Focus grup 3: Institut 1

La tercera sessió es va fer amb el segon grup de l’Institut 1, uns joves que coneixíem personalment i amb els quals també havíem treballat durant el curs anterior. El clima va ser relaxat des del principi i tant els nois i noies com l’entrevistadora ens vam mostrar tranquils i aviat vam entrar en matèria.

- Descripció del grup participant

El tercer grup participant en la sessió estava format per sis noies i un noi, que en aquell moment cursaven 4t d’ESO.

Com en els grups anteriors, els vam comentar que la seva participació era totalment voluntària i els vam explicar els motius de l’activitat, vinculant-la a la recerca que estàvem portant a terme. Tots els alumnes van participar-hi.

La duració de la sessió va ser de quaranta-cinc minuts i va transcórrer amb total normalitat. En concret, va ser un grup que es va mostrar molt actiu i que va participar més que els dos anteriors.

196

Taula 50. Intervenció dels alumnes FG3

- Anàlisi de les dades obtingudes a partir del focus grup

Tal com havíem fet en els dos grups anteriors, per iniciar l’activitat vam utilitzar el qüestionari de representacions que els havíem passat a classe en iniciar el treball durant el curs 2013-14, centrant-nos en la imatge de Lampedusa, per veure si el recordaven i si la imatge de Lampedusa encara els era familiar. Tal com havia passat en els dos grups anteriors, tots els alumnes se’n recordaven.

Pregunta 1. Com defineixen els joves el concepte de justícia social?

Iniciem la sessió demanant-los que ens expliquin amb les seves paraules què entenen per justícia.

- Entrevistadora: “Com definiríeu el concepte de justícia social?”.

El tercer grup comença també definint el concepte de justícia social com “igualtat”.

- Eva: “Puf! Igualtat, no?”

Què significa per aquests joves la igualtat? Fonamentalment, la igualtat és per ells rebre el mateix tracte. Per descriure el concepte d’igualtat fan referència a la igualtat de gènere, entre les persones i davant la llei.

- Entrevistadora: “Què és igualtat?”.

197 - Eva: [Igualtat] “Entre home i dona”

- Marta: [Igualtat] “Entre inmigrantes i no inmigrantes, respecto y que si tú haces algo tener una consecuencia, sea bueno o malo”.

- Houda: “Llibertat”.

- Dina: [Llibertat] “Que pots expressar les teves opinions”.

- Ibtissam: “Que es respectin els drets” [de tothom]

- Eva: “I les opinions” [de tothom]

Pregunta 2. Consideren els nois i noies que la societat en què viuen és justa?

Els joves consideren que la societat en què viuen és una societat injusta perquè no s’hi respecten les opinions de tothom per igual, les persones són discriminades pel lloc on han nascut i pel gènere, i perquè no s’hi respecten les confessions religioses.

- Entrevistadora: “Vivim en una societat justa?”.

- Tots: “No”

- Marta: “Perquè les opinions no es respecten i tampoc hi ha igualtat en tots, entre immigrants i no immigrants o en alguns llocs tampoc hi ha entre homes i dones o en algunes cases”.

- Houda: “Que no se respetan las opiniones de los demás”.

- Dina: “Que las chicas no cobren como los chicos”.

- Ibtissam: “No es respecten les cultures ni les religions”.

En demanar-los si poden fer quelcom per canviar aquesta situació, en general opinen que ells no poden fer res perquè no tenen poder per canviar les lleis. Manifesten que per trobar solucions a les injustícies cal tenir un alt càrrec i que des de la base no es poden eradicar.

- Entrevistadora: “Nosaltres podem fer alguna cosa per canviar aquestes situacions?”.

- Tots: “No”

- Marta: “No perquè encara que nosaltres puguem i vulguem si les persones que de veritat tenen poder no ho fan... o sigui, jo no puc anar ara a un treball i dir no, que aquesta dona cobri com aquest home, això ho haurien de fer els de l’empresa”.

- Dina: “Jo no puc fer res per canviar això perquè sóc una noia de 15 anys.”

- Entrevistadora: “I quan sigueu adults?”

- Dina: “No”

- Eva: “Si té poder per poder fer-ho, sí. Si ella crea un ofici i vol la igualtat entre els homes i les dones, llavors sí que podrà fer alguna cosa, que cobrin igual els homes que les dones”.

- Marta: “Per poder canviar les coses s’ha de tenir poder.”

198

Pregunta 5. Què n’opinen, del drama de la Mediterrània? Són justes, aquestes situacions? Per què no se solucionen?

Els joves d’aquest grup pensen que és molt trist que hi hagi persones que s’estan jugant la vida per poder entrar a un país i que no se’ls doni l’oportunitat de tenir una vida millor.

- Entrevistadora: “Què n’opineu del que passa a la Mediterrània?”.

- Houda: “No sé que...”

- Marta: “Molt trista”.

- Mouha: “Molt trista”.

- Marta: “O sigui perquè hi han persones que s’estan jugant la vida por poder entrar al país o a un altre lloc, i hi ha moltes persones que no aconsegueixen perquè no els deixen o no els donen la oportunitat o...”

- Eva: “Es que tal y como lo hacen lo están haciendo mal, si ellos lo hicieran bien...”

- Marta: “No ya sí, eso es otra cosa”

- Ibtissam: “Es que en su país no les hacen caso, aunque lo intenten...

no encuentran otra solución”.

- Eva: “Perquè allí no hi ha justícia i perquè els que tenen poder tampoc fan res per acabar amb això que passa”.

- Sara: “No reben ajudes tampoc, els deixen allí sense res, pobres.

Necessiten més justícia, més igualtat...”

- Houda: “No sé, pero pobres que han salido de su país para poder vivir mejor y no lo consiguen algunos”.

Els comentem que algun company, fa uns mesos, en respondre el qüestionari de representacions socials va opinar que li semblava justa aquesta situació i que considerava que aquesta gent no havia de venir a Europa. Ningú reconeix haver-ho dit i, alguns, defensen els immigrants que intenten arribar a Europa.

- Entrevistadora: “Algú en respondre el qüestionari a principi de curs va opinar que era just que es donessin aquestes situacions. Què n’opineu?”.

- Houda: “Que, si vienen y salen de su país, nadie le gustaría salir de su país pero si lo hacen es por motivos, porque no pueden estar ahí, no...

no sé, no pueden vivir ahí bien, piensan en que si van a otro país vivirán mejor”.

- Eva: “Pero, si vienen aquí... mal. Sap aquesta gent sap el que està passant a Espanya?”

- Marta: “Yo també pienso así [els que n’opinen així]... perquè a ningú d’ells ha passat una cosa semblant, a un familiar, a alguna persona propera a ells, perquè si no, no opinarien d’aquesta manera”.

- Eva: “¿Ellos saben lo que está pasando en España?”

- Marta: “Ya, pero por muy mal que esté España su país está mucho peor, entonces si vienen es por algo, y si se están jugando la vida es por algo”.

199 - Dina: “No es porque quieran”.

Els demanem si una societat que permet que tinguin lloc aquestes situacions és una societat justa. Els joves consideren, majoritàriament, que no vivim en una societat justa.

- Entrevistadora: “Vivim en una societat justa?”.

- Tots: “No!”.

- Ibtissam: “Perquè aquesta gent surt dels seus països perquè hi ha injustícia”.

- Dina: “La justícia només existeix a les pel·lícules, que és on passa de tot”.

Afegim una altra pregunta.

- Entrevistadora: “Nosaltres podem canviar les coses?”.

La resposta de l’única noia que va opinar posa de manifest que la corrupció és el principal impediment per solucionar la situació de pobresa en què viuen les persones que han d’emigrar. Una situació que no és exclusiva d’aquests països i que aquí també patim.

- Eva: “Si fuéramos de aquel país y de alto cargo, pues sí... es... lo que pasa, entre comillas, aquí. Aquí estamos mejor que allí, pero es más o menos lo mismo, que no hacen más que pillar del bote, los políticos y todo el mundo, y allí supongo que lo mismo, y por eso la gente no tiene dinero y tiene que irse del país”.

Pregunta 6. Demanem als joves nouvinguts si s’han sentit tractats de manera injusta a l’escola.

- Entrevistadora: “Us sentiu bé tractats a l’institut?”

En aquest sentit, tots els alumnes que participen consideren que a l’institut no s’han sentit discriminats, ans al contrari. L’Institut 1 és un centre on els nois i, sobretot, les noies nouvingudes no se senten diferents.

- Marta: “Aquí no passen coses així [racisme i xenofòbia], és de broma.”

- Mouha: “Em sento molt bé perquè si ho fan [si li diuen negre] no es con mala intención, ni nada de eso...”

- Sara: “Al menos conmigo tampoco y con todos los inmigrantes que hay en el instituto tampoco”.

- Houda: “Nadie se ha metido conmigo porque lleve pañuelo”.

- Eva: “Yo fui a un colegio pijo de estos del centro y allí son todos muy

¡ay!... no sé qué... pero cuantas más florecitas sean, peor son luego por la espalda, prefiero que te lo digan cara a cara y por muchas peleas que