Característiques geològiques del litoral de Menorca

L’estudi geològic de l’illa enquadra dins la teoria de la tectònica de plaques, les primeres dades que trobem son pels afloraments de la meitat de l’era Paleozoica, o sigui fa aproximadament 400 milions d’anys. En aquesta època l’àrea actualment ocupada a Menorca estava envaïda per un mar que separava dos grans conjunts continentals, Europa i l’actual Àfrica. En aquest mar es dipositaven sediments detrítics precedents de l’erosió dels continents i sediments orgànics i químics.

26 Font: www.granadanatural.com

El transport en massa es dona quan les partícules solides formen una dispersió molt concentrada o be quan les partícules ja estan consolidades.

El material mobilitzat arriba ala base del pendent i s’expandeix en forma de ventall des de l’entrada del canyons submarins. Els sediments que es desplacen en massa es deformen mes o menys segons el seu estat de consol·lidació. Per el contrari, els dipòsits que es mobilitzant sota una forma de corrent de terbolesa es dipositen en relació al destí dels seus components, originant capes construïdes per un nivell basal sorrenc i un superior argilós. si aquest mecanisme es repeteix al llarg del temps geològic ens dona una alternança d’arenisques i pissarres de aspecte mes o menys rítmic això ha estat passant a Menorca gairebé d’una manera continuada des de l’inici del Devonoix fins a finals de Carbonífer, o sigui durant gairebé 150 milions d’anys.

El panorama de Menorca ha canviat totalment. S’ha passat d’una àrea oceànica relativament profunda a un àrea continental molt extensa, amb forts desnivells locals.

S’inicia aleshores una sedimentació a Menorca de caràcter continental sobre materials devonòics i carbonífers prèviament plegats.

És en aquesta època, quan es dipositen els gresos vermells i les argiles associades que han estat interpretades com sediments fluvials. Les argiles associades a aquestes arenoses són el producte dels desbordaments que patien aquests rius en les èpoques de crescuda.

Aquest esquema és vàlid per a les capes de gresos menys potents aïllades dins de les argiles però no ho és per a les capes massives de gresos que s'observen a Sa Penya de s'Indio. La solució per explicar aquestes masses de gresos d'aspecte homogeni s'ha de buscar en l'estudi del tall que ofereix la trinxera de la carretera general en el límit entre els termes d'Alaior i Es Mercadal.

Allà es pot veure clarament que els gresos segueixen sent lenticulars amb base erosiva però que tallen a altres arenoses també canaliformes. Aquest fet ens obliga a pensar en l'existència d’una àmplia plana al·luvial per la qual discorria un riu ramificat en nombrosos canals entre els quals quedaven "illes" emergides. La migració lateral

27 d'aquests canals causa de la seva plana al·luvial, el seu farciment i fossilització de les fluvials és la que ens forma els gresos d'aspecte massiu.

A tot aquest sistema de dipòsit fluvial cal afegir que a les zones properes als blocs més elevats es dipositen sediments més grollers que podrien correspondre a dipòsits torrencials.

A l'àrea compresa entre dos rius adjacents o bé dins de la plana d'inundació d'un riu podria haver zones deprimides més o menys entollades en les que podria desenvolupar-se una vegetació.

Durant el període Devònic, a Menorca es dipositaven sediments marins. Després d'aquest període continental les aigües marines situades a l'Est avancen progressivament sobre el continent i Menorca queda de nou sota el mar.

Amb el pas del temps, i sempre molt lentament, la profunditat del mar va disminuint i les calcàries són reemplaçades per margues, argiles amb guixos i quars bipiramidados i alguns bancs de dolomies.

Sobre les argiles i margues del Keuper se succeeix a Menorca i sempre amb un contacte tectonitzat una potent massa de dolomies. Aquestes dolomies són d'origen secundari i s'han format a costa d'unes calcàries que rarament conserven les seves característiques originals.

A Fornells i en Alcotx aflora un nivell de margues i calcàries margoses amb abundant fauna de braquiòpodes i algunes restes mal conservats de Ammonites. Aquests fòssils permeten assegurar l'existència del Juràssic Inferior.

L'estudi detallat dels materials i de la fauna associada permet assegurar que la profunditat del mar, en aquesta època era major que la del Juràssic, almenys a partir dels nivells amb Ammonites.

Si comparem els sediments Juràssics Cretaci de Menorca amb els de Mallorca veiem clarament que no existeix un equivalent lateral entre els dos, tot i que les dues illes es troben en prolongació una de l'altra i de les Serralades Bètiques de la qual Mallorca forma part.

28 Menorca i Mallorca, on els sediments carbonatats presents a Menorca corresponen a la plataforma continental que limitava l'àrea marítima profunda en la qual es dipositaven els sediments, que van donar lloc a les Bètiques i l'àrea emergida corresponent a la Meseta Ibèrica.

Aquesta evolució de la mar Tethys i la separació de Mallorca amb Menorca és conseqüència només de l'obertura del Golf de Biscaia, que es produeix perquè el bloc ibèric gira cap a l'Est separant-se de França i desplaçant progressivament cap a la seva posició actual .

A partir d'aquest moment la història de Menorca queda interrompuda per existir un buit d'informació que abasta des del Cretaci superior a la base del Miocè, ja que els primers sediments terciaris són d'edat oligocena superior Miocè Inferior.

És en aquesta època quan Menorca emergeix definitivament de les aigües com a conseqüència d'una nova fase compressiva.

La separació definitiva de Menorca i Mallorca és un esdeveniment recent. Les dues illes han estat unides diverses vegades durant el Quaternari causa de l'ascens i baixada del nivell del mar com a conseqüència de les glaciacions que caracteritzen aquest període.

Es així com Menorca arriba a ser el centre de la Mediterrània occidental i és poblada fa ara uns 4.000 anys pels primers menorquins

Figu

Les roques principals del Sud

• Gres gris: Roca terrígena (a 2mm de diàmetre i un cimen

• Calcàreas: aquestes roques e carbonat, a Binimel es poden

• Radiolarites: son el precipita color verd fosc i els estrats s

• Pissarres: hi predominen ar d’unes tonalitats gris fosc o riquesa en materials silícics.

• Areniscas: roques formades

• Conglomerats: roques detrí roques. Formen la matriu ca

• Pedra del Toro: les calcàries grogues, s’utilitzen com a pe

Menorca té la seva pròpia Illes Balears: és l’única il trencaclosques de roques q

Figura 1.5: Mapa geològic de Menorca Font: paisatge.obsam.cat

l Sud de l’illa son:

a (arenisca) composada per grans que no pas iment que els aferra.

ues estan formades per partícules fines de precip oden formar capes de fins a dos metres.

ipitat de radiolaris (petits microorganismes), te ts són d’entre 2 i 5 centímetres

n argiles o limonites estratificades, les quals d o negre. es una roca molt poc permeable per ics.

des per quars i ciment i de tant en tant ferrificad etrítiques formades per sílice, quars i altres re

calcària.

àries són pedres de color gris que es tornen a v a pedres ornamentals o per fer graves.

pia personalitat geològica que la diferencia de

30 terciàries.

1.2.1 El litoral de Migjorn

La part meridional de l’illa, és a dir la zona anomenada d’Es Migjorn, té una superfície de 435 km2. És geològicament molt uniforme ja que tan sols hi apareixen els materials calcaris arenítics post orogènics del Miocè, és a dir, materials de l’era terciària.

El relleu d’aquesta zona és poc accidentat (altura mitjana del sector entre 50 i 100 metres), lleugerament inclinada cap al sud. A Es Migjorn, hi destaquen l’elevat nombre de barrancs que creuen la plataforma miocèica i que desemboquen cap a les diferents cales i platges de la zona. Es comptabilitzen un total de 35 a 40 barrancs, dels quals 12 aconsegueixen una longitud superior a tres quilòmetres. Aquests barrancs concentren una flora i una fauna molt abundants i variades, amb 220 espècies, de les quals 26 són endèmiques. A més, són importants centres de nidificació d’aus aquàtiques i de rapinyaires. Moltes d’aquestes formacions presenten petits cursos d’aigua permanents o temporals.

En aquesta zona del sud de Menorca dóna lloc a una costa lineal en la que abunden cales frondoses d’arena blanca i molt fina envoltades de pinedes. Els sediments de les platges del Migjorn de Menorca es caracteritzen pel domini de sorres mitjanes (50 %), moderadament classificades i carbonitzades.

El clima d’Es Migjorn és típicament mediterrani, és a dir, temperat i amb els estius secs, es considera la zona més càlida. Es Migjorn es troba protegit dels forts vents que bufen al nord gràcies als breus i ondulats relleus de Tramuntana.

1.2.2 El litoral de Tramuntana

La part septentrional de l’illa, anomenada Tramuntana, té una superfície de 267 km2.

És molt variada geològicament parlant, no obstant, presenta una composició

predominant silícica. En aquesta zona de l’illa hi afloren materials paleozoics, mesozoics i paleògens que han sofert una clara deformació per causa de l’orogènia alpina que es tradueix en falles, plecs i encavalcaments. (Balaguer, P. Et. Al., 2001).

Els materials paleozoics (materials de l’era primària) els trobem als terrenys del nord de Maó, d’Es Mercadal i de Ferreries. Aquests materials formen sòls primaris d’aspecte

31 pissarrós i amb presència d’argiles amb quars. La seva costa és rocosa i irregular, però no presenta alçades molt grans. Els materials mesozoics, més concretament materials del triàsic inferior, (materials de l’era secundària) estan formats per argiles amb quars, de colors vermellosos i per sediments argilosos a les depressions. En aquesta zona, ens trobem amb petites serres rocoses cobertes de densa vegetació i el seu litoral presenta grans penya-segats.

Les mides de gra dels sediments de les platges són més fines al Migjorn que a Tramuntana.

En aquesta destaquen les sorres gruixudes i en alguns casos les graves.

Parlant globalment de les característiques físiques del litoral de Tramuntana podem destacar la seva costa agresta i desigual, d’escassa vegetació i molt accidentada, amb nombrosos illots i amb arenes de color rogenc.

Pel que fa al clima, s’ha de destacar la violència dels temporals en comparació als d’Es Migjorn. No obstant, el vent de tramuntana que bufa del nord, també afecta, encara que en menor força, a les platges d’Es Migjorn.