ESP-022C1, ESP-022T1 Model de poblament Conjunts

Gran transhumància:

Agrupat:

Petits ramaders indep.: ESP-022 (Possible) Antic i protohistòric:

Descripció general:

Aquest jaciment agrupa tres vestigis arquitectònics distants entre ells entre 140 m. i 240 m. El primer (Estructura 1) d’ells correspon a les restes d’un petit recinte de planta rectangular, al qual possiblement se n'hi adossa un altre, i funcionalitat desconeguda (tancat, habitació?) del qual se n’intueixen tres murs força sedimentats que adossen a un bloc que tanca el costat restant. El segon (estructura 2) és un retall de mur aïllat que es disposa seguint la corba de nivell del vessant i que també es presenta força cobert de sediment. El tercer (Estructura 3) és una construcció de planta quasi circular (tot i que oberta per un costat) localitzada al cim del turó que voreja pel Nord-oest l’entrada a la vall de Subenuix, i que sembla més recent que les anteriors. Les restes cobreixen una extensa àrea del vessant i la carena del Pletiu de Subenuix d’Avall, arribant fins el camí que permet accedir a la vall i que passa per sobre l’Estructura 1. L’indret és principalment una àrea de pastures, amb bosc de pi negre a la carena.

La cronologia és desconeguda. A prop, les restes arquitectòniques de l’assentament ESP-024 tenen una cronologia tardo-romana, que potser és extrapolable a l’Estructura 1, la que té aparença d’una major antiguitat.

Nota:

Malgrat la descripció realitzada en camp, una observació detallada del registre m’ha fet optar per no separar en sectors les dues estructures.

Annex 2 Sud-est s’estén cal el Sud-oest superant l’ample del recinte i la cantonada que defineix amb el mur del costat SW. La capçalera d’aquest recinte (a la banda NW) està formada per un únic bloc de granit (de forma similar al recinte identificat a ESP-019) al qual adossen els dos murs longitudinals. Seguint vers el Sud-oest l’eix que aquest bloc marca hi ha carreus de granit de grans dimensions que podrien estar definint una filada. Si això fos cert, hi podria haver un segon recinte adossat al primer i definit per aquesta filada i per la continuació del mur SE. Li mancaria, no obstant, el tancament longitudinal de la banda SW, fet que fa aquest segon àmbit molt hipotètic. La construcció dels murs és feta a base de pedra seca amb carreus de granit sense escairar. Els murs tenen entre 1 i 2 filades en funció de les dimensions dels carreus (de 0,6 x 0,4 x 0,2 m. a 0,25 x 0,2 x 0,2 m.) i un alçat que no supera els 0,4 m. El tancament del costat NW el forma un gran bloc natural, que actua definint una espècie d’ortostat. Els murs estan molt colgats de sediment, tapant diversos trams de la única filera actualment visible. Aquest fet sembla indicar que la construcció és bastant antiga. Hi ha poc enderroc visible tant a l’interior com a l’exterior del recinte, fet que planteja interrogants sobre l’alçat original de les estructures de tancament. No hi ha traces de sostre de lloses col•lapsat.

Conjunt: ESP-022 Codi estructura: ESP-022C1

L’Estructura 3 es situa a 236 m. al Nord-est de l’Estructura 2 i 141 m. al Nord de l’Estructura 1, en el promontori més septentrional de la carena que delimita pel Nord-oest el Pletiu de Subenuix d’Avall. L’indret té una molt bona visibilitat sobre el vessant d’Amitges i bassiero i les valls d’Espot i Subenuix, així com del pas d’accés cap el Portarró des de la capçalera de l’Estany de Sant maurici cap a les Marrades del port. La construcció recolza directament sobre l’aflorament de grans blocs de granit del cim. En planta l’Estructura 3 defineix un recinte de morfologia irregular, amb murs arquejats i angles “roms”. Mesura 2,1 m. de llarg (eix SW-NE) i 2,8 m. d’ample (eix SE-NW). Té una gran obertura cap el Nord-est de 2 m. d’ample. La construcció és de pedra seca. El mur deixa entre els carreus molts petits forats que no estan relligats amb sediment ni tapats amb altres clastes. La seva factura és molt expeditiva, amb carreus sense desbastar de mesures molt irregulars (de 0,1 x 0,1 x 0,1 m. a 0,5 x 0,3 x 0,3 m.), dominant potser els de dimensions més grans. No s’aprecien fileres clares en el parament. En planta els murs tenen una única filada i un ample d’uns 0,4 m. A la banda SW de la construcció hi ha evidències d’enrunament, amb clastes caiguts cap l’exterior de l’estructura i una disminució de cota de la cresta del mur. En aquesta zona també hi ha clastes plans caiguts cap a l’interior del recinte, que recolzen en el parament intern del mur i que poden ser indicatives d’un hipotètic sostre de lloses. En general, no obstant, la resta del tancament sembla mantenir la cota de la cresta del mur i haver patit poc enrunament. A l’interior del recinte hi ha alguns clastes. No obstant, l’abundant pinassa en dificulta la visió. La neteja de la base d’alguns trams del mur indica que hi ha

Annex 2

17 poca sedimentació, d’uns 3 a 5 cm. màxim d’humus. En alguns punts la base de la primera filera recolza directament sobre roca mare i en d’altres sobre sòl orgànic.

Aquest fet, junt amb l’estat de conservació de la construcció fa pensar que la seva cronologia és força recent. Se’n desconeix la funcionalitat, tot i que l’indret, exposat al vent, té bones qualitats com a lloc de guaita del territori circumdant.

Croquis ESP-022T1 i ESP-022C1

Annex 2

18 Codi Jaciment: ESP-023

Nom: Pletiu de Peretó

Altura: 2210 m Relleu: Zona baixa de vessant

Localització: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts.

Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures

1 ESP-023T1 2

3

4 ESP-023C1, ESP-023T2 5

Model de poblament Conjunts Gran transhumància:

Agrupat:

Petits ramaders indep.: ESP-023 (possible) Antic i protohistòric:

Descripció general:

Seguint el camí que duu al refugi d’Amitges, més amunt de l’Estany de la Bassa i just abans d’arribar a la corba on brolla una font d’aigua, hi ha un petit pletiu, de pendent suau i amb vegetació pròpia de pastures i de sòls amb abundància de nitrats. A la banda Sud i Est d’aquest espai hi ha les restes arquitectòniques que motiven la documentació del jaciment. Com en d’altres ocasions, les estructures es localitzen a l’arrencada del vessant, quan el terreny esdevé més rocós. Els vestigis identificats es designen com a Tancat Nº 1, Tancat Nº 2 i Cabana. En tots els casos les construccions són fetes a base de pedra seca emprant carreus de granit de dimensions d’uns 0,4 x 0,2 x 0,2 m., de mitjana, tot i que en algun tram de la Cabana i del seu enderroc tendeixen a ser una mica més petits.

Conjunt: ESP-023 Codi estructura: ESP-023C1

La Cabana es situa a uns 7 m. al Nord/Nord-oest de la cantonada del Tancat Nº 2. La seva planta actual és més o menys. Mesura entre 3,2 m. i 3,5 m. de diàmetre. En un punt

Annex 2

19 del seu traçat la construcció adossa a un bloc de granit força gran, no aportat antropicament. La construcció és a base d’un mur d’una filada de carreus grans de granit que, tot i no semblar escairats, en alguns casos evidencien certa selecció de formes anguloses. En la seva banda Sud l’enrunament del mur és major i els clastes són més petits. A l’interior no s’hi detecta l’existència d’una coberta de lloses caiguda. S’hi realitza una petita cala de 20 x 20 cm. i a una fondària de 19-20 cm. apareixen carbons.

Davant d’aquest fet, l’excavació s’atura.

Conjunt: ESP-023 Codi estructura: ESP-023T1

El Tancat Nº 1 es situa al marge Sud del jaciment, a la base de la tartera que marca l’inici del vessant cap a l’elevació designada com a Pletiu de Peretó. Conforma un recinte de planta irregular, de 12 m. de llarg i 5,7 m. d’ample a la part oriental. Més o menys en els 2/3 de la seva extensió cap a l’Oest la seva planta s’estreny a poc més de 2,5 a 3 m. d’ample. En el seu traçat, el mur que el delimita integra diversos blocs de granit de grans dimensions del tarter i la vessant. L’ample del mur ronda els 0,6 m. i te un alçat màxim, corresponent a unes tres fileres, d’uns 0,7 m. Tot i que en alguns punts s’hi observa cert enrunament, la seva visió és clara i el seu perímetre és ben definit.

Conjunt: ESP-022 Codi estructura: ESP-022C1

El Tancat Nº 2 es troba a uns 35 m. al Nord-oest del recinte anterior, en la banda Oest del prat on s’ubica el jaciment. A diferència del Tancat Nº 1, aquí només s’identifiquen dos murs que conflueixen en un angle de poc menys de 90º i que, per tant, deixen obert per dos costats el que hauria pogut ser el recinte original. El primer dels murs es disposa seguint una orientació aproximada S-N durant 12,5 m. seguint més o menys la corba de nivell i el segon enllaça amb el seu extrem septentrional per a discórrer cap a l’Oest al llarg de 8,3 m. En el punt on s’estableix el contacte entre ambdós hi ha un bloc gran de granit, d’origen geològic. El primer mur presenta una obertura d’uns 0.8 m. que sembla correspondre a l’accés del Tancat Nº 2. El seu alçat és d’uns 0,7 m. i la seva construcció similar a la de l’altre recinte. Del segon mur només se’n conserva una filera i, en planta, només presenta una filada.

Croquis

oquis ESP-022C1, ESP-022T1 i ESP-022 T2

Annex 2

20

Annex 2

21 Codi Jaciment: ESP-024

Nom: Pletiu de Subenuix I Altura: 2165 m Relleu: Zona baixa de

vessant

Localització: Aire lliure i abric Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts

Conjunts diferenciats: ESP-024M, ESP-024D Tipologia de mur Estructures

1 ESP-015A1 2

3 ESP0-24C1, ESP-024T1, ESP-024T2 4

5 ESP-024C3, ESP-024EI1