DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
La situació actual requereix una transformació de la societat i un canvi de visió d’aquesta envers el món que l’envolta, fet que implica un canvi en el paper de l’educació. De fet aquesta és una necessitat que es planteja des de fa anys en diferents sectors i institucions mundials. Els anys setanta en diferents esdeveniments internacionals ja es manifesta la necessitat d'incorporar l'educació ambiental en diferents nivells educatius (Declaración de Estocolomo, 1972; Declaración de Tbilisi, 1977), i l’any 1987 es difon de forma especial el terme de desenvolupament sostenible en l’informe de “Our Common future” (Informe Bruntland), en el qual manifestava la necessitat d'un desenvolupament de la societat que permetés "satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions". No és però fins a l'any 1992, a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (Cimera de Rio de Janeiro, 1992), que no es reconeix oficialment l'educació com un factor important en el desenvolupament sostenible. D'ençà d'aquest reconeixement són diferents les iniciatives que s'han dut a terme, una de les més rellevants va ser la Dècada de les Nacions Unides de l'Educació pel Desenvolupament Sostenible (DEDS) (2005-2014) que s'inicia l'any 2005. Aquesta tenia com a objectiu destacar el paper de l'educació en la promoció del desenvolupament sostenible i alhora contribuir a assolir els objectius que les mateixes Nacions Unides s'havien marcat pel 2015 (Objectius per al Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) ). Durant la Dècada es va realitzar molta tasca envers l'educació per al desenvolupament sostenible, investigacions i experiències, però aquesta no va ser suficient per a complir els ODM. Essent doncs conscients de la tasca que encara quedava per a realitzar en l'àmbit del desenvolupament sostenible, les Nacions Unides van decidir tornar a plantejar unes noves fites que pretén assolir l'any 2030, aquest cop els anomenaren Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
27
En concret es plantegen 17 objectius que engloben diferents àmbits, des de la salut a l'educació passant per l'economia o el medi ambient. Són objectius molt amplis que marquen el full de ruta per als pròxims anys per avançar cap al desenvolupament sostenible. Un avanç que la mateixa UNESCO reconeix que no s'aconseguirà sense l'educació, aquest per tant esdevé un objectiu clau.
L’educació és el centre dels nostres esforços, tant per adaptar-nos al canvi com per transformar el món en què vivim. Una educació bàsica de qualitat és el fonament necessari per aprendre al llarg de la vida en un món complex i ràpidament canviant (UNESCO, 2015, p.5).
Una educació de qualitat que permeti segons l’UNESCO (2015):
Garantir que tot l’alumnat adquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l'educació per al desenvolupament sostenible i l'adopció d'estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d'una cultura de pau i no-violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible (p.6).
És necessari per tant continuar treballant per l'Educació per al Desenvolupament Sostenible en la línia de la DEDS per tal d'aconseguir assolir els ODS l'any 2030.
Figura 9 – Objectius de desenvolupament sostenible pel 2030
28
4.2.1.
4.2.1.
4.2.1.
4.2.1. Implicacions de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible Implicacions de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible Implicacions de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible Implicacions de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible
L’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS), com ja s’ha comentat, es concreta en el pla anomenat “Dècada de les Nacions Unides d'educació per al desenvolupament sostenible (2005-2014)” (DEDS), l’objectiu general del qual era integrar els principis, valors i pràctiques del desenvolupament sostenible en totes les facetes de l'educació i l'aprenentatge. La DEDS tenia la visió d’un món on cada persona tingues l’oportunitat de beneficiar-se de l’educació i d’aprendre valors, comportaments i estils de vida requerits per a un futur sostenible i per a una transformació social sostenible.
L'EDS apareix doncs de la necessitat de trobar noves formes per a transformar la societat, atenent que actualment els nostres coneixements i valors no ens permeten solucionar els problemes ambientals, socials i econòmics en què està sotmesa la societat. Els ciutadans del futur per tant han d'assolir uns altres coneixements i habilitats que els permetin trobar solucions i crear nous camins per viure en un món millor, esdevenint així l'educació d'aquests futurs ciutadans crucial per enfocar el futur de la nostra societat. "Les escoles no s'han de limitar a parlar del futur, sinó que també han d'actuar per al futur" (Geli, Junyent, Medir i Padilla, 2006, p.10).
En el context actual, l'EDS, no pot reduir-se a un instrument per protegir l'entorn natural, sinó que s'ha d'entendre com una nova forma d'educació, una educació per la ciutadania que promogui la participació crítica i la presa de responsabilitats en les accions i decisions envers l'entorn natural, social i econòmic (Mayer, 2002). Així doncs l'EDS ha d'esdevenir un component nodal en l'educació.
L’objectiu de l’EDS és replantejar els programes i sistemes educatius existents per tal de poder realitzar una transformació social que ens aporti una societat més sostenible. Per això no només cal canviar els continguts sinó també els mètodes en què s’ensenyen. Es necessiten escoles que estimulin els seus alumnes a transferir els valors de sostenibilitat al seu dia a dia. Cal formar una ciutadania activa, creativa i crítica, amb bona predisposició per cooperar, per resoldre possibles problemes o conflictes i capaç de combinar coneixements teòrics amb innovacions i idees pràctiques (Geli, Junyent, Medir i Padilla, 2006). Però com podem educar per formar aquesta ciutadania que el desenvolupament sostenible necessita? La UNESCO1 (2015) reflecteix molt bé el camí, marcant unes característiques que tota EDS compleix.
1 http://www.unesco.org/new/es/education/themes/leading-the-international-agenda/education-for-sustainable-development/education-for-sustainable-development/
29
Segons la UNESCO l’educació per al desenvolupament sostenible:
• Es basa en els principis i valors subjacents al Desenvolupament Sostenible.
• Es preocupa pel benestar de les quatre dimensions de la sostenibilitat: el medi ambient, la societat, la cultura i l’economia.
• Usa una varietat de tècniques pedagògiques que promouen l’aprenentatge participatiu i els pensaments elevats.
• Promou l’aprenentatge al llarg de tota la vida.
• És rellevant a nivell local i culturalment apropiada.
• Es basa en les necessitats, percepcions i condicions locals però reconeixen que en satisfer les necessitats locals a vegades hi ha impactes i conseqüències internacionals.
• Concerneix l’educació formal, no formal i informal.
• Accepta la naturalesa en constant evolució del concepte de sostenibilitat.
• Aborda el contingut tenint en compte el context, els assumptes internacionals i les prioritats locals.
• Desenvolupa la capacitat civil per prendre decisions com a comunitat, la tolerància social, la gestió dels recursos ambientals, una força laboral adaptable i una bona qualitat de vida.
• És interdisciplinària. Cap disciplina pot apropiar-se de la EDS per si mateixa; totes les disciplines poden contribuir amb l’EDS.
Aquestes característiques es poden aplicar de forma diferent i en àmbits molt diversos. Durant la DEDS es va realitzar un gran treball en aquest sentit, generant així una gran quantitat d’experiències i investigacions en aquest àmbit.
Al llarg de la DEDS, l’EDS es va introduir a nivell escolar en diferents tipus d’accions que van ser recollides per la UNESCO. L’anàlisi d’aquestes ha permès detectar diferents processos clau en el marc de l’EDS.
30
Els diferents documents generats en el marc de la DEDS coincideixen en què l'EDS requereix mètodes d'aprenentatges actius, participatius i experiencials, que ajudin a l'alumnat a comprendre el món i a saber pensar críticament per tal de poder actuar en aquest. L'experiència d'aprenentatge dels estudiants és la clau: en essència, es tracta de la plena participació dels alumnes, inclosos els afectius, cognitius i les dimensions actives (Sterling, 2011). Un aprenentatge que des del punt de vista de l'EDS no només significa adquirir coneixements, valors o teories sinó que també implica:
formular preguntes crítiques, aclarir els valors propis, plantejar-se futurs més positius i sostenibles, pensar de manera sistèmica, respondre a través de l'aprenentatge aplicat i estudiar la dialèctica entre tradició i innovació (Tilbury, 2011).
Processos de col·laboració i diàleg: Les activitats que faciliten la col·laboració i el diàleg fomenten la participació en el desenvolupament sostenible i estimulen la seva capacitat de resolució de problemes.
Processos que impliquen al sistema en el seu conjunt: La col·laboració amb altres centres educatius, governs, organismes reguladors, ONG, institucions... és un dels factors bàsics per avançar en l’aprenentatge en l’EDS.
Processos que estimulen la innovació dels programes d’estudi, així com de les experiències d’aprenetatge: l’EDS esdevé un “camí a una visió diferent de la pedagogia” (Sterling, 2004;
p. 50).
Processos d’aprenentatge actiu i participatiu: Aquests processos són vitals per les estratègies de docència i l’aprenentatge per l’EDS. L’aprenentatge actiu i participatiu fomenta en els participants la formulació de preguntes reflexives i crítiques, l’aclariment dels valors, el plantejament de futurs més positius, el pensament sistèmic, la resposta mitjançant l’aprenentatge aplicat i l’exploració de la dialèctica entre tradició i innovació.
*Font: Tilbury, 2011
31
5. 5.
5. 5. ELS ELS ELS ELS REPTES REPTES REPTES REPTES DE DE DE DE L’ L’AMBIENTALITZACIÓ L’ L’ AMBIENTALITZACIÓ AMBIENTALITZACIÓ AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR
CURRICULAR CURRICULAR
CURRICULAR I I I I LA LA LA LA COMPLEXITAT COMPLEXITAT COMPLEXITAT COMPLEXITAT
En aquest apartat es centra amb l'ambientalització curricular i la complexitat, dos marcs de referència que aporten noves idees a l'educació pel desenvolupament sostenible presentada en l'apartat anterior. D'aquesta forma el primer subapartat es centra en l'ambientalització curricular.
Pel que fa al segon subapartat, aquest es base en la complexitat i les implicacions que té assumir els principis de la complexitat en l'educació i en concret en l'ambientalització curricular.
Figura 10 – Organització del Capítol 5
32