aspecte que es repetirà moltes vegades... una història positivista (que emfasitza el que ara es fa “bé” i els errors del passat) i lineal que actua com a complement dels conceptes i teories, els quals són el realment important.
“durant els dos mil anys que van passar, aproximadament, entre Demòcrit i Dalton, es va defensar l’errònia teoria aristotèlica que deia que la matèria estava formada per la combinació de quatre elements:
foc, aire, terra i aigua”.
94 Al parlar sobre l’àtom podem veure un tractament que es fa en aquest llibre que es repetirà majoritàriament: es tracta l’arrel química de l’àtom en unes quantes línies insistint en el fet que Dalton es va “inventar” un àtom caracteritzat per uns postulats majoritàriament físics, cosa que no és certa ja que com hem vist al marc teòric Dalton volia presentar els resultats de les seves experiències i va elaborar una hipòtesi per explicar-les. No es va inventar res “del no res”. Tanmateix, s’encadenen les teories atòmiques una darrere l’altre (sense indicar avantatges i deficiències) i s’arriba, dins del paradigma quàntic, a explicacions injustificables en el nivell escolar (amb més raó si parlem de primer d’ESO) com per exemple plantejar la descripció dels orbitals atòmics.
Llibre 2: En aquest llibre s’usen les referències temporals com a “punt de situació” per a l’alumne o alguns “comentaris històrics” a tall d’anècdota. Per exemple, es comenta el treball dels físics contemporanis amb l’accelerador de partícules de Ginebra quan es parla de les partícules subatòmiques (veure pàgina 75).
Pel que fa a l’exposició de l’àtom trobem que en aquest llibre es repeteix l’esquema anterior de prioritzar l’encadenament de teories atòmiques físiques, referents a l’estructura física de la partícula àtom, obviant l’origen de l’àtom procedent dels canvis químics el qual comencem a introduir. En la majoria d’aquests manuals, la formulació i el tractament quantitatiu dels canvis queden circumscrits en el tema d’estquiometria, contribuint a la idea que ja hem citat anteriorment de l’establiment de la formulació com una gramàtica d’assimilació obligatòria per part de l’alumne. Per tant, veiem un altre cop que l’àtom que se’ns presenta beu de les teories físiques, les quals es basen en les partícules subatòmiques per caracteritzar l’àtom, oblidant-se de la gènesi real del concepte.
Llibre 3: Primerament, ja que aquest llibre és de l’etapa del COU, el primer indicador del bloc B l’he classificat com a no assignable. Seguidament, i ja centrant-nos en el contingut, es pot comprovar que la ciència que explica aquest llibre no estan contemplats els seus efectes en la societat però si que,
95 en determinats moments, es mostren valoracions crítiques dels coneixements que es presenten amb un enfoc historiogràfic adient, des del punt de vista contemporani al científic. Un exemple el podem trobar en la pàgina 25, on es discuteix per què Dalton no considerava correcte les lleis volumètriques de les reaccions químiques formulades per Gay-Lussac, però sense “desqualificar-les”
en cap moment. És a dir, que no les etiqueta com a visions immadures sense cap més interpretació. Pel que fa al perfil dels científics es veu que, com en la resta de llibres vistos fins ara, no s’hi tracta la vessant personal ni la social del científic.
Si passem a la part del llibre que parla de l’àtom podem veure que ens parla, a diferència dels altres, de les arrels químiques de l’àtom. Concretament, en el tema segon del llibre és on es tracta aquest aspecte. L’esquema d’aquest tema és el següent i es podrà veure que s’ajusta prou bé al que hem explicat a l’apartat 2.3.1 del marc teòric:
1. L’atomisme i l’evolució de la química experimental fins a finals del XVIII:
com s’ha arribat als estadis anteriors a Lavoisier? Grècia, els alquimistes o les taules d’afinitat químiques.
2. Lleis ponderals de les reaccions químiques. La llei de la màxima simplicitat, la llei de les proporcions múltiples...
3. La teoria atòmica de Dalton o més ben dit la hipòtesi atòmica de Dalton.
4. Lleis volumètriques de la reacció química: Gay-Lussac i la hipòtesi d’Avogadro
Un altre aspecte positiu d’aquest llibre és que especifica clarament quins són els punts forts i febles de cada model que presenta. Un exemple d’això està en la pàgina 63, apartat 5.8, on es comenten els punts dèbils del model de Rutherford. Finalment, si ens referim als coneixements que presenta el llibre de la química quàntica, es pot veure que es fa un intent d’explicar el principi d’indeterminació de Heisenberg més enllà d’enunciar-ne l’expressió matemàtica. Tot i això, es continuen “bolcant” els càlculs quimico – quàntics que sustenten les descripcions dels orbitals atòmics, sense possibilitat de poder ser compresos pels alumnes.
96 Llibre 4: Una novetat molt destacable d’aquest llibre és que quan exposa els coneixements referents a l’àtom aquest respecta el currículum de segon cicle de secundària, cosa que en cap dels anteriors llibres analitzats s’havia fet.
L’anàlisi de com explica la història de la ciència aquest llibre es basa en l’ús d’exemples interessants i reals per explicar o recolzar l’explicació d’alguns dels conceptes i el seu caràcter historicista.
En la pàgina 179, el llibre indica les zones de l’estat espanyol més afectades per la pluja àcida. Considerem que és un bon comentari ja que permet contextualitzar en un entorn real el tema de la pluja àcida, ja que es veu en el mapa que les zones més afectades són les més pròximes als nuclis de població més grans.
El caràcter historicista del text queda exemplificat quan aporta “proves”
de la complexitat de l’àtom, basant-se en el descobriment de la radioactivitat (pàgina 113). Tot i això, no entra en la història social dels personatges.
La descripció que fa el llibre de l’evolució dels models atòmics es suporta en les diferents “experiències clau” que van portar al descobriment dels elements cabdals i estructuradors del que entenem per àtom. El model quàntic només està citat de forma bastant irrellevant (fins i tot el model de núvol electrònic està com “amagat”), encertadament en aquest cas, ja que a part de respectar el currículum (com he dit abans) no distorsiona el raonament anterior.
Per altra banda, no exposa les deficiències de les interpretacions de les experiències clau, només les enuncia. Finalment, vull destacar el tractament que fa el llibre de les arrels químiques de l’àtom. Aquest s’emmarca dins del tema dels canvis químics, fet que considero una bona declaració d’intencions però que no aprofundeix més, al derivar directament a la descripció dels models físics, tal i com hem parlat en punts anteriors pel que fa al tema de la formulació i la idea de l’àtom – partícula, així com la desconnexió de l’àtom amb els canvis químics.
Llibre 5: Aquest llibre utilitza aquest recurs quan planteja lectures d’ampliació