BLOC 2: MAI MÉS ENLLOC!
4. El reconeixement de l’horror i la construcció de la memòria col·lectiva
4.3. Memòria i justícia com a transició cap a la pau
Per fer front a aquests impactes sobre les persones i les societats, es poden emprendre diferents iniciatives: algunes poden estar dirigides als autors de les violacions de drets humans, d’altres a les víctimes, unes poden ser mesures judicials, altres no judicials; unes permeten fer front al passat (veritat, justícia, reparació memòria), altres construir un present i un futur comú (reconciliació). En qualsevol cas, són mesures que requereixen llarg temps, recursos i sobretot voluntat dels implicats en arreglar-ho, ja que s’ha de fer front a ferides profundes i sentiments durs de dolor, tristesa, ràbia, odi...
ACTIVITAT: Explica’m com va ser...
Intenció educativa:
Conèixer aspectes de la relació entre els bàndols durant i després de la guerra civil espanyola
Reflexionar sobre les dificultats de la reconciliació
Resum: els participants han de fer entrevistes a persones de la generació que va patir la guerra.
Temps estimat: 30min de preparació, 1-2 hora per l’entrevista, 1h per compartir.
Material: una gravadora o paper i llapis per prendre apunts.
Desenvolupament:
Contextualitzem l’activitat en la guerra civil espanyola i introduïm els durs sentiments que s’han d’afrontar quan hi ha un enfrontament entre veïns, o fins i tot familiars amb qui poc abans s’havia conviscut. Podem preguntar si
seva feblesa o a la seva manca de patriotisme que al fet que els conflictes armats generessin traumes de guerra. Gran part de la informació que es té sobre l’impacte de la guerra civil és doncs molt posterior al final dels anys ’30. Sobre com ha evolucionat la perspectiva de la psicologia respecte als traumes de guerra, veure: José María RUÏZ-VARGAS, Trauma y memoria de la Guerra Civil y la dictadura franquista. Hispania Nova. Revista de Historia contemporánea. nº6 (2006).
algú del grup té algun exemple a compartir de persones de la mateixa família, mateix poble o barri que estiguessin en bàndols enfrontats. Un cop fet, donem les instruccions de l’activitat. Els participants tenen una setmana per a fer una entrevista a alguna persona coneguda que hagi patit la guerra civil, i fer-li preguntes sobre com la va viure, i com es vivia la relació amb l’altre bàndol, i com es va fer per, un cop acabada la guerra civil, reprendre la coexistència (què creuen que es va fer bé, què creuen que s’hagués pogut fer millor). Per facilitar l’entrevista, es pot fer una pluja d’idees del que es podria preguntar.
Una vegada les entrevistes fetes, es comparteix el resultat de les entrevistes.
Avaluació i conclusions:
Què us han semblat les entrevistes? Què és el que us ha cridat més l’atenció? Quins factors van facilitar la coexistència entre els bàndols? Quins factors la van dificultar? Creieu que avui en dia encara hi ha bàndols?
Penseu que la reconciliació va ser efectiva?
Altres indicacions: pot ser interessant seleccionar les persones a entrevistar de forma a que es pugui tenir la
percepció dels dos bàndols, i poder així contrastar les percepcions.
Propostes d’acció: Mirar algunes de les webs que us indiquem a continuació i reflexionar sobre les següents
preguntes: creieu que el disseny i els temes que tracten cobreixen les dues realitats de la guerra civil? Quines coses d’aquestes webs faciliten o dificulten la reconciliació? Com recuperar la memòria per que afavoreixi la reconciliació? Webs: http://www.memoriahistorica.org/,
http://www.foroporlamemoria.info,http://www.foroporlamemoria.es, http://zaragozaciudad.net/dimas,
www.martiresdeparacuellos.com/inicio.htm, , http://memoriahistoricademocratica.org, http://www.coordinadoramh.org/inici/index.html, http://www.sbhac.net/Memoria.htm. Feu una activitat que
permeti recollir la memòria dels dos bàndols enfrontats i doneu-la a conèixer en el vostre entorn o barri.
Font: Escola de Cultura de Pau
Una altra forma de mitigar els impactes dels conflictes armats sobre les persones i les societats és la Justícia Transicional. Entenem per Justícia Transicional el “conjunt de mecanismes judicials i extrajudicials que es posen en marxa en societats en transició d’un conflicte armat a la pau o d’una dictadura a la democràcia amb la finalitat d’afrontar un passat de violacions i abusos sistemàtics als drets humans”.30La justícia transicional pot tenir com a objectiu fer front al passat, establir mesures per a reconciliar les comunitats enfrontades, i/o prevenir futurs abusos dels drets humans. Unes mesures poden estar dirigides als autors de les violacions de drets humans, i altres a les víctimes, i unes poden ser mesures judicials, altres no judicials.
Les principals mesures de Justícia Transicional són:
Persecució judicial: judici i aplicació de penes a les persones presumptament responsables de violacions de drets humans. Els tribunals que es creen per a jutjar aquests casos poden ser estatals, internacionals (com el Tribunal Penal Internacional per ex-Iugoslavia), o mixtes (estatals i internacionals alhora) Tribunal Penal Internacional per Ruanda, (internacionalitzats i tradicionals), etc. Existeixen moltes formes de fer justícia, des de les formes més enfocades a una solució penal, a aquelles més restauratives.
Mesures per esclarir la veritat: comissions per l’esclariment de la veritat, que recullen testimonis i altres proves per tal d’investigar les violacions de drets humans comeses, poden ser oficials (impulsades per l’estat) o no oficials (impulsades sense la complicitat de l’estat, sovint per organitzacions de la societat civil), locals o internacionals. Aquest és el cas de El Salvador (1991), Sud Àfrica (1995-98), Marroc (2004-2005), entre molts
30 Escola de Cultura de Pau. Alerta 2008! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Escola de Cultura de Pau. Icaria. Barcelona, 2008.
altres exemples, on els estats van assumir oficialment processos d‘esclariment de la veritat.
Reforma institucional: renovar els alts càrrecs, informadors, personal policial o militar, etc. del règim anterior que van ser responsables de violacions dels drets humans (països post-soviètics).
Reparacions a les víctimes: Es preveu una reparació a les víctimes de les violacions de drets humans en forma de restitució, indemnització, rehabilitació, compensació moral / memòria o garanties de no repetició. Sovint aquestes mesures inclouen iniciatives per mantenir viva la memòria de les víctimes, mitjançant la construcció de memorials i altres espais simbòlics, l’establiment de dates de commemoració per a rememorar fets passats, etc.
Reconciliació: Mesures per a afavorir l’apropament entre les comunitats dividides. Sovint es fomenta en tres etapes: la coexistència pacífica (en que s’afavoreix el restabliment de la seguretat i de la comunicació bàsica entre les comunitats enfrontades), la confiança (en que es comença a veure l’altra part amb més humanitat, i en que es poden distingir diferents nivell de culpabilitat) i l’esforç d’empatia (en que les parts són sensibles al dolor de l’altra).31 Sovint es considera que l’estat més avançat de reconciliació és el que permet arribar al perdó de l’altra part.
Moltes vegades, en els contextos posteriors a un conflicte armat o a una dictadura, es discuteix el principal dilema de la justícia transicional: és més important: prioritzar una reconciliació ràpida (al preu de no perseguir els responsables de les principals violacions dels drets humans) o bé castigar als responsables (i despertar al mateix temps molt dolor i afrontaments entre els bàndols)? Cal entendre, però, que aquest és un fals dilema: les mesures de justícia transicional no són excloents sinó complementàries: en alguns contextos, com a Ruanda, hi ha hagut Comissions d’esclariment de la Veritat i Tribunals Penals alhora. També es pot buscar la persecució judicial i la reconciliació alhora, la reforma institucional i la reparació a les víctimes.
Cal tenir en compte que tant la justícia transicional com les mesures de justícia, veritat, memòria, etc. són conceptes relativament recents, i probablement inexistents pel que fa a un conflicte armat intern com el de la guerra civil espanyola. De fet, es considera que la primera vegada que es va aplicar la Justícia transicional va ser al 1945, en acabar la Segona Guerra mundial, amb els tribunals de Nuremberg i de Tokio. Tot i així, se’n poden identificar algunes mesures:
A l’estat espanyol, s’ha parlat molt de la Llei de Memòria Històrica, (de nom Ley por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la Guerra Civil y la Dictadura).32 Perquè ha estat l’intent més recent de fer front al passat de la guerra civil, després de molts anys d’oblit. Aquesta llei, però, no ha estat la primera que ha pres mesures del que ara s’entén per justícia transicional:
31 International IDEA. Reconciliación luego de conflictos violentos. Resumen de políticas. Institut Internacional per a la Democràcia i l’Assistència Electoral, Estocolm, 2003.
32 Trobareu el text sencer de la Llei a: http://www.mpr.es/NR/rdonlyres/3834DA97-8D86-4CD0-AE2E-7C8AA123725A/77934/ProyectodeLey.pdf.
Principals mesures de justícia transicional de l’Estat espanyol Persecució
judicial
· Al 1969 s’estableix l’Amnistia pels crims comesos durant la guerra civil (Decreto-Ley 10/1969). La Llei de memòria històrica ((Decreto-Ley 52/2007), en canvi, declara la il·legitimitat dels tribunals i jurats constituïts per imposar sancions personals per motius polítics.
Mesures per esclarir la veritat
· La Proposició no de llei de juny de 2004, facilita l’accés a dades d’arxius públics i privats per “recuperar la veritat”. La Llei de memòria històrica (Ley 52/2007), també, preveu mesures per localitzar i identificar els desapareguts (exhumació de foses comunes).
· Reparacions econòmiques: s’estableixen pensions pels combatents del bàndol nacional, i pels combatents del bàndol republicà (Decreto 670/1976, i Ley 35/1980, a partir del final de la dictadura, doncs). També es preveuen pensions pels civils, com familiars (Ley 5/1979) o civils mutilats de guerra (Ley 6/1982).
· Rehabilitacions morals: reconeixement dels serveis prestats pels combatents del bàndol republicà (Ley 37/84), dret la nacionalitat espanyola a les brigades internacionals i a fills i nets d’exiliats (Ley 52/2007).
· Memòria: Creació del Centre Documental de la Memòria Històrica a Salamanca, localització, identificació i exhumació pública de fosses comunes, retirada dels símbols franquistes de l’espai públic (Ley 52/2007). La mateixa llei preveu retirar dels monuments i altres espais públics els símbols que exaltin la sublevació militar y la guerra civil.
Reconciliació · La Llei de Memòria històrica explicita que el seu objectiu és “fomentar la cohesió i la solidaritat entre les diverses generacions d’espanyols”, però no pren cap mesura concreta per a afavorir la reconciliació.
Tot i que la Llei de Memòria Històrica es considera la més completa de les existents en matèria de justícia transicional al país, no ha estat exempta d’alguna d’aquestes crítiques:
· Si suposa reobrir o tancar ferides: alguns sectors han criticat que tractar de nou aquests temes reobre episodis encara dolorosos per una gran part de la ciutadania. Probablement, el fet que el debat sobre la llei de memòria històrica va estar protagonitzat pels partits polítics, dividits segons un patró semblant a l’enfrontament de la guerra civil (clivella esquerra dreta, i nacionalista espanyol – altres nacionalismes), facilita que es tingui la impressió de reviure enfrontaments del passat. Al contrari, altres sectors argumenten que la intenció de la llei és precisament tancar ferides, que d’altra manera quedarien en l’oblit. Altres sectors encara, reclamen que la llei és insuficient, i que sense conèixer la identitat dels autors de les violacions de drets humans (un fet que la Llei no permet), no es podran tancar les ferides.33
· Si s’han de treure els símbols o preservar-los: paradoxalment, la Llei de memòria històrica preveu la retirada de símbols de la sublevació militar i la guerra civil. És compatible l’eliminació de rastres del passat amb el concepte de memòria? Si s’han de recordar els horrors per aprendre dels errors, té sentit eliminar monuments i altres símbols de l’espai públic històrics?
· Quin procés? Alguns partits polítics van criticar la lentitud de l’aprovació de la llei de memòria històrica, una mostra, segons aquests partits, de la manca de voluntat política.
33 Amnistía Internacional. Víctimas de la Guerra Civil y el Franquismo: No hay derecho. Sección española de Amnistía Internacional. Novembre de 2006. http://www.es.amnesty.org/uploads/tx_useraitypdb/No_hay_derecho.pdf
D’altra banda, altres sectors han reclamat un procés més lent, i sobretot més inclusiu, que permetés la dignificació de les víctimes. Aquesta segona aproximació es basa en el fet que “el procés de cicatrització no es produeix per mitjà de l’entrega d’un objecte – una pensió, un monument o una exhumació – sinó a través del procés que té lloc al voltant d’aquest.”34
ACTIVITAT: Pla Director de Memòria i Reconciliació (33/2009) Intenció educativa:
Reflexionar sobre els principals temes en joc per a aprovar un programa de reconciliació
Resum: Els participants es constitueixen en una comissió de treball per a definir un Pla Director de Memòria i
Reconciliació
Temps estimat: 1h.
Material: cartolines, etiquetes per a marcar el rol de cadascú
Desenvolupament: En primer lloc, anunciem que l’activitat consisteix en definir un Pla Director de Memòria i
Reconciliació, i demanem als participants que facin un llistat dels actors que creuen que haurien de participar en la comissió encarregada de definir-lo. Han de sortir tants actors com persones involucrades en el grup, tot i que els rols poden estar repetits. Assignem llavors a cada persona un rol, i comença la discussió: cada persona ha de pensar, d’acord amb aquest rol, quines mesures de reparacions i reconciliació es prendran en el Pla Director (reparacions econòmiques o simbòliques, creació d’espais de memòria, etc.). Com a dinamitzadores de l’activitat, haurem d’assegurar-nos que el Pla Director definit sigui el més concret possible.
Avaluació i conclusions: Com ha anat la discussió? Quines dinàmiques s’han creat durant l’activitat? La
discussió ha estat fluida o tensa? S’ha format un equip de treball com a tal o s’han creat bàndols? Què creieu que ha facilitat el treball conjunt? Què és el que ho ha dificultat?
Compareu el resultat de l’activitat amb els debats i les crítiques a la Llei de memòria històrica. Quines similituds i quines diferències hi veieu?
Altres indicacions: Si creieu que pot contribuir al debat, podeu pautar que alguns dels actors han d’assumir les
diferents postures explicitades anteriorment (s’ha de fer un Pla Director/no s’ha de fer perquè reobre ferides, s’han d’eliminar els símbols/s’ha de preservar la història, ha de ser un procés ràpid/l’important és el procés, no el resultat,
Per treballar aquesta activitat amb l’alumnat, si la planificació del Pla Director us sembla massa complicada, proposeu als participants, amb el mateix procés previ de selecció dels actors que formen part de la comissió, que inventin un monument que afavoreixi la memòria i la reconciliació.
Propostes d’acció: Considereu, de les mesures de reconciliació que heu pactat, quines estan a les vostres