El punt de vista de la Lingüística

La incorporació del terme metalingüístic a la lingüística moderna és obra de Jakobson (a Jakobson i Halle, 1967) i dels integrants de l'Escola de Praga. Jakobson formula una classificació de les funcions del llenguatge en funció dels usos lingüístics dels parlants.

Entre elles, la funció metalingüística³, la qual es dóna quan el referent del discurs és la pròpia llengua, tant si el parlant hi focalitza d'una manera conscient com si no:

Practicamos la metalengua sin darnos cuenta del carácter metalingüístico de nuestras declaraciones. Lejos de confinarse a la esfera de la ciencia, las operaciones metalingüísticas muestran ser parte integrante de nuestras actividades verbales. (Jakobson, 1988: 86).

Segons Jakobson, aquesta funció és part integrant de les nostres accions verbals i, per tant, no la deslliga de l'activitat lingüística dels parlants. Des de la infantesa fem un ús constant de comunicacions metalingüístiques –referències al sentit, a com sonen, als jocs de paraules, etc.– i forma part del desenvolupament verbal de l'ésser humà:

2 Per a l'elaboració de l'apartat 1.1.1, seguirem l'estructura proposada per aquests autors i l'ampliarem en alguns punts.

3 Jakobson no concep les funcions del llenguatge com a excloents, sinó que les considera una abstracció que es mostra en la realitat de manera híbrida. Direm que respon a una funció o una altra segons el focus d'atenció.

La metalengua es el factor vital de todo desarrollo verbal. La interpretación de un signo lingüístico por medio de otros signos, homogéneos bajo algún respecto, de la misma lengua es una operación metalingüística que desempeña un papel esencial en el aprendizaje infantil de la lengua. [...] Un recurso constante a la metalengua es indispensable tanto para la asimilación creadora de la lengua materna como para su final dominio [...]. La construcción de la primera lengua implica una aptitud para las operaciones metalingüísticas, y ninguna familiarización con lenguas ulteriores es posible sin el desarrollo de esta aptitud. (Jakobson, 1988: 90-91)

I aquesta atenció a la pròpia llengua es verbalitza a través d'un metallenguatge:

Una de les aportacions importants de la lògica simbòlica a la ciència del llenguatge és el fet d'haver destacat la distància entre llengua objecte i metallenguatge. Tal com diu Carnap, "si volem parlar sobre qualsevol llengua objecte, necessitem un metallenguatge". (Jakobson, 1960: 119;

citat a Camps i altres, 2005: 12).

Altres lingüistes com Weinrich (1981) i Rey-Debove (1978) reprenen les aportacions de Jakobson sobre les similituds entre el metallenguatge dels lingüistes i els dels parlants.

Weinrich es planteja de quina manera el metallenguatge forma part de l'ús quotidià del llenguatge i com s'ha de considerar un instrument de reflexió que s'insereix contínuament en els diversos usos lingüístics, científics o quotidians, que l'escola ha d'assegurar. Rey-Debove també se centra en l'existència d'un metallenguatge científic i un metallenguatge natural: el primer correspon al discurs del lingüista –o del que ensenya o aprèn una llengua–

i es tracta d'una formalització que vol donar compte del sistema lingüístic; el metallenguatge natural, en canvi, correspon al discurs de l'usuari d'una llengua, un discurs més confús formulat amb un llenguatge quotidià que demostra una menor consciència metalingüística i que respon, normalment, a una voluntat d'assegurar la comunicació.

Vigara Tauste (1998) parteix de Weinrich (1981) sobre els usos metalingüístics en el llenguatge quotidià i hi afegeix la distinció entre funció metalingüística explícita i funció metalingüística implícita: mentre que en el primer cas el llenguatge és font de coneixement sobre el propi llenguatge, en el segon aquesta funció apareix en expressions que serveixen a altres finalitats (per exemple, una finalitat humorística o lúdica). D'altra banda, Loureda Lamas (2001) i Loureda Lamas i González Ruiz (2005) fan una anàlisi de les diferents manifestacions del metallenguatge en espanyol i estableixen una distinció entre el discurs metalingüístic (aquells enunciats en els quals es fa referència al propi llenguatge) i el metallenguatge, que inclou usos lèxics, gramaticals i discursius.

En tots els casos, i com assenyalen Camps i altres (2005: 12), la concepció que tenen aquests autors sobre la funció metalingüística implica una visió del sistema lingüístic com a objecte independent dels parlants.

Alguns autors han fet una lectura crítica del model de Jakobson precisament per aquesta raó. Per exemple, Kerbrat-Orecchioni (1986) en qüestiona tant una voluntat d'homogeneïtat que no dóna compte de la diversitat lingüística, com la idea d'exterioritat o condició d'objecte separat de l'individu, objeccions que han fet eixamplar la definició de funció metalingüística més enllà del codi. Els estudis sobre el discurs han aprofundit en aquesta interpretació.

La gramàtica generativa també ha abordat, en aquest cas, la capacitat metalingüística dels parlants a partir del que considera el seu coneixement implícit de la llengua. Chomsky (1989) elabora una teoria innatista segons la qual els parlants estan dotats d'una gramàtica interna universal i d'un dispositiu d'adquisició del llenguatge que els en permet una adquisició ràpida i, alhora, una competència (noció que contraposa a la d'actuació) que els possibilita produir judicis de gramaticalitat o agramaticalitat (i, per tant, que els permet una reflexió sobre el propi llenguatge).

Benveniste (1974) fa referència a la facultat metalingüística, com la capacitat dels éssers humans de distanciar-se de la llengua, de fer-ne una abstracció. A partir d'aquest moment, el terme metalingüístic no només s'associa a una de les funcions de la llengua, sinó també a la capacitat dels individus i a les operacions que realitzen en interpretar els signes lingüístics. Se situa, per tant, en "la capacitat metalingüística com a capacitat dels individus de situar-nos davant la llengua, amb l'objectiu de mirar-la, analitzar-la i operar amb els elements que la componen". (Camps i altres, 2005: 13).

El concepte d'activitat metalingüística remet a Culioli (1990, qui elabora un model de desenvolupament lingüístic que detallarem a continuació. Aquest lingüista focalitza, no ja en la funció (i, per tant, en la llengua), ni en la capacitat (que es pot actualitzar o no) dels parlants, sinó en la pròpia activitat, en el procés de reflexió sobre la llengua que porten a terme els parlants.

a. El model de desenvolupament lingüístic de Culioli (1990)

Culioli parteix de la consideració dels aspectes cognitius de la funció metalingüística i considera la llengua com un sistema de representació mental en el qual es poden distingir tres nivells que resumim en el quadre 1:

Nivell 1 Sistema de representació: les representacions que organitzen la nostra experiència com a operacions psicològiques del parlant.

Nivell 2. Representacions lingüístiques: nivell epilingüístic (no conscient)

Nivell 3 Construcció explícita de representacions metalingüístiques, que es poden verbalitzar en llengua comú i en terminologia específica (conscient).

Quadre 1. Model de desenvolupament lingüístic de Culioli (a partir de Camps, 2013)

1. El primer nivell correspon al sistema de representació i d'organització de l'experiència del parlant com a operacions psicològiques que s'estableixen a partir de les relacions amb el món i amb els objectes, de la pertinença a una cultura, etc.

2. El segon nivell ve donat per les representacions pròpiament lingüístiques; és a dir, les traces en forma lingüística de l'activitat de representació del nivell 1. En aquest nivell es dóna el que Culioli anomena l'activitat epilingüística dels parlants:

[...] On peut se placer du point de vue du sujet énonciateur-locuteur que a une activité métalinguistique non-consciente (je parle alors d'activité épilinguistique) ou qui, par les jeux de langage de tous ordres, s'adonne à la jouissance du métalinguistique. (1990: 41)

El terme epilingüístic prové del prefix grec "epi" que vol dir "sobre, al damunt" i en aquest cas, té el sentit de "treball sobre la llengua", el qual es considera un preliminar necessari per arribar més enllà de l'ús purament instrumental de la llengua (Crespo, 2009). Sota aquesta denominació es poden agrupar les activitats de control que el subjecte exerceix sobre el seu propi llenguatge, sobre la comprensió i la producció, en el control sobre l'ús i en l'ús mateix (Milian, 2005), però d'una manera no conscient i no explicitable. Es considera un preliminar indispensable per arribar més enllà de l'ús purament instrumental a un ús reflexiu deliberat.

3. El tercer nivell és el de la construcció explícita de les representacions metalingüístiques d'aquestes traces. D'aquesta manera, es converteixen en objecte de descripció formal i es poden verbalitzar amb un llenguatge comú o bé amb una terminologia específica a partir de les descripcions teòriques dels fenòmens

lingüístics que es porten a terme a través de processos d'abstracció i de formalització.

Culioli assenyala que les relacions entre els tres nivells no són directes:

L'espoir, c'est que le niveau 3 sera dans une relation d'adéquation (de correspondance) au niveau 2, telle que, par le biais de cette relation explicite entre 2 et 3, nous puissions simuler la correspondance entre 1 et 2. Mais il n'y a pas de relation d'univocité: si la relation était univoque, il n'y aurait qu'à remonter de niveau en niveau. Il nous faut donc compter avec une perte, une dérive, un surplus à expliquer. Nous ne pouvons donc pas avoir une validation des hypothèses qui serait effectuée une fois pour toutes. Les représentations de niveau 3 doivent être dans une relation d'extériorité par rapport au niveau 2, mais une extériorité "engagée", de sorte que le formel soit de l'empirique formalisé, et que l'empirique, au fur et à mesure des généralisations, vienne mettre en question le formel. (1990: 23)

Com assenyala Rodríguez Gonzalo (2012: 93) en relació a aquest model, "estos niveles permiten dar cuenta de la diversidad del saber lingüístico, que comienza en la conciencia del ser humano como ser hablante y se plantea como un continuo: es epilingüístico antes de ser metalingüístico, es decir, representado, construido y manipulado con ayuda de un metalenguaje".

Resumint, el model proposat per Culioli presenta dues idees rellevants:

a. Distingeix entre una activitat metalingüística conscient, representada pel nivell 3, i una activitat metalingüística no conscient, que anomena epilingüística i que situa en el nivell 2. Entre aquests dos nivells detecta una relació d'adequació, de correspondència, però no es tracta d'una relació unívoca.

b. També distingeix entre activitat metalingüística i metallenguatge: l'activitat metalingüística està relacionada amb les operacions que fa l'individu i no amb les funcions comunicatives del sistema lingüístic i es pot verbalitzar o no amb un metallenguatge específic.