Població d’estudi

La població d'estudi pel pilotatge dels Tallers de Salut van ser els individus que prèviament van formar part dels grups comparació en l'estudi de l'Escola de Salut.

A aquestes persones, se'ls va oferir participar en aquesta activitat com a compensació per haver estat controls en l'avaluació prèvia de l'Escola de Salut.

Es van seleccionar dos barris de Barcelona amb nivell socioeconòmic desfavorit (Raval i Trinitat Nova).

Per a aquest estudi pilot es van reclutar 22 residents dels barris participants, a través dels Serveis Socials, Centres d’Atenció Primària (CAP) i dels centres de

92 gent gran. Es va contactar telefònicament amb ells, se'ls va informar individualment sobre la intervenció i se'ls va convidar a participar. Tant els qüestionaris com el consentiment informat eren emplenats el primer i últim dia de les sessions.

Es van perdre 5 participants en el seguiment: un d'ells no va poder ser trobat a causa d’informació de contacte incorrecta i quatre van ser exclosos per no assistir al nombre mínim de sessions (4 de 8). (Figura 8).

Criteris d'exclusió

• Persones que presentessin alguna dificultat per mantenir la seva participació durant els 2 mesos que durava la intervenció.

• Persones que tinguessin dificultat per entendre o expressar-se en català o castellà.

Figura 8. Diagrama de flux de participació a l’estudi d’avaluació del Taller de Salut. Barcelona. 2015.

Persones que accepten Persones que s’inscriuen en la

intervenció

93 4.2.3. Variables d’estudi

Variables dependents

Es va recollir informació sobre les següents variables abans i després de la intervenció:

• Salut mental, a partir del General Health Goldberg Questionnaire (GHQ-12) (104) es va utilitzar el mètode de puntuació binari (0-0-1-1) per a cada ítem.

La puntuació final pot oscil·lar entre 0 i 12, on puntuacions més altes indiquen una major morbiditat psicològica.(98) Es va fixar un punt de tall de 4 punts. La puntuació 4 o superior va ser classificada com a “possible problema de salut mental o malestar psicològic”, atès que el GHQ-12 tendeix a presentar més falsos positius en la població de més de 65 anys, donat que els símptomes físics són més habituals quan augmenta l'edat, com s’havia comentat prèviament.(98,99)

• La qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS), es va mesurar a partir de l'SF-36.(105) Es compon de 36 preguntes d'aspectes relacionats amb la vida quotidiana. Aquestes preguntes s'agrupen i mesuren en 8 apartats que es poden valorar independentment i donen lloc a 8 dimensions: 4 d’una dimensió física i 4 d'una dimensió mental. Aquestes 8 dimensions són:

Funcionalitat física, Limitació per problemes de salut, Dolor corporal, Vitalitat, energia o fatiga, Percepció general de la salut, Limitació per problemes emocionals, Salut mental, Funcionament i rol social. Les puntuacions de cadascuna de les 8 dimensions de l'SF-36 van dels valors 0 a 100. Sent 100 un resultat que indica una salut òptima i 0 un estat de salut molt dolent.

• Nivell d'activitat física, a partir de l'International Physical Activity Questionnaire (IPAQ).(106) El IPAQ pregunta sobre l'exercici realitzat els darrers 7 dies. Està estructurat per proporcionar puntuacions de marxa, activitats d'intensitat moderada i alta. La puntuació final de la forma curta requereix la suma de la durada (en minuts) i la freqüència (dies). Les dades

94 obtingudes per l’IPAQ es poden mostrar com una variable contínua, per aconseguir això, cada activitat es mesura pels seus requeriments d'energia definits com MET (Metabolic Equivalent of Task). Més MET/setmana corresponen a més exercici. Els valors més alts representen un millor resultat.

• Hàbits dietètics, a partir del qüestionari usat en l'estudi 'Prevenció amb dieta mediterrània' (PREDIMED). (107) Es compon de 14 preguntes. Si la resposta correspon a una pràctica saludable, es compta 1 punt per pregunta. El rang de respostes va de 0 (pitjor resultat) a 14 (millor resultat).

• El suport social es va mesurar mitjançant preguntes extretes del Medical Outcomes Study (MOS) (101): “Amb quina freqüència disposa d’aquest tipus de suport?”: “Algú amb qui passar una bona estona”, “Algú amb qui relaxar-se” i “Algú amb qui fer coses que li permetin oblidar-se dels seus problemes”, amb opcions de resposta de “mai”,“poques vegades”, “alguna vegada" i "la majoria de vegades" o “sempre". També es va mesurar a través de preguntes extretes del qüestionari del Projecte Nacional de Vida Social, Salut i Envelliment (NSHAP)(102): "Amb quina freqüència pot comptar amb els seus amics” i també “Amb quina freqüència pot sentir que li manca companyia?", amb opcions de resposta “sovint/la majoria del temps”, “alguna vegada” i “mai o gairebé mai”.

Variables relatives al procés d’implementació

Es va registrar l'assistència a cadascuna de les sessions. Al final del Taller de Salut es va mesurar la satisfacció dels assistents amb les preguntes "Puntuï del 0 al 10 la seva satisfacció general amb el "Taller de Salut”. També es va realitzar la pregunta oberta "què li ha agradat més / menys del Taller de Salut".

Variables socio-demogràfiques

De totes les persones participants es van recollir, mitjançant qüestionaris, variables sociodemogràfiques: edat, sexe (home/dona), barri (Raval/Trinitat Nova), estat civil (solter/a, casat/da, separat/da, vidu/a, viu en parella),

95 convivència (viu sol/a, en parella, amb família), nivell d’estudis (no sap llegir i escriure, estudis primaris, estudis secundaris, estudis universitaris) i freqüència de sortides de la llar (cada dia, 2-6 dies a la setmana, un cop a la setmana, menys d'un dia a la setmana).

4.2.4. Recollida de dades

Els qüestionaris van ser emplenats pels participants. En aquells amb alguna dificultat visual, les infermeres que impartien els Tallers van oferir suport per omplir els qüestionaris. Això es va fer la primera i l’última sessió en el mateix centre cívic on s'impartien els Tallers. El temps aproximat per contestar totes les preguntes va ser d'uns 20 minuts.

4.2.5. Aspectes ètics

L’estudi es va dur a terme seguint els principis continguts a la declaració de Hèlsinki i successives revisions i les normes de Bona Pràctica Clínica.

Es va informar a totes les persones participants de l’objectiu de l’estudi i del seu dret a participar i retirar-se en qualsevol moment sense penalització. Tots els individus reclutats van acceptar participar en l’estudi i van signar el consentiment informat. La informació del consentiment informat es proporcionava verbalment i per escrit. L’imprès de consentiment informat segueix les normes contingudes a la Declaració de Hèlsinki, així com l’estipulat en el Títol I Article 12 del Reial Decret 561/1993 del 16 d’abril i la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal.

No es va oferir cap compensació financera ni material als participants.

Pel que fa a la confidencialitat de dades, en aquest estudi sols les persones investigadores van tenir accés a les dades dels subjectes que hi van participar, que es van tractar de manera confidencial. L'estudi compleix amb els requisits del

96 comitè d'ètica de l’Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol (Codi d'aprovació: P16 / 047).