2. Justificació i Objectius
urant el curs 2005-2006 la professora responsable del Departament de Didàctica de les Ciències de la Fundació Collserola i, conjuntament amb les dues persones responsables del Departament de Ciències Naturals, van plantejar fer una avaluació del “nivell científic” de l’alumnat de la institució, en finalitzar l’etapa de l’educació secundària obligatòria.
La Fundació Collserola està formada per tres escoles: Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia (Barcelona), Escola Avenç (Sant Cugat) i Escola Ramon Fuster (Bellaterra). La Fundació es va constituir per a la creació i el sosteniment de centres educatius d'acord amb els principis de pluralisme, laïcitat, catalanitat, els valors universals i la iniciativa social. L’alumnat de la Fundació prové de famílies de classe social mitjana i alta. En formen part més de 4600 alumnes, des del primer curs d’educació infantil fins a l’últim curs de batxillerat. Des de la unió de l’última escola, s’ha anat fent camí per tal de treballar conjuntament els diversos professors i professores de les escoles. En l’ensenyament secundari, aquests equips de treball estan formats pel professorat que imparteix classes d’una mateixa disciplina; els departaments. Aquesta feina conjunta se centra en la discussió dels currículums, de les activitats d’ensenyament-aprenentatge i l’elaboració d’uns exàmens comuns que realitzen els estudiants a cada trimestre del curs.
D
6 | 2. Justificació i objectius
Així doncs, al cap d’uns quants anys de trajectòria conjunta es va decidir de dur a terme la dita avaluació. Tot buscant informació sobre tipologies d’avaluacions de l’ensenyament-aprenentatge de les ciències, donat el nou marc internacional que s’havia començat a conformar, es va decidir realitzar una prova diagnòstica amb preguntes del programa d'avaluació PISA, en l'àmbit de les ciències naturals. La persona responsable de la Didàctica de les Ciències de la institució, va ser l’encarregada d’elaborar la prova i de fer-ne l’anàlisi posterior. Un cop es van tenir els primers resultats, es va començar a elaborar un pla de formació del professorat del Departament de Ciències Naturals.
La persona responsable del Departament de Didàctica de les Ciències de la Fundació Collserola, que és professora de Ciències dels cursos de l’etapa de secundària obligatòria de la institució, és també la persona que ha dut a terme la present investigació, tal i com s’explica en el capítol de metodologia. Al llarg del treball es farà referència a aquesta persona com la professora-investigadora.
Una finalitat era la de tenir evidències de la necessitat de canviar algunes pràctiques d'aula del professorat. Fins aleshores, les proves d'avaluació aplicades eren bàsicament “tradicionals” i no havien recollit o mostrat l'interès de la generalització de pràctiques innovadores derivades de la investigació educativa orientades a la millora de la competència científica dels estudiants.
L'avaluació PISA, com ja s’ha comentat anteriorment, es realitza a nois i noies de 15 anys, independentment del curs que facin, ja que els diferents països que s'analitzen tenen sistemes educatius diferents. Però en la present investigació es va considerar que es podrien comparar millor els resultats si l'alumnat era del mateix nivell educatiu, donat que la dita avaluació es va utilitzar com a
2. Justificació i objectius | 7 mesura interna de la institució educativa del nivell de competència científica de l’alumnat en finalitzar l’etapa d’educació obligatòria. Per això es va escollir el grup d’estudiants de 4t d’ESO. Aquesta anàlisi, com es veurà en aquest treball, va posar de manifest uns millors resultats en un dels grup-classe en el primer any de l’avaluació (el curs 2005-06). Aquest grup de nois i noies havien tingut com a professora de Ciències Naturals durant els quatre cursos de l’educació secundària obligatòria una mateixa persona, com ja s’ha dit anteriorment; la responsable d’aquesta recerca. Per tal de comprovar que aquests resultats no fossin conseqüència d’alguna característica pròpia d’aquell grup d’estudiants, es va recollir la nota mitjana de curs de totes les noies i nois de tots els grups-classe inclosos en l’estudi (10 grups entre les tres escoles). I es va repetir la prova durant dos cursos més (el curs 2006-07 i el curs 2007-08), de forma paral·lela al disseny d’un pla de formació del professorat. Com s’analitza en la present recerca, els resultats de tots els grups van anar millorant de mica en mica, fruit de petits canvis, bàsicament, en el tipus de preguntes plantejades en els exàmens comuns.
Aquests resultats van promoure, per una banda, la realització d’una investigació qualitativa sobre les estratègies didàctiques que poguessin definir millor la pràctica d’aula de la professora-investigadora, l’alumnat de la qual obtenia uns resultats més bons. Una de les hipòtesis de treball és que la professora afavoreix un suport tal a l’alumnat que augmenta el nivell de compromís en el seu aprenentatge. Aquesta recerca, doncs, se situa en la perspectiva d’una dinàmica de classe centrada en l’alumnat (Kember, 1997;
Granger et al, 2012).
8 | 2. Justificació i objectius
Per tal de triangular les primeres conclusions amb el punt de vista dels estudiants, es van realitzar unes entrevistes, en format de grup de discussió, amb alguns dels nois i noies del grup que la professora-investigadora havia tingut durant els quatre cursos de l’ESO quan estaven finalitzant els seus estudis de segon de batxillerat. Finalment, també s’han analitzat els resultats acadèmics d’aquests estudiants i de la resta d’alumnat de primer i segon curs de batxillerat de la institució, per avaluar el seu rendiment; donat que una de les recances de gran part del professorat és que determinades pràctiques educatives innovadores, si bé poden afavorir els nois i noies més fluixos, fan disminuir les possibilitats d’èxit dels més bons. I es tenia la hipòtesi que, en realitat, s’afavoreix ambdós grups d’estudiants.
Per altra banda, el pla de formació del professorat del Departament de Ciències Naturals de la institució educativa (format per uns 20 professors i professores, segons el curs acadèmic), es va concretar en la reflexió didàctica sobre diversos aspectes, duta a terme en un o dos seminaris anuals i, bàsicament, en la introducció de canvis en el tipus de preguntes utilitzades en les proves d’avaluació comunes. El seguiment dels resultats del pla de formació es va fer aplicant la mateixa prova utilitzada per al diagnòstic.
2. Justificació i objectius | 9 En resum, aquest és el context en el qual es va realitzar la present investigació, els objectius de la qual es concreten en els següents tres:
1- Aportar evidències sobre com l’aplicació d’estratègies didàctiques, fonamentades en la recerca en Didàctica de les Ciències, possibiliten a mig termini una millora del nivell de la competència científica de l’alumnat.
2- Identificar les principals estratègies didàctiques que caracteritzen aquesta pràctica educativa, en un estudi de cas.
3- Obtenir evidències que la implementació d’alguns canvis promoguts des d’un programa de formació del professorat, plantejat a partir de la reflexió sobre la pràctica, millora els resultats generals, a mig termini, de la competència científica de les noies i els nois.