Seguint la mateixa línia que el criteri anterior aquest ens aporta la idea que cal oferir espais de reflexió i participació democràtica per afavorir l’acció. Es necessita educar per a l’acció que significa “educar pel desenvolupament d'habilitats com ara el pensament crític, la reflexió i la participació” (Pujol, 2005, p.8).
9. Compromís per a la transformació de les relacions societat-natura
Hicks i Holden (1995) constataren que parlar dels problemes sense cap perspectiva de possibilitat de superació generava sentiments de desànim que portaven a la passivitat. Per tant si el que es pretén és transformar les relacions existents entre societat-natura, cal posar molt èmfasi en la visió optimista dels problemes, que aquests estan per poder buscar i trobar solucions. Només d'aquesta manera s'aconseguirà el que l'AC persegueix: el compromís cap a la sostenibilitat.
10. Adequació metodològica
Incorporar tots aquests criteris que la Red ACES defineix implica adequar la metodologia pròpia de la disciplina. És evident que existeixen infinitats de formes d’abordar l’AC. Així doncs es necessiten metodologies interdisciplinàries, sistèmiques i socio-efectives (Murga i Novo, 2014). Unes metodologies, segons Murga i Novo (2014), que permeti abordar diferents qüestions des de múltiples perspectives, que afavoreixin el treball de col·laboració, el diàleg i la participació, que entengui l’educació com un conjunt de fenòmens interrelacionats, amb la qual es pot incidir a través de la funció crítica i creativa (Novo, Marpegán i Mandón, 2011).
L’AC hauria d’oferir espais de reflexió i participació democràtica que condueixin a l’acció pel canvi cap a la sostenibilitat (institucionalment i a l’aula), implicant a tots els col·lectius de la comunitat universitària.
L’AC afavoreix el compromís cap a una sostenibilitat, és a dir, cap a l’equitat social, el desenvolupament econòmic i un equilibri ecològic.
L’AC hauria d’adequar la metodologia pròpia de la disciplina a la que es proposa l’educació per a la sostenibilitat.
38
Així doncs la Red ACES entén que per a l’AC és necessària la formació d’alumnes que es comprometin en la transformació de l’existent relació entre la societat i la natura. Alumnes que siguin capaços de relacionar diferents aspectes per tal de poder solucionar un problema determinat i que per fer-ho integrin diferents continguts disciplinaris. Per altra banda també contempla la necessitat de connectar els fets locals amb el que passa globalment, quan un problema a escala global el relaciones amb un del qual l’alumnat coneix o fins i tot s’hi vincula aquest pot tenir una participació més activa en situacions futures. En aquest mateix sentit la Red ACES posa molt d’èmfasis en les relacions, ja siguin entre continguts, entre la teoria i la pràctica o entre els participants, tot creant espais de reflexió i participació democràtica. I tot això sense deixar de tenir en compte a qui va dirigida la formació i quins aspectes cognitius i afectius té.
5.1.1.
5.1.1.
5.1.1.
5.1.1. L’A L’A L’A L’Ambientalització mbientalització mbientalització C mbientalització C C Curricular urricular urricular en l’educació obligatòria urricular en l’educació obligatòria en l’educació obligatòria en l’educació obligatòria de l’àmbit català de l’àmbit català de l’àmbit català de l’àmbit català
Des de Catalunya fa anys que es treballa per incorporar la perspectiva ambiental i de sostenibilitat a les escoles i instituts, tant des de nivell institucional com a nivell de recerca. Així doncs trobem per una banda moltes experiències en relació a la incorporació d’aquesta perspectiva en l’àmbit escolar, liderades en gran mesura per la XESC i les escoles verdes; i per l’altre un gran treball en l’àmbit de la investigació (Grup de Recerca en l’Educació Científica i Ambiental i Grup de Recerca Còmplex) amb projectes i recerques que orienten la introducció de l’AC en l’àmbit escolar.
Des del punt de vista de les experiències realitzades en aquest àmbit a Catalunya cal destacar la tasca realitzada per la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), les Escoles Verdes i les agendes 21.
Les Escoles Verdes sorgeixen l’any 1998, any en el qual s'impulsen programes d'educació per a la sostenibilitat adreçats als centres educatius, tant des de la Generalitat de Catalunya, a través del programa Escoles Verdes (EV); com des dels ajuntaments, mitjançant les agendes 21 escolars. Dos programes amb un mateix objectiu: donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des de l'educació, els nous reptes i valors de la sostenibilitat. Per tal de facilitar aquesta tasca i afavorir la col·laboració entre les diferents institucions, la Generalitat conjuntament amb un grup d’ajuntaments creen l’any 2009 la Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), formada per la Xarxa d'Escoles Verdes i xarxes locals que promouen programes d'educació per a la sostenibilitat adreçats als centres educatius de Catalunya. L'objectiu principal de la XESC és integrar
39
la Sostenibilitat en els projectes educatius dels centres i per tant en els currículums d'aquests, així doncs malgrat no explicitar-ho la XESC treballa en la línia de l'ambientalització curricular.
XESC = xarxes locals + Xarxa d’Escoles Verdes
Des del seu inici la XESC, igual que les EV, ha realitzat una important tasca envers la incorporació de l'EDS a l'educació obligatòria, sigui mitjançant formació, programes o recopilant experiències. Una de les grans tasques realitzades per la XESC i les EV és el recull d’experiències envers l’EDS. En les seves pàgines web2 es poden trobar iniciatives realitzades arreu de Catalunya que serveixen d’orientació pel professorat que vulgui incorporar l’EDS en la seva tasca educativa. Per tal de facilitar encara més aquesta incorporació la XESC detalla que treballar des d’aquesta perspectiva suposa tenir en compte: la participació des del punt de vista de que “Participar és compartir responsabilitats i implicar-se en accions col·lectives”; la visibilitat i la comunicació dels resultats per tal de que aquests prenguin una altra dimensió i puguin a la vegada implicar a més persones;
l’educació en valors per tal de promoure el respecte, l’esforç, la cooperació, la responsabilitat i el compromís, i afavorir així un canvi d’actituds en la vida quotidiana de l’alumnat i dotar d’eines per actuar en noves situacions; el procés d’ensenyament-aprenentatge com un procés significatiu i creatiu en el qual es treballi de forma cooperativa i afectiva al voltant d’una acció; els objectius i els continguts ja que aquests han de contribuir a adquirir nous coneixements i valors ambientals;
la complexitat entesa com una manera de pensar i construir el coneixement en què el risc, la incertesa, la imprevisibilitat i la consciència dels límits conformen una manera de mirar; l’entorn proper, entenent que aquest ens dóna la possibilitat d’establir relacions amb altres agents del territori, els quals aporten als processos d’ensenyament que es desenvolupen als centres un context on donar sentit al contingut que s’aprèn; la gestió dels recursos tot establint per exemple propostes d’acció per aconseguir una gestió més sostenible del centre escolar; i l’avaluació com element clau ja que permet millorar així l’experiència realitzada.
Així doncs, s’entén que les pràctiques educatives envers la sostenibilitat realitzades a Catalunya (des de la XESC i les EV) són: experiències on es treballa en xarxa i de forma cohesionada i coherent per tal d'aconseguir que l'alumnat, que esdevé el protagonista, mitjançant el treball cooperatiu, les emocions, la creativitat, la funcionalitat... adquireixi nous coneixements i pugui reflexionar, fomentant així el pensament crític, l'autonomia i la responsabilitat envers les futures accions.
2www. escolaxesc.cat (XESC)
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/educacio_per_a_la_sostenibilitat/es coles_verdes/ (EV)
40
Des del punt de vista de la recerca cal destacar en un primer terme la investigació elaborada pel grup GRECA (UdG) el qual després d'un projecte on hi col·laboraven diferents Escoles Verdes de Catalunya (Projecte de recerca de l’ambientalització curricular a l’ensenyament obligatori) va establir els següents criteris per aplicar l'AC en l'ensenyament obligatori (2006).
1. Metodologia que generi pensament i acció creatius, crítics i solidaris
2. Ambientalització dels documents estratègics del centre i de l’Administració educativa
3. Coherència, vinculació i contextualització amb una gestió sostenible dels centres 4. Comunicació amb l’entorn i la comunitat educativa
5. Avaluació i valoració coherents amb un pensament ambiental 6. Pràctica participativa i implicació de diferents institucions i agents 7. Treball personal i col·lectiu a escales local i global
8. Concrecions d’estratègies per a l’actuació educativa
9. Interpretació de la realitat com un sistema complex i canviant
10. Interdisciplinarietat i incorporació de la dimensió ambiental en els continguts