ORIGEN

L’origen d’aquesta recerca es troba en la visió complexa dels fenòmens del món que estudia i difon el grup de recerca Còmplex. Així com en els treballs que aquest grup de recerca ha realitzat en el context dels Camps d’Aprenentatge, i amb l’ús del principi dialògic com a instrument.

1.2.1 El Grup Còmplex

L’autor d’aquesta tesi doctoral forma part del grup Còmplex, el qual ha esdevingut un punt de referència clau pel desenvolupament d’aquest treball. Sobretot com a punt de trobada i discussió de diversos investigadors que comparteixen un mateix marc conceptual i com a vehicle d’iniciació en la perspectiva de la complexitat.

32

El grup Còmplex¹, és un grup de recerca consolidat (ref.2014 SGR 543 AGAUR) adscrit al Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Està format per professorat de diversos nivells educatius (des de la l’Educació Primària a la docència universitària), estudiants de màster i doctorat, i persones vinculades a contextos educatius de suport al currículum escolar.

La seva finalitat és investigar i avançar en nous plantejaments educatius en educació per a la sostenibilitat i en educació científica des de la perspectiva de la complexitat.

Per assolir-la es treballa en les següents línies de recerca:

• Els principis de la complexitat en l’educació científica i en l’educació per a la sostenibilitat.

• Instruments per analitzar i avaluar la presència de principis de la sostenibilitat en els processos d’ensenyament aprenentatge.

• El diàleg disciplinar entre les ciències experimentals i les altres disciplines.

• L’educació per a la sostenibilitat en la formació del professorat.

• Els processos d’ambientalització curricular en diversos nivells educatius, des de l’educació infantil a l’educació superior.

• Les competències professionals en educació per a la sostenibilitat:

conceptualització, aplicació i avaluació.

1 http://grupcomplex.uab.cat/?page_id=148 (consultat el 6 de novembre de 2015)

33

El present treball s’inscriu en la segona línia de recerca degut a una de la seva principal aportació és el desenvolupament i aplicació d’un instrument que permet analitzar i avaluar la presència d’una Educació Ambiental des de la perspectiva de la complexitat.

1.2.2 El procés de formació UAB-CdA: grup de discussió “Camps”

El curs 2006-2007 a instància del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya s’inicia un procés de formació permanent dirigit als equips educatius dels Camps d’Aprenentatge² (a partir d’ara, CdA) impartit per professorat del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals (DDMCE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La principal finalitat d’aquest procés de formació és dinamitzar el desenvolupament de projectes educatius realitzats entre el CdA i les escoles del seu àmbit geogràfic, els anomenats Projectes Compartits³. Des del professorat del procés de formació s’aprofita aquesta oportunitat per a plantejar la dinamització com un replantejament de la pràctica quotidiana del CdA (què ensenyen, com ho ensenyen, perquè ho ensenyen, quins objectius assoleixen,...) mitjançant la presentació i l’aplicació de les eines que pot aportar una nova forma de mirar el món des del el pensament complex.

2En l’apartat 6.3 MODALITAT DE RECERCA es defineix que és un CdA, i és caracteritza en particular el CdA Delta del Ebre.

3Consisteixen en el desenvolupament de projectes educatius conjuntament entre escoles i el CdA. Es

tracta de dissenyar entre els docents del CdA i els mestres i professors usuaris d’aquest un procés perquè l’alumnat aprengui un model que li possibiliti interpretar la realitat. Aquest projecte ha de comprendre activitats pre i post estada, i estar en consonància amb el projecte curricular de l’escola.

34

Aquest procés, plantejat com a pràctica reflexiva va propiciar el naixement d’un grup de discussió dins del Grup Còmplex dirigit a avaluar Camps d’Aprenentatge de la Generalitat de Catalunya. El grup Camps es crea a partir de la necessitat de tres investigadors del Grup Còmplex amb recerques similars, de trobar un espai on compartir el treball, les experiències i les reflexions per tal de desenvolupar les tesis doctorals i/o treballs d’investigació de cadascun dels integrants del grup.

En el marc d’aquest grup de treball, es va discutir i consensuar un marc teòric comú, llegir i comentar articles, establir un fons bibliogràfic, realitzar articles, participar en jornades i congressos,.... i en definitiva es va poder compartir i discutir les recerques dels seus integrants, inclosa aquesta.

En aquest context es van realitzar dos treballs de recerca del Programa de Doctorat Interuniversitari en Educació Ambiental, En els dos es va analitzar en clau de complexitat el procés de formació UAB-CdA, en un cas en el CdA Valls d’Àneu (Badia &

Pujol, 2009) i en l’altre el CdA Monestirs del Císter (Garcia & Pujol, 2009).

Tanmateix, la relació de qui escriu aquestes ratlles amb els CdA comença uns anys abans d’aquesta confluència de treballs i interessos, ja que el meu treball de recerca, malgrat que es focalitzava més en l’ambientalització curricular que en la complexitat, va tenir ja com a context el mateix CdA que és objecte d’estudi en la present recerca, el CdA Delta del Ebre (Fabregat & Pujol, 2004).

35

1.2.3 Principi dialògic i Grup Còmplex

El present treball opta per un ús preponderant del principi dialògic de la complexitat per tal de donar continuïtat i contribuir al desenvolupament teòric i pràctic que ha dut a terme el grup de recerca Còmplex d’aquesta perspectiva durant els últims 5 anys.

Malgrat que mitjans de la dècada passada ja en alguns dels treballs publicats pel grup Còmplex es feia referència d’un forma més específica al principi dialògic, i s’enumerava alguna de les dimensions dialògiques dels éssers vius, com per exemple, estabilitat i canvi (Bonil & Pujol, 2008), l’estudi amb profunditat d’aquest principi es fa evident a l’inici de la present dècada. En primer lloc, mitjançant la seva conceptualització epistemològica (Bonil Gargallo & Pujol Vilallonga, 2011; Genina Calafell, 2010), i posteriorment mitjançant una acció més ontològica de disseny de l’instrument (Banqué, 2015; Soler, 2013).