És interessant tornar uns pocs anys enrere per explicar un projecte per crear una escola de música a el Caire lligat a l’Orquestra Simfònica del Caire on Mus va jugar un paper important tot i que no va arribar a cristal·litzar-se.
A finals de 1962 Mus rep l’oferta, junt a set músics de l’Orquestra Municipal de València, d’anar a treballar durant un any a l’Orquestra Simfònica del Caire. Els 567 responsables que van negociar amb aquests músics es van assabentar del prestigi que tenia Mus com a pedagog i van parlar amb ell per crear una escola de música al Caire amb l’objectiu que els alumnes de l’escola poguessin formar part de l’orquestra en un futur i no haver de recórrer a músics estrangers. Mus ho explicava de la següent manera:
Sorprendido de que dichos señores, u otros, tuvieran que venir casi todos los años a Europa con su linterna en la mano, como Diógenes, a buscar a sus hombres, yo les propuse que dentro de la Orquesta misma se creara una Academia para que los músicos nativos se perfeccionaran; una Academia semejante a la Escuela Municipal de Alcoy, que yo dirigía y gracias a la cual Alcoy es el único pueblo de España que posee una Orquesta Sinfónica que actúa ininterrumpidamente desde su fundación. Con esta Academia gratuita, dentro de algunos años la Orquesta Nacional del Cairo sería realmente “NACIONAL” y resultaría menos cara. Mi idea les entusiasmo. Bastarían siete profesores, doblándonos los sueldos que ya teníamos en la Orquesta; es decir que yo tendría 130 libras más; pero todo aquello tendríamos que consultarlo con el Ministerio, porque el Cairo ya tenía su Conservatorio; pero ¡qué Conservatorio¡568
Mus va informar als dos representants del govern de la RAU (Repúbliques Àrabs Unides) que per crear l’escola serien necessaris set professors de l'orquestra, als quals se'ls hauria de doblar el sou que rebessin en l’orquestra però tot quedava pendent de l'aprovació del Ministeri. Amb aquestes ofertes el grup liderat per Mus va marxar a principis de 1963 a Egipte per treballar a l’orquestra.
Tots els detalls d’aquesta etapa estan explicats amb detall a l’apartat 2.3.2 de la vessant d’intèrpret
567
d’aquesta tesi.
MUS Abel. A life. p. 199; MUS, Abel. “A la sombra de las piramides”. Buris-ana. Boletín de la
568
Asociación Borrianenca de Cultura. Núm. 136, p. 13-14, Burriana, 1973.
Un cop van arribar a Egipte, Mus es va interessar pel projecte educatiu que havia parlat amb Mohamed Abdoun (el representant del govern egipci que havia anat a València i que també era el gerent de l’Orquestra Simfònica del Caire) i es va adonar que obrir la nova escola seria més complicat del que semblava en un principi degut a motius polítics. Mus ho narrava així a les seves Memòries:
In Cairo, I was very interested in the creation of my Academy of Music Mr Abdoun and I spoke about in Valencia… we agreed that it could be installed in the very same Theater of the Opera… one or two rooms would be sufficient… but now Abdoum was rather evasive about it… he had to find difficulties that for some reason he hid to me but that I guessed of feared… our principal enemy in Cairo, in the teaching field was the National Conservatory and his Director, the composer and architect Mr. Khairat.
Mr. Khairat was then finishing the construction of the National Conservatory which ground he had chosen to be quite near of the Pyramids, that se to say, at about 25 kms.
from the centre of the city… it was so far, that I did not wonder that the pupils were scarce… there were plenty of professors, all going in taxis, but very few pupils taking the crowded buses… for this reason, and for others of personal prestige, Mr. Khairat did not like our idea of creation a small Conservatory in the same theatre, where the Orchestra rehearsed every day in the centre of the european quarter… to all this, let me add that Khairat and Abdoun, though public friends, were great enemies. 569
MUS, Abel. A life p. 197 Traducció:
569
Al Caire, estava molt interessat en la creació de la meva Acadèmia de Música de la que el Sr. Abdoun i jo havíem parlat a València ... havíem acordat que podria ser instal·lat al mateix Teatre de l'Òpera ... una o dues habitacions serien suficients ... però ara Abdoum era bastant evasiu sobre aquest tema ... ell havia trobat dificultats que per alguna raó m’amagava però jo vaig descobrir el que em temia ... el nostre principal enemic al Caire, en el camp de l'ensenyament era el Conservatori Nacional i el seu director, el compositor i arquitecte Sr. Khairat.
El Sr. Khairat estava acabant en aquell moment la construcció del Conservatori Nacional, edificat molt a prop de les piràmides, és a dir, a uns 25 kms. del centre de la ciutat... era tan lluny, que no em sorprèn que els alumnes fossin escassos ... hi havia un munt de professors, tots anaven amb taxi, però molt pocs alumnes prenien els autobusos abarrotats de gent... per aquesta raó, i per altres de prestigi personal, al Sr.
Khairat no li agradava la nostra idea de crear un petit conservatori al mateix teatre, on l'orquestra assajava tots els dies al centre del barri europeu... a tot això, permetin-me afegir que Khairat i Abdoun, encara que públicament eren amics, eren grans enemics.
Mohamed Khairat, director del Conservatori del Caire, havia venut un solar proper a 570 les piràmides de Gizeh a l'Estat, aprofitant-se de amistats amb cercles de poder del Govern per construir el Conservatori. El centre acabat de construir l'any 1963, estava dotat de tot el necessari, però estava a 25 km. del centre de la ciutat, el que feia molt dificultós l'arribada dels estudiants al citat conservatori i causa d'aquestes raons el Conservatori Nacional del Caire tenia molt pocs alumnes. Khairat i Abdoum encara que en públic aparentaven ser amics, eren grans enemics i això ho patiria Mus en pròpia pell. 571
La lectura de les Memòries del director José Ferriz reflecteix encara més el context d'enfrontament que patia Abdoum, de qui deia que tenia moltes dificultats per a l'exercici del seu càrrec. El país estava molt polititzat pels països de l'est: ell no era de religió musulmana i aquests eren preferits per funcionaris de l'Estat.572
Abdoum i Mus opinaven que la millor opció per situar l'Acadèmia era al mateix Teatre de l'Òpera. Segons el criteri de Mus, amb dues aules seria suficient per poder començar a treballar. Els avantatges que suposava la situació de l'acadèmia (situada al Barri europeu de la capital) respecte al Conservatori eren evidents ja Khairat no li va agradar la idea que hi hagués un "petit" conservatori que li pogués fer la competència. És per aquesta i altres raons que va decidir moure tots els fils possibles per fer naufragar el projecte de l'Acadèmia de Mus i Abdoum.
Abel Mus i José Ferriz, els principals fitxatges de la comitiva valenciana, van patir en les seves pròpies activitats musicals la pressió que suposava treballar entre dos polítics enfrontats. José Ferriz, com a director de l'Orquestra Simfònica del Caire, explicava que
Mus el recordava així en un article del Buris-ana:
570
Khairat era un inteligente arquitecto que se las daba de compositor gracias a su profesor de Armonía y composición, que le hacía las obras que él firmaba. Era inteligente, astuto y todo eso”
MUS Abel. A life. p. 199; MUS, Abel. “A la sombra de las piramides”. Buris-ana. Boletín de la Asociación Borrianenca de Cultura. Núm. 136, p. 13-14, Burriana, 1973.
MUS Abel. A life. p. 199; MUS, Abel. “A la sombra de las piramides”. Buris-ana. Boletín de la
571
Asociación Borrianenca de Cultura. Núm. 136, p. 13-14, Burriana, 1973.
José Ferríz. 60 años de vida musical. Memorias. Biblioteca de Música Valenciana. València, 2004. p.
572
217.
va haver de defensar la "causa" del ja bon amic Saleh Abdoum. Arriba encara més lluny en afirmar: això és el que Abdoun esperava de mi: per una banda, jo aconseguia un èxit, i de l'altra, posava en evidència als seus hipòcrites rivals.573
Finalment Mus no va poder crear el seu projecte educatiu al Caire i després d’un any a la capital egípcia va decidir tornar a València junt a la major part dels músics que havien anat. Mus explica que quan ja havia decidit tornar va rebre la noticia que Khairat s’havia suïcidat al no poder justificar els pressupostos davant del nou govern. Aquest fet deixava el camí lliure a Abdoun per poder crear l’escola de música al Teatre de l’Òpera però Mus ja havia decidit tornar amb la seva família i no va fer marxa enrere. 574
Amb el seu retorn a casa, va reprendre la docència amb els seus alumnes de València i Alcoi i va continuar fins que el 1972 va marxar a Barcelona i no va poder mantenir la periodicitat que requerien els seus alumnes. Tot i no poder continuar amb la docència directa, Mus va mantenir el contacte amb molts dels seus alumnes i els va ajudar i orientar per poder assolir nous reptes professionals, un cop van acabar la seva etapa de formació.
Les cometes de “causa” són del propi Ferriz. José Ferríz. 60 años de vida musical. Memorias.
573
Biblioteca de Música Valenciana. València, 2004. p. 218.
MUS Abel. A life. p. 199; MUS, Abel. “A la sombra de las piramides”. Buris-ana. Boletín de la
574
Asociación Borrianenca de Cultura. Núm. 136, p. 13-14, Burriana, 1973.