de porcs amb granes, farines 0 residus industrials comprats al
B L P R O B L I M A Ï H l i s C A R N S
mercat La convivencia de Ics tres etapes rama dona solament a totes les nacions, sinó també en explotacions d'un propietari i en una mateixa finca.
El cas de la indústria pecuaria no és pas, doncs, Igual al de indústries en general. De tes pedres de moldre trobades en estacions del neolític, la geni fins n'havia perdut la memòria; la gran mola dr pedra moguda peí fona animal, pel vrnt D per l'ai-gua, els tractadistes de la indústria farinera ni tan sols en tenen compte; tota la indústria farinera po una maquinària d'nu rendiment incomparable a la dels antics molins; el cilindri- li
terrat la mola. En general, per a les indústries, la capacitat pro-d u c t i v a 1 s ' h a c o n v e r t i t e n 30, 5 0 o Hi1).
La indústria ramadera no havent pogut evolucionar en la mateixa forma que le$ ahirs indi; , la major producció sola-ment pol originar-se aplicant els coneixesola-ments zootècnics per a obtenir la doble o tiple i apacitat productiva i per una
augmen-tada numèrica del >s de bestiar.
La primera etapa es podria considerar completa: alia on hi ha un pasturatge, allí hi ha un ramat. En l'etapa de la ramadi-agrícola es troba encara un gran marge d'acció; moltes terres d<
tinades a cereals produirien un benefici mes ^rros dedicant-les a conreus farratgers; els mètod •otècnica aplicats en el bestiar de la ramaderia agrícola no són, en general, gaire satisfactoris.
ò on hi ha un camp il·limitat ¿s en la ramaderia independent.
Si en aquesta tercera clapa el bestial que la composa és zooti nicament el millor, això no significa que importants reformes no s'hi puguin introduir encara. Ki bestiar de la ramaderia Indepen-deni I consumidor per excel·lència dels aliments anomenats Industrials, o sigui, d'aquelles substàncies d'origen vegetal nini.il de les que s'1 tret el producte més important. I.'ave-nir de la indústria pecuària rau en aquesta última etapa, la qual
teritzarà per la Industrialització màxima dels mètodes zootècnics.
l'el que efecta en sentit Immediat a la carn barata, lesexplo-íons pecuàries, fora de les porcines compn dintre la rama-deria independent, totes les altres són defectuoses. No es treu tot
LES CAUSES r.líNBRALS DB i R1KBMT 1>K LES CARNS
el partH possible dels animals en explotació. Cap bèstia bo>
hauria de trigar més de sis o tnys en finalitzar sa carrera a l'escorxador, i en canvi els bous i vaques de més de deu i dotze anys són els animals que s'hi menen. Els vedells haurien de pe al menys el doble; l'actual promlg de pès del bestiar llaner s'hau-ria d'assolir en la meitat del temps del que s'emplca; els porcs tots, a l'any, haurien de pesar, net, 100
quil-La culpa de la defectuosa producen') ramadera s'ha de repar-tir entre l'abastidnr i el ramader. L'abastklor no ha tingut mai in-terès , sino a vegades tot el contrari, a comprar bèsties ben en-greixades. Ki ramader no s'ha pas esforçat en millorar les ra
ni en reformar l'alimentació i la higiene dels animals.
[íls defectes de producció han de repercutir m iriameni en el mercat, puix que una producció defectuosa comportará im-prescindiblement la venda cara deia productes.
3 . - U N COMRRÇ DEFECTUÓS
a) ELS TRANSPOK
Barcelona i les altres ciutats que no estan situades en una comarca ramadera que pugui abastir-les de carn han de pa molt car el desplaçament di tnimats del lloc de producció al de consum.
Les comarques catalanes exportadores de bestiar són princi-palment les pirenenques. Aquestes comarques, sense camins de ferr(», el bestiar ha de fer el trajecte a peu fins a trobar el carril.
i podria dir que, terme mig, els animals han de caminar dos dies, ir. (irrent un 80 quilòmetres. Aquest fel suposa que el ramader no pot engreixar els animals per les dificultats que el bestiar tindria en transportar-se, i a més per a evitar congestions, seguides quasi sempre de mort. En aquest trajecte a peu, més un centenar de quilòmetres en carril, tirant pel cap baix, comporten una pèrdua de pès viu que no baixarà del 15 per cent en el bestiar jove i un
II) per cent en els animals adults.
•H0B1
I i forta importació ve de Galícia. Allí també, per regla ge-neral, els animals abans no Són embarcats en el tren han de ca-minar una pila de quilòmetres. HI trajecte en ferrocarril de Gali-i la a Barcelona dura uns quants dGali-ies. El tren ramader no es ca-racteritza pas per la velocitat; a vegadi ttà una setmana pel Camí. En Rof i Codina lia assenyalat les pèrdue de pès. viu d'al-g u n a e x p e d i c i ó de (Galicia a liar, c l o n a .
Potser fora convenient practicar una sèrie de pesades d'ani-mals de totes edat ta dotze hores de viatge, per a que aqiu tes dades ens poguessin il·lustrar sobres la conveniència de pagar a les companyies carrileres un poc més, obtenint una major
velocitat <
Però, això no és tot. Anexe al transport hi ha la pèrdua re-presentada per l'espera a les estacions, no pogueni embarcar el bestiar per manca de vagons, In (¡nal a vegades es perllonga un o dos dies. Oi més, les bèsties que arriben emmalaltulcs o mortes graven encara cl cost de les bèsties d'importació.
Les d e s p e s e s de transport, si p o c s a n y s enrera n o tenien in-fluència directa en l'encariment de les carns, actualment passa cl
« "ntrari. Abans de la guerra, la vedella formant part de Ics que