1991
• Creació de la Regidoria 1992
• Incorporació d’una tècnica a temps parcial
• Jornades de Dona i Esport (8 de març)
• I Jornades de Tardor
• Avantprojecte de centre d’acollida 1993
• Creació de la Comissió de Control i Seguiment en relació amb l’assajament sexual 1994
• Creació del SIOD: assessoria jurídica (advocada) 1995
• Participació en el Fòrum d’Hairou de la IV Conferencia Mundial sobre les Dones (Beijing, la Xina)
• I Beca de Recerca Novadona (després, Blanca Bardiera)
1996
• Aprovació del Reglament Orgànic del Consell Municipal de les Dones de Sant Feliu 1997
• Creació del Servei de Suport Psicològic (psicòloga)
• Procés participatiu per a l’elaboració del I Pla d’acció
• 1998
• Aprovació pel Ple per unanimitat del Pla d’acció per a les dones de Sant Feliu de Llobregat (1998-2003)
• Projecte europeu ESTELA
• Fòrum de Dones i Ciutat (Fundació M. Aurèlia Capmany) 1999
• Creació de la Xarxa de Coordinació i Atenció a Dones Víctimes de Violència
• Presentació del manual (llibre blanc) Dones i ciutat 2000
• Col·lecció «Blanca Bardiera»
• Publicació Bruixes a Sant Feliu de Llobregat. El procés a Blanca Bardiera (1578), de Mercè Gras
• Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació
• Woman’s Network, Endavant, UPC
• Participació del Consell Municipal de les Dones en la Marxa Mundial de Dones (Brussel·les)
2001-2002
• Projecte Violeta 2002
• Publicació de Paraules de dones en la premsa comarcal. Primer terç del segle XX, de Júlia Cabaleiro, II Beca Blanca Bardiera
• I Congrés de les Dones del Baix Llobregat 2003
• Avaluació del Pla (conveni amb la Diputació de Barcelona)
• Publicació Dones migrants a Sant Feliu de Llobregat, d’Eva Rosas Feijóo, III Beca Blanca Bardiera
2004
• Auditoria de gènere (conveni amb la Diputació de Barcelona) 2005
• Conveni CIE (Benestar i Família, Generalitat)
• XIV Jornades de Tardor de les Dones 2006
• Publicació de Dones de Sant Feliu de Llobregat, de Caterina Riba, IV Beca Blanca Bardiera
• II Congrés de les Dones del Baix Llobregat
Organigrama
Bibliografia
AJUNTAMENT DEBARCELONA. Pla municipal per a les dones de Barcelona, 1991.
AJUNTAMENT DESANTFELIU DELLOBREGAT. Pla d’acció per a les dones de Sant Feliu de Llobregat, 1998-2003.
ALABAR IVILA, A.«Els moviments socials a Catalunya». Revista Catalana de Sociologia, núm. 7, 1998.
ASTELARRA, J. Polítiques dels ajuntaments de Catalunya a favor de les dones. Barcelona: ICD, 1994.
BODELÓN, E. «Dos metáforas para la libertad: igualdad y diferencia». Separata d’Anales de la Cá-tedra Francisco Suárez,núm. 36, Universidad de Granada, 2002.
BORDERÍAS, C.; S. BENGOECHEA, [coord.]. Les dones i la història al Baix Llobregat. Barcelona: Cen-tre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol.
I i II. 2002
BUSTELORUESTA, M. La evaluación de las políticas de género en España. Madrid: Universidad Com-plutense. Facultad de Ciencias Políticas y Sociología, 2004.
BUSTELORUESTA, M. «Políticas públicas de igualdad y de género en España: Evolución y evalua-ción». A: ORTEGAM.; C. SÁNCHEZ; C. VALIENTE. Género y ciudadanía. Revisiones des del ámbito privado. Madrid: Instituto Universitario de Estudios de la Mujer UAM: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales: Instituto de la Mujer, 2004, p. 367-389.
CANTERAESPINOSA, L. M. Te pego porque te quiero. La violencia en la pareja. Bellaterra: Universi-tat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia de la Salut iPsicologia Social, 1999.
CERVERARODON, M. «Dones i salut: una lluita de les dones pel dret a decidir». A: DDAA. 20 anys de feminisme. Barcelona: Associació de Dones per la Celebració dels 20 Anys de les I Jornades Catalanes de la Dona: Ajuntament de Barcelona, p. 90-97, 1996.
COMISSIÓCATALANA D’ORGANITZACIONS NOGOVERNAMENTALS, SECRETARIAT DE LESJORNADES. Jornades Catalanes de la Dona. Barcelona. (Alternatives) [Edició en català], 1977.
CORSI, J. [comp.]. Violencia familiar. Una mirada interdisciplinaria sobre un grave problema social.
Buenos Aires: Paidós SAICF, 1997.
Declaración de Beijing y Plataforma para la Acción. IV Conferencia Mundial sobre las Mujeres. Bei-jing (China), setembre 1995. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales: Instituto de la Mujer, 1996.
DDAA. Administración local y políticas de igualdad de la mujer. La intervención de las corporacio-nes locales en la promoción de la igualdad de oportunidades de la mujer.Madrid: Fede-ración Española de Municipios y Provincias (FEMP): Comisión de la Mujer, 1992.
DDAA.Dona i municipi. Propostes d’actuació local sobre els Acords de Pequín. Barcelona:
Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
DDAA. Planificant. Propostes metodològiques d’elaboració de plans d’igualtat locals Barcelona: Diputació de Barcelona. (Guies Metodològiques), 2002.
DDAA. Textos para la Historia de las mujeres en España. Madrid: Càtedra Editorial, 1994.
DDAA. 20 anys de feminisme. Barcelona: Associació de dones per a la celebració dels 20 Anys de les I Jornades Catalanes de la Dona i Ajuntament de Barcelona, 1996.
FUNDACIÓ CIREMM, PROJECTEEUROPEUESTELA. Estudi d’identificació i avaluació de bones pràcti-ques en accions d’igualtat d’oportunitats. Barcelona, 1998.
GARCIASÀNCHEZ, A. «Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat». A: DDAA. Les dones al Baix Llobregat i altres escrits. Sant Feliu de Llobregat: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. (Materials del Baix Llobregat;
4), 1998.
GARCÍA-NIETOPARÍS, M. C. «Trabajo y oposición popular de las mujeres durante la dictadura fran-quista». A: DUBY, G.; PERROT, M. Historia de las mujeres en Occidente. Barcelona: San-tillana SA, p. 662-671, 1998.
GRÀCIAFERNÀNDEZ, I. «Els centres de “Planing” del Baix Llobregat: la seva creació, la seva història».
A: DDAA. Les dones al Baix Llobregat i altres escrits. Sant Feliu de Llobregat: Centre d’es-tudis Comarcals del Baix Llobregat. (Materials del Baix Llobregat; 4), 1998.
GRAU, E. «De la emancipación a la liberación y la valoración de la diferencia. El movimiento de mu-jeres en el Estado español 1965-1990». A: DUBY, G.; PERROT, M. Historia de las muje-res en Occidente.Barcelona: Santillana, p. 672-683, 1993.
LOMBARDO, E. «Políticas de igualdad de género en los ayuntamientos de Barcelona: origen, carac-terísticas y retos para el futuro». GAPP, núm. 25 (setembre-desembre), 2002.
PÉREZ-PORTABELLA, M. «Les demandes d’atenció psicosocial de les dones de l’Hospitalet des d’una perspectiva de gènere (1977-1997)». A: C. BORDERÍAS; S. BENGOECHEA. [coord.]. Les dones i la història al Baix Llobregat. Barcelona: Editat per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. II, 2002.
RIVERAGARRETAS, M. M. Mujeres en relación. Feminismo 1970-2000. Barcelona: Icaria, 2003.
SANJOSÉSERRÁN, B. «De la globalización del derecho a la igualdad al trabajo local y cotidiano».
Jornadas Políticas Locales para la Igualdad entre Mujeres y Hombres, 2003. Vitoria-Gas-teiz: Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz, p. 24-50.
VARELA, N. Feminismo para principiantes. Barcelona: Ediciones B, 2005.
<www.santfeliu.org/dona>
<www.observatoridelesdones.org>
<www.undp.org>
<www.mujeresenred.net>
<www.mtas.es/mujer>
8. La configuració de la igualtat entre les dones i els homes
Teresa Freixes San Juan
Doctora en dret per la Universitat de Barcelona (UB). Catedràtica de dret constitucional a la UAB i catedràtica Jean Monnet de dret constitucional europeu.
Tal com està reconeguda en la Constitució, tenint en compte que com que és dret fo-namental ha de ser interpretada d’acord amb els tractats i els convenis internacionals ra-tificats per Espanya (article 10.2 CE) i que el dret comunitari també conté regulacions precises de la igualtat entre les dones i els homes, cal efectuar una anàlisi integral d’a-questa manifestació de la igualtat per tal de configurar-la d’acord amb els paràmetres constitucionals i europeus.
En aquest sentit, la igualtat entre les dones i els homes de l’article 23 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que s’integra als mandats constitucionals d’i-gualtat i no-discriminació, és un dret fonamental que té dos àmbits d’acció.
En primer lloc, com a conseqüència d’haver estat reconeguda «en tots els àmbits» (ar-ticle 23.2 CDF) i d’acord amb els ar(ar-ticles 2 i 3 TCE, la igualtat entre les dones i els homes té un caràcter transversal en tota reglamentació jurídica i en tota acció política (la trans-versalització de gènere). Com a complement, en la interpretació de la igualtat com a dret fonamental, un ampli àmbit d’aplicació, també transversal, però restringit als drets reco-neguts al Conveni Europeu de Drets Humans i els seus protocols vigents, queda reforçat per l’article 14 d’aquest Conveni i la jurisprudència emesa pel Tribunal d’Estrasburg sobre el mateix Conveni. Per la seva banda, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea també ha afirmat la configuració jurídica de la igualtat entre les dones i els homes com a dret fonamental, en connexió amb situacions jurídiques diverses, i ha reconegut que la prohibició de qualsevol forma de discriminació prohibeix també les discriminacions indi-rectes i ha acceptat la inversió de la càrrega de la prova en els plets en què s’al·lega dis-criminació. Aquest caràcter transversal ha originat l’elaboració de criteris interpretatius en sentit ampli, que han de ser seguits en l’aplicació i interpretació de les manifestacions específiques de la igualtat i la no-discriminació.
A més, a partir de les previsions normatives concretes i tenint en compte les clàusules horitzontals de la Carta, la igualtat entre les dones i els homes presenta manifestacions específiques, entre les quals destaquem: la igualtat de remuneracions, la igualtat de trac-te a la feina, la igualtat de tractrac-te a la seguretat social, la igualtat de tractrac-te en relació amb els treballadors i treballadores independents, la igualtat de drets en el matrimoni, la pro-tecció de l’embaràs, el permís de maternitat, els permisos parentals, la conciliació entre
la vida professional i la familiar, el treball a temps parcial, la dignitat a la feina i la prohibi-ció de l’assetjament sexual, les accions positives en l’àmbit professional, la participaprohibi-ció equilibrada en la presa de decisions, la imatge de cadascun dels sexes en els mitjans de comunicació i la publicitat, la cooperació per al desenvolupament, la ciència i l’educació i la formació professional, la violència i l’explotació sexual i la perspectiva de gènere en els fons estructurals.
En tots els àmbits d’aplicació de la igualtat també cal tenir en compte que les normes reguladores poden tenir, segons la seva naturalesa jurídica, un caràcter vinculant (hard law) o un valor orientatiu (soft law).
Entre les primeres, en l’àmbit intern, cal esmentar les constitucions, les lleis i els regla-ments, així com les sentències amb força de llei i els convenis internacionals ratificats i publicats oficialment, a més del dret comunitari. Això no obstant, en relació amb aquest darrer, cal assenyalar que no totes les normes tenen aquest caràcter aplicatiu, ja que només són vinculants els tractats, els reglaments i les directives, les decisions i les sentències del Tribunal de Justícia, així com els tractats internacionals ratificats per la Unió Europea, la Comunitat Europea o els Estats membres.
Com a normes d’orientació de les polítiques, tant comunitàries com dels Estats mem-bres, podem assenyalar les recomanacions i les resolucions comunitàries, així com les d’altres organitzacions internacionals com ara les Nacions Unides i el Consell d’Europa, incloent-hi les sentències i els dictàmens dels seus òrgans de control, als quals hem de recórrer perquè són suggeriments indicats en l’àmbit d’aplicació de les disposicions ho-ritzontals de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea.
En aquest sentit, d’acord amb aquestes disposicions horitzontals, la igualtat entre les dones i els homes s’ha d’interpretar de manera que no es destrueixi el grau de protec-ció o estàndard ofert per:
• El dret comunitari: especialment l’article 6 TUE, que remet als drets del Conveni Europeu de Drets Humans i a les tradicions constitucionals comunes als Estats membres com a principis generals del dret comunitari, les disposicions del Tractat de la Comunitat Europea en relació amb la igualtat entre les dones i els homes tal com va ser incorporada pel Tractat d’Amsterdam i, en el seu respectiu àmbit d’a-plicació, les directives, les decisions, les recomanacions i les resolucions, així com les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea relatives a les diverses manifestacions jurídiques de la igualtat.
• Els convenis del Consell d’Europa, entre els quals destaquen sobretot el Conveni Europeu de Drets Humans de 1950, especialment l’article 14 i les respectives sentències del Tribunal d’Estrasburg, així com les disposicions en matèria d’igual-tat de la Carta social europea revisada.
• Els convenis de les Nacions Unides, sobretot el Conveni sobre els Drets Polítics de la Dona; les disposicions sobre igualtat i no-discriminació del Pacte Interna-cional de Drets Civils i Polítics i del Pacte InternaInterna-cional de Drets Econòmics, So-cials i Culturals, interpretats mitjançant els informes emesos pels respectius comitès de control de vigilància; la Convenció sobre l’Eliminació de totes les For-mes de Discriminació contra la Dona i, també, els dictàmens del seu Comitè de Control.
• Les disposicions de les constitucions dels Estats membres en relació amb la igual-tat i la no-discriminació, en l’àmbit de les tradicions constitucionals comunes en-vers la Unió Europea i els Estats membres en el seu conjunt i, també, en l’àmbit d’aplicació de cada constitució als respectius Estats membres.
Tenint en compte el conjunt d’aquestes regulacions, per interpretar correctament la igualtat entre les dones i els homes es necessitarà, subsegüentment, tenir en compte el grau de protecció o estàndard més elevat, obtingut de la interpretació sistemàtica de les disposicions de les normes abans esmentades.
Així doncs, caldrà, en primer lloc, configurar l’abast general que pot presentar la igualtat entre les dones i els homes i, posteriorment, determinar les manifestacions específiques de la igualtat.