EXCUKSIO
MARTORELL Y SOS ENCONTORNS.
Desitjosos de coneixe las bailesas que ofereix la térra catalana en la encontrada do la vila de Martorell, sorti- rem d' aquesta ciutat, en lo tren que parteix de la estacjó de Fransa á las 5 h. y 33 m. del mati, los companys se- nyors Barallat, H. Ventosa y 1' infrascrit.
Despréa d" una hora de ferrocarril, arribárem á Marto- rell, no sens haver coritemplat durant lo cami losdiferents atractius que ostenta la conca del ríu Llobregat, en quals voras reposan las importants vilas y Uochs del Ilospitalet, Sant l'eliu, Cornelia, Molinsde Rey y altres.
Un cop á Martorell, nostre principal objecte fou dirigir- nos á visitar las bellesas artísticas y arqueológicas colec- cionadas peí Sr, Santacana, y de las que 'n leniam gratas novas.
En efecte: constituits á casa de dit senyor, f¡ue no¿
rebé ab la amabilitat que I' hi es reconeguda, nos mostrá una rica colecció de fragmente arqueológiehs de gran vá-*
lua 6 importancia, que constitueixen un verdader mu- un per un los citats fragmenta, puix á part de llur valor arqueológich, teñen I' histórich, per ser despullas de rao- nutnents interessants en la historia de nostra térra cata—
Peraixó deixo sa descripcio á nostre consoci Sr. Soler (!) qui en sa Memoria ho fa ab la competencia y acert prou coneguts.
No obstante donaré alguna noticia, encara que lleujera, pera demostrar la importancia de dita colecció. Ea nota- portada de casa Gralla de Barcelona, la r¡ual estq monta- da en lo muaeu damunt dos bells fragmenta que pertanyen al anlich convent de Jerusalóm de nostra ciutat. Sobre dita portada, hi ha colocat lo Sr. Santacana tres medallons que existían á la sala del Trentenari, deis Concellers de
Barcelona, y al coatat d' aquesta portada ha format duas finestras ab varis fragmsnts extrets del dil convent de Je- ritsalém, molts d' ella de la época del Renaíxement. Es digna aixi meteix d' atenció la colecció de rajólas ditas ds Valencia, ab laa que ha format un rich mosaich, re—
presentant lo judici de Salomó; á mes guarda lo Sr. San- tacana una infinitat de mobles y quadros de distintas épo- cas, entre elis un Cristo y algunas caixas travalladas ab exquisit gust, y per últim nos ensenyá un joch de cartas miniaturat y pintat .per lo propi senyor, que reveta una gran imaginado y facilitat per la pintura,
Despréa de felicitarlo coralment per son amor y afició
(11 Vagls
en la conservació de tan prehuadas despullas, 1'invita- rem á que amplios lo cataleoh, que te ja comensal, ab una noticia histórica ¿ilustrada de dit inuseu, lo que oferi fer; no deixant d' admirar, per nostra part, al home que deixant sas ocupacions, se dirigeix al lloch de! enderroca- ment, y ab assídua paciencia recull importants despullas, que d' altra manera haurian quedat confosaa entre runas
d' edíficis ó serv ificació moder
t d1 irgai i d' una
a perduts
A las 10 del mati nos dirigiam á la ermita de Sla. Mar- garida, anomenada en ahre temps quadra de Sant Genis de liocafort, principal objecte de la excursió, Sortirem de Martorell, y per un camí en direcció á Ponent, se aegueix la riera Noya, y trencant á la dreta per altre cami entre oliveras, á cosa de mitj hora de Martorell se descubreix ja dita ermita.
Sla. Margarida, que, com he dit, en altre temps s' ano- menava quadra de Sant Genis de Roca/orí, es un ediflci de consirucció románica molt senzilla. La primitiva igle- sia te la volta destruida, fins lo punt de que en son inte- rior s" hi han plantats dos plátanos y^duas acacias; y per lo tant sois queda sa senzilla fatxada y las parets laterals, ab carencia de tota classe d' adornos. Contó dita fatxada dos finestrals románichs de forma aspitllerada, ostentant en lo centre y en sa part superior una creu grega. La porta da está coberta per uns emparráis de rosera que embau- man delíciosament aquell tranquil lloch. L" arch de la
porta te d'ampiada l'9O tu. y d' alsada 277 m., essent
(le 3'13 m. la total extenaió de la fatxada. A cada un deis murs laterals s' hi notan duas grans arcadas ,y en lo mur de Mitjopn a1 hi troba un portal tapial per el que 's creu
comunicava la iglesia ab lo casal del Priorat, avuy des- aparegut per complert, trobantae en algún deis angula d' aquest, légalas romanas proveniente de sepulcres deseo-
berts fa poch tempa.
Al punt ahont acaba la antiga conatrucció románica se- fíiieix la fatxada de la nova ermita de Sta. Margarida, d1
aspecte modern. Forma la primera part de la ñau una teulada á doble vessant, y a la raitat de la iglesia, com- prenent la ara del altar y 'I lloch que podría reservarse pera presbiteri, está formal per una volta lleugerament apuntada.
Res que cridi la atenció a' hi ñola en I' interior-de la iglesia, puix es completament moderna y está emblanqui- nada, existint empero una i matge de Santa Margarida, de térrabarnissada, asimple vista, y un SantGenis, sensegust artistich, y per últim una pica de pedra, tota d' una pessa, de O'GO m. de diámetre y 0'43 m. de fondo, la <¡ual pica, aegons opiníó popular, es del temps en que '1 Sagrament del bautísme 's conferia per inmersió, careixent d' ador- nos y d' inscripcions.
En dita ermita se celebra un aplech lo dia de Sta. Mar- ganda, ó sia 'I 20 de Juliol.
Després de donar un curt paaeitj pels encontorns de la ermita y admirar lo bonich paisatge que en aquell lloch se disfruta, nos dirigírem altre cop á Martorell, envers las
12 del mati, al objecte de pujar al espadat cim ahont s1 hi aixecan las ruinas del convent que 's crea fou deis Tem- plaris, y vulgarment nomenat castell del Monjos.
Penosa es la pujada á dit caslell, a tesa aa situacíó topo- gráfica, puix á part d' esser construit en eapadat turó, está sostingut per sa base per una munió de rocas, de modo que á simple vista apareix que a' hagin ajuntat tots I03 dólmens del mon pera sostenir lo temple de la Fe Cris-
Malgrat la penosa pujada, 'a dona per ben empleat tot sufriment al poder gosar del magnífich panorama queam- plament se desplega dalt de! cim.
Se puja al dit castell enfilantse per las rocas en lo cantó mes accessible que 's troba en la part de Mitjorn. En la de Ponent se presenta una pendent coberta de petit ro- cám, la que 's destaca sobre un groa grupo de rocas que forman lo fonament del castell.
La iglesia es bastant eapayosa, podentse deduhir serian reduhidas las habitacions conventuals, ja que restan molt limitadas, aixi la esplanadeta del canto de Llevant, com los prímers recintes inferiors ó fossos quo la voltejan en sos costats de Mitjorn y de Ponent. La falxada es entera- ment lliaa, composta d' una doble arcada faltanlhi las columnas, tenint esculpida en la llinda duas estrellas de sis puntas y en lo centre una creu grega dintre d' un nimbo circular. En lo tímpan s' hi nota altra estrella de forma diferent.
Lo poblé preten trobarhi en aqueixas estrellaa y en dita creu la simbólica heráldica de la famosa Ordre deCavalle- ria deis Templaré, cosa difícil d1 aasegurarho ab tota cer-
La part interior de la iglesia está completament arru- nada, faltanthi la volta de la ñau. Tres llarchs finestrals se notan en lo raur lateral de Mit¡orn, ó sian en forma de
550 ASSOCIAClú CATALANISTA
sagetera, y á mes s1 hi veuhen duas urnas ó sepulturas, en las que s' hi esmenlan duaa creus de forma romá- nica.
Se troba prop de dita iglesia un torricó ó atalaya que domina la valí per !a part de Llevant y Mitjorn, comple- tamont esmotxada á la alsada del primer estatge, á la r¡ual va unit un trast de muralla de doble gruixária, la que queda trancada en 1' ángul occidental formant una
recinte, tenint una quinze passos d' extensió, notantse en Després d' una hora d' estar en dit punt, y del <¡ue nos en tragué un fort vent que nos molesta tota-la tarde, bai- xarem á ia població peí cantó septentrional, desde ahont se veu milior la part espadada de Llevant y 'a ñola lo di- fícil que es la pujada á dit castell.
Trobantnoa altra volta á Martorell y, tenint temps sufi- cient, recorreguerem loa principáis carrers de la vila, cri- dantnos la aten ció en lo carrer déla I-'ont, unasgraellas, ó leyeras en forma de teula, aixi com la font, construida en I' any 1626, en la <jue s' hi llegeix la següent inscripció:
IVRATS=MELCIOR;CANALS=AN=DIÍEV=SVNYEH:
IA VMAMN=PI: y per últim, visitarem 1'historien pont del Diable; y bavent termenat 1' objecte de la excursió, desprós de diñar en una posada novament establerta en la Plaasa, que si bó no está monlada á la moderna, servei- xen bé, regressárem á noslra ciutat en lo tren de las sis del vespre, completament satisfets de nostra curta expe-
dido.
EIJUART CASTEU.ET.
