Canvi en les preferències dels turistes

Un bon indicador del canvi de preferències dels turistes l’estat de les platges és l’estudi (Roig i Munar 2003) realitzat l’any 2003 s’estudia quin es l’estat de les platges utilitzant dos paràmetres: la capacitat de càrrega i la capacitat de càrrega perceptual. La capacitat de càrrega és la capacitat de la platja de suportar un nombre determinat d’usuaris, i es mesurant amb valors absoluts, en canvi la capacitat de càrrega conceptual consisteix en preguntar als banyistes quina és la seva percepció de l’ocupació de la platja. S’observa que la majoria de les platges de Menorca rep una quantitat d’usuaris per dia major a la seva capacitat de càrrega. En aquest estudi s’escullen 5 platges i es mesuren els m²/usuari en diferents franges horàries, també es

35 fa una enquesta als banyistes sobre el grau de satisfacció de la saturació de les platges.

En totes les platges menys una els m²/usuari estaven en valors per sota dels acceptables, a més el grau de insatisfacció mitjana dels usuaris degut a la sobreocupació de platges pren valors des de 30% d’usuaris insatisfets a la platja de Macarella fins a un 90% d’usuaris insatisfets a la platja de Talaier. Que la platja tingui un nivell d’usuaris superior la seva capacitat de càrrega pot provocar que la degradació que pateixen aquestes platges siguin major que un altre que tingui un nivell d’usuaris d’acord amb la seva capacitat de càrrega. A més a més, si es supera la capacitat de càrrega normalment els usuaris, un cop es troben a la platja, buscaran zones properes en els entorns de les platges desencadenant així nous processos de fragmentació i degradació en els espais naturals propers a la platja (cita article roig mounar).

Gràcies a la regularització de l’accés a les platges i dels aparcaments d’aquestes que a produït la llei de Camí de Cavalls, s’han eliminat una sèrie d’aparcaments il·legals i s’han construït en zones una mica més apartades, inicialment aquest aparcaments es construïen en funció de la capacitat de càrrega de la platja, però amb els primers problemes de saturació dels aparcaments els governs van optar per fer una ampliació de places en comptes d’altres mesures més conservadores com.

A l’estudi de Roig i Munar també es fa menció al fenomen de publicitació de certes platges i cales. Algunes d’aquestes apareixen de manera desproporcionada en les postals i emplaçaments publicitaris, d’aquesta manera els turistes inconscientment es veuran més atrets per visitar unes platges més que altres provocant la massificació en aquestes. Roig i Munar proposar fer una repartició més equitativa de la publicitat de les platges per millorar la distribució dels turistes i evitar així la massificació de les platges més representatives de la illa.

En definitiva els principals factors que poden haver generat una major pressió als ecosistemes de la platja son una millora de la mobilitat dins de l’illa i un canvi de preferències en el turisme.

36

Cavalls

A nivell legislatiu el fenomen que ha tingut més repercussió ha estat tot el procés de regularització del Camí de Cavalls, un camí de ronda que voreja tota la illa. Inicialment es va crear amb una idea militar, però actualment l’ús que se li dona es bàsicament turístic. Per crear el Camí de Cavalls tal i com el coneixem avui en dia s’han expropiat algun trams privats del Camí, permeten així el lliure accés a totes les platges de l’illa.

Aquesta llei a part de crear un nou estoc de platges de lliure accés, suposa una gran millora de la mobilitat dins l’illa, ja que permet la intercomunicació de les zones perifèriques, complementant així la xarxa de carreteres de l’illa que fins ara tenia un caràcter clarament radial.

El Camí de Cavalls suposa una millora dels accessos de les platges, anteriorment al Camí per accedir algunes platges calia creuar barrancs o l’exposició a certs riscos, ara en canvi, es pot accedir per un camí còmode i sense cap complicació tècnica per el turista. Aquest fet pot provocar un augment de la pressió turística en platges semi urbanes i verges que abans tenien més difícil accés.

2. JUSTIFICACIÓ

El projecte Indicadors de Pressió Ambiental en les Platges de Menorca 2014 és la tercera part de la prova pilot realitzada durant el període curs 2006-2007 i 2007-2008 L’idea inicial d’aquest projecte s’inicia als dos centres d’estudi ambiental per una banda l’ICTA (Institut de Ciència i tecnologia Ambientals) amb la seva seu a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i per altra banda l’OBSAM (Observatori Socioambiental de Menorca) amb la seva seu a l’IME (Institut Menorquí d’Estudis).

Tots dos centres han creat un vincle de cooperació per dur a terme projectes com aquests i els seus antecessors i altre temàtiques que poden sorgir en el futur.

37 Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 1993, i on un dels seus principals reclams turístics són les platges. Preservar la natura i bellesa pura d’una zona molt turística comporta una gestió complexa, per això és necessari fer un projecte per optimitzar els mecanismes de gestió i conservació.

Menorca té un atractiu turístic per la bona conservació de les seves platges, en especial el turisme s’apropa a les platges classificades com semi naturals i verges.

Aquests fenomen està resultant negatiu per l’estat de les platges, ja que l’augment de la pressió humana amb el temps causa una degradació del Medi.

És per això, que es vol fer un estudi sobre l’impacte i evolució de la pressió humana i l’instauració o no de polítiques reguladores o d’altres efectes vinculants amb el procés negatiu que està patint el sistema costaner de Menorca, com pot ser per exemple, Sud de Menorca des de l’any 2007. Utilitzarem els indicadors del projecte anterior per estudiar el canvi que hi ha hagut a les platges.

3.1.1. Objectius generals

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Prova Pilot:

Indicadors de Platges

Ampliació del Port de Ciutadella

Lliure accés al camí de cavalls Segona part Prova Pilot:

Indicadors de Pressió Ambiental en les Platges

Llei de Costes