Mus va cursar els seus estudis a París, primer al Conservatori Nacional de Música i Declamació, on va guanyar les primeres medalles de violí i solfeig el 1924, i posteriorment a l’Escola Superior de Música i Declamació, on va obtenir el 1926 l’únic primer premi del concurs que convocava anualment aquest centre. Després va continuar estudiant amb Poulet i Oboussier de forma privada, però la relació amb l’Escola Superior la va mantenir, ja que el 1928 va formar part del tribunal del concurs anual que convocava l’Escola.
El 1931, França, com la majoria de les grans potencies europees, es trobava amb una situació econòmica difícil. Europa havia entrat de ple en la gran depressió, l'espiral contractiva que va afectar a l'economia mundial, la fallida de les principals borses del món, que va obligar als països desenvolupats a prendre mesures econòmiques per solucionar un dels principals problemes de la gran depressió, l’atur. Entre les actuacions desenvolupades pel govern francès per salvar la seva economia i evitar la contínua pèrdua de llocs de treball, van dictar lleis que restringien l'accés dels estrangers als llocs de treball, establint un límit del 5% del total de els treballadors. Aquestes mesures van afectar d'una manera notòria a la família Mus. El germà gran de la família treballava en un important banc de París i causa d'aquesta llei restrictiva va perdre la feina. El pare de la família també va començar a témer pel seu lloc de treball i amb el sou que Mus guanyava a l‘Hotel Chatham no tenien suficient per poder seguir vivint a París amb unes condicions mínimes. A més, després d’onze anys a París, s’havien començat a sentir com estrangers i no ben rebuts. És per totes aquestes raons que la família Mus va començar a plantejar-se la possibilitat de tornar a Espanya, on esperaven poder refer la seva vida i trobar uns lloc de treball a l’alçada de la formació que havien rebut. 407
En aquest complex context va sortir a concurs una plaça de professor de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, on havia estudiat anys enrere i havia guanyat el premi del 1926. Mus en veure l’anunci va dubtar en presentar-se, però finalment va decidir acudir a la convocatòria fent amb la següent reflexió:
MUS, Abel. A life. p. 60.
407
... If I failed, it would remain a secret failure, whilst if I succeeded, perhaps I would be able to continue in Paris and persist in my artistical struggle. 408
La decisió va ser del tot encertada, ja que en aquesta convocatòria Mus va guanyar la plaça de professor de la Escola Superior de Música de París. Aquesta és possiblement una de les majors distincions acadèmiques que va obtenir Abelardo Mus en tota la seva carrera professional, i inaugurava la seva trajectòria oficial com a pedagog en un centre de referència a nivell europeu. Aquesta notícia va córrer ràpidament com la pólvora i pocs dies després la premsa espanyola es feia ressò de la fita. Malgrat la rellevància a 409 nivell artístic i pedagògic de la plaça que acabava de guanyar, Mus explica el següent a A life:
All well considered, I presented myself to the announced competition, and after a brilliant exhibition I obtained the nomination of Professor of the École Supérieure de Musique de Paris… how nice it sounded!… I printed new cards with my new title… the Spanish Press spread my success, and seen at certain distance I had to look as a conqueror… yet, the second par of my triumph, the economical one, was not so brilliant… strange as it may seem, the wages of the Éscole Supériure were so modest that united to what I earned in the “Chatam” could not allow me to efficiently help to support the expenses of my home… nevertheless, I began to give my classes there, hoping that something better would appear in my horizons… 410
MUS, Abel. A life. p. 60. Traducció:
408
Si no la guanyava, seria un error secret, mentre que si tenia èxit, potser podria continuar a París i persistir en la meva lluita artística
“De Burriana. Nuestros artistas en el extranjero”. Las Provincias. València. 16 de gener de 1931. p. 3.
409
MUS, Abel. A life. p. 61. Traducció:
410
Tot ben considerat, em vaig presentar al concurs anunciat, i després d’una brillant exhibició vaig ser el nomenat Professor de l'Escola Superior de Música de París ... què bé sonava! ... Vaig imprimir unes noves targetes amb el meu nou títol... la premsa espanyola va difondre el meu èxit, i vist des de certa distància em devien veure com un conqueridor... tot i això, la segona part del meu triomf, la part econòmica, no era tan brillant... per estrany que sembli, el sou de l'École Supérieure era tan modest, que unit al que guanyava al Chatham, no em permetia suportar les despeses de casa meva ... però, vaig començar a donar les meves classes allà, esperant que alguna cosa millor aparegués en el meu horitzó...
Aquesta va ser una lluita que el va perseguir tota la seva carrera: aconseguir que els èxits artístics i professionals poguessin anar lligats al reconeixement econòmic i que el permetés viure d’una forma digna i acord al nivell musical que assolia.
Malauradament Mus va viure en uns anys de gran inestabilitat política i això va dificultar que pogués desenvolupar una carrera artística de primer nivell. Quan va arribar a París com a estudiant just havia acabat la Primera Guerra. En el moment que va iniciar l'èxit professional i estava al cim de la seva carrera com a violinista, França va sofrir la gran crisi del 1931, que junt a d’altres raons li va obligar a tornar amb la seva família a Espanya. Pocs anys després del seu retorn a Espanya, es va iniciar la guerra civil, que va ocasionar el tancament del Conservatori que havia creat a Castelló i va paralitzar la seva carrera. I durant la llarga postguerra va tenir problemes de tot tipus per poder desenvolupar la seva carrera per motius polítics i extramusicals.
L’etapa com a professor de violí a l’Escola Superior de Música i Declamació de París va ser molt curta, ja que l’oposició la va guanyar el gener de 1931 i mesos després va decidir tornar amb la seva família a Espanya. Tot i això, segur que el va marcar profundament l’experiència de compartir docència amb els altres professors de violí d’aquest centre superior, que en aquell moment eren Paul Oberdoerffer, Lónie Lapie, Line Talluet i Pierre Lepetit. L’Escola estava dirigida per Georges Cuvelart, compositor i director d’orquestra, amb qui Mus havia estudiat anys enrere.
Document de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, on Mus apareix com professor del claustre del centre.
3.4 La creació del primer Conservatori de Música de Castelló