unitat de la matèria (pàgina 76) o una lectura sobre el descobriment de l’oxigen, per part de Joseph Priestley (1733 – 1804), en la unitat que tracta sobre la composició de l’aire.
97 Trobem diversos exemples de lligams entre la ciència i els seus efectes en la societat en altres lectures d’ampliació: lectura sobre el funcionament del frigorífic en la unitat sobre els estats físics de la matèria (pàgina 34), lectura sobre les plantes potabilitzadores en la unitat sobre la separació de les substàncies (pàgina 54), lectura sobre la contaminació de l’aire en la unitat de la combustió (pàgina 94), lectura sobre la siderúrgia en la unitat sobre els metalls (pàgina 102) o en una lectura sobre la presència dels àcids i les bases a la nostra vida quotidiana en la unitat dels àcids i àlcalis (pàgina 112).
Si ens centrem en el tractament de l’estructura de la matèria, aquest llibre incompleix el currículum de primer d’ESO ja que s’endinsa en, per exemple, les estructures moleculars de diverses substàncies (pàgines 72 i 73) sense haver tractat el concepte d’àtom (recordem que a primer no s’hauria d’arribar tant lluny). En altres paraules, es torna a transmtre la idea d’un àtom – partícula tal i com hem anat comentant fins ara i com ja es comença a intuir que és la postura més habitual en aquests materials didàctics. Els altres indicadors del bloc B no serien d’aplicació en aquest llibre, només recordant que la “teoria de Dalton” està enunciada en una de les “lectures d’ampliació” comentades en el paràgraf anterior.
Llibre 6: En aquest llibre es veu un tímid intent d’introduir experiències científiques històriques en el discurs didàctic. Aquestes experiències s’utilitzen com a nexes d’unió entre els diferents conceptes a explicar. Un exemple d’això el trobem a la pàgina 61 al parlar de l’electròlisi, que es fa servir com a indicació de la naturalesa elèctrica de la matèria. La relació entre ciència i societat s’exemplifica en el comentari de les aplicacions mèdiques dels radioisòtops o dels processos de datació per carboni-14 (pàgina 67).
El tractament de l’àtom en aquest llibre s’assimila molt bé a l’esquema més habitual: un seguit de teories encadenades sense discussió dels pros i contres de cadascuna. Tot i això, se li ha de reconèixer a aquest llibre que, com a mínim, no s’endinsa en el món de la quàntica, respectant així el que diu el currículum. Tornem a les idees que ja hem comentat unes quantes vegades:
l’àtom – partícula, la formulació lligada a l’estequiometria com una gramàtica d’assimilació acrítica per l’alumnat, etc...
98 Llibre 7: Aquest llibre que descric a continuació utilitza els fets històrics com a simples curiositats. Com a exemple es pot pensar l’inici de la unitat referida als elements químics en que s’incrusta la representació gràfica de la teoria d’Aristòtil sobre l’univers (pàgina 2). Per a què aquesta teoria es pugui connectar amb l’àtom, cal una explicació molt més extensa que la d’un simple comentari “al cap de molts anys [...] es va desenvolupar l’àtom”. Pel que fa al tractament de la història, no hi ha res més a comentar que sigui significatiu.
Si passem a considerar el tractament de l’àtom, es poden ressaltar les següents consideracions: el llibre s’ajusta al currículum (no es fica on no s’ha de ficar, en la quàntica, ja que parlem de tercer) i ens trobem amb l’esquema habitual de tractament de l’àtom: pas molt ràpid per les arrels químiques de l’àtom – citant els postulats de Dalton (és a dir, insistint en la idea de l’àtom – partícula i en la incorrecció històrica que Dalton va “inventar” l’àtom) (pàgina 4) i encadenament de les diferents teories atòmiques sense relacionar-les i, fins i tot, sense deixar gaire clar que es parla d’elles.
Llibre 8: Si en el llibre anterior podia trobar un ús de la història de la ciència com a “element decoratiu”, en aquest llibre no es troba ni aquest indici. El currículum de primer es compleix en aquest llibre ja que no s’endinsa en explicar la configuració interna de l’àtom, però tampoc treballa gaire en detall el propi concepte de partícula bàsica de la matèria (de fet, el passa en unes línies).
Llibre 9: En aquest llibre podem trobar alguns exemples interessants de l’ús de la historia de la ciència. Podem veure com s’utilitza un fragment d’un document històric com és el quadern de notes de Dalton (pàgina 114) o com s’intenta fer una petita descripció dels experiments clau del model atòmic (pàgina 123).
En la mateixa pàgina 114, trobem una afirmació que qualifica com a “no adequada” la teoria de Dalton (però sense explicar el per què).
Pel que fa a l’àtom, continuem veient el mateix esquema de tractament que s’ha pogut observar en els dos llibres anteriors, excepte en un punt. Aquí si que s’accedeix a la quàntica quan es parla de la ocupació electrònica de les diferents capes de l’estructura atòmica (pàgines 117 i 118), però simplement plantejant uns exercicis resolubles amb l’adquisició de diversos algoritmes de
99 resolució automàtics. En altres paraules, no hi ha una comprensió real de com és aquest àtom quàntic
Llibre 10: Aquest llibre es pot definir amb una simple frase: “un manual de teories, nombres i formules” encadenades i sense una explicació coherent entre totes aquestes. Naturalment, en aquest manual la història de la ciència no hi té lloc i s’hi insisteix en totes les idees que hem anat citant durant aquestes últimes pàgines pel que fa al concepte de les arrels químiques de l’àtom.
Per acabar, representarem els resultats de la Taula 12 en el gràfic 1 i procedirem a determinar les línies mestres generals que hauran de guiar el disseny de la UD que configurarà el cor d’aquesta recerca.
Gràfica 1: Resultats del primer anàlisi dels llibres de text
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
HC1 HC2 HC3 HC4 HC5 AT1 AT2 AT3 AT4 AT5