Limitacions i fortaleses

En relació a la part quantitativa de l’avaluació de l’Escola de salut per a la Gent Gran una de les limitacions és que no s’ha utilitzat una escala de soledat validada complerta. Les preguntes que es van utilitzar van ser seleccionades tenint en

129 compte que hi ha una gran variabilitat en els instruments utilitzats per mesurar la soledat (70,92,128) i també que contem amb elements indirectes, com el suport social i també el malestar psicològic, que vindria donat per la depressió i l'ansietat, que es correlacionen fortament amb l’aïllament social i la solitud, respectivament.

(50,119,129)

A més, la mida de la mostra és limitada. Això no ens va permetre estratificar les persones participants segons variables sociodemogràfiques com el sexe. Tot i així, la mostra va ser suficient per veure canvis significatius, i està en la línia de les mides de mostra utilitzades en avaluacions d’estudis similars. (70,73,130) A més, per optimitzar la informació aportada pels participants i minimitzar la pèrdua de dades durant el treball de camp, una persona investigadora es va reunir amb els participants quan acceptaven participar en l’estudi per informar-los i es va ajudar a emplenar els qüestionaris en cas que alguna persona mostrés alguna dificultat per fer-ho sol/a. Això va permetre assegurar que no es perdessin dades i que els formularis estessin correctament emplenats, que són problemes habituals en altres estudis similars a aquest. (70)

També, el nostre és un estudi en el que només estimem els efectes a curt termini.

Estudis previs de intervencions similars van demostrar que aconseguien que les persones participants realitzessin altres activitats socials una vegada finalitzava la intervenció i que les persones participants es mantinguessin en contacte amb altres membres del grup o amb noves entitats (76,125). Caldria dur a terme avaluacions més llargues per saber si els efectes persisteixen al llarg del temps.

Una altra limitació seria que malgrat que, tal com mostra el nostre model conceptual, la participació en les Escoles de Salut podria tenir també repercussions a nivell comunitari, com un increment de la cohesió social i comunitària i del capital social, aquests efectes comunitaris no s’han pogut mesurar. El nostre treball s’ha centrat en els efectes a nivell individual en les persones que havien rebut la intervenció. D’una banda, degut a raons logístiques o de factibilitat, però també cal tenir en compte que aquests efectes solen ser

130 resultats de la suma de diferents accions comunitàries portades a terme en un barri determinat, i que és difícil poder mesurar i atribuir efectes comunitaris a una sola intervenció.

Com a limitacions de la part qualitativa d’aquest treball, la majoria de l’equip investigador que va fer la recerca treballava a la mateixa institució que les infermeres comunitàries entrevistades, cosa que podria haver afectat les seves respostes en les entrevistes. Per minimitzar aquest biaix, es va planificar que les entrevistes fossin realitzades per una investigadora externa a l’ASPB i es va recollir de manera rigorosa informació positiva i negativa sobre la intervenció per aprofundir en la comprensió dels components que calia millorar.

En relació al treball avaluatiu del Taller de Salut en entorn comunitari és un estudi pilot amb ànim exploratori i, per això, la mostra seleccionada va ser molt limitada.

No obstant això, vam poder observar diferències significatives entre els nivells basals i post-intervenció en nombrosos indicadors. És d'esperar, per tant, que podrien trobar-se diferències significatives en altres variables si es disposés d’una mostra major. A més, està basat en un disseny pre-post sense grup comparació, per la qual cosa no es pot assegurar que les diferències detectades siguin degudes a la intervenció. No obstant, atès que la nostra mostra està composta per adults d'edat avançada, seria raonable esperar un cert grau d'empitjorament de la majoria de les variables analitzades, tal i com va passar en el GC de l’Escola de Salut, on es va poder evidenciar que els malestars i les malalties són part del procés d’envelliment; i que la pèrdua de capacitats i de la qualitat de vida és habitual quan augmenta l'edat. En el grup d’assistents al Taller de Salut, tot i tractar-se d’una mostra reduïda, es va observar una millora estadísticament significativa en activitat física i qualitat de vida. Per tant, aquests resultats suggereixen que el canvi observat podria ser atribuït a la intervenció.

En relació a les fortaleses, cal destacar que el nostre és un dels pocs estudis que avaluen els resultats en salut en intervencions comunitàries portades a terme en barris desafavorits. Les intervencions comunitàries són un tipus d’intervenció poc

131 avaluada en general, per les dificultats logístiques i metodològiques que comporta. Per tant, qualsevol avenç en l’evidencia en relació a la seva efectivitat és una contribució important en Salut Pública. A més, cal remarcar que en el cas de l’avaluació de l’Escola de Salut, es va avaluar amb un estudi quasi experimental amb un grup comparació, el que garanteix una elevada validesa interna, descartant la majoria de factors alternatius que podrien estar influenciant els resultats obtinguts. En aquest cas, a més, el GI i el GC no van tenir diferències importants en les variables mesurades a l’inici, facilitant la seva comparació i fent que per a la majoria d’ítems no es requerís de models ajustats.

Una fortalesa de l’estudi de l’Escola de salut per a la Gent Gran és que ofereix una metodologia quantitativa i qualitativa aplicades amb un propòsit complementari. Això ens proporciona una informació més rica i profunda, que d’una banda ens permet quantificar alguns efectes i d’altra té en compte les experiències i opinions de les persones implicades en la intervenció (participants i coordinadores). Tota aquesta informació afavoreix una millor comprensió del procés d’implementació i dels resultats obtinguts de l’Escola de Salut per a Gent Gran.

Una altra fortalesa de l’estudi ha estat la utilització de qüestionaris validats per a la mesura dels principals resultats. Aquestes eines, a més de permetre l’avaluació de l’impacte de les nostres intervencions amb una validesa demostrada, faciliten també la comparació amb estudis que hagin utilitzat eines similars.