o n t i n g u t de l e s r e i v i n d i c a c i o n s , l e s formes de l l u i t a e s c o - l l i d e s i e l s mètodes de t r e b a l l emprats a l U a r g d e l s cursos- 6 9 - 7 0 , 7 0 - 7 1 i 71-72 en podrem t r e u r e l e s següents c o n c l u s i o n s :

-En p r i m e r l l o c e l programa r e i v i n d i c a t i u ha anat p e r d e n t e l seu c a r à c t e r e m i - nentment c o r p o r a t i v i s t a , tic defensa cega d o l s i n t e r e s s o s d e l " c o s " de p r o f e - s s o r a i n t e r i n s per un c r c E c t e r de; r e i v i n d i c í c i á l a b o r a l : cada con s ' h a c o n - s i d e r a t més i n e f i c a ç una d u f e n r r d o l s l l i c e n c . v t s que ens e n f r o n t é s amb e l s mestres ( e l s l l i c e n c i a t s d e l d i s t r i c t e de Catalunya van e l i m i n a r l a p a r a u l a

" p r i o r i t a t " en e l segon c i c l e de l ' E . G . D . per passar a demanar " i g u a l t a t per t o t h o m " en l e s m i l l o r s c o n d i c i o n s econòmiques o s i g u i amb e l c o e f i c i e n t 4 d e l s l l i c e n c i a t s ) . A l m a t e i x temps s ' h a c e n t r a t e l p oblema de l a f a l t a d ' e s t a b i l i - t a t i de l l o c s de t r e b a l l en l e s seves couser r e a l s : e l c f t e f i c i t Bnorme d ' e s c o - l a r i t z a c i é , e l c l a s s i s m e qúre e l i m i n a grans q u a n t i t a t s d ' e s t u d i a n t s , l a ríesnro- p i r c i o n a d a r e l a c i é n u n e r i c a alunnes-<-«rofess'irr, l a n e c e s s i t a t de c o n t r o l i d e o - l b n i c per r a r t d l r ^ ç i n , l a t o l e r a n c i a d» . l / n t r u s i s m e l b b o r a l , e t c . e t c .

Podem d i r nue c l c o n t j n n u t r e i v i n d i c a t i u - e s t a b i l i t a t l ¿ b o r a l , a i g u a l t r e - b a l l i g u a l s o u . . . - é s ara m o l t menys c o n f ú s i n o l t més j u s t t o t i nue no hem s u r e r e t t o t a l m e n t l e d e s c o n f i a n ç a d ' a l t r e s s e c t o r s de 1'ensunyainent cem e l s mestres i e l s p r o f e s s o r s n u n e r e r i s .

•9

" Les formes de l l u i t a s'han c e n t r a t s o b r e t o t en l a formació de comissions dé c

c e n t r e que d i s c u t i s s i n e l s problemes i p o r t e s s i n l e s opinions d'una manera orga-

nitzada a l s í de comissions per estaments -comissions de no numeraris, de p r o - fessors de centres p r i v a t s , de professors de f i l i a l s i en comissions més sm»

p l i e s de t o t el p r o f e s s o r a t d'Enseyament Mitja .Aquesta formula s ' h a r e v e l a t com a eficaç i c o r r e c t a doncs va aconseguir una p a r t i c i p a c i ó i mobilització, molt amplia i el començament d'una organització dels professors d'ensenyament mitja} des del curs 69-70 en que en molts pocs centres e x i s t i a una comissió

fins e l s mements culminants dol curs p a s s a t e l nombre de comissions van c r é i - xer certament molt perb mo amb el s u f i c i e n t grau de cohesió, organització 1 coordinació entro elles,Va f a l t a r d i s c u s s i ó a l e base, a n à l i s i s e r i o s a , ' coordi- nació p e r m a n e c í una d i r e c c i ó més r e a l i s t a i més atenta a l ' a u t è n t i c n i v e l l de consciència del p r o f e s s o r a t . E l s exemples més c l a r s que diem podrien s e r : - e l pas da formes de reivindicacions l e g a l s , c a r t e s , p e t i c i o n s . . . ) a unes f e r - mes de l l u i t a i l . l e g a l ( v a g a ) va pecar d'un c e r t voluntarisma s o b r e t o t en el plantejament de l a

segona vaga.

- Els msfcodes de t r e -

« J • ' . i . i • • . . .

b a l l , de d i s c u t i r i prendre decissions en assemblees amplies

es va r e s e n t i r de l a f a l t a de discussió i a n à l i s i prbvie a l a base, de manca d'un t r e b a l l da conscien- ciació i de manca da coordinació que o r i g i - nava informacions con- fuses i s u b j e c t i v e s .

Les conseqüències més importants de t o t eixb van ser s - quan es va produir I s r e p r e s s i ó per p e r t del m i n i s t e r i no vam aconsseguir e v i t a r e l pànic i l a desunió i per t a n t l e s solucions individuals que ven adoptar molts professora.

L'experiència va demostrar més tard que a l i a ón hi va haver autentica pressió soble e l s delegats del m i n i s t e r i , s i mes d'octubre tothom ve ser novament con- t r a c t a t ( a Barcelona concretament sa va r e g i s t r a r l a x i f r a més a l t a d'acomia- daments degut a l a innacció de sancionats i no sancionats).El moviment de p r r e - fessors d'ensenyament mitja va quedar en gran p a r t d e s a r t i c u l a t .

- No vam saber superar eficaçment 1'aïllament a que ens condemna l a dispersió dess n o s t r e s l l o c s de t r e b a l l , n i l a compartimentació e n t r e e l s ensenyants ( i n -

teressos dels mestree, dels numeraris,dels no-numeraris, e t c . e t c ) .

En resum, l a d i s c u s s i ó e fona dels n o s t r e s problemes en comissiona de centre i en comissions d'estament, i l a coordinació que es va aconseguir assenyalen el

•

camí p e r o n - s u p e r e n t e l s e r r o r s a n t e r i o r m e n t a p u n t a t s - hem de c o n t i n u a r t r e b a - l l a n t ; l a f o r m u l a d a d ' u n p r o g r a m a r e i v i n d i c a t i u - un programa da l l u i t a s i n d i - c a l , un programa de l l u i t a p r o f e s s i o n a l en l ' a s p e c t e l a b o r a l i p e d a g b g i c - c a d a cop més c l a r i més a j u s t a t a l e s n o s t r e s n e c e s s i t a t s i a l a n e c e s s i t a t de c o n s - t r u i r una e d u c a c i ó a l s e r v e i a u t è n t i c d e l p o b l e és una a l t r e de l e s e x i g è n c i e s que s ' e n s p l a n t e g e n ; l a s u p e r a c i ó de l ' a ï l l a m e n t i èa c o m p a r t i m e n t a c i ó d e l s p r o f e s s i o n a l s de 1 ' e n s e n y a m e n t és una n e c e s s i t a t u r g e n t p e r a l a n o s t r a l l u i t a . Tenim també l a i n d e f u g i b l e r e s p o n s a b i l i t a t òc f e r que a q u e s t n e i x e n t moviment e n s e n y a n t s ' i n s e r e i x i c a d i cop més d i n s d e l moviment g e n e r a l de l l u i t a de l a c l a s s e o b r e r a i a l t r e s capes p o p u l a r s .

LA NOSTRA LLUITA ACTUAL

E l c u r s a c t u a l a t c a r a c t e r i t z a p e r un oggment de l a l1. u i t u en B l t r e c . s e c t o r s Cf 1 ' i m sen y ert on t , - . r i j . t : u i a r m e n t « r i t t ü «lr. 'mestres i »?ls f i ' j f f ' r M - r s . n o nume- CCVÍL V ' u » » ? v » - r s i t a t . En e l n&'i'.vu a n t e r i o r du F'.UKT £NSENYAfJ.T r e s u m i e n l a l l u i - ta r e i v i n d i c a t i v a d e l s p r o f e s s o r s u n i v e r s i t a r i s en e l seu a s p e c t e l a b o r a l i ie r e i v i n d i c a c i o n s més g e n e r s l f i l s m e s t r e s e s t a t a l s e s t a n p o r t a n t a t e r m e una l l u i t a exorno]ar p e r a c o n s e g u i r c o b r a r uns sous que f i n s a r a o s ' h a n c o b r a t

i . r r e g u l a r m e n t o no s ' h a n c o b r a t . E s c l a r que e l c o b r a m e n t p u n t u a l d e l s comple i . e n t s i d e l s d i n e r s p e r c a s a h a b i t a c i ó no és l ' ú n i c p r o b l e m a que t e n i m p l a n - t e j a t e l s m e s t r e s i que l a l l u i t a ha de c o n t i n u a r i s ' h s d ' e x i e n d r e .

A q u e s t augment g e n e r a l de l a l l u i t a va t e n i r un d e l s seus p u n t s c u l m i n a n t s en l a j o r n a d a d e l 1 4 de f e b r e r c o n t r a l a L l e i G e n e r a l d ' E d u c a c i ó , e n l e s nom- b r o s e s a c c i o n s que es van f e r a t o t s e l s n i v e l l s d e l 1 * e n s e n y a m e n t p e r t a l de f e r p a t e n t e l n o s t r e r e b u i g a una l l e i q u e s ' h a f e t a l a n o s t r a esquena i en c o n t r a d a i s i n t e r e s a s p o p u l a r s . *

L ' A s s e m b l e a d ' e n s e n y a n t s q u e v a t e n i r l l o c e l m a t e i x d i e 1 4 v a demos- t r a r , p e r ò , q u e a q u e s t augment de l a l l u i t a no es c o r r e s p o n i a amb Un augment p i r a l . l e í d ' o r g a n i t z c i ó i a c c i ó u n i t à r i a . L a c o n c e p c i ó d * a q u e l l a assemblea com una a s s e m b l e a - m i t i n g - t a l com l a v a i m p o s a r un s e c t o r d e l s a s s i s t e n t s - e-a l a més i n a d a c u a d a p e r a f a v o r i r una r e f l e x i ó s e r e n a c o n j u n t a q u e ens a j u d é s a s u p e r a r l ' a ï l l a m e n t i l e f r a g m e n t a c i ó que r e m a r c a v e s a n t e r i o r m e n t o m a c a r e e t a r i s t i q u e s a s u p e r a r u r g e n t m e n t d i n s e l n o s t r e s e c t o r »

Hem p a r l a t de l a f o r m u l a c i ó d ' u n p r o g r a m a r i v i h d i c a t i u u n i t a r i que pagués- a r r o s s e g a r una g r a n massa de p o f e s s i o n a l s de 1 'anseà»yament;aquest programa h a u r i a de r e c o l l i r e l s s e g ü e n t s p u n t s :

- l a l l u i t a l a b o r a l de d e n ú n c i a s i s t e m a t i c e de t o t e s l e s d e f i c i è n c i e s flue p a t i mfq u e i m p e d e i x e n un e x e r c i c i p r o f e s s i o n a l d i g n e i que són l a

p r o v a r o n s t a n t d9 l ' o p r e s s i ó a q u e estem s o t m e s o s : e s t a b i l i t a t , c o n - t r a c t e l a b o r a l p e r e g a r a n t j r - l a ; d e f e n s a d e l s l l o c s de t r e b a l l : WO a l l l i u r e acomiadament de que ens v o l e n f e r o b j e c t e en m o l t s c a s o s ; en p o s a r - s e en marxa l a L l e i d ' E d u c a c i ó ( r e d u c c i ó d ' h o r e s de t r e b a l l

¿\

i de sou p8r els l l i c e n c i a t s ) ; assegurances s o c i a l s t o t a l s i e f e c t i v e s

i n c l u e n t - h i a s s i s t è n c i a medica i f a r m a c è u t i c a ; eliminació' de l e s d i f e r e n t s c c a t e g o r i e s de professors dins un mateix n i v e l l ; adecuado dels sous • l ' i n c r e m e n t del cost de l a v i d a t escala mbil de s a l a r i s ; p u n t u a l i t a t en

1 pegament; l l u i t a contra l a d i s c r i m i n a c i ó i l a s e l e c c i ó que Bapresenten e l f e t de l ' o b l i g a t o r i e t a t d e l s cursets, e l 1 . C E , o p o s i c i o n s i demés cursets r r & e c t i u s .

- L a l l u i t a que en podríem d i r pedagògica» l l u i t a , per una formació p e r - menefrt del p r o f e s s o r a t inclosa d i n t r e de l e e obligacions l a b o r a l s , ! per t a n t remunerada; l l u i t a per l a disminució del nombre d'alumnes per c l a s s e , l l u i t a per l a p a r t i c i p a c i ó i cogestió dels ensenyants a t o t s els n i v e l l s responsables de 1 ' o r g a n i t z a c i ó e d u c a t i v a ; l l u i t a contra l a s e l e c t i v i t a t : avaluacions , p r o v e s , e t c . que suposen una s e l e c c i ó dels alumnes a l s e r v e i del classisme.

• Aquestes dues facetes de l a l l u i t a han d'anar estretament l l i n d e s a l a l l u i t a p o l í t i c a general que a l s ensenyants han de dur r terme a l c o s t a t d ' o l - t r e s sectors p r o f e s s i o n a l s , dols estudiants i de l a classe obrera contua l e s formes f e i í i s t e s de poder i c o n t r e 1 ' o l i g a r q u i a espanyola financer.- i t e r r a - t i n e n t que l a s u s t e n t a , a r r e l de l e s condicons l a b o r a l s en que treballi.™ e l s ensenyants i de 1 p o l í t i c a a n t i democràtica del regim.

La compartimentació i 1 ' a ï l l a m e n t dels professores en diverses c a t e g o r i - e*/porta a una d i s p e r s i ó de l e s energies que p e r j u d i c a e l moviment ensenyant.

Hem d'anar cap a l a creació d'un brnan coordinador dels ensenyants a l v o l - t a n t d'uns plantejaments i d e o l o g i e s mínims i amb I c s següents f i n a l i t a t s :

- ACONSEGUIR LA UtJITAT D'ACCIÚ

- DIFUSIÓ DE DGCUmENTS I fLANTEDAfflENT DE OEDATS SOGRE CRkXTlÇfl.

- ACTIVAR L'ORGANITZACIÓ* DELS UIFE'.ENTS SECTORS

El, camí per a r r i b a r - h i pensem que ha de passar per l a c e l e b r a c i ó d'assem- blees amplies de discussió dels plantejaments mínims,de l e s f i n a l i t a t s de l a ' c o o r d i n a c i ó , per 1 ' a s s i s t è n c i a regular a l e s assemblees de seetors de membres"

d ' a l t r e s n i v e l l s de 1'ensenyament per t a l d'acon eguir l a u n i t a t de p l a n t e j a - ments i d ' a c c i ó i una major informació mútua d e l s problemes e s p e c í f i c s de a - da ertament, per l a creació de conissions de t r e b a l l robre problemes conjunts*.

CRIDElfl a t o t s e l s p r o f e s s i o n a l s de l'ensenyament conscients de J.n i n p o r t > n - c l a que t e nar l a l l u i t a gener 1 del moviment obrer 5 popular l a construcció del moviemnt onrenyant, a t r e b a l l a r per aconseguir l o t . n necessària u r i i t a t d"* acció entorn del programa exposat més amur.t i a troves -d'una oblida, coor- dinació que s i g u i a l mateix temps r e f l e x i motor de l o l l u i t a .

La lluita dels

mestres estatals

Ara fa dns meso? ( el à, 10 i 72 de raarr ) ulr grun de mestres e s t a t a l s vàrem presentar-nos a l a D e l o g e c i ó P r o v i n c i a l d* Ensenyament Primari de Earce- lona a f i de l l i u r a r , e l primer d e l s d i e s a p u n t a t s , e l d e l e g a t un document firmat per 1.120 mestres . En aquell document s * e x i g i a :

- El pagament inmediot d e l s ccmplaments i g r a t i f i c a c i o n s i de l ' a s s i g - n a c i ó per c r s a - h a b i t a c i ó que onciím se*ns d e b i a .

• El pagament inmedjat d e l s sous s i n mestres c o n t r a c t a t s

- que e l retard ee el prgament no es tornés a produir s o t a cap excusa.

Acompanyant aquestes r e i v i n d i c a c i o n s inmediatos i u r g c n t í s s i m e s e l s mes- t r e s reclamaven també :

- h ? « p l i c a c i ó inmediata del c o e f i c i e n t 3 , 6 corresponent o 1*Ensenyament General Basic

- La d e s a p a r i c i ó cíe le d i s c r i n i n c c i o . d e sou e n t r e mestres nre"*"

i mer t r e s c o n t r a c t a t s

- A c t u a l i t z a c i ó 'le 1*apsign -cl-ó per vivenda ; s e g u r o t ' t s»

e f e c t i v a e t c . . .

Les e x p l i c a c i o n s - s i 6:; que e x n l i c i c i o n s s e ' n roden dir de le&

«vaaians i o l t r o s enganys qu? e l s buròcrates do l a D e l e g a c i ó ven enar p*. -••:.

i ' p t - Vfn acabar amb V dnic argument qun sfben emprar aquesta gent : l a év.

do a l e p o l i c i a a f i «IUB e l s r e s o l g u é s 1* papereta, com sempre , per l a força»

Cl s e c r e t o r ! ve t e n i r l u borra do dir que el r e t a r d . e s debi? a complicacions t è c n i q u e s , a l a modernització del m i n i s t e r i e t c ; ens agradaria saber perquè a q u e s t e s "complicacions t è c n i q u e s " no a f e c t e n per res e l s seus sous de burb - era t e s i qui especula mentrestant amb e l s n o s t r e s d i n e r s r e t i n g u t s a l e s al t u - ran a d m i n i s t r a t i v e s .

En cap de l e s anades a l a Oelegació es vt a t r e v i r el senyor d e l e g a t a baixar r e n f r o n t a r - s e personalment emb e l s m e s t r e s , ï* qual cosa ens referma en l a idea que e l s camins permesos pel regim no estan f e t s per a e s c o l t a r i menys per a s o l u c i o n a r e l s n o ? t r e s problemes i que c e l buscar a l t r e s camina

« i s democràtics per plantejar l e s n o s t r e s r e i v i n d i c a c i ó n ? . Les d e c l a r a c i o n s de Diez Hochtloitner uns d i e s d e s p r é s , descaradament minimitzadores de l a gra- v e t a t r e a l tiris problemer delr. n r o f e s s i o n n l s de 1^% ensenyament ens obliguen -3 r e f l e x i o n r r un cop més sobre l a n e c e s s i t a t • ue e l s mestres ens organitzem i

.

(I

actuem u n i t s entorn dn l e s n o s t r e s r e i v i n d i c a c i o n s que no són , com t o t e s e . bem exclussivament s a l a r i a l s n i l a b ó r a l e , perqué e l e mestres som v í c t i m e s i instruments de t o t a l a p o l í t i c a educativo del regim franquista i de 1%opres- s i ó i manca de l l i b e r t a t s generala de que és r e f l e x e l s i s t e m e d" educació.

Hem d*arrenglerar, doncs, l a nostra l l u i t a a l c o s t a t de l a l l u i t e d e l s a l t r e s s e c t o r s ensenyants, d i s c u t i n t al a i d e l s n o s t r e s c e n t r e s el progrema r e i v i n - d i c a t i u i o r g a n i t z a n t - n o s en comissions que es coordinin i p l a n t e g i n una a c - c i ó unida per aconseguir :

a) unes r e i v i n d i c a c i o n s l s b o r s l s immediates : - p u n t u a l i t a t en e l cobrament

- a p l i c a c i ó , a r e , del c o e f i c i e n t 3 , 6 r e v i s e b l e segons l e pu - ja del c o s t de l a v i d a .

- s e g u r e t a t s o c i a l real i e f e c t i v a

- s u p r e s s i ó de l e s c a t e g o r i e s a c t u a l s : a igual t r ' i n l l igual seu

• nap a l a formació del Cos Únic d" Ensenyants

- s u p r e s s i ó d e l s mitjans a c t u a l s de s e l e c c i ó d e l s mostree - cursos cP a c t u a l i t z a c i ó do coneixements g r p t u i t s i i n c l o s o s

e 1"horari l a b o r a l

b) unes r e i v i n d i c a c i o n s que a f e c t e n a l a n o s t r a c o n d i c i ó e s p e c i f i c a d* ansenyants:

- màxim de 30 alumnes por c l a s s e

- no a l s procediments de s e l e c c i ó riel alumnes que perjudiquen e l s f i l l s d e l s t r e b a l l a d o r s : a v a l u a c i o n s , c e r t i f i c ó t e f i n a l s . . - e s c o l a r i t z a c i ó t o t a l i realment g r a t u i t a de l a població en

edat p r e e s c o l e r i f i n e a 1*ensenyement superior.

c ) unes r e i v i n d i c a c i o n s p o l i t i q u e e generals : - l l i b e r t a t s d * a s s o c i a c i ó i reunió

- l l i b e r t a t d * e x p r e s s i ó , m a n i f e s t a c i ó i d r e t de vago

- l l i b e r t a t de càtedra : por un on - eenyament c r í t i c , s e n s e proeeions i d e o l ò g i q u e s i v i n c u l a t o t o t s e l s a s o e c t e s de l e r e a l i t a t c a t a l a n a . La nostra pròxima a c c i ó os contra en l o conoocució dol c o e f i c i e n t 3 , 6

por a t o t s « l e mestres e s t a t a l s .

E X I G Í » TOTS COBRAR ARA EL

3 , 6 SENSE DISCRIMINACIONS ! !

i esc@la pri¥Mt

1

mtm

Zl~H 6a u n a ESCOLA PRIVADA ?

Una empresa que fa una producció"

(educació escolar) a través d'una metería primera ( e l s sluiines,) i con-

ta amb una ma d'obra (els mestres) als quals paga un s a l a r i i evidentmant en treu un betoefici . Per t a n t en e l l a s ' h i troben t o t s els ingredients d'una empresa c a p i t a l i s t a .

Pergub existeixan l e s escoles p r i v a - des en el nostre pafs?

Perquè un estat c & p i t a l i s t a com el nos- t r e , per l a seva mateixa c o n s t i t u c i ó , alentara i promocionarb I n e x i s t e n c i a d* empreses privades.(LsG.E. 5£i6s ) Perquè l a burgesia és conscient que s i els seus f i l l s san f u t u r s d i r i g e n t s 1* educació que han de rebre no pot ser l a mateixa que rebran els f i l l a dels obrers de les seves fabriques , per t a n t volen els seus propis centres.

Perquè e x i s t e i x una escola e s t a t a l mancada totalment de l e s mínimes condicions indispensables per s portar a terme l'educació" del poble.

Un dels puntals sobre e l que pretén mantenirse i f e r - s e popular l a L l e i G. E. és l a g r a t u ï t a t de l'ensenyament f i n s els 14 anys, nerb t o t s sabem <ue un dels puntals a n t i c s d*aquesta l l e i és l ' e s c o l a p r i v a d a , l a qual en aquests derrers 30 anys ha cobert en e l nostre pafs un t a n t per cant molt olevat de l a

població escolar. La contradicció és clara : els dos pretesos " p u n t a l s " s'ex - clouen mútuament. Aixb s i g n i f i c a mantenir lea mateixes discriminacions econb - miques i de c a l i t a t d'ensenyament que han estat sempre norma del sistema.

En quines condicions es troben molts dels mestres l l o g a t s en els centres p r i v a t s f

L* p o s s i b i l i t a t d*entrar a 1* escalafó de 1* escola e s t a t a l es presenta per e l mestre com una cosa llunyana i d i f í c i l d ' a s s o l i r . El sistema d'oposi -

4

cions és une a u t e n t i c a c a r r e r a d ' o b s t a c l e s : poques places per molts a s p i - r a n t s , recomanacions, discriminacions de t o t a mena . . . e t c . A i x a f a que

s s v i n t l'ensenyament p r i v a t es p r e s e n t i com un a lt i m recurs per a molts mestres qus ss veuen o b l i g a t s a acceptar un c o n t r a c t e , l a renovació d e l qijal depèn, cada any, de l ' a r b i t r a r i e t a t d e l d i r e c t o r de l ' e s c o l a .

Segons l a mateixa premsa e s t a t a l molts dels mestres p r i v a t s guanyen de 5000 a 6000 p t e s . a l mes.1 aquestes escelee que mantenen equests sous de m i s e r i a j u s t i f i q u e n l e s seves a l t e s q u o t e s , assegurant que es deuen a l sou d e l s ensenyants.

La m a j o r i a d'aquests mestres no estén assegurats a l a S e f u r e t e t S o c i a l n i conten amb cap táipus d ' a j u t en cas de m a l a l t i a , accident o v e l l e s a .

Quin paper ha r e p r e s e n t a t l ' E s c o l a Privada durant aquests darrers t r e n t a

«"ya 1

. ' e s c o l a privada a i n o s t r e país esta c o n s t i t u ï d a , s o b r e t o t , per t r e s soctors:

a) sscola r e l i g i o s a , perfectament integrada a l sistema i per t a n t f i d e l s e r v e n t dels i n t e r e s s o s de l a classe dominant i de l a s e g u r e t a t i e s t a - b i l i t a t qua aquesta l i proporciona.

b) acadèmies, montades exclusivament com a negoci i moltes d ' e l l e s sense recursos economies.

c) "escola a c t i v a " , sostinguda per l a burgesia i , per t a m t , o r i e n t a d a a c r e a r e l s f u t u r s quadres d i r i g e n t s de l a s o c i e t a t c a p i t a l i s t a .

La ' s i t u a c i ó de l a classe t r e b a l l a d o r a g a i r e b é t o t a e l l a inmigrada, quede molt c l a r a dins aquest panorama: o bé no t é accés a cap d'aquests t i p u s d'ensenyament o , s i e l t é , e s veu sotmesa a un progressiu desclassament, a l a i n c u l c a c i é d'una m e n t a l i t a t p e t i t burgesa i a l a i m p o s s i b i l i t a t d'una a u t e n t i c a i n t e g r a c i ó a l p a í s , mancat d'una a u t e n t i c a escola popu- l a r c a t a l a n a .

L ' e s c o l a privada ha s i g u t l a f i d e l s e r v i d o r a de l a i d e o l o g i a dominant.

L ' e x i s t è n c i a de l ' e s c o l a p r i v a d a ha d e s f i g u r a t t a n t l a manca de centres escolars i s i greu problema d'ensenyament en qua es troba l a classe obre- r a com l a d e f i c e n c i e en que s ' h a v i n g u t muntant e l sistema educatiu.Con-

cretament l e s escoles r e l i g i o s e s i grans ••cad'bmieB han manipulat, p r à c t i - cament une gran p a r t de l'ensenyament i són l e s que amb més c o m p l i c i t a t han d i s i m u T r t i mantingut l a d e f i c i e n t e s t r u c t u r o e d u c a t i v a .

« Qub p r e t é n l ' e s c o l a privada i dins d ' e l l a , l a Federació Española de r e l i - giosos Ensenyants. amb e l seu moviment de p r o t e s t a e n f r o n t de l a i m p l a n t a - c i ó do l a L l e i d'Educació ?

•

9

Ea fa n e c e s s a r i desenmascar quins sónrealment e l s seus i n t e r e s s o s . Aquests san : No veure l i m i t a t s e l s seus b e n e f i c i s - e c o n o m i e s

Escapar de t o t c o n t r o l per poder s e g u i r manipulant l a marxa de l'ensenyament

Evidentment podem veure que e ' i d e n t i f i q u e n amb e l s i n t e r e s s o s de qualsevol a l t r a empresa c a p i t a l l a t a . P o d e m creure que l ' e s t a t c a p i t a l i s t a deixarà do p r o t e g i r en algú'n moment l e s e s c o l e s privades ?Els grans c e n t r e s p r í v a t e davant d'una por ( i n j u s t i f i c a d a en l e seva situació') a perdre e l s seus d r e t s r e a l s , amenacen amb t a n c a r . E l que s í realment pretén l a l l e i os ' • * desaparèixer l a p e t i t a eacola de barri i anar concentrant cada vegada més

e l monopoli de l'ensenyament en mans d e l s grans c e n t r a s , .niu Oavent l a remota idea d'una e s c o l a tínica, l e s e s c o l e s privades clamen per

l a l l i b e r t a t d ' e s c o l l i r l'ensenyament que han de t e n i r t o t s e l s h o m e s , l l i - b e r t a t que mai ha pogut t e n i r l a c l a s s e Obrera»

Cs fa n e c e s s a r i deiics, una a u t e n t i c a informació" p d b l i c a . d e l a p o l í t i c a c l a - s s i s t a que segueix propugnant l a l l e i i l a denúncia d e l s i n t e r e s s o s r e a l s p e l s quals es mou l ' e s c o l a privada.

I en f r o n t d'aixb l a l l u i t a per una e s c o l a ú n i c a , g r a t u ï t a , l a i c a i demo- c r à t i c a , ta! a j

: : : : : t : : : s : : : j : : r : : 5 r : : : : : : : : : : : : = : « : ï s