fflmtfWy t í »1 *"^n*1 (-->
•.,•: I U H- u
H JàlL·
PSC
$
li
a ¡escola!! per cata
INFORMACIÓ INTERNA- Circular rr 2—•( 3a, Etapa) -Juny 1978-
ÍBáBK
EDITORIAL El "Company Partit"
ARTICLE DE FONS Reforma Tributaria
Els Socialistes de Catalunya i la Constitució DE PORTES ENDINS
- Sectorials
- Informació interna
Algunes anotacions al tema de la política de ali- ances dels Treballadors
Moviments de Base en la Lluita Urbana i comarcal Escola Pública
Les dones, la lluita i les petites conquestes d'a quest any
Nota informativa del Consell General (21.V.78 - Valls) Secretariat de relacions internacionals DE PORTES ENFORA Alemanya Occidental
TRIBUNA LLIURE Democracia Socialista
Suggerència a tots els companys del Partit COMUNICATS Escola Jovenil d'Estiu
Comitè d'Acció Sanitària Medi Ambient
Hi havia, en els vells estatuts del partit comunista -no sé si hi és encara- un article que deia el següent: "Cal rebutjar com a nociu i oposat als principis del Partit (...) tota ten dència a no veure mes que els èxits i a dissimular els errors". Recordo que, poc abans del nostre congres constituent del 76, quan es discutien els estatuts del nou PSC, jo vaig pro- posar, en una assemblea, la introducció d'un article que con-emnés "tota tendència a no veu re més que els erros i a dissimular els èxits". Evidentment, era una broma. Pero avui, des- prés de aso anys intensos de lluita del nostre partit, no puc deixar de pensar, a vegades, que no ens hauria anat malament una clàusula estatutària d'aquesta mena....
En tot cas, tan l'una com l'altra de les formulacions antitètiques que he citat s'adeqüen molt bé al que són dos tarannàs ben definits, dues maneres ben oposades d'entendre i d'ex- pressar una militància. L'esperit de crítica és un dels elements més bàsics i enriquidors de la miltància socialista, i és evident que en els rengles del socialisme el "criticisme", per entendre'ns (en un cas extrem, el "veure només els errors i dissimular els èxits") s'im posa sempre i en tot moment a tota vel.leitat triomfalista (el "veure només els èxits i dissimular els errors"). Mentre que és palès que en les velles organitzacions estalinistes, per exemple, l'estil ha estat antagònic: una dirección infal·lible, un Partit (amb majúscu-
les) que sempre té raó, necessitaven fins i tot d'un article dels estatuts per a contrape- sar, ni que fós formalment, la tònica de l'acceptació acrítica de qualsevulga consigna.
En el "criticisme" dels socialistes hi ha diverses causes. D'una banda, una actitud genèri- cament democràtica i radicalment igualitària i antijeràrquica que, en el nostre cas, té sò- lides vinculacions amb molt velles tradicions llibertàries de la classe obrera de Catalunya Ningú és més que ningú. Els arguments d'autoritat no valen. Tot pot ésser discutit o, més exactament, tot ha d'ésser discutit.
Hi ha, a més, la tradició -no pas tendre- dels llargs anys de la clandestinitat. La dificul tat material per a endegar debats amples tensionava aleshores, d'una manera impressionant, l'estil de discussió, en els moments escadussers en que podia practicar-se. I això, no ho oblidem, ha forjat unes generacions de militants que duen ara, assencialment, el pes de la nova situació. Militants, per entendre'ns, sense masses pèls a la llengua.
En l'esquema stalinista, a més, la invocació suprema al Partit ha estat sempre l'argument indiscutible. Els interessos del Partit han servit per a ofegar crítiques, per a apagar de- bats, per a desfer-se de militants incòmodes, per a justificar errors, incompetències i ar- birarietats, per a excusar crims... No és estrany doncs, que, en contrapartida, els socia- listes no invoquem pràcticament mai el partit.
Però això no hauria de fer-nos caure en l'error de no recordar, als uns i als altres -de no recordar-nos a tots plegats-, que quan els nostres debats es surten de mare, quan el calor d'uns enfrontaments fan córrer el risc d'unes ruptures inútils, qui en surt perdent no és el company X o el Company Y, qui és més atacat no és el company Z o el company W, sinó el company més valuós que tenim entre nosaltres: el "company partit".
article de fons...
R E F O R M A T R I B U T A R I A
MESURES URGENTS DE REFORMA FISCAL
El 15 de Juny de 1977 ens vam trobar am un Sistema T r i b u t a r i heretat del franquisme, que es caracteritzava per l'incompliment generalitzat de les obligacions t r i b u t à r i e s . Cal resaltar entre els aspectes negatius, pel que fa referència a les empreses:
- Manca d'informació del socis i treballadors car, amb excuses f i s c a l s , els administradors es reservaven tota mena de dades. Moltes f a l l i d e s potser s'haurien e v i t a t s i , a temps,els socis, consellers i treballadors haguessin conegut la situació real de l'Empresa. Algunes expectaculars captacions de capital tampoc s'haguessin produTt.
- "Chantage" f i s c a l en els casos c o n l l f c t i u s entre empreses 1 treballadors.
- Desiguals p o s s i b i l i t a t s defraudatòries que originaven situacions d ' i n f e r i o r i t a t competit^
va, en perjudici de les petites empreses.
- La doble comptabilitat tenia un cost: el material dels sous dels empleats; però també la necessitat de la seva col·laboració. I això és el que hem de creure que s'ha acabat o, aj_
menys, l'empresari que cerqui aquesta col·laboració ha de preveure una resistència serio- sa per part dels empleats dels departaments comptables.
No s'ha de confondre la Reforma Tributària amb la Llei de Mesures Urgents de Reforma Fiscal Amb aquestes mesures urgents només s'introdueix una nova figura t r i b u t à r i a : l'Impost sobre el Patrimoni ( i encara com a t r i b u t control més que recaudatori) i la resta són mecanismes per f a c i l i t a r el funcionament del sistema t r i b u t a r i preexistent: una amnistia primer, com a pas o b l i g a t , 1 , després, suprimir el secret bancari i e s t a b l i r la repressió penal.
L'Impost sobre el Patrimoni a Europa s'aplica a:
- Persones Físiques i Jurídiques: Alemanya, A u s t r i a , Finlandia, Luxemburg, Noruega i Suissa - Persones Físiques només: Dinamarca, Holanda, Irlanda, Liechtenstein i Suècia.
- Persones Jurídiques només: Islàndia.
L'Impost sobre el Patrimoni vol ésser un mitjà per a controlar els patrimonis, sobretot per a f e r - l o s t r i b u t a r realment a l'hora de les successions.
Amb un tipus de 0'2% f i n s a 25 m i l i o n s , on hi hagi una classe mitjana estesa no tindrà f o r - ça recaptatòria. On la riquesa estigui molt polaritzada, el rendiment de l'impost serà ma- j o r (això donarà sorpreses en zones deprimides de l ' E s t a t espanyol). Per a donar una idea, un matrimoni amb dos f i l l s , no pagarà res si els seus bens no superen els 7 m i l i o n s ; pagarà 6.000 ptes. l'any amb un patrimoni de 10 milions.
A cap pa"is continental del Mercat Com'u existeix el secret bancari pel que toca a la i n s - pecci'o t r i b u t à r i a . I t à l i a que era una excepció, des del 1974 ha obert els comptes bancaris a l'Administració d'Hisenda.
De tota manera s'estableixen cauteles i només els Delgats d'Hisenda (dins l'àmbit t e r r i t o r i a l ) i els directors generals corresponents (a l'àmbit central) podran a u t o r i t z a r la investT gació.
Notem que 1'Administrad Ó local (Alcaldes, Presidents de les Diputacions) no estan l e g i t i - mats per adreçar-se als bancs i caixes amb motiu de les inspe-cions d'exaccions l o c a l s , en canvi tenen protagosnime per a perseguir el d e l i c t e f i s c a l .
El d e l i c t e f i s c a l està establert als paTsos amb legislacions més progressistes: Alemanya, França, Bèlgica, I t à l i a , Estats Units. Les penes o s c i l · l e n entre 3 mesos i 5 anys a I t à l i a ; de 1 a 5 anys a França; a Alemanya pot a r r i b a r als 10 anys en casos greus.
A Espanya s'ha establert "arresto mayor" fins a 6 mesos quan es defraudi entre 5 i 10 mili- ons, i "prisión menor" de 6 mesos i un dia a 6 anys quan superi els 10 milions, sempre que la quantitat defraudada sigui superior al 10% de la quota. Entre 2 i 5 milions el delicte només és objecte de multa del "tanto al séxtuplo".
En aquest sentit voldria distingir les persones físiques de les jurídiques. La responsabilj^
tat de les primeres no ofereix cap dubte. Quan a les jurídiques, la llei cerca "als qui te- nen el poder efectiu de decissió": Directors, Gerents, Conseller-Delegats " i el subjec-.
te actiu del delicte serà la Dersona física, no la Societat, i àdhuc les multes no seran Da gades amb càrrec al patrimoni de la Societat, sinó al dels subjectes actius del delicte.
La cautela quant a la persecució del delicte penal és manifesta:
- Cap particular podrà exercitar "querella" per aquest tipus de delicte.
- Ni tan sols el Ministeri Fiscal podrà exercir acció publica.
- S'exclou d'utilitzar el dret de denúncia.
- Només el Delegat d'Hisenda, pels tributs estatals, i els Alcaldes i Presidents de les Di- putacions, per a les exaccions locals, estan legitimats per a posar els fets en coneixe- ment del Ministeri Fiscal, quan es produeixin indicis racionals de l'existència de delic- te fiscal
IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES
La nova Llei ja està dictaminada per la Comissió d'Hisenda del Congrés, entrarà en vigor l'any 1979 1 afectarà a la major part de la població. Fora bó d'explicar a tots els interès sats com serà de s e n z i l l , per a les classes populars, el seu compliment, ja que hauran desa_
paregut els actuals impostos següents:
- Sobre el rendiment del t r e b a l l personal ( I R T P) - Sobre el rendiment del capital
- Quotes de beneficis dels impostos industrial 1 de professionals - Quota proporcional de rústica
La contribució Urbana i la Rústica (quotes fixes) i les Llicències f i s c a l s d ' i n d u s t r i a l i de professionals es convertiran en exaccions municipals.
Enlloc de la complexitat del sistema actual els socialistes s'esforcen, desde 1'oposició,en aconseguir s i m p l i f i c a r el compliment de les obligacions t r i b u t à r i e s i f e r recaure la càrre- ga f i s c a l sobre els que f i n s ara han estat els grans a f a v o r i t s .
IMPOSTOS SOBRE SUCCESSIONS I PATRIMONI NET
Són a la Ponència de la Comissió d'Hisenda del Congrés. En les successions, per primera ve- gada, es tindrà en compte el patrimoni preexistent de 1'hereu: pagarà més si hereda una pe£
sona rica que una de pobre.
IMPOSTOS DE SOCIETATS, TRANSMISSIONS ESPECIALS, TRANSITORI D'INDIRECTES I VALOR AFEGIT
Els projectes ja han sortit del Ministeri d'Hisenda, però encara no han estat tramitats a les Corts.
DUANES
No s'ha fet res.
* *
VISIÓ DE CONJUNT
Quan t o t s els projectes s'aprovin i e n t r i n en v i g o r , s'haurà culminat la reforma t r i b u t à r i a L haurà feta el govern d'UCD, els Socialistes hem m i l l o r a t molts aspectes, des de l ' o p o s i c i ó , i quan siguem al Govern, serà més f à c i l a p r o f o n d i r - l a . Ara no podem assenyalar més con crecions, en t o t cas es tracta d'informació bàsica per a t r e b a l l a r , sense oblidar que a Ca~
talunya ( i a la resta de nacionalitats i regions) s'ha de contemplar la reforma f i s c a l des d'una perspectiva que s i t u i en primer pla la financiació de les autonomies, mitjançant im- postos compartits amb l ' E s t a t espanyol, cedits totalment i propis, inspirant-nos en el mo- del dels lander (Estats) de la R.F. d'Alemnaya.
JOSEP SUBIRATS
pR£PAÍ¿Ah/í>0 e¿ f>&oV£C7o t>C L<0 MU£.l>A ccr+JSTlTUCÍOrv
ELS SOCIALISTES DE CATALUNYA I LA CONSTITUCIÓ
Els socialistes de Catalunya vàrem anar a les eleccions del juny de 1977 per tal de formar, amb la resta dels socialistes de l'Estat espanyol, una forta majoria de dipu- tats i senadors a les Corts. La nostra tasca fonamental era fer del procés de reforma del suarisme d'U.C.D. una prtocés de trencament amb el franquisme històric. Ja que no podíem imposar una "ruptura" prèvia, amb un Govern provisional, donada la correlació de forces imperant, al menys sí que podíem forçar una
"ruptura" constituent.
Malgrat 1'escasa representació que vàrem te- nir els socialistes a la Comissió Constitu- cional (el company Peces-Barba va represen- tar conjuntament PSOE i Socialistes de Cata- lunya), els arguments ideològics, polítics, jurídics i tècnics del nostre company, convé
nientment assessorat per tècnics constitució^
nals, es van anar imposant en els debats i en la posterior redacció de l'Avantprojecte constitucional.
En els debats de la Comissió Constitucional, la victoria de les tesis socialistes ha es- tat encara mes palesa. Es clar que una Cons*
titució és i ha d'ésser sempre un pacte o *. compromís entre forces oposades i classes so cials antagòniques. El resultat d'aquest com promís és sempre ambigu. Però és possible constatar si ha vençut el sector conservador o el progressista. Si una Constitució resta oberta a una transformació social (és a dir si no impedeix per la seva redacció que futu res lleis transformadores de la societat si- guin considerades constitucionals); si una Constitució resta oberta a un aprofundiment
de la democracia; i si, una qüestió tan cab- dal per aquesta com és el dret d'autodetermi nació de les nacionalitats, és reconegut a — :
la pràctica mitjançant una regulació també oberta a posteriors aprofundiments, alesho- res ens trobem devant d'una Constitució en la qual s'han imposat les forces progressis- tes, es a dir, en el cas espanyol, hgemònica ment, els socialistes.
La futura Constitució espanyola recull els grans principis de la democràcia lliberal, la protecció de tots els drets humans i les llibertats públiques. El seu article 9 per^
met la transició constitucional al socialis- me. El títol dedicat a la vida econòmica per met el control de les empreses, la socialit- zació del sòl de les riqueses, la creació del més ample sector públic. Així mateix, la Constitució consagra el dret de sindicació de treballadors i funcionaris, el dret de va ga, el dret de crear situacions de conflic- tes col·lectius favorables als treballadors.
La futura Constitució deixa reduïts a no res els poders del Rei i instaura de fet una "re pública coronada" o una "monarquia republicà na" democràtica. Ha estat decisiva en aquest punt la lluita de Socialistes de Catalunya.
Avui la monarquia espanyola és la més moder- na del món i la més semblant a una república La futura Constitució consagra un regim par- lamentari modern, el qual permet un control intens sobre els governs, però impideix els buits de poder, l'ensorrament irresponsable dels governants i la creació de situacions de crisi, perilloses quan encara la Dreta pa teix la temptació dels "governs forts" i dic tatorials.
Cl, en fi, el tema autonòmic ha estat la gran aportació dels socialistes, especialment dels Socialistes de Catalunya, els quals han estat constantment al costat dels socialis- tes de la resta de l'Estat, augmentant, si és que calia, el seu protagonisme en la de- fensa aferrissada dels drets autonòmics
(d'autodeterminació) de les nacionalitats i de les regions. La regulació resultant ha • permès imposar l'ideal socialista d'una igu- altat entre tots els pobles d'Espanya, però matitzant els drets històrics de les naciona litats que van tenir plebiscitats estatuts autonòmics en el passat.
Els socialistes hem aconseguit també la cons titucionalització i, per tant, garantia fer~
ma, de moltes competències autonòmiques. No solament això. També s'ha fet un marc consti tucional obert a futures delegacions de fun- cions i de competències del Govern i del Par lament centrals als òrgans autonòmics. Es a~~
dir, hem obert els socialistes la via per tal d'arribar quan sigui possible a bastir • un Estat federal des de la prèvia i enforti- da autonomia de base dels diferents pobles d'Espanya.
En resum, els socialistes de Catalunya podem estar ben orgullosos de la nostra participa- ció, palesament hegemònica, en la redacció de la Constitució. No es podia aconseguir més donada la peculiar correlació de forces del postfranquisme. Hem estat els socialis- tes catalans els creadors directes d'un Es- tat basat en les autonomies, obert a una fu- tura federació de pobles i sota una forma mo nàrquica estrictament formal, car de fet en7 trobem a un Estat no monàrquic.
Si afegim a tot això el fet de que els sòcia listes podrem governar a Catalunya i a tot l'Estat sense necessitat de reformar la Cons titució immediatament, podrem ben dir que hem col·laborat democràticament a fer una Constitució estable, eficaç, flexible, ober- ta i per a tots. Exactament el que no volia fer la Dreta ex-franquista. I el que hem obligat a fer. Per fer això ens vàrem presen tar a les eleccions del 15 de juny i vàrem ™ guanyar. Ara hem guanyat la Constitució. De- mà guanyarem l'Estatut.
J.A. GONZÁLEZ CASANOVA
DE PORTES ENDINS
ALGUNES ANOTACIONS AL TEMA DE LA POLÍTICA D'ALIANCES DELS TREBALLADORS
INTRODUCCIÓ
Aquest a r t i c l e pretén i n i c i a r un debat teòric 1 p o l í t i c en el si del p a r t i t sobre alguns as pectes que considerem fonamentals per a l'elaboració d"una concepció marxista i revolucioni r1a de l ' e s t r a t è g i a vers e l socialisme. Per aquest desenrrotllament hi ha que p a r t i r de l a r e a l i t a t h i s t ò r i c a ; r e a l i t a t que ens ha evidenciat el molt que ens r e s t a p e r avançar en l ' e l a b o r a d o de les explicacions teòriques, estratègiques i tàctiques que faran possible l ' a - venç, dins de la democràcia, de la l l u i t a pel socialisme. L ' a c t i t u d dogmàtica ( " t o t està d i t en els textos dels c l à s í c s " ) seria clarament errónea; l ' a c t i t u d empirlsta, despreciant el debat t e ò r i c per la seva complexitat, ens portaria a i x í mateix a un carreró sense s o r t i -
da. La praxis p o l í t i c a diària és la que conforma la h i s t ò r i a ; 1 en aquest terreny hi ha que estimular el debat teòric 1 p o l í t i c que marca la U n i a per a l ' a c c i ó revolucionària i de transformació de la h i s t ò r i a .
Els temes que considerem de major a c t u a l i t a t i que exigeixen un seriós debat p o l í t i c són:
a) la relació entre les transformacions democràtiques i les transformacions s o c i a l i s t e s , en l ' e s t r a t è g i a de la vía democràtica al socialisme.
b) La d e f i n i c i ó de la desigual p o l í t i c a d'aliances dels treballadors en la l l u i t a per la de mocràda i pel socialisme
c) La d e f i n i c i ó de la conjunció del p r i n c i p i o de Gramsci de "guerra de posicions" i d'"acu- mulació de forces" en el procés de construcció de la democràcia i del Front dels Treba- l l a d o r s .
Aquest a r t i c l e , doncs, no és res més que un esquema d'enunciats de temes, i un i n t e n t d ' o r - denació del seu debat. Esperem que les pàgines del "Company" en la seva tercera i nova fase sigui un canal per al l l i u r e i constructiu debat marxista, en el sí del nostre p a r t i t .
I ) La plena democratització de l ' E s t a t i de la societat: condicions bàsiques per a f e r pos- sible la t r a n s i c i ó al socialisme
1 - La renúncia a la vía insurreccional i la guerra popular, com via fonamental del camí en la l l u i t a per la democràcia i el socialisme, soposa la defensa de mètodes democràtics en la maduració, en el si de la societat c a p i t a l i s t a , de les condicions subjectives per a la conquesta del socialisme. En la creació de la maduresa de t a i s condicions s u b j e c t i - ves, son fonamentals les següents qüestions:
a) Plena democratització de l ' E s t a t i del conjunt d'aparells de l ' E s t a t
b) Profonda transformació ideològica de la societat (paper dels aparells ideològics de l ' E s t a t ) , que la fa receptiva a la necessitat del socialisme.
c) Profonda activació democràtica de la "societat c i v i l " , tant en a l l ò referent als seus comportaments, com a l ' e x i s t è n c i a d'una àmplia estructurada i estabilitzada v i - da associativa.
d) Assoliment d'una àmplia majoria electoral dels p a r t i t s d'esquerra i s o c i a l i s t e s , que els permeti t e n i r una àmplia incidència en els nuclis bàsics de la societat i en el control del poder real en els centres bàsics de l'economia, la p o l í t i c a i l ' E s t a t . e) aparició d'un ampli sector de les clsses dominants, decantat políticament cap a pos^
cions democràtiques i socials avançades 1 autèntiques.
f ) Sòlida organització i u n i t a t ideològica i p o l í t i c a (dins de la p l u r a l i t a t lògica i necessària) de les organitzacions que integren el Front dels Treballadors.
2 - Així doncs, l'avenç en el procés de t r a n s i c i ó vers al socialisme, està vinculat estreta ment a l a creació del conjunt de condicions abans enumerades. La conquesta d'aquesta no va democràcia, és una condició necessària per a f e r possible que les classes obreres i populars puguin plantejar-se la l l u i t a pels objectius superiors del seu programa de coji questa del socialisme. Però no són aquests f a c t o r s , per sí mateixos, els que determinen que j a és possible avançar en la conquesta democràtica del poder de l ' E s t a t pels treba- l l a d o r s , sinó que ademés t o t això s'ha de donar sobre l a base d'un creixement real de la força orqanitzativa del conjunt d'orqanitzacions que integren el Front dels Treballa^
dors, de t a l manera, que la correlació de forces existent en la "Societat c i v i l " i en el si de l ' E s t a t democràtic, f a c i f a c t i b l e la proposta de conquesta democràtica d'objec
t l u s s o c i a l i s t e s . -
3 - En la nostra concepció de la via democràtica al socialisme, l ' E s t a t i la "Societat c i - v i l " , són dos parts d'un sol cos, que actuen sobre plans d'acció d i s t i n t s , però quina acció de conjunt t é que crear les condicions per a que madurin les condicions o b j e c t i - ves que tenen que f e r possible el socialisme. Es a d i r : l ' E s t a t democràtic té que ser també (no l ' ú n i c , com creu la socialdemocràcia) un instrument actiu de la transformació de la democràcia i de creació de condicions, per a i n i c i a r el t r à n s i t al socialisme.
Per això la plena democratització de l ' E s t a t , no és per a nosaltres solament la conques^
ta de la majoria electoral parlamentària, sinó que és molt més: és haver a s s o l i t demo- cràticament les funcions i funcionament del conjunt d'aparells de l ' E s t a t ; haver modifi cat les pautes ideològiques dels treballadors i funcionaris d'aquells aparells de l ' E s - t a t ; haver a s s o l i t que aquest Estat en la seva l l e g i s l a c i ó , i en el seu quefer de cada d i a , sigui un f a c t o r a c t i u de democratització i activació real de l a "Societat c i v i l " .
En una paraula: l ' E s t a t democràtic actua creant les condicions necessàries per a f e r possible el s a l t a la transició cap al socialisme. (Fase històrica en la qual s'obrirà un nou període de transformació de la pròpia naturalesa i funció de l ' E s t a t en la socie t a t s o c i a l i s t a )
No entrem en el tema de l'extensió de l ' E s t a t t r a d i c i o n a l , per repassar els l í m i t s d'a- quest a r t i c l e .
I I ) La correlació de forces en la determinació de la p o l í t i c a d'aliances dels treballadors.
4 - Els marxistes no podem saltar-nos les fases històriques per les quals atravessa la lluj_
ta de classes, i els nostres programes de transformació de la societat han de respondre als anàlisis de la correlació de forces existents en cada fase h i s t ò r i c a . D'aquí la teo r i a de Gramsci sobre la "guerra de posicions"; és a d i r : hi ha que e s t a b l i r una precisa d e f i n i c i ó dels objectius fonamentals que hi ha que conquerir en cada fase h i s t ò r i c a , i de quina forma la conquesta d'aquest o b j e c t i u , es porta a efecte e n f o r t i n t les organit- zacions dels treballadors que han deportar a terme la conquesta democràtica del poder de l ' E s t a t i construir el socialisme.
5 - L'herència del l l a r g procés h i s t ò r i c del desenvolupament c a p i t a l i s t a de l ' E s t a t Espa- nyol, per vies no democràtiques, ha caracteritzat el tipus d'Ideologia de la classe do- minant. Al mateix temps ha determinat (efecte i causa) que el tipus d'Estat que gestio- na políticament t a l desenvolupament econòmic i s o c i a l , s'hagi caracteritzat pel seu pr£
fond reaccionarisme p o l í t i c i ideològic. Això f a , doncs, que, en la fase a c t u a l , per als socialistes i el conjunt de treballadors democràtics i progressistes, sigui absolu- tament imprescindible portar a terme una depuració a fons de l ' E s t a t i dels seus v e s t i - gis franquistes, l'elaboració d'una legislació capaç de democratitzar la societat c i v i l i e s t a b l i r un programa democràtic de desenrrotllament econòmic que no s o r t i n t - s e encara del marc del sistema c a p i t a l i s t a , tendeix a r a c i o n a l i t z a r - l o , darrera un suport progres^
sista i que afavoreixi la intervenció de la classe popular.
6 - La consecució de t a i s objectius democràtics s ' i n s c r i u dins de la teoria de Gramsci de la "guerra de posicions": conquerir les condicions objectives necessàries per a m i l l o - rar la posició p o l í t i c a de classe dels treballadors. Avui està clar que per a portar a terme la conquesta de t a i s objectius -sense crear perilloses situacions d'involució de cop d'EStat per la qual no tindríem força per a respondre i reprimir-les efectivament- és fa imprescindible e s t a b l i r una p o l í t i c a d'aliances amb aquells sectors de l a burge- sia democràtica, que hagin comprès que la normalització democràtica del país, es una conquesta irrenunciable; i que això, a la vegada, actua de trencament del f r o n t u n i t de les classes dominants, en detriment dels sectors més reaccionaris. Assolir t a l d i v i s i ó del bloc dominant, a s s o l i r 1'apareixement d'una burgesia democràtica estabilitzada poM ticament, és a d i r , d'un p a r t i t democràtic, s ò l i d , és un objectiu de la tàctica a deseji r r o t l l a r pels s o c i a l i s t e s .
Com deia Marx ( 1 ) : " L ' a c t i t u d del p a r t i t obrer revolucionari davant la democràcia p e t i t burgesa és la següent: marxar amb e l l a en la l l u i t a pel enderrocament d'aquella fracció a la derrota de la qual aspira el p a r t i t obrer, marxar contra e l l a en totes les coses en que la democràcia p e t i t burgesa vol consolidar la seva posició en p r o f i t p r o p i " . Els socialistes sols no tenim la força s u f i c i e n t per a portar a terme la consolidació de la democràcia avui al nostre país. La situació actual exigeix e s t a b l i r acords-pactes cojun turáis (que mai són pactes e l e c t o r a l , sinó pactes programàtics, i de govern si procede- i x ) amb els sectors més democràtics de la burgesia per a portar a terme aquesta reforma democràtica de la s o c i e t a t , de l ' E s t a t i de l'economia.
(1) Marx i Engels "Missatge del Comitè Central a la Lliga dels Comunistes"
I I I ) La relació existent entre les consignes transformadores de la democràcia i les consig- nes constructores del Socialisme
7 - El programa de transformació s o c i a l i s t a té que p a r t i r del grau de transformació real a£
s o l i t en el procés de construcció de la democràcia i de la correlació existent entre les classes, per a defensar y vèncer les resistències que oposaran t a i s propostes de canvi.
La defensa de la via democràtica, no soposa no preveure l ' e x i s t è n c i a d'una possible - i p r e v i s i b l e - resistència aramada de les classes dominants més reaccionaàries, a la tran£
formació socialista de la societat, sinó que soposa la creació de les condicions neces- s à r i e s , per a que quan t a l enfrontament es doni, la majoria de la societat -els treba- l l a d o r s - tinguin els instruments democràtics i de força per a f e r i r r e v e r s i b l e els can- vis s o c i a l i s t e s .
8 - A i x í , doncs, la previsió de que en el procés democràtic cap al socialisme seran inevita bles les ruptures revolucionàries, ens obliga a d e f i n i r els c r i t e r i s p o l í t i c s i materi- a l s , pels quals s'encadenen les consignes transformadores de la democràcia i constructo res del socialisme. Tais c r i t e r i s serien els següents:
a) divulgar en el si dels treballadors que l l u i t e n , el c r i t e r i de les ruptures revolu- cionarias, en l ' e s t r a t è g i a de la via democràtica al socialisme.
b) d e f i n i r amb c l a r e t a t que f i n s que no s'assoleixin uns canvis fonamentals en les con- dicions objectives de la societat (reformes democràtiques de l ' E s t a t , pas de la majo r i a del poble al suport electoral de les esquerres, e t c . ) , no és possible i n i c i a r la transició al socialisme.
c) plantejar que l ' e s t r a t è g i a i la tàctica dels socialistes té que o r i e n t a r - s e , tant a crear les condicions per a construir la democràcia, com per a construir la força ca- paç de f e r possible el t r à n s i t al socialisme.
d) combatre Tavanturerisme i el linealisme mecanicista de la nostra concepció sobre la relació estratègica i tàctica i de la relació l l u i t a per la democràcia l l u i t a pel so cialisme.
IV) La construcció efectiva del Front dels Treballadors i del seu pas efectiu en la socie- t a t : expressió efectiva de 1 ' i n i c i de la t r a n s i c i ó al socialisme
9 - Tota la nostra estratègia i tàctica està atravessada per un p r i n c i p i fonamental: que construir les condicions per a f e r possible un socialisme democràtic 1 controlat pels treballadors, soposa crear, organitzativament i p o l í t i c a , el bloc s o c i o p o l í t i c "agent s o c i a l " del procés revolucionari i de la construcció del socialisme;aquest p r i n c i p i es- t r a t è g i c es complementa amb un a l t r e p r i n c i p i : que sols es té la força per a construir la democràcia, transformant-la i acostant-la al socialisme si els treballadors s'orga- nitzen per a imposar democràticament l l u r estratègia i t à c t i c a . D'aquí la necessitat de construir ja des d'avui (ahir) el Front dels Treballadors.
10 - La combinació del p r i n c i p i de ser un p a r t i t de govern i de combat a la vegada, soposa que la gestió que des del govern es porta a cap de la democràcia, és un element actiu de l'increment de la capacitat organitzativa dels treballadors, i que no condiciona ni hipoteca l l u r autonomia p o l í t i c a i l l u r independència de classe.
Per t a n t , el que permet mesurar el grau que durant la construcció de la democràcia, els socialistes estan creant les condicions reals per a construir el socialisme, és la s i t u ació del procés de construcció organitzativa i p o l í t i c a del Front dels Treballadors. La seva existència és la condició determinante, per a f e r possible el t r à n s i t al socialisme.
VI) L'alternància democràtica en el poder de l ' E s t a t : expressió del procés no l i n e a l d'a- venços i retirades en la l l u i t a pel socialisme en l ' E s t a t Espanyol
11 - L'afirmació de la p o s s i b i l i t a t de l ' a l t e r n à n c i a en el poder de l ' E s t a t , per part dels marxistes que defensen l ' e s t r a t è g i a de la via democràtica al socialisme, no és sols un p r i n c i p i del model del socialisme a c o n s t r u i r , sinó un p r i n c i p i d'estratègia i t à c t i c a que soposa acceptar que hi ha un procés d'avenç i r e t i r a d a , f i n s haver creat les condi- cions necessàries, per a e s t a b i l i t z a r irreversiblement la t r a n s i c i ó al socialisme.
Tal p r i n c i p i d'estratègia i tàctica en 1'evolució vers la democràcia 1 el socialisme a l ' E s t a t Espanyol, hi ha que vincular-lo al conjunt de transformacions prèvies que hi ha que consolidar per a poder passar a la l l u i t a per transformacions s o c i a l i s t e s .
Això ens obliga a plantejar-nos ara, si l a consolidació de la democràcia es pot fer,sen se que t a l procés el d i r i g e i x i n els s o c i a l i s t e s ; i si això no soposarà que, al f i n a l d'aquest procés de consolidació deia democràcia, el socialisme no ha perdut momentànea- ment una part de c r e d i b i l i t a t , el que f a r i a possible la tornada al poder de la dreta de
mocràtica, per a que des d'aquesta nova situació p o l í t i c a , els socialistes portin a t e r me unes ofensives de transformació q u a l i t a t i v a de la democràcia i d i n i c i de transforma- cions s o c i a l i s t e s .
12*- Si la mecànica electoral ens portes inevitablement al poder hi ha que t e n i r molt clar per a què s'hauria d'anar al poder en aquesta fase i quines són les condicions que s'haurien de crear per a que això a més de servir per a consolidar la democracia, m i l l o r i la situació dels treballadors i dels socialistes en la l l u i t a per la democràcia i el socialisme, i això passa per:
a) no forçar processos electoral is tes per arribar al poder, que no soposin l ' e s t a b i l i - t a t social i p o l í t i c a necessària, per a portar a cap positivament la tasca de gestió nar des del gobern la democràcia.
b) t e n i r molt clar les contradiccions greus que t a l accés al govern soposa, per a crear les millores condicions cara a superar-lo positivament
c) e s t a b l i r una estratègia clara i concreta per a e n f o r t i r la construcció de la unió de l'esquerra i del Front dels Treballadors, mentre s'està en el govern: és a d i r : t e - n i r una estratègia ofensiva d'acumulació de forces per a aquest període.
C l a r i f i c a r els c r i t e r i s desiguals per a complementar-los, del treball dels socialistes en el sí dels aparells de l ' E s t a t democràtic i en el si de les organitzacions de masses de la classe obrera. De t a l forma que la seva acció complementària garantitzi la neces- sària autonomia i independència de classe, de les organitzacions de masses, dels treba- l l a d o r s , en relació a la gestió en el govern dels p a r t i t s obrers.
JAUME BERTRAN
DÍDAC FÀBREGAS GUILLEN JUANJO FERREIRO
PEDRO JOVER
1) Els Moviments Urbans i la L l u i t a per la Democràcia i el Socialisme
1.1) El nou marc h i s t ò r i c en que es troba el nostre país i les noves situacions en que s'eji marca la l l u i t a de classes, fan que tinguem que replantejar-nos les l í n i e s de desenvo- lupament de la tàctica socialista en el conjunt de la l l u i t a per la democràcia i el So cialisme. El paper exacte del Moviment Urbà, en aquest nou període h i s t ò r i c exigeix un ampli i r e f l e x i u debat; r e p e t i r mecànicament a l l ò que ahir fou v à l i d , seria esgotar la c r e d i b i l i t a t de la nostra l í n i a d'acció per no se capaços d'entendre que s'ha esgotat un model t à c t i c , i que t a l qüestió té un paper bàsic a l'hora d'explicar els desànims i confusió p o l í t i c a existents entre els l l u i t a d o r s socialistes i les demés forces d'es^
querrá, que actuen en el sosdit f r o n t de l l u i t a .
1.2) Reconeixent la necessitat d ' i n i c i a r u n debat que r e s i t u i el paper concret del moviment urbà en la l l u i t a per la democràcia 1 el socialisme, del que sí es tracta de t e n i r c l a r , és un conjunt d'eixos bàsics que organitzen el paper del moviment urbà en la l l u i t a per la democràcia i el Socialisme tant ahir com avui; aquests eixos bàsics són els següents:
a) el moviment urbà és un element central j u n t als sindicats de classe i els p a r t i t s marxistes del Front dels Treballadors, 1 la constitució del bloc s o d o - p o l í t i c que té que ser l'agent a c t i u de la l l u i t a per la democràcia, 1 el socialisme exigeix l ' e x i s t è n c i a d'organitzacions de masses en els d i s t i n t s sectors socials que han d'integrar el f r o n t dels treballadors.
b) El p a r t i t marxista és un instrument fonamental i d i r i g e n t en la l l u i t a per la demo- cràcia i el socialisme, però e l l sol no pot cobrir els d i s t i n t s n i v e l l s de conscièji eia existents en el si del poble treballador, per això el moviment urbà organitza "
un n i v e l l de consciència del poble que respon a uns interessos de classe que s'ex-
pressen autònomament en la l l u i t a de classes; t a l existència autònoma §s necessària del que es tracta es de que l ' a c c i ó del p a r t i t i del moviment urbà es complementi en la l l u i t a per la democràcia i el socialisme.
c) La nostra estratègia autogestionària implica a firmar que j u n t a la p l a n i f i c a c i ó central feta a T e s t a t democràtic, ha de crear-se la capacitat de descentralització que permeti autogestionar-se cada vegada més al conjunt del poble, a través de les
institucions de poder local que aquest vagi creant. L'existència i el creixement del moviment urbà com organització de masses, són la base j u n t a un Estat democrà- t i c el més descentralitzat possible, d'aquella societat autogestionària per la qual l l u i t e m .
d) El moviment urbà ha de ser i n t e r c l a s s i s t a , és a d i r , ha d ' o b r i r - s e a que en el seu sí coexisteixin un conjunt de sectors socials que i n t e g r i n objectivament al f r o n t dels treballadors i a l t r e s sectors socials antimonopolistes. La direcció de classe de t a l moviment i n t e r c l a s s i s t a ha de descansar en el programa de transformació de la c i u t a t i l a vida social en e l l a , que proposem els socialistes i assumeix com a propi el conjunt del moviment urbà, 1'interclassisme del moviment urbà és un compo- nent bàsic de la via democràtica al socialisme.
e) La perspectiva de que el moviment urbà s'assenti damunt autèntiques organitzacions de masses, sols és possible si aquestes es concebeixen des d'una perspectiva unità- r i a , p l u r a l i s t a , autònoma i independent de l ' E s t a t i dels p a r t i t s que actuen en el seu s i . El movimenturbà no es pot concebre sota el mateix prisma que els sindicats de classe a la Fàbrica. El moviment urbà o és u n i t a r i i autònom, o no e x i s t i r à esta blement, i això a f e b l i r i a profundament la capacitat de transformar la democràcia i f e r avançar la societat cap el socialisme, per part dels p a r t i t s d'esquerra.
f ) Generar una potent vida associativa en el si dels b a r r i s , de la c i u t a t , dels pobles que estimuli la participació organitzada del poble en el canvi de les seves condici_
ons més immediates de vida social i entorn ciutadà, és un carn! imprescindible per a crear les condicions de conciencia necessàries, per a incrementar la participació dels treballadors en la l l u i t a per la democràcia, i que t a l a c t i v i t a t els apropi a descobrir la necessitat de la l l u i t a pel socialisme.
g) El moviment urbà no és un apèndix dels sindicats de classe, que porten al b a r r i , po ble o c i u t a t la prolongació de l ' a c t i v i t a t sindical a la f à b r i c a . El moviment urbà té la seva pròpia estratègia i t à c t i c a , la seva popia personalitat organitzativa i els seus propis ritmes de desenrrotllament. Lanecessària bona relació entre el movi ment obrer de la fàbrica i el moviment urbà no pot portar-nos a desconèixer la inde pendencia, autonomia i pròpia personalitat del moviment urbà.
2) El present dels Moviments Urbans i la l l u i t a per les eleccions municipals per a conque- r i r uns Ajuntaments democràtics
2.1) Avui el conjunt d'organitzacions que constitueixen el que nomenen Moviment Urbà, estan passant per una fonda c r i s i " e s t r u c t u r a l " i conjuntural; t a l c r i s i que es manifesta en la reducció de la seva capacitat organitzativa, en la l i m i t a c i ó de la seva capacitat de convocatòria, en la no d e f i n i c i ó de les seves funcions i funcionament en el nou pe- ríode democràtic que vivim etc. e t c . , no és només que una c r i s i obligada i necessària pel profond canvi h i s t ò r i c pel qual atravessa el nostre país, que planteja la indefugi ble necessitat de resituar les funcions i funcionament del conjunt d'organitzacions del Moviment Urbà al nou context h i s t ò r i c , p o l í t i c i s o c i a l .
2.2) Caure en l ' e r r o r de creure que la seva c r i s i a c t u a l , és l'expressió del seu desaparei- xement en la l l u i t a de classes, és una greu miopia p o l í t i c a : l a dinàmica del desenvolu^
pament c a p i t a l i s t a en aquesta fase de c r i s i estructural del mateix a n i v e l l mundial ,1a t r a d i c i ó de la classe treballadora de l l u i t a r per modificar les seves condicions de v i da ciutadana, etc. tornaran a posar en peu el Moviment Urbà. Els Socialistes hem de ser l'avançadeta de la reconstrucció d'aquest Moviment, per què això és una necessitat o b j e c t i v a , i perquè la seva existència e x i s t i r i a encara que noslatres no actuéssim en el seu s i .
2.3) El moviment urbà ha d'anar estretament l l i g a t a la proposta de transformació municipal que farem els socialistes per a la nostra intervenció en el s1 dels Ajuntaments demo- c r à t i c s ; els moviments reivindicatiusque surgeixen als b a r r i s , pobles i c i u t a t s tenen que ser cada vegada més, elements positivitzadors de la capacitat dels mateixos d ' i n c ^ d i r en la transformació democràtica de la c i u t a t . Per això, t o t i reconeixent la neces- sària autonomiade t a i s moviments, els Socialistes l l u i t a r e m per qué els programes d'ac ció del Moviment Urbà estiguin vinculats al contingut del nostre programa municipal.
2.4) Els Socialistes som conscients de que reconstruir avui el Moviment Urbà, dotar-lo d ' u - na direcció democràtica i S o c i a l i s t a , és crear les condicions p o l í t i c a i pràctica per a que en les futures eleccions municipals guanyi l'esquerra. Superar el desànim, l a certa d e s i l · l u s i ó en l a democràcia a c t u a l , i l'absentisme p o l í t i c d'amplis sectors de les masses és fonamental per a l'esquerra i en especial per als socialistes de cara a la pròxima batalla municipal, i de cara a garantitzar el paper actiu estable abans i després de les eleccions municipals, del paper del moviment urbà en la l l u i t a per la democràcia i el socialisme.
2.5) Així mateix, els Socialistes de Catalunya som conscients de que la curta vida del nos- t r e p a r t i t , s'expressa en el dèbil pes de la nostra p o l í t i c a i dels nostres m i l i t a n t s en el conjunt de les organitzacions de masses que integren el moviment urbT Consolidar l'espai s o c i a l i s t a , preparar les condicions de la nostra v i c t ò r i a en les properes elec cions municipals, soposa abocar a tots els nostres m i l i t a n t s que estan organitzats en el f r o n t de l l u i t a urbana, per a que assoleixin una incidència activa en el si del Mo- viment Urbà. El PSC i els seusmilitants tenen que pensar en el desenrrotllament de l a l l u i t a Urbana de Catalunya, i això exigeix abocar-se a conquerir una incidència esta- ble, organitzada i democràtica en el si de les organitzacions que constitueixen el Mo- viment Urbà.
2.6) El f e t de l'endarreriment de les eleccions municipals, i la r e f l e x i ó sobre la natural^
sa de la vinculació entre moviment urbà i l l u i t a Municipal, ens ha f e t comprendre, que és absolutament imprescindible vincular estretament la p o l í t i c a Urbana i Municipal,una no es concebeix sense l ' a l t r a , un allunyament entre els àmbits d'un mateix cos estratè gic i t à c t i c , sols pot redundar en p r e j u i c i de l ' a c c i ó socialista en el si de la vida ciutadana i municipal. Això ens suggereix e s t a b l i r la conexió p o l í t i c a i organitzativa estable entre aquests dos àmbits d'una sola l l u i t a : la l l u i t a per la transformació de la c i u t a t , de l a vida ciutadana i de l a construcció de la democràcia.
3) Les característiques bàsiques del Moviment Urbà avui: les seves funcions i el seu funci- onament.
} ÍS«t 1,1- \organitzacions que integren el Moviment Urbà, jugaren un paper p o l í t i c a - ment actiu sota el franquisme, en la l l u i t a contra la dictadura 1 per la democràcia ai xo fou necessari i p o s i t i u en la l l u i t a a n t i f r a n q u i s t a ; però avu és impremíndib e l ? s o l i r "despolit zar" el Moviment Urbà, ésa d i r , hi ha qu¿ donar- i , a Mov meít Urbà ~ una autèntica dimensió d'estructures organitzadores de la l l u i t a re iv ndiïaÏÏva i oel control de les seves condicions de vida socials i ciutadanes, q u e l s treba"adors ne- h T ^ T f ™ P í s b a rT1 sí *°h]es i c 1 u t a t s- L a dimensió p S l ï t l c í de? M o l l ï ï S 3r- ba vindrà determinada per la lògica del'avenç de la seva l l u i t a r e i v i n d i c a t i u tul ca- da vegada els sabrà descobrir el seu paper en la l l u i t a per la democràc a i eï Socia- lisme; però diferenciant amb c l a r e t a t el paper p o l í t i c dels p a r t i a ! de l ' E s t a t DalS- c r a t i c , i del Moviment Urbà. No fer-ho a i x í és condemnar al Moviment UriTa er u n ^ v i
Su^^^dásisír 4 del poble ! no fent possibie ei crei —* de Ï M W
3.2) La tendència general existent en el sí del Moviment Urbà, és la tendència a l'esoecia- lització per sectors específics de lluita, és a dir, els treballadors" el poble es decantaran a centrar llur atenció preferencia! en uñ aspecte espec?í c de? Movtmenfur ba: urbanisme, ensenyament, cultura, esports, esbarjo, etc. i a crear les or^nitzaci^
ons pròpies que per el desenvolupament de tais activitats especifiques siquTnecessar així les Associacions de pares d'alumnes junt a la resta d'estaments de 'ensenvamlnt d l M a e l ï e 31 ]ï £ T í *1 3 ïe f ° T ^ J ' ^ ^ n y a m e n t , les juntes d e ^ A t e n L f p S K S ' dirigeixen la vida c u l t u r a l i els esbarjos del barri o poble, etc. etc t o t això fa que les Assoc ac ons de Ve'ins siguin cada vegada menys centra?Uzadoíes del coniun?
S i t T l V ^ , , ^ 9UV ? t r a C t a d o n c s es d ' e s t i n i l a r l ' e s p e c i a l ï ï z a c i ó pe? a c ï í v i IrÏLÍl ^ m e n - U r b à ' °.hr í u n d e b a t s o b r e e l PaPer de les Associacions de VeíSseïï a T a v u i i ? t'JJ?™,*} ,!1 t ? J .e s,c o o^ i n a d o r e s d'Entitats associatives han de j u - gar a v u i , el paper de síntesi unificadora del Moviment Urbà.
3.2) P a r t i n t de que la l í n i a de t r e b a l l dels Socialistes ha de ser la de: o reconvertir les t e o r c a n ? ; L l · l n n f 2 *" " ^ ?s k t r u c t u r e s ** coordinació i s í n t e s t u S i ï à l · l a de iotes les organitzacions de masses del b a r r i , o construir coordinadora d ' e n t i t a t s a s s o c i a t i - ves, que acompleixi aquest paper si l'Associació de Veïns no és reconvertible afesho- o ' r d i n a ' d o ' r a ' d ' E n í ^ í3, ^ ^ ' ?S d e *","!? e l p a p e r d e l e s A s s S l a l l o T d V e T n s o C o - ordinadora d Entitats?) en el nou període p o l í t i c , aquestes funcions serien:
a) Participació i Assessorament en la p o l í t i c a municipal i s e c t o r i a l , és a d i r , garan- t i t z a r que l ' o p i n i ó i suggerències dels veTns i ciutadans actuin en el quefer muni- cipal .
b) Control dels Ajuntaments i de la gestió democràtica dels mateixos, la qual cosa equival a exercir la l l i u r e c r í t i c a i opinió sobre el quefer dels municipis
c) Autogestió coogestionada de serveis específics, és a d i r gestionar aquells serveis específics que l'ajuntament descentralitza per a que siguin autogestionats per al b a r r i , d'acord a un pla municipal general.
d) Canals permanents de debat i organització de la l l u i t a r e i v i n d i c a t i v a del b a r r i , po ble i c i u t a t , els treballadors han d'expressar autònomament l l u r s interessos p a r c ir
als i l l u i t a r per e l l s organitzadament des de l l u r s pròpies organitzacions veTnals.
e) Dinamitzador del quefer social c o l · l e c t i u i d'estímol a la vida associativa general del b a r r i , poble i c i u t a t .
3.4) La vida ciutadana a les grans c i u t a t s no és l a suma de necessitats dels d i s t i n t s ba- r r i s que la formen, sinó que la c i u t a t ha de ser la síntesi d'un projecte global d'or- ganització de la vida social i ciutadana; d'aquí que els barris obrers que són a l ' e x - t r a r r a d i de la c i u t a t han de t e n i r una p o l í t i c a pròpia per a dinamitzar l ' a c c i ó c i u t a - dana en el seu conjunt, això ajudarà a treure a l ' a c c i ó urbana dels barris del seu ca- ràcter economicista, ajudarà a construir el Moviment Urbà sobre bases i n t e r c l a s s i s t e s , i garantitzarà a la vegada que la direcció de t a l Moviment Urbà es recolzi fonamental- ment en els barris treballadors, amb t a l òptica hi ha que plantejar-se el t r e b a l l a les Federacions d'Associacions de VeTns on les hagi, i crear-les on no e x i s t e i x i n . 3.5) En els pobles r u r a l s , t a l problema es planteja en essència al mateix n i v e l l de separa-
ció entre uns sectors socials dels pobles i el conjunt de l l u r vida ciutadana; donades les m i l l o r s condicions per a i n t e r r e l a c i o n s , el conjunt d ' a c t i v i t a t s específiques, i f e r que aquestes i n c i d e i x i n en el conjunt de la vida del poble, hi ha que e s t a b l i r una justa tàctica p o l í t i c a per al conjunt del poble, on el paper que cada e n t i t a t associa- t i v a pot jugar en aquesta tasca de configurar la vida ciutadana. La major conexió veï- nal entre cada a c t i v i t a t específica i el conjunt del poble no fa innecesaria l'especi^a l i t z a c i ó d ' a c t i v i t a t s en el si del Moviment Urbà, i la seva posterior coordinació, s iT
nó que el que fa és que aquesta es d e s e n r r o t l l i de forma p a r t i c u l a r i adequada a cada r e a l i t a t concreta.
3.6) Catalunya ha de recobrar l a seva i d e n t i t a t nacional a t o t s els n i v e l l s , el poble treba.
l l a d o r té que ser el principal a r t í f e x de t a l reconstrucció de la i d e n t i t a t nacional a p a r t i r de construir amb la seva acció la conciencia nacional, democràtica i revolucio- nària en el conjunt del poble. El Moviment Urbà de les comarques, dels pobles r u r a l s , pot i ha de jugar un paper de primera magnitud en t a l tasca: descentalitzar a c t i v i t a t s de la gran Barcelona, f e r que la vida interna popular, y c o l · l e c t i v a dels pobles r u - r a l s pesi en el quefer d'aquesta Catalunya que volem, exigeix donar-li al Moviment Ur- bà dels pobles i de les ciutats un paper actiu i de primer ordre en la reconstrucció de la conciencia nacional si s ' i n t e n s i f i c a l ' a c t i v i t a t associativa en el si del poble de t a l forma que l i f a c i descobrir, a aquest, que els seus interessos de classe, i els seus interessos nacionals estan l l i g a t s íntimament en l a l l u i t a per la democràcia i el socialisme.
E S C O L A P U B L I C A
COM VOLEM L'ESCOLA:
Pública: Entenem l'escola com un servei públic deia Generalitat,
rà l ' a c t u a l escola estatal i l'escola privada. L'escola pública substitui Unificada i per a tothom:
Volem una escola que o f e r e i x i atots elsnois i a totes les noies les mateixes possj^
b i l i t a t s i f i n s als 16 anys. Volem per a totes les escoles de Catalunya la mateixa q u a l i t a t pedagògica:
a) mestres ben preparats i bon t r e b a l l en equip.
b) Els mateixos recursos econòmics per aconseguir:
- material d i d à c t i c , biblioteques, l a b o r a t o r i s , sortides pedagògiques, excursi- ons, assisència psicològica, formació esportiva, musical, e t c . .
c) Mètodes actius i adaptats al medi socio-cultural dels nois NO volem una escola uniforme o uniformadora
NO volem una escola per a r i c s i una per a pobres.
Gratuïta:Finançada amplament amb diners del fons públic. La g r a t u ï t a t es faiTextensiva a t o t el sistema escolar i també als serveis (menjador, t r a n s p o r t . . . )
Laica : Volem una escola (àmpliament) plenament democràtica i fonamentada en un esperit d e n t í f i c . L'escola o f e r i r à una v i s i ó objectiva i c r í t i c a de la r e a l i t a t . Per poder respectar la p l u r a l i t a t d'opinions, la formació en cada opció ideoigica ( r e l i g i o s a p o l í t i c a , e t c ) es farà fora de l ' h o r a r i escolar i al marge de les programacions escolars.
No Selectiva:
Volem una escola compensadora de desigualtats. Es dedicarà especial atenció a les escoles r u r a l s , als disminuïts f í s i c s i mentals, a les institucions de menors i es crearan noves formes d'educació permanent.
Volem que tots els nois i noies tinguin les mateixes possiblitats per accedir als estudis superiors.
Renovadora:
Volem una escola on s ' a p l i q u i n les millores pedagògiques que suposin una renovació tant de mètodes com de continguts. Es donarà lamàxima p r i o r i t a t a la formació d'en senyants.
Humanitzada:
Volem una educació personalitzada, en la que s'exclogui l ' a u t o r i t a r i s m e i els alum nes puguin p a r t i c i p a r activament en la marxa de l ' e s c o l a , a mesura que l ' e d a t ho permeti. Que estimuli la c r e a t i v i t a t i la col·laboració i que no sigui r u t i n à r i a ni competitiva, que hi hagi armonía entre el t r e b a l l manual i intelectual i que s'eduqui per a la convivència, la s o l i d a r i t a t i la democràcia.
Catalana:Vol em una escola arrelada ala r e a l i t a t del país, tant pel que fa a la llengua com als programes i continuadora deia t r a d i c i ó pedagògica progressista de Catalunya.El català serà la llengua plenament escolar, és a d i r , u t i l i t z a d a en la vida de l ' e s - cola, estudiada com a llengua i vehicle d'ensenyament. S'estudiarà el castellà com a llengua o f i c i a l de l ' E s t a t Espanyol.
Cada i n f a n t trobarà la seva llengua materna en els primers anys de la seva vida es colar.
COM LA REALITZAREM
La Nova Escola Pública i la Universitat de Catalunya dependran de la Generalitat a través de l a Conselleria d'Educació i Cultura.
Descentralitzada: Es d i v i d i r à el t e r r i t o r i de Catalunya en regions educatives amb el s u f i c i , ent grau d'autonomia per adaptar les orientacions generals a la seva rea- l i t a t social i c u l t u r a l . Aquest p r i n c i p i descentralitzador permetrà f e r l'escola a l a mida de cada comarca, municipi i b a r r i .
Gestionada democràticament:
Es crearan Consells Mixtos de participació i control amb representants dels poders públics, del professorat, dels estudiants, de les associaci- ons de pares, del sindicat de treballadors i a l t r e s i n s t i t u c i o n s ciutada- nes.
La composició i les funcions d'aquests Consells Mixtes variaran segons l'àmbit d ' a c c i ó , que aquest podia ser de centre escolar, de b a r r i , de mu- n i c i p i , de comarca, de regió i de la Generalitat.
Planificada: La l o c a l i t z a c i ó deies escoles es farà en funció de les necessitats de ca- da r e g i ó , municipi o b a r r i . Es tindran en compte les distàncies màximes que poden recórrer els alumnes en les diferents edats.
No es construiran centres massa grans per evitar la massificació.
Hi haurà estreta coordinació en l a p l a n i f i c a c i ó i gestió dels a l t r e s equi- paments i serveis públics: s a n i t a t , transports, serveis c u l t u r a l s , i n s t a l
.lacions esportives, etc
Els centres escolars de nova planta es construiran en funció d'una u t i l r t zació p o l i v a l e n t , que es puguin f e r s e r v i r per a l t r e s necessitats del ba- r r i on està s i t u a t (biblioteca pública, camp d'esports públic, e t c . . )
SITUACIÓ DELS ENSENYANTS NORMALITZADA
Desaparició de les estructures corporatives i de les actuals pràctiques caciquistes.
Es normalitzarà el sistema d'accés a la docència. Es crearà un servei públic de contracta- ció en el que es tindrà en compte:
Les necessitats escolars l o c a l s .
La voluntat expressada per l'ensenyament La constitució de l'equip d'escola"
L'acceptació local dels mestres La formació pedagògica de l'ensenyant La promoció personal de l'ensenyant.
Participaran en les comissions de reclutament els organismes públics, professionals i acadè inics (Conselleria, Inspecció tècnica, Escola de Formació del Professorat), les a u t o r i t a t s locals i i n s t i t u c i o n s c u l t u r a l s locals i el Claustre i l'Associació de pares de l'escola en concret.
Els drets adquirits seran respectats però tindran la consideració de situacions a e x t i n g i r .
^dm>ilé. de dcrnej^.
co
LES DONES, LA LLUITA I LES PETITES CONQUESTES D'AQUEST ANY
Ens han dit que aquest és el darrer número del butlletí "Company" i les militantes del Comi tè d'Acció Política de la Dona volem acomiadar-nos de tots els militants i militantes fent un breu repàs del què ha estat la lluita de la dona en aquest primer any de pre-democràcia,
i també recordar el que hem fet tant des del punto de vista extern com intern de Partit.
ORGANITZACIÓ INTERNA
Després de les eleccions del quinze de juny i ja de cara a la tardor, el Comitè d'Acció Po- lítica de la Dona va preparar una colla d'esmenes que van ser defensades i aprovades en el nostre II Congrés, especialment en el document de Manifest Programa. Passat el Congrés và- rem convocar una àmplia assemblea de dones representants de les Federacions i Seccions i và rem reestructurar el Comitè. Des d'aquest moment la nostra tasca ha estat principalment di- rigida a crear Comitès d'Acció Política als barris i a les comarques, propagant la nostra lluita mitjançan la tramesa de documents de treball i donant xerrades.
CAMPANYA DE PLANIFICACIÓ FAMILIAR
En els darrers tres mesos hem centrat els nostres esforços en extendre la planificació fami liar. Per aconseguir-ho vam organitzar vàries sessions de treball al local central del Par- tit a les que varen assistir militantes del PSC i de la FC del PSOE.
L'objectiu ha estat sensibilitzar el màxim possible de dones per tal de crear un grup de planificadores que a la vegada formin militantes amb uns coneixements mínims sobre el tema.
Gràcies a aquestes xerrades formatives ja hi ha varis grups de dones del partit que estan treballant per preparar una bona campanya de planificació familiar cara a la tardor; St. An dreu, Manlleu, Balaguer....
La idea consisteix en que dones socialistes donin suport amb el seu treball els centres de planificació familiar que hi pugui haver en organitzacions feministes, associacions de ve- ïns, ambulatoris de barri, etc. i també que en els locals del partit, a barris i comarques, s'organitzin xerrades sobre el tema i fins hi tot es pugui establir un dia de consulta a la setmana. L'objectiu final és ampliar al màxim els canals de la Seguretat Social perquè assu meixi el problema de la planificació familiar i també dotar el tema de contingut ideològic
i feminista, cara a una sensibilització del com i perqe^s'ha d'estar a favor de la planifi- cació familiar.
Finalment assenyalar que estem el.laborant un fulletó sobre sistemes anticonceptius.
LES DONES AL SINDICAT
En el terreny sindical les companyes del Comitè hem impulsat la creació dins de la UGT de Catalunya, d'una "comissió de la Dona Treballadora", que actualment està consolidant-se or- ganitzat ivament, expandint-se en els Sindicats Localsi en les Federacions d'indústria. Hi ha en marxe un treball sociològic sobre la situació de la dona treballadora en els distints rams, i també s'està donant informació sobre planificació familiar.
CARA A LA UNITAT SOCIALISTA
Les militantes del Comitè mantenim estreta relació amb companyes de la FC del PSOE que estan interessades en els mateixos problemes, cara a la unitat d'acció i en la perspectiva de la unificació. També mantenim bona relació amb la "Comisión mujer y socialismo" del PSOE
DINS DEL MARC LEGAL
Aquest ha estat un any especialment important en la lluita feminista a casa nostra. L'elabo ració d'una nova Constitució ha permès que algunes deies nostres reivindicacions, que no bïï totes, tinguin o puguin tenir cabuda en el nou marc Constitucional. El grup parlamentari '
"Socialistes de Catalunya" va fer una interpel·lació al congrés de diputats el 2 de Març so bre el tema dels anticonceptius. En data 2 de maig es va presentar una proposta de llei com plementària a la llei ja aprovada de despenalització dels anticonceptius, introduint la delT penalització de l'esterilització i castració voluntària. El nostre grup parlamentari també-
va secundar la proposta de despenalització de l'adulteri presentada pel grup parlamentari del PSOE.
Un breu balanç ens indica que per una banda s'ha despenalitzat l'adulteri i els anticoncep- tius, s'ha modificat les disposicions sobre el rapte i l'estupre i que caminem cap a l'ela- boració d'una llei del divorci, però som conscients de que aquestes han estat solament peti tes victòries i que queda encara molt per fer: lliberalització total de tots els sistemes d'anticoncepció inclòs estèril.lització i interrupció de l'embaràs voluntàriament, ... Sa- bem també que aquests són èxits d'una reforma lenta, i que els nostres objectius miren més
lluny; cap a la plena igualtat d'home i dona en el marc d'una societat plenament socialista però som conscients de que aquestes reformes són necesaries per poder avançar cap el nostre objectiu final.
I acabem... així acomiadant-nos de tots (i totes!!!) vosaltres, fins després del Congrés d'Unificació. Adéu butlletí "Company" que portes un genèric masculí!, adéu a tots (i a to- tes !!!) i fins aviat!
COMITÈ D'ACCIÓ POLÍTICA DE LA DONA
J^Jcnr~i/niCbC¿ó V*l& (y^i^riA^i
NOTA INFORMATIVA DEL CONSELL GENERAL DE VALLS (21 maig 1978)
El Consell General del PSC es reuní el 21 de maig a Valls amb assistència de 84 consellers, amb 15 absències justificades a la Mesa. No justificaren la seva absència els següents con- sellers: Lluís Badia, Joan Borja, Xavier Bossons, M. Aurèlia Campmany, Lluís M. de Puig, To màs Ferrer, Jordi Font, Joan Ganyet, Josep M. Irúrtia, Ernest Maragall, Miquel Martorell,j£
sep Molsosa, Enric MoltÒ, Francesc Morata, Ramon Navarro, Vicenç Palacios, Joan Prats, Al- bert Rosich, Miquel Sala. Antoni Salamanca.
El primer punt de l'ordre del dia consistí en Vinforme del Secretariat General sobre polí- tica a nivell d'Estat 1 política a la Generalitat. La primera part fou presentada per Lluís Armet i la segona per Joan Reventós.
A partir de la constatació que el Pacte de la Moncloa no fou el programa del bloc dominant i que els socialistes no han sabut explicar prou els avenços democràtics continguts en el Pacte ni hem sabut dissenyar una estratègia vàlida per al compliment dels acords, Armet pas sà a analitzar el caràcter més representatitu de la burgesia del nou govern Suàrez i les de bilitats de la UCD per a portar endavant en un futur la construcció de la democràcia. Des d'aquest prisma els socialistes esdevenen una (o la) força fonamental en la construcció de- mocràtica. Una victòria electoral, per bé que relativa, en unes legislatives ens obliga a oferir una opció de govern amb un programa en el context actual a partir de dos eixos: la reforma democràtica de l'Estat i la sortida de la crisi econòmica agreujada avui per una fa_^
sa reactivado fomentada pel govern amb fins electorals. Cal per tant que el debat dins del Partit se centri com a mínim en: la dialèctica entre el nostre propòsit d'ésser un partit de govern 1 un partit de lluita; la forma de vertebrar el partit 1 la política del partit com un tot; el paper que han de jugar (i hem de tenir en) les organitzacions de masses, en especial el pes dels sindicats i preferentment de la UGT en el procés polític a qué estem abocats.
A continuació, Joan ReventÓs analitzà l a p o l í t i c a s o c i a l i s t a envers l a recuperació de l a Ge n e r a l i t a t des del 15 de juny, valorant els factors que han anat modificant-se des d'alesho- res i els èxits i mancances de la nostra p o l í t i c a , l'allunyament de 1'opinió dels t r e b a l l a - dors i del poble de la posició esperançada primera, a i x í com les d i f i c u l t a t s de portar enda^
vant una p o l í t i c a de traspàs de serveis. Es reafirma en l a voluntat s o c i a l i s t a de mantenir un Consell d ' u n i t a t catalana, però precisà que c a l i a una nova p o l í t i c a i un nou ritme d'a- questa. En aquest s e n t i t exposà un conjunt de propostes polítiques per a 1'actuació dels so c i a l i s t e s a la Generalitat per t a l de dinamitzar la seva actuació i d e f i n i r 1'objectiu d'a- vançar en l a construcció d'un bloc de progrés que asseguri una alternativa de govern a Cata lunya sota la base de l a proposta socialista de construir l'autonomia més àmplia possible T una orientació de la Generalitat d'acord amb la voluntat popular democràticament expressada a través del s u f r a g i .
A continuació Josep M. Sala féu un Informe de la Comissió de coordinació sobre els t r e b a l l s que de cara al procés d ' u n i t a t socialista aquella està portant. Proposà la formació de tres comissions del Consell de cara al Congrés d ' u n i t a t : a) Comissió organitzadora del Congrés (15 membres, 5 de cada c o l · l e c t i u ) , b) Ponència de síntesi d'esmenes sobre estatuts (14 mem bres, 6 del PSC, 6 de la FSC(PSOE) 1 2 del Reagrupament), i c) ponència de síntesi d'esme- nes sobre Manifest (igual composició). A cada comissió dos vocals haurien d'ésser del Secre t a r i a t .
El debat abarca gran nombre de temes, per bè que se centrà al voltant del pla de t r e b a l l a l a Generalitat. La coincidència en la necessitat de dressar una nova p o l í t i c a a la Generalj^
t a t i la insistència en alguns punts del pla de t r e b a l l proposat en fou la c a r a c t e r í s t i c a . Alguns consellers precisaren més la seva opinió sobre algun extrem: a) r e a l i t z a r una polític ca d'aliances amb CDC i PSUC (Roldan); b) no acceptar l'existència de dues categories de consellers i per tant no a s s i s t i r a reunions de "consellers p o l í t i c s " ( G i r a l ) ; c) que el Se c r e t a r i a t General f a c i un informe per e s c r i t per exposar i explicar la nova p o l í t i c a abans d'una setmana; e t c .
Passat a votació el pla del Secretariat General juntament amb l ' a f e g i t proposat per G i r a l , fou aprovat amb 1 vot en contra i 7 abstencions. La proposta de J . Salvador fou també apro- vada sense vots en contra amb 9 abstencions.
Els punts fonamentals de l a proposta aprovada són els següents:
- Reconeixement e x p l í c i t i valoració de les resistències que el govern Safez i l ' a l t a buro- cràcia de l ' E s t a t posen al traspàs de serveis.
- La Generalitat provisional ha de demanar en totmoment un suport popular actiu per t a l de vèncer aquestes resistències. Les solucions passen per la u n i t a t : la mobilització del po- ble de Catalu-ya.
- Aquest suport popular a c t i u sols serà possible si s'informa àmpliament i amb veracitat de les d i f i c u l t a t s existents.
- Resoldre els afers interns catalans amb la màxima urgència. Accelerar al màxim el traspàs de serveis de les diputacions, creant una dinàmica de democratització en el seu s í .
- Abordar de manera Immediata 1'elaboració d'un avantprojecte d'Estatut, 1 convocatòria, en conseqüència, de l'Assemblea de Parlamentaris.
- Co-responsab1litat, i n i c i a t i v a i protagonisme del Consell Executiu de la Generalitat pro- visional .
- Coordinació del t r e b a l l del Consell Executiu.
-> Sistematització de les relacions del Consell Executiu amb les Comissions Mixtes.
- Posta immediata en marxa dels sub-grups encara inactius de la Comissió de traspassos Gene r a l i t a t - D i p u t a c i o n s ; elaboració d'un calendari accelerat de traspassos que caldria complT mentar a f i n a l s de juny; explicació pública d ' a i x ò .
- Elaboració permanent en el sí del Consell Executiu de l ' e s t r a t è g i a negociadora amb l'Admi n i s t r a c i ó Central.
- No establiment de f i e r è n d e s entre Consellers P o l í t i c s i Tècnics.
- Seguiment i Impuls p o l í t i c conjunt, per part dels consellers que són al mateix temps dipu t a t s , en els problemes i d i f i c u l t a t s que sorgeixin en els treballas de l a Comissió Mixta Estat-Generalitat.
- Proposta de crear comissions gestores a les quatre Diputacions Provincials.
- Proposta perquè l a Generalitat provisional covoqui els parlamentaris de Catalunya per t a l d'informar-los de la situació actual dels traspassos.
A continuació s'acabà la informació sobre la marxa de les eleccions de Cambres Agràries, en f r o n t de les quals el PSC abonava la posició de la Unió de Pagesos en favor de l'abstenció.
L ' è x i t a s s o l i t pel Sindicat pagès fou a c o l l i t amb grans aplaudiments. El Consell aprovà so- bre aquest tema els següents acords:
